-
Invenció de la màquina de vapor (James Watt)
James Watt va ser ingenier mecànic e inventor. Les millores que va realitzar a la maquina de Newcomen van donar lloc a la màquina de vapor, que va resultar fundamental en el desenvolupament de la primera Revolució Industrial -
Sugar Act
5 de abril de 1764. El Acta d'ingressos americans, va ser una llei per a la recaptació d'impostos, aprovada pel Parlament de Gran Bretanya. La llei sostenia que "és oportú que les noves provisions i regulacions han de ser establertes per millorar els ingressos d'aquest Regne, és just i necessari que sigui erigit un ingrés per pagar les seves despeses de defensa, protecció i seguretat. -
Declaració de Drets de La Virgínia
Al 1765. La llei del segell va ser una llei del Parlament Britànic que va suposar un impost directe i específic per a les tretze colònies d'Amèrica britànica que requeria que la majoria dels materials impresos en les colònies es publiquessin en paper segellat i produït a Londres, timbrats amb un segell fiscal en relleu. -
Invent de la filadora de Hergreaves
En 1768. Aquesta màquina permetia muntar fins a 8 fils i podia posar-la en marxa una sola persona, a més feia la feina equivalent de 36 filadores a la roda. Estava formada per un mecanisme mogut manualment que no resultava ni molt gran ni molt car. -
Invent de la filadora Water Frame
En 1769. La va inventar Richard Arkwright, el fil que fabricava aquesta màquina era de més qualitat que el de la spinning-jenny: era més fi i resistent. Però la water-frame era un mecanisme gran i pesat que ja no podia moure un home. -
Motí del Te
16 de desembre de 1773. En el qual es va llançar al mar tot un carregament de te. Va ser un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'Independència dels Estats Units -
Conferència Continental
5 de setembre de 1774. Les 13 colonies de la norteamerica britanica -
Period: to
Revolució Americana
-
Declaració de la Independència
El 4 juliol 1776. És un document que va ser aprovat pel Segon Congrés Continental reunit a Filadèlfia, anunciava que les tretze colònies d'Amèrica del Nord, en aquell moment en guerra contra el Regne Unit de Gran Bretanya, es consideraven com tretze nous estats sobirans independents del govern britànic. D'acord amb això van formar una nova nació: Els Estats Units d'Amèrica. -
Batalla de Saratoga
Batalla de Saratoga: entre el 19 de setembre i el 17 d'octubre de l'any 1777. Va ser un dels enfrontaments bèl•lics més importants lliurats durant el transcurs de la guerra d'Independència dels Estats Units. El seu desenllaç va contribuir, en gran mesura, a decidir el resultat final de la contesa a favor de l'exèrcit continental. -
Acampada en Valley Forge
A pensilvania va ser on van acampar l' exèrcit continental de EE.UU. A l' hivern de 1777 - 1778 durant la guerra d' independència dels Estats Units -
Batalla de Yorktown
Entre el 26 de setembre i el 19 octubre 1781. Va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos contra els britànics al comandament de lord Cornwallis. -
Primer vaixell de vapor
L'inventor del vaixell de vapor va ser John Fitch, nascut a la ciutat de Conneciut. Va ser qui va constuir un primer prototip del vaixell de vapor en 1787. -
Convocatòria dels Estats Generals
En 1789. Els Estats Generals estaven formats pels representants de cada estament. Aquests estaven separats a l'hora de deliberar, i tenien només un vot per estament. La qüestió que es plantejava era important. Estava en joc la idea de sobirania nacional, és a dir, admetre que el conjunt dels diputats dels Estats Generals representava la voluntat de la nació. -
Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Al 1789. Va ser un esdeveniment molt important en la història de la revolució. En la seva doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i política (condicions necessàries per a l'exercici dels drets naturals i individuals), condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans, l'Estat de Dret. -
Period: to
Revolució Francesa
-
Proclamació de l’Assamblea Nacional
el 5 maig 1789. Va ser quan els Estats Generals de França es van reunir a Versalles i es van originar les disputes respecte al tema de les votacions, els membres del Tercer Estat van haver de verificar les seves pròpies credencials. -
Pressa de la Bastilla
el 14 juliol 1789. Milers de treballadors parisencs armats van prendre el lúgubre edifici, que en aquells dies només custodiava a set presoners. Va ser el primer pas cap a la Revolució francesa, que ja no s'aturaria fins a acabar amb la monarquia francesa i conduir al rei, Lluís XVI, i la seva família a la guillotina. -
Supressió dels “Privilegis Feudals”
La nit del 4 agost 1789. L'Assemblea Constituent, actuant darrere dels nous esdeveniments, va suprimir per llei les servituds personals, els delmes i les justícies senyorials, instaurant la igualtat davant l'impost, davant penes i en l'accés a càrrecs públics. En qüestió d'hores, els nobles i el clergat van perdre els seus privilegis. -
