Primera republica romana (509 aC - 27 aC)

  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    Republica romana

    Al 509 a.C es fa fora al últim dels 7 reis de Roma i s’estableix una republica.
    A partir d’ara el poder quedava repartit entre els càrrecs públics (magistraures) i el senat.
    Per escollir les magistraures s’organitzaren assembles.
  • Period: 343 BCE to 290 BCE

    Guerres Samnites

    Aquestes guerres tenien com a finalitat para de manera immediata la expansió de Roma, era lluitada per el l’exèrcit del poble romà i la unificació de varis pobles itàlics, ja que aquests s’oposaven a l’expansió de Roma.
  • 338 BCE

    Derrota de la lliga llatina

    La lliga llatina és coneguda per ser el juntament de les ciutats llatines, ocupaven tot un terrritori anomenat Latinium. Per aquells temps Roma era una petita ciutat dins d’aquest gran territori però a mesura que va anar creixent va guanyar força i va acabar posant-li un punt i final al 338 a.C
  • 281 BCE

    Colònia grega de Tarent es revoluciona contra Roma

    La colònia grega de Tarent situada a Magna Grècia es revoluciona en contra de Roma, per fer-ho demana ajut al rei d’Epir (Grècia) anomenat Pirrus. La colònia el va cridar perquè era conegut per totes les batalles que havia guanyat i tots els exèrcits que havia derrotat. Encara així no va ser capaç de derrotar els romans i se’n va tornar cap a Grècia.
    La conquesta del que quedava del sud d’Itàlia els romans se’n van apropiar ens els anys pròxims.
  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    Primera guerra Púnica

    Aquesta va ser la primera de les guerres púniques i va començar originalment a Sicília, però al cap del temps va arribar a Hispania, lloc on els romans i els cartaginesos convivien.
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Segona guerra Púnica

    Aquesta va ser la segona de les guerres púniques i possiblement la més coneguda. Va ser quan l’exèrcit d’Anníbal va organitzar una expedició contra els romans i va trevessar els Alps. Anníbal va ser trobat mort derrotat a la batalla de Zama.
  • Period: 149 BCE to 146 BCE

    Tercera guerra Púnica

    Aquesta va ser la tercera i última de les guerres púniques i es va desarrollar principalment al territori Africà i va comportar la destrucció de Cartago governada per Pubili Corneli.
  • 91 BCE

    Mort de Drus

    Marc Livi Drus, un tribú, havia fet promeses a la ciutadania com per exemple més terres per cultivar i la concessió de la ciutadania romana als pobles itàlics.
    Aquestes promeses no van agradar als Senadors i van ser aquestes mateixes promeses que van dicar la seva mort.
  • Period: 91 BCE to 88 BCE

    Guerra social

    La mort de Drus va comportar l’unificació dels exèrcits itàlics, que tots junts van començar una rebel.lió coneguda com la guerra social. Encara que els pobles van ser derrotats al final van aconseguir la plena ciutadania romana.
  • Period: 88 BCE to 81 BCE

    Primera guerra civil

    Va ser protagonitzada per Màrius i Sul.la, era una lluita de classes socials per una banda, però també va ser un dels primers intents per intentar acaparar tot el poder de Roma. El poder va anar passant entre Sul.la i Màrius, fins que Sul.la es va proclamar dictador l’any 82 a.C
  • 82 BCE

    Sul.la es proclama dictador

    Al any 82 a.C Sul.la s’autoproclama dictador i reforma amb proofunditat l’estructura del que havia estat fins llavorens l’esta romà, també va fer diversos canvis legislatius destacables.
  • 79 BCE

    Mort Sul.la

    Va fer de dictador fins l’any 79 a.C, quan va morir a l’edat de 59/60 per causes desconegudes.
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    Revolta d’Espàrtac

    Espàrtac era un gladiador conegut que era sotmès a esclavatge després d’haver servir a tropes romanes.
    Espàrtac juntament amb la majoria de l’escola de gladiadors s’escapen i comencen una revolta l’any 73 a.C
    Per uns moments sembla que Espartac i els seus homes ho tenen guanyat però acaben tots morts per culpa de Cras, crussificats al llarg de la via Àpia a les afores de Roma.
  • 70 BCE

    Cars i Pompeu

    Va ser quan dos personatges molt importants d’aquella època van aconseguir el consolat: Cras que era l’home que havia posat punt i final a la revolta d’Espàrtac, i Pompeu que havia destacat en campanyes a favor del dictador Sul.la.
  • Period: 60 BCE to 52 BCE

    Primer triumvirat

    Fins al 60 a.C a Roma s’havia establert una anarquia fins que Juli Cèsar, Pompeu i Cras van acordar governar de manera conjunta, aquest triumvirat constava amb un repartiment personal del poder.
  • 53 BCE

    Cars mor

    Cars mor a Prats, Iran, on feia una campanya militar. Aquest fet desencadena un enfrontament pel poder entre Cèsar i Pompeu que comporta la segona guerra civil romana.
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    Segona guerra civil

    La segona guerra civil romana va ser un enfrontament que va durar cuatre anys, en que Juli Cèsar i Pompeu lluitaven pel poder.
    Juli Cèsar era la part conservadora i tradicionalista, va ser el que va sortir més victoriós d’aquest combat.
  • 44 BCE

    Juli Cèsar mor

    Juli Cèsar va morir l’any 44 a.C havent governat tot el món romà.
    En la seva estada al poder va fer reformes molt importants com la creació del calendari Julià, també van augmentar el nombre de senadors, entre altes coses.
    Els partits republicants és van espantar al veure tot el poder que portava Cèsar a l’esquena i al 44 a.C es van aliar i li van posar entre tots fi a la seva vida.
  • Period: 43 BCE to 38 BCE

    Segon triumvirat

    El senat no va ser capaç d’omplir el buit de poder que la mort de Cèsar havia deixat. Al acabar la segona guerra civil és va tornar a formar un triumvirat amb Octavi August (descendent de Cèsar), Marc Antoni i Lepíd.
  • 29 BCE

    August comença un nou imperi

    Lèpid l’any 36 a.C va desaparèixer, fet que va comportar una nova nova guerra civil pel poder entre Octavi i Marc Antoni juntament amb els seus seguidors. Octavi derrota a Marc Antoni amb l’ajuda del senat.
    Octavi després d’aixó va ser un triomfador a Roma i a l’any 29 a.C va començar una nova era l’Imperi.