-
Napoleó Bonaparte va dirigir l’Estat francès des del 1799 fins al 1815. Està considerat també un dels primers europeistes de la història contemporània.
-
Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. -
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. -
La batalla de Trafalgar va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola. -
Godoy va governar de manera ambigua: tan aviat lluitava contra França com hi pactava. L’any 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el trànsit de les tropes napoleòniques per la Península. A canvi es repartirien el regne de Portugal, ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
La Constitució de 1812 va ser aprovada el dia de Sant Josep, per això va ser coneguda com “la Pepa”.
Com que va ser anul·lada per Ferran VII, sovint els liberals, per manifestar el seu descontentament, protestaven al crit de “Visca la Pepa!”. Avui, l’expressió ha passat de crit revolucionari a significar que hi ha molt desordre. -
Després de la derrota napoleònica, les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena -
La batalla de Waterloo va ser la derrota definitiva de Napoleó. Després dels Cent Dies, una coalició encapçalada pel britànic Wellington va donar el cop de gràcia a l’exèrcit napoleònic que s’havia concentrat a prop d’aquesta població belga. -
L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia.
-
El retorn de Ferran VII a Espanya havia despertat moltes expectatives entre les persones que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols.
-
Obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
Un dels fets que més va colpir la societat europea de principis del segle xix va ser la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. -
El regnat d’Isabel II va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores.
-
Impulsat per Samuel Morse, que va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
Fruit de l’abandó, va tenir lloc la Gran Fam, anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar —bàsicament als Estats Units. Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell i moviments polítics com la Jove Irlanda
-
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil, la primera guerra Carlina (1833-1840), que va acabar amb victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar per vençuts i tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista. Així hi va haver una segona guerra Carlina i una tercera guerra Carlina. Catalunya, el País Basc i Navarra van tenir una forta presència carlina.
-
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important. Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. -
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles. A diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important.
-
Experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol al port de Barcelona. -
La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. -
L’any 1874 un nou cop d’estat, el del general Pavía, va preparar el terreny al retorn dels Borbó. Pavía havia encarregat un govern de concentració al general Serrano, que es va veure incapaç de salvar la República. Alfons XII, després d’un nou cop d’estat —el de Martínez-Campos—, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració. -
Patentat per Graham Bell. -
Una de les moltes patents que va enregistrar Thomas Alva Edison. -
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx. -
Garibaldi va ser l’altre gran protagonista del naixement d’Itàlia. Aquest militar va sentir-se atret per les idees radicals de Mazzini i va participar activament en la lluita a favor de la unificació d’Itàlia. Per a l’imperi Austríac, perdre les possessions italianes significava renunciar a una zona industrial de primer ordre i al port de Venècia, una de les seves principals sortides a la mar Mediterrània. -
La conferència de Berlín va acordar la lliure navegació pels rius Congo i Níger i va establir els criteris que havien de seguir els països a l’hora de colonitzar les regions. A la conferència es va rebutjar el comerç d’esclaus, les condicions en què van ser tractats els africans i el fet de repartir-se el continent sense comptar amb els habitants nadius fan d’aquest esdeveniment un episodi lamentable denunciat per intel·lectuals de l’època.
-
Construït pels germans Lumière. -
Els països europeus van emprendre una expansió territorial que va afectar tots els continents.
Destaquen la Gran Bretanya, França, Holanda, Portugal, Espanya, Alemanya, Itàlia i Bèlgica.