LÍNIA DEL TEMPS DE LA HISTÒRIA

PREHISTÒRIA

Period: 5000 BCE to 3500 BCE

La prehistòria abraça un període de temps que comença amb l’origen de l’espècie humana, ara fa més de dos milions d’anys, i s’estén fins a l’aparició de l’escriptura.
Es divideix en el paleolític (fins al 8000 AC), el neolític (fins al 5000 AC) i l'edat dels metalls (fins al 3500 AC).

Foc

4950 BCE

Al 1900000 AC, els homo erectus descobreixen el foc.

Primers enterraments i rituals

4850 BCE

Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.
Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.
El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris.

Primeres mostres d'art

4750 BCE

Al 120000 AC, els sapiens sapiens van començar a fer escultures i pintures rupestres.
Pintaven escenes de caça, no se sap ven bé el perquè.

Comença el neolític

4500 BCE

Al 8000 AC, es comença a treballar en l'agricultura i la ramaderia, convertint al poble en sedentaris.

Ceràmica, teixits i noves eines

4450 BCE

Per la necessitat de transportar i emmagatzemar els aliments, la ceràmica va evolucionar i van descobrir com fer teixits.
Per les tasques agrícoles, van haver de crear noves eines especialitzades en el treball.

Difusió cap a Europa

4350 BCE

Al 7000 AC, les noves tècniques de ramaderia es van difondre cap a Europa.

Inici del paleolític

4200 BCE

L'aparició dels primers éssers humans marca el començament del primer període prehistòric: el paleolític.
El paleolític és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Eren nòmades.

Edat dels metalls

4000 BCE

Al 5000 a.C., es descobreix el coure, però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.
De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.
Cap el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.

Metal·lúrgia

4000 BCE

Al principi, es va començar a treballar el metall en fred (coure).
Però la veritable metal·lúrgia va sorgir més endavant, quan es va aprendre a utilitzar la forja.
Una nova fase de la metal·lúrgia va començar amb el procés de fosa (bronze), que consistia a fondre el metall en un forn i donar-li la forma desitjada abocant-lo en motlles.
Finalment, es va desenvolupar la siderúrgia (ferro), amb una tecnologia més complexa que necessitava temperatures altes.

Comerç i ciutats

4000 BCE

A causa de les noves especialitats de treball, es va crear el comerç. Es va inventar noves tècniques de navegació i la roda.
Això va produir transformacions als poblats neolítics de l'Orient Pròxim.
La població va créixer i els poblats van començar a tenir molts edificis i muralles per defensar-se, i es van convertir en veritables ciutats.
A causa dels oficis especialitzats, hi va haver-hi gent que va acumular riqueses i poder, creant diferències socials.
Es va començar a triar governadors.

Mesopotàmia

3500 BCE

Estava entre dos rius.
Les ciutats estaven dirigides per un monarca.
Hi havia diversos rangs socials: la noblesa, els camperols i els esclaus.
Tenien economia agrícola i ramadera.
Va destacar les escultures "toros alados".

EDAT ANTIGA

Period: 3500 BCE to 476

El pas que marca el canvi de la prehistòria a l'edat antiga el marca l'escriptura i acaba amb la caiguda de l'imperi romà al 476 d.C.
Les primeres escriptures trobades pertanyen a la civilització de Mesopotàmia.

Fenicis a la Península

700 BCE

Arriben els fenicis a la Península.
Els fenicis era un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Grecs a la Península

600 BCE

Van arribar els greca a la Península en vaixell. Van deixar influència a la zona de Catalunya, ja que van fer una colònia a Ampuries.

Cartaginesos a la Península

400 BCE

Va arribar a la Península l'imperi Cartaginès. Aquest va caure a l'any 146 a.C.

Fi de la conquista d'Hispània

19 BCE

Comença la època romana a Hispània.
Aquesta època marcarà grans canvis a la cultura i organització política d'Hipania, imposant les costums roamnes.

Pobles germànics a la Península

409

Els sueus, vàndals i alans es van instal·lar a la península, però ràpidament van ser arraconats pels visigots, que comptaven amb el suport de l'Imperi Romà d'Occident.
Els visigots van acabar tenint gairebé tota la península.

Inici de l'alta edat mitjana

476

L'alta edat mitjana es caracteritza per la lluita per la supremacia dels tres imperis coetanis: el bizantí, l'islàmic i el carolingi.
Els regnes es dividien en comtats i feus, governats per senyors feudals. Aquests vivien en castells, mentre que els vilatans vivien al poble i treballaven les terres del senyor. En aquells temps era molt comú el sistema del feudalisme, pel qual el senyor feudal jurava protecció i menjar al pagès i aquest jurava suport econòmic i militar i també consell.