Fugida de París del Rei i la seva família
El 20 juny 1791. Oposat al curs que anava prenent la Revolució, fuig amb la seva família de les Tullerías. -
Promulgació de la primera Constitució
El 3 setembre 1791. Fou la primera constituci escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI el 14. [1] Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com 1 monarquia constitucional. -
Assalt al Palau de les Tulleries
10 agost 1792. Una multitud enfurismada assalta el palau de les Tulleries acusant al monarca de traïció i obligant-lo a refugiar-se en l'Assemblea Legislativa. La residència real va ser llavors saquejada. El Rei seria jutjat i empresonat amb la seva família mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
Destitució del Rei per part de l’Assamblea
El 21 de setembre de l'any 1792, Lluís XVI va ser destituït com a rei per grups extremistes que van assaltar el palau de les Tullerías -
Covenció Girondina
21 de setembre de 1792-2 de juny de 1793. La convenció va patir les pressions i les amenaces dels sans-cullotes. Per calmar-los, es va crear el Tribunal Revolucionari i el Comitè de Salut Publica. Però al juny de 1793, mitjançant l'ús de la violència, els jacobins, liderats per Maximilien de Robespierre, van aconseguir detenir a tots els diputats girondins i es van fer amb el poder. -
Execució de Lluis XVI
El 17 de gener de 1793, la Convenció va condemnar al rei a mort per una petita majoria, acusant-lo de «conspiració contra la llibertat pública i la seguretat general de l'Estat». I el 21 el rei va ser executat, la qual cosa va encendre novament la metxa de la guerra amb altres països europeus. -
Convenció Termidoriana
27 de juliol de 1794. Va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins i impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Cop d’estat de Napoleó
9 de novembre del 1799. Napoleó Bonaparte, un general victoriós, amb el soporte d'1 part de la burgesia, dels jacobins i de Joseph Fouché, cap de la policia, va donar un cop d'Estat, va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les Seves mans i és va erigir cònsol. -
Concordat amb la Santa Sede
En 1801. Va ser el Concordat entre la França revolucionària (dirigida en aquest moment per Napoleó Bonaparte) i la Santa Seu (ocupada pel papa Pius VII).Després del cop d'estat i autoproclamar-Primer Cònsol un mes després amb el suport del vot popular, Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació dels assoliments revolucionaris. -
Locomotora de Stephenson
Va introduir perfeccionaments a les màquines de vapor, fins a arribar a "The Rocket", construïda amb la ajuda del seu fill Robert. L'any 1830 Stephenson va ser l'enginyer responsable de la primera línia de Passatgers entre Liverpool i Manchester. Però va ser Richard Trevithick qui va Fer la primera locomotora sobre rails de ferro, el 1804, i Stephenson la primera línia oberta a Viatgers. -
Autoproclamació Emperador de Napoleó
2 desembre 1804. s'autocorona emperador de França en una cerimònia celebrada a la parisenca Catedral de Notre-Dame. Aquest acte és una declaració d'intencions i demostració de poder absolut, ja que en autocoronarse ratifica la seva autoritat, especialment davant de l'Església, ja que en el citat acte va estar present el Papa Pius VII a qui va prendre la corona per posar-se-ell mateix. -
Batalla de Trafalgar
21 d'octubre de 1805. En el marc de la tercera coalició iniciada per Regne Unit, Àustria, Rússia, Nàpols i Suècia per intentar enderrocar a Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La batalla de Trafalgar es produeix davant de les costes del cap de Trafalgar, a Los Caños de Meca. -
Primer automòbil
L'any 1769. La creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. -
Ocupació d'Espanya i Portugal
1808 – 1813. Durant aquest període conquista espanya i portugal i es va establir un estat d’ elit del primer imperi francès. Liderat pel rei Jose I, germà de Napoleó. -
Exili de Napoleó a Elba
11 d'abril de 1814. Representants de les nacions aliades d'Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya van signar el Tractat de Fontainebleau. Aquest tractat estipulava que Napoleó Bonaparte, emperador de França, havia d'abdicar i viure a l'exili com a sobirà d'Elba, una petita illa a la costa d'Itàlia. -
Tracat de pau amb Aústria
Al 1815. Va ser un tractat que va firmar un representant francès amb un d'Aústria per finalitzar les guerres entre tots dos paÏssos -
Batalla de Waterloo
18 juny 1815. Va ser un enfrontament entre l'exèrcit francès comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard Leberecht von Blücher i les tropes britàniques, holandeses i alemanyes dirigides pel duc de Wellington, prop de la localitat de Waterloo (Bèlgica) -
