-
A Campordon, Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
-
Catalunya. Sota l'empenta de Magí Coromines, es reorganitza la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, hereva de la primera organització d'empresaris de Catalunya, Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (Barcelona, 1799).
-
Londres. Fundació del Sindicat Nacional Unificat.
EE.UU. Fundació de la National Trades Union. -
Barcelona. S'inaugura la fàbrica de Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia. La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor. Se la coneixerà popularment com "El Vapor" (hi treballaven uns 700 obrers/es)
-
A l'Ajuntament de Reus i presidit per l'alcalde 1er de la ciutat, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus dels treballadors, a més d'altres condicions com que tots los treballs del art se contarán per canas y no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Durant el més de març s'establiren acords similars amb fabricants d'altres rams del cotó. A la "Història de Reus" (dirigida per Pere Anguera)
-
Barcelona. El dia 10 de maig es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Membret Societat de TeixidorsTeixidors de Cotó de Barcelona. És la primera organització obrera de l'Estat (estatuts). El seu capdavanter era Joan Muns i a més formaven part de la Junta Directiva José Sort Rull, José Sugrañes Pascual, Vicente Martínez Pintao, Pedro Màrtir Cardeñas i Pedro Vicheto que n'era el secretari.
-
Barcelona. En els mesos d'octubre i novembre els obrers es declaren en vaga perquè no són ateses les seves peticions de jornals. Intervé l'autoritat municipal i disposa que es crearan unes comissions mixtes de representants obrers i de fabricants.
-
Barcelona. Pactes col·lectius entre fabricants i obrers. Són signants els primers convenis col·lectius de l'Estat, que pacten altres qüestions a més de les específicament salarials. Fixaven les hores ordinàries de treballs (72 a la setmana), llargada de les peces, etc. (Tal com citem més amunt, hem de recordar que el mes de març de 1937, a l'Ajuntament de Reus, se signà un conveni col·lectiu que establia una tarifa de preus per tots los treballs del art del cotó).
-
Barcelona. Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors.
EE. UU. Es publica la llei d’abolició de l’esclavitud legal. Tots sabem que continuà existint. -
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
-
Barcelona. Del dia 28 al 30 se celebra el Primer Congrés dels obrers forners de la FRE. Hi assisteixen delegats de 9 seccions (7 de Catalunya, entre elles Reus, Sant Andreu i Vilanova i la Geltrú).
-
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme.
Filadèlfia. Se celebra el setè i últim congrés de l'AIT (Marxista). -
Barcelona. Surt el primer diari en Català "Diari Català" dirigit per Valentí Almirall.
-
Andalusia. S’origina una brutal repressió de la guàrdia civil contra els anarquistes andalusos.
-
Londres. El dia 14 mor Karl Marx.
-
Madrid. Mor Alfons XII.
-
Catalunya. Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies. Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, va presidir el míting central i la manifestació. A Vilanova i la Geltrú la manifestació aplegà uns 4000 obrers.
-
Madrid. Comença a publicar-se la "Revista Blanca", sota la direcció del reusenc Joan Montseny, àlias Federico Urales i de la cubellenca Teresa Mañé, àlias Soledad Gustavo.
-
Estat. Es publica una Llei que regula les condicions de treball de les dones i dels infants a les fàbriques. Limitava el treball femení a 11 hores diàries i prohibia treballar a la canalla de menys de 9 anys. Els fabricants no la tingueren en compte.
-
Amsterdam. Del 26 al 31 d'agost se celebra el Primer Congrés internacional anarquista.
-
Amsterdam. Del 26 al 31 d'agost se celebra el Primer Congrés internacional anarquista.
-
Els fets s'originen en les protestes del11 de juliol per l'embarcament de tropes i crida de reservistes per la guerra amb el Marroc,per defendre els interessos miners i colonials de l'oligarquia espanyola.Les manifestacions de protesta eren diàries i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24h. A la vaga general el Govern va declarar l'estat de guerra i la manifestació,fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits.
-
La vaga començà la construcció de barricades i la crema d'esglésies i convents,convertint-se en una revolució sense objectius definits. Els enfrontament del proletariat amb l'exèrcit i la guàrdia civil, provocà desenes de morts i ferits.
-
Estat. Es promulga una llei prohibint el treball nocturn de les dones (entraria en vigor el 1914, excepte en les indústries tèxtils, que es perllongaria el treball nocturn femení fins l'any 1920).
-
Barcelona. Vaga de les subsistències , també coneguda com el Capçalera Solidaritat Obrera 28-01-1918Rebombori del Pa. Durant diversos dies es van produir manifestacions promogudes per les dones, encapçalades per Amàlia Alegre, contra el augments de preus dels productes bàsics. Les dones que van presentar les seves exigències al governador civil, assaltaren comerços, fleques i carboneries.
-
Itàlia. Mussolini pren el poder,
-
Barcelona. Vaga general del transport. Pel seu abast i seguiment és el moviment vaguístic més important després de la Vaga de La Canadenca.
-
Madrid. Mor Pablo Iglesias, president de la UGT i del PSOE.
-
Alemanya. Hitler decreta la supressió dels Sindicats.
-
Catalunya. El dia sis el president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI.
-
Barcelona. Tropes franquistes ocupen Barcelona.
-
Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més,durant els quals va ordenar matar més de 30.000 persones. I no s'ha d'oblidar que si per l'exèrcit invasor ser català era un delicte; ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes.En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer,per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució (carta de denúncia).