EDAT MITJANA

Period: 476 to 1492

L'edat mitjana és el període de la història d'Europa que va des del segle V fins al segle XV.
Es divideix en Alta Edat Mitjana i Baixa Edat Mitjana.

Batalla de Vouillé

507

Els francs es volien expandir cap al sud de l'actual França. Per això, van lluitar contra els visigots a la batalla de Vouillé i els van guanyar.
Tot seguit, els visigots van establir el seu regne al sud dels Pirineus i van establir la seva capital a Barcelona (507 - 554) i, més tard, a Toledo (554 - 711).

Batalla de Guadalete

711

Quan el rei Vítiza va deixar el seu imperi a Roderic en lloc del seu fill Àkhila II, aquest es va enfadar i va anar a buscar als musulmans perquè l'ajudessin a matar a Roderic.
Així va ser. Els musulmans van derrotar a Roderic, però també a Àkhila II, conquistant així la península Ibèrica.

Al-Àndalus

Period: 711 to 1492

Al-Àndalus es va crear al 711, quan l'exèrcit del califat Omeia va acabar amb Roderic i Àkila i va proclamar el territori musulmà.

Batalla de Poitiers

732

Al regne Franc, els majordoms feien la feina dels reis. Un d'aquests majordoms, Carles Martell, va derrotar als musulmans a la batalla de Poitiers, fent que el regne Franc no caigués.
Quan va morir, el seu fill, Pipí el Breu, el va succeir. Es va coronar rei i va acabar amb els monarques, posant fi a la dinastia merovíngia.

Emirat independent de Bagdad

756

L'any 756, una revolta de la dinastia Abbàssida va fer caure la dinastia Omeia i va encarregar matar a tots els seus membres. Abd-ar-Rahman I es va aconseguir escapar fins a l'altra punta de l'imperi (Al-Àndalus) i el va proclamar Emirat Independent de Bagdad, però respectava l'autoritat religiosa del califa.

Grans invasions

800

Entre el segle IX i X, els vikings, musulmans i hongaresos van envair Europa. Per protegir-se, el poblat va anar a demanar l'empara dels nobles, que posseïen estructures defensives. A partir d'aquí, la societat es va dividir per estaments: els monarques (1%), els nobles i clergues (4%) i els pagesos i artesans (95%).
Els feus estaven dividits per la reserva senyorial, els masos i els comunals.
En aquell temps, els camperols havien de complir unes obligacions estrictes.

Tractat de Verdun

843

Carlemany, fill de Pipí el Breu, va conquerir més territoris i va expandir la fe catòlica. Gràcies a això, el papa de Roma, el va anomenar emperador el 25 de desembre l'any 800.
Quan Carlemany va morir, va deixar el seu regne al seu fill, el qual quan va morir va voler dividir el regne en tres pels seus tres fills. Però al primogènit, Lotari, no li va semblar bé, així que es va enfrontar als seus dos germans, però aquests el van derrotar i li van fer firmar el Tractar de Verdun.

Borrell, Guifré el Pilós i Ramon Berenguer I

880

A finals del segle IX, Guifré el Pilós va deixar en herència els seus territoris als seus fills. A partir de llavors, el títol es va convertir en hereditari. Al 988, Borrell es va declarar independent dels francs perquè no va renovar el vassallatge. Llavors van néixer els comtats catalans i el casal de Barcelona. A finals del segle XI, Ramon Berenguer I va establir l'autoritat comtal i va consolidar l'hegemonia als comtats de Rosselló, Empúries, Cerdanya, Urgell i Pallars.

Califat de Còrdova

929

L'any 929, Abd-ar-Rahman III va proclamar l'Emirat Independent en Califat. Això ho va fer per reforçar la posició de la dinastia dels Omeies a l'interior del domini i per garantir les relacions comercials per la Mediterrània, garantir les relacions econòmiques amb l'Imperi Romà d'Orient i tenir or.

Inici de la baixa edat mitjana

1000

És un període amb enormes repercussions i projeccions en el futur: les institucions establides i els valors socials van entrar en decadència i va començar la seva institucionalització com a mesura per a protegir-les.
Es van construir les primeres ciutats, i es van crear el gremis, associacions de treballadors. Les ciutats eres brutes, amb carrers estrets i moltes esglésies. En aquesta època va sorgir una nova classe social: la burgesia. Es mantenien els monestirs, els feus i els castells.