Segon exili a Sant Helena
15 de juliol de 1815. Napoleó va ser empresonat i bandejat pels britànics a l'illa de Santa Elena a l'Atlàntic, el. Allà, amb un petit grup de seguidors, va dictar les seves memòries i va criticar als seus aprehensores. Va morir el 5 de maig de 1821 a les 17: 49h -
Revolucions liberals de 1820
Foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. -
Període la Primera Revolució Industrial
Entre 1820 y 1840. És el procés de transformació econòmica, social i tecnològica que es va iniciar al Regne Unit, i es va estendre després a gran part d'Europa occidental i Amèrica del Nord. Durant aquest període es va viure el major conjunt de transformacions econòmiques, tecnològiques i socials de la història de la humanitat. -
Period: to
Revolució Industrial
-
Revolucions liberals de 1830
Va ser un procés revolucionari que va començar a França amb la Revolució de Juliol o les Tres Glorioses jornades revolucionàries de París que van portar al tron a Lluís Felip I de França i van obrir el període conegut com Monarquia de Juliol. Es va estendre per bona part del continent europeu, especialment a Bèlgica, que va obtenir la independència enfront d'Holanda, Alemanya i Itàlia, on s'identifica amb moviments de tipus nacionalista unificador; Polònia i l'Imperi austríac. -
Publicació del Manifest Comunista
Novembre de 1847. Fou el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat a novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit. -
Primavera dels pobles
Fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. Les revoltes tingueren lloc principalment durant el primer trimestre de l'any 1848 i anaren dirigides contra l'absolutisme i els imperis. Aquestes revolucions eren conseqüències violentes d'una varietat tan àmplia de causes que, per aquest motiu, és difícil de veure-les com a resultat de qualsevol tipus de moviment o fenomen social. -
Promulgació de la segona Constitució
Entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 desembre 1852. Va ser el règim polític republicà instaurat a França. Es van produir grans reformes, que portarien a implantar el sufragi universal masculí, així com l'abolició definitiva de l'esclavitud. -
Període de la Segona Revolució Industrial
Entre 1850-1870 i el començament de la Primera Guerra Mundial. Els canvis tècnics van seguir ocupant una posició central. Les innovacions tècniques concentrades en noves fonts d'energia com el gas, el petroli o l'electricitat; nous materials i nous sistemes de transport (avió i automòbil) i comunicació (telèfon i ràdio). -
Primera Internacional
1864 -1881. Fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països -
Promulgació de la tercera Constitució
De 1870 a 1940. Va ser el primer règim francès que es va imposar durant un llarg temps. Després de la caiguda de l'antic règim, França experiment en vuitanta anys, set règims polítics: 3 monarquies constitucionals, dues repúbliques efímeres i dos imperis. -
Motor d’explosió
Fins a 1876 Nikolaus August Otto no va construir el primer motor de gasolina de la historia, que va ser la base per a tots els motors posteriors de combustió interna. -
Segona Internacional: 1889-1916
Va ser una organització creada pels partits socialistes que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la Primera Internacional fins a la seva dissolució el 1916. També coneguda inicialment com la Internacional Obrera. -
Primer vol dels Germans Wrigtf
17 desembre 1903. Els germans Wright eren fabricants de bicicletes. Van arribar a dissenyar i fabricar un avió controlable, que va ser capaç de planejar en un curt vol impulsat amb ajuda d'una catapulta externa. L'avió mai va ser capaç de volar per si sol, ja que el seu disseny no permetia que es mantingués en l'aire. M'es en davant es va aconseguir un curt vol. S'afirma que el seu primer vol es va realitzar el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk. -
Convenció Jacobina
Juny de 1793- juliol 1794. Els més exaltats es van fer amb el poder treient fora als gerondins, que van ser perseguits i molts d’ells executats. Entre els nous dirigents destaca Robespierre. -
Execució de Robespierre
27 juliol 1794. A la tarda va ser acusat de «tirania» i detingut per ordre de la Convenció juntament amb els seus aliats. Alliberats per la Comuna de París a la tarda-vespre, a la matinada del dia següent, van ser capturats per les forces de la Convenció que van assaltar l'Hôtel de Ville de Paris on estaven reunits amb els capitostos de la Comuna. En haver estat declarats fora de la llei van ser guillotinats sense judici aquesta mateixa tarda. -
Congrés de Viena
De l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. Conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa,va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria). El propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa
