-
L'amenaça d'una reacció dels privilegiats i tropes reials va portar a una revolta popular, va significar la irrupció dels estaments més baixos en el procés revolucionari.El 14 de juliol el poble va assaltar la bastilla.La noticia es va difondre i va donar lloc a accions semblants, que es coneix com la gran por, aixó va fer que l'assamblea decideix un seguit de mesures que desmantetllaven l'Antic Regim.4 d'agost de 1789 es van abolir tot els privilegis i el 28 es va aprovar la declaració de drets
-
La noblesa va exigir una convocatoria dels estats generals per la proposta d'una reforma fiscal. Lluis XVI va cedir a maig de 1789(no s'havien reunit des del 1614). El 5 de maig de 1789 es va reunir els estats generals a Versalles, Pretenien discutir sobre finances i descatarven les propostes de reforma social que demanava el tercer estat i van exigir la reunió conjunta de tots els estats i el vot per cap. El 27 de juny els estats generals es van transformar en assamblea nacional constituent
-
L'assamblea Legislativa va redactar lleis per implantar el liberalisme econòmic i polític. Les propietats de la esglèsia van ser declarades béns nacionals. Les aspiracions de la burguesia d'implanta un liberalisme noderat s'havien fet realitat, però les del poble baix, no. Molts nobles, emigrats a l'estranger, van encoratjar una intervenció armada amb l'ajut de l'emperado d'Austria per restaurar l'absolutisme. El mes de juny de 1791, el rei va fugir de París, però va ser detingut a Varennes.
-
de l'Home i del ciutadà. L'assamblea va elaborar una constitució el 1791, on el monaca només conservava el poder executiu, l'Assamblea elaborava les lleis i els jutges eren independents. Es va establir el sufragi censatari (limitat als més rics). La constitució va instaurar a França una monarquia constitucional i va originar una nova assemblea legislativa
-
Amb la proclamació de la República i el sufragi universal consideraven que la revolució havia acabat i que aixó portaria la anarquia. Peró. els jacobins com els portaveus dels sans-culottes volien una revolució que avançes cap a la igualtat social. Els girondins volien casigar al rei. La pressió popular va empènyer la Convenció cap a aquesta darrera opció: Lluís Xv¡VI va ser guillotint i posteriorment la reina. La situació era cada vegada més complicada: es va produir una insurrecció pagesa
-
contrarevolucionària, Gran Bretanya, Espanya, Holand, etc van entrar en guerra contra França i la manca d'aliments escampaven la fam entre la població. Els jacobins acusaven al govern girondi de no solucionar les necessitats populars. En juny de 1793, amb el suport dels san-culottes, els liders més radicals van assaltar la convenci, van detenir els diputats girondins principals i els van executa. En aquell moment el poder va quedar en mans dels jacobins
-
Els jacobins van elaborar una constitució que reflectia els principis de la demòcracia social.Es van impullsar reormes socials, com ara la reedistribucioó de la propietat agrària,el preu máxim dels productes de primera necessitat. Altres mesures pretenien obrir una nova etapa: es va implantar un nou calendari i es a començar el proces de descrinització.Per imposar totes aquestes idees es va governar de manera autoritaria, es va esstablir un govern revolucionar.El nou govern va decretar el terror
-
Els sospitosos d'accions contrarevolucionàries eren detingus, jutjats sumàriament per tribunals populars i ajusticiats (Llei de sospitosos). Un cop d'Estat en la convenció va aconseguir detenir Robespierre, que van guillotinar amb els seus seguidors el juliol del 1794
-
Despres de la caiguda de Robespierre,la convencio la van controlae els sectors burguesos,que van començar a desmantellar les mesures jacbines. Es va aprobar una nova constitució (1795), que va establir el sufragi censatari i va instaurar un nou poder executiu constituït per 5 membres:el Directori.La nova convenci´no va aconseguir estabilitzar la situació.Només la guerra exterior semblava que anava bé.Les classes benestants van veure en Napoleó Bnaparteun general victoriós.Amb el suport de la
-
de la burgesia i de l'exèrcit, Napoleó va protagonitzar, el 9 de novembre del 1799, un cop d'estat i va concentrat el poder a les seves mans