Arquitectura romànica

1000

• Màxima esplendor al segle XIII.
• Estil característic del món feudal.
• Poder: com més gran, més poder tenia el senyor.
• Defensiu: les torres del campanar permetien avisar d'atacs.
• Cultural: lloc de difusió de la cultura i la religió.
• No molt altes i no gaudien de gaire llum.
• Predominava l'arc de mig punt i la volta de canó.
• Exemples Catalunya: Catedral de la Seu d'Urgell, conjunt d'esglésies de la Vall de Boí i monestir de Santa Maria de Ripoll.

Pintura romànica

1000

-Funció didàctica, moral i decorativa.
- Tècnica molt senzilla.
- Personatges presentats de manera frontal, antinaturals i hieràtics.
- Persones ordenades jeràrquicament.
- Escenes de la Bíblia, els Evangelis o les vides dels sants.
- A l'absis hi havia el Pantocràtor i el Theotokos.

Inici de la Fitna

1009

La Fitna va començar amb un cop d'estat iniciat per un bésnet d'Abd-ar-Rahman III. Va ser causat per l'abús dels regents d'Hixam II, que va ser tancat a la ciutat palatina del seu avi. La Fitna va comportar la divisió del califat en 25 taifes.

Els regnes de taifes

1031

Quan la Fitna va acabar el 1031, el califat de Còrdova es va dividir en 25 taifes. Això va comportar:
- Debilitat militar davant els regnes cristians.
-Va facilitar la invasió dels almoràvits (XI) i almohades (XII). Pobles del nord d'Àfrica.
-Les taifes van acabar repartides entre els regnes cristians.

Creixement econòmic

1200

El segle XIII es caracteritza per un creixement econòmic, un augment de la població i una major concentració de gent a les ciutats.
El creixement va ser causat per la inserció de noves tècniques (rotació biennal a triennal, molins i cavalls), noves eines agrícoles (arada normanda, molins i cavalls) i la disminució de les guerres, que va permetre que es conreessin noves terres.
Les ciutats van esdevenir els centres de producció i es dividien en gremis.

Crisi baix medieval

1300

A principis del segle XIV, hi va haver una gran crisi. Això va passar per tres raons:
- Successives males collites per la PEG que provocaven fam i mort.
- Guerres contínues (Guerra dels Cent Anys)
- La Pesta Negra, que va reduir la població d'Europa a la meitat.
Això va comportar:
- Caiguda de la producció agrícola.
- Augment de la mortalitat.
- Manca de mà d'obra.
- El senyor no deixava abandonar el feu per no perdre els ingressos (revoltes en contra).
- Revoltes a les ciutats (racistes).

La pesta negra

1348

L'epidèmia de pesta negra (possiblement originada a Xina) s'emporta a 75.000.000 de persones.

Post crisi del segle XIV

1400

Després de la crisi del segle XIV, Europa era un continent pobre i poc evolucionat en comparació amb l'Índia o la Xina. Les taxes de natalitat i mortalitat estaven molt altes i l'esperança de vida era de 35 anys. La base de l'economia era agrícola i ramadera, però també participava el comerç. La major part de les vegades, aquest comerç es duia a terme a mercats locals, però també hi havia comerç a llarga distància a partir de dues rutes:
- La ruta de la Seda
- La ruta de les Espècies

L'ART RENAIXENTISTA: INICI DEL QUATTROCENTO

1400

Pels voltants del segle XV l'art renaixentista ja era conegut arreu d'Europa. Aquest art tenia les bases de l'humanisme, que posava a l'ésser humà al centre d'atenció. El Quattrocento va ser l'etapa de plenitud d'aquest corrent artístic. Característiques:
L'arquitectura va recuperar elements de l'art clàssic i (a Espanya) es va dividir en tres estils: HERRERIÀ, PLATERESC i CLASSICISME.
L'escultura es va passar a representar més el cos humà.
La pintura representava persones més realistes.

El Renaixement

1401

El Renaixement és un nou estil artístic que sorgeix entre els segles XV i XVI.
Els artistes del renaixement es van inspirar en l’art grec i romà per aconseguir
reflectir en les seves obres l’ideal de bellesa clàssic.
El Renaixement va sorgir a Itàlia. Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i Rafael
van ser els artistes més destacats.

Caiguda de Constantinoble

1453

Durant una de les dues èpoques d'esplendor de l'Imperi Bizantí, Justinià va aconseguir moltes fites. Però ell volia recuperar gran part de l'antic Imperi. Després de ser recuperat, es va tornar a perdre amb l'hel·lenització de l'Imperi.
A la segona edat d'or, l'emperador controlava la força militar, la religió i la política.
L'any 1453, a causa dels constants atacs dels turcs (durant quatre segles), Constantinoble va caure. Donant lloc a la fi de l'Imperi Bizantí i comerç al Mediterrani.

Regnat dels reis catòlics

1469

Els prínceps Isabel de Castella i Ferran d’Aragó van contraure matrimoni. Deu anys després, ambdós van heretar els seus regnes i van unir les
dues corones:
Van conquistar Granada al 1492, les illes Canàries al 1496 i
Navarra al 1512.
Incorporaren el regne de Nàpols, a Itàlia. A Àfrica conquistaren Melilla i
altres territoris.
Van imposar la religió catòlica a tots els seus territoris. Obligaren als jueus
i musulmans a convertir-se al cristianisme i els que no ho van fer van ser
expulsats.

Fi de la taifa de Granada

1492

La taifa de Granada va ser l'única que va sobreviure als cristians amb la donació d'or cada cert temps. Tot i això, el 1492, el rei Boabdil es va rendir davant els Reis Cristians per acabar amb el pagament d'or.

Arribada de Colom a Amèrica

Oct 12, 1492

Cristòfor Colom va ser un explorador que va anar a buscar una ruta fins a l'Índia passant per Cipangu (Japó) travessant l'Atlàntic. Per fer això, necessitava el finançament d'una família reial. Va provar als Reis de Portugal i, en denegar-ho, es va dirigir als Reis Catòlics. Aquest van acceptar i van firmar les Capitulacions de Santa Fe el 1492. Aquell mateix any, Colom es va dirigir cap a l'oest i, dos mesos després, va arribar a Amèrica. Colom va continuar explorant Amèrica fins la seva mort.

EDAT MODERNA

Period: Oct 12, 1492 to 1789

Comença amb el descobriment d'Amèrica i acaba amb la revolució francesa.
L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, identificat amb un parèntesi històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

Arribada a l'Índia

1498

Després de la caiguda de Constantinoble, els portuguesos van portar a terme un seguit d'exploracions cap al sud d'Àfrica per arribar a l'Índia evitant el Mediterrani. Va començar Diogo Cao, després Bartolomeu Días (que va arribar al Cap de Bona Esperança el 1488) i després ja va anar-hi Vasco da Gama, que va arribar a Calicut el 1498. El va seguir Álvares Cabral, però el que va fer aquest va ser arribar a Porto Seguro l'any 1500 i a les illes Ceilan el 1501.

Tractat de Tordesillas

1499

L'any 1499, els Reis Catòlics i els Reis de Portugal van arribar un acord amb l'ajuda del Papa de Roma. Van firmar l'anomenat Tractat de Tordesillas en què dividien el món en dos: zona de Castella i zona de Portugal. Així, evitaven possibles futures guerres pel territori. Els Reis Catòlics es van quedar amb la part d'Amèrica i van conquerir Amèrica Central i del Sud. Amb això, van acabar amb els territoris d'allà: l'imperi Inca, l'Asteca i el Maia.

ART RENAIXENTISTA: INICI DEL CINQUECENTO

1500

Al segle XVI, va començar la segona etapa del renaixement, moment en què l'humanisme es va consolidar.
Miquel Àngel va ser un gran representant de l'època del Cinquecento. Va destacar tant en escultura com en pintura i arquitectura. A l'escultura buscava representar personatges bells i, per tant, perfectes. Un exemple és el David. A la pintura, destaquen els seus frescos de la Capella Sixtina.
Dins de la pintura també va destacar Leonardo da Vinci amb la Gioconda i el Sant Sopar entre d'altres.

Regnat de Carles I

1516

Va ser coronat rei d’Espanya en 1516, desconeixia la llengua i els costums del
país. Es va envoltar de consellers estrangers que van apujar els impostos,
provocant la revolta de les Comunitats, a Castella (1520-1521), i les
Germanies, a València (1519-1522). Després de calmar les revoltes, nomenà
consellers espanyols.

REFORMA

1517

A principis de l'Edat Moderna, l'Església va caure en crisi per les següents causes:
-L'escassa formació i la riquesa de les altes jerarquies.
-Els càrrecs eclesiàstics es compren per gent sense vocació.
-La millora de la impremta fa arribar la Bíblia a les cases i queden a la vista desacordances amb l'Església.
-Es venen indulgències per salvar-se dels pecats.
Tot això més les obres del Vaticà fan que Martí Luter publiqui les 95 tesis en què reforma la doctrina eclesiàstica.

Primera volta al món

1522

L'any 1519, una expedició capitanejada per Magallanes va partir d'Espanya cap a l'oest per travessar l'Atlàntic i el Pacífic per arribar a les illes Moluques. El 1520, l'embarcació va creuar l'estret de Magallanes al sud d'Amèrica. Poc després, Magallanes va morir i Elcano el va substituir. Aquest, va arribar a les illes de les espècies i l'any 1522 va arribar a la península creuant l'oceà Índic, donant així la primera volta al món.

CONTRAREFORMA: CONCILI DE TRENTO

1545

L'Església inici a la Contrareforma per netejar el seu nom i recuperar part de la seva antiga doctrina eclesiàstica. Això es va acordar al Concili de Trento en què es va declarar el següent:
-Es van formar seminaris per formar el clergat.
-Es difon la doctrina catòlica a les escoles i amb el catecisme.
-Es reafirmen els set sagraments, l'autoritat del Papa, el culte a la Mare de Déu i els Sants i les bones obres per salvar-se.

INICI DEL COMERÇ TRIANGULAR

1550

A mitjans del segle XVI va aparèixer la ruta comercial marítima coneguda com a comerç triangular. Va durar fins a finals del segle XIX quan les colònies d'Amèrica es van independitzar d'Europa. La ruta es basava en el següent:
1. Continent EUROPEU: porten productes manufacturats.
2. Continent AFRICÀ: proveïa esclaus.
3. Continent AMERICÀ: canviava esclaus per aliments i matèria primera que no hi havia a Europa.

Regnat de Felip II

1556

Al 1556 Carles I va cedir el tron al seu fill Felip II. Al 1580 també es va convertir
en rei de Portugal. En el segle XVI Espanya es va convertir en la primera potència del món.
L’imperi espanyol s’estenia per Europa, Amèrica i Àsia.

El segle d'Or castellà

1601

El barroc va viure a Espanya un moment de gran esplendor. Aquesta etapa es
coneix com el Segle d’Or.
 En literatura van destacar Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo i
Lope de Vega.
 En arquitectura, Pedro de Ribera.
 En pintura Diego Velazquez, Zurbarán, Murillo.

La pèrdua de territoris d'Espanya

1621

Al 1621 va arribar al tron Felip IV, que va deixar el govern en mans del seu
favorit, el comte duc d’Olivares, que va fer que espanya participés a la guerra
dels 30 anys (1618-1648). Com a conseqüència d’aquesta derrota, Espanya va
perdre els Països Baixos i altres territoris europeus.
Es van provocar rebel·lions a Catalunya i Portugal, que es va independitzar
d’Espanya.

Carles II i l'inici de la guerra de successió

1665

Al 1665, Carles II va pujar al tron. Va morir sense fills i declarà hereu Felip de
Borbó. Les monarquies europees no l’acceptaren com a hereu. Va començar així
la guerra de successió.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Period: 1789 to 2023

Comença amb la revolució francesa i arriba als nostres dies. És una època
caracteritzada per les revolucions i per les grans
transformacions (revolució industrial).
És una època amb moltes guerres.

Guerra de la Independència

1808

Va començar quan Madrid, indignat i humiliat per l'actitud de Napoleó, es va
aixecar contra l'exèrcit francès i poc
després va passar el mateix en moltes
altres ciutats.

Primera Guerra Mundial

1914

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte.
Van morir 17.000.000 persones i va acabar amb una victòria aliada.

Guerra Civil Espanyola

1936

La tensió política i la desigualtat social va destruir la
convivència pacífica i, al juliol de 1936, una part important de
l'exèrcit espanyol es va aixecar contra la República.
Així començava la Guerra Civil espanyola, que es va prolongar
des de 1936 fins 1939 i va dividir Espanya en dos bàndols.

Franquisme

1939

Molta gent va haver de marxar a l'exili quan la guerra acabava.
Quan va finalitzar, Franco va emprendre una dictadura. Es van suprimir les llibertats,
els partits polítics i les reformes empreses durant la República.

Segona Guerra Mundial

Sep 1, 1939

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències,[1] organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort de 73.000.000 de persones. Va ser el conflicte mes mortífer de la història.
Es van matar a milions de jueus en camps de concentració: asfixiats en càmeres de gas i després cremats o afusellats per un SS.

Democràcia

1975

Al 1975, va pujar al tro Joan Carles I. Aquest va convertir Espanya en un Estat democràtic.