-
Els Estats Generals van ser convocats pel Rei Lluis XVI al maig del 1789 a Versalles. Van estar presidits pel Rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. Els privilegiats van intentar descartar les propostes del Tercer Estat, però com que aquest estat era major en nombre, exigeix el vot per cap. El Tercer Estat declara representar la majoria de la població.
-
En la convocació dels estats generals del 20 de juny, els 577 diputats del tercer estat van reunirse a la sala del joc de la pilota per fer front a les pressions del rei, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. Finalment, el 27 de juny de 1789, el rei va acceptar la situació i els Estats Generals van passar a ser l’Assamblea Nacional constituent.
-
Després de la creació de l'Assemblea Nacional Constituent, el rei crida l'exercit per reprimir-la i el poble respon amb l'assalt a la Bastilla el 14 de juliol de 1789 i altres actes antisenyorials. Els habitants de París van assaltar la Bastilla, una fortalesa medieval utilitzada com a presó. El poble va prendre les armes i va alliberar els presoners. Aquest fet va ser interpretat com la caiguda de l'absolutisme i l'inici de la Revolució Francesa.
-
El 4 d’agost de 1789 es van abolir els privilegis i els drets feudals de la noblesa i el clero. Més tard, el 28 d’agost, es va redactar la declaració de drets de l’ home i del ciutadà que defensava la llibertat i igualtat davant la llei. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent com a primer pas per redactar una Constitució. Les fonts d'aquest text es troben especialment en Rousseau i Montesquieu, i en la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776.
-
Signada la Constitució, els Girondins redacten lleis per implantar el sistema polític i econòmic liberal. Inicien mesures per aconseguir el dret a la propietat privada, la igualtat davant impostos i la llibertat econòmica. Les propietats de l’església van ser desamortitzades i, el clergat, és obligat a jurar la Constitució. La burgesia havia aconseguit participar en la política.
-
Al Juny de 1791 , el rei va fugir de París en direcció a Àustria per tal d’unir-se a l'exèrcit austríac que plantejava envair frança i restablir l’absolutisme, però és descobert i detingut a Varennes. Aquest fet va resultar en la radicalització del sector revolucionari.
-
El Codi Penal francès de 1791 va ser un codi penal adoptat durant la Revolució Francesa per l'Assemblea Constituent, entre el 25 de setembre i el 6 d'octubre de 1791. Va ser el primer codi penal de França, i va ser influenciat pel pensament de la Il·lustració de Cesare Beccaria i Montesquieu.
-
Una nova Assemblea Constituent va ser escollida el 20 de setembre, la Convenció Nacional, que va proclamar la república. Els girondins, van tenir majoria a la convenció, volien castigar al rei pero temien que executarlo avives la revolució, mentre que els jacobins volien jutjarlo, condemnarlo i ajusticiarlo. Finalment van ser guillotinats el rei Lluis XVI i la reina. Amb la proclamació de la republica i el sufragi universal masculí els girondins consideraven que la revolcuio s'havia acabat.
-
El Terror fou un període de la Rev. Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre. La fi del Terror va venir amb el cop del termidor de el 27 de juliol de 1794, en què Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. El nombre de morts causat pel Terror està entre 18.500 i 40.000.
-
Els jacobins van acusar al govern girondí de no respondre a les necessitats populars i el juny de 1793 els diputats girondins van ser executats a mans dels líders jacobins. Llavors, va inciar-se el govern radical de Robespierre i els jacobins. La nova constitució, la del 1973, defensava la sobirania popular i el sufragi universal masculí, es van elaborar les lleis dels sospitosos i dels màxims generals. Va confirmar-se l’abolició de l’absolutisme i van fer-se reformes educatives.
-
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels muntanyencs, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793, mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795.
-
Lluís XVI, va ser rei de França i de Navarra, copríncep d'Andorra i duc de Berry. Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat. Maria Antonieta d'Àustria fou reina de França, muller de Lluís XVI de França. El 13 d'agost de 1792, va ser detinguda i empresonada juntament amb Lluís XVI, els seus fills i la seva cunyada Elisabet. Van morir executats a la guillotina el dia 16 d'octubre de 1793.
-
Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la Revolució. Es va elaborar una nova constitució que otorgava el poder al Directori, restableixia el sufragi censatari i fiava el poder legislatiu a dues cambres, va perseguir als jacobins, derrogar la Constitució de 1793 i va anul·lar totes les mesures d'aquell període. En 1799 Napoleó Bonaparte amb el suport de la burgesia va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi a l'Directori i va inaugurar el Consolat.
-
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador. El nou govern s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, el Tribunal, i l'Assemblea Legislativa. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu.
-
El Codi Civil francès (o Codi de Napoleó o Codi Napoleònic) és un dels més coneguts codis civils del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte.
-
El 2 desembre de 1804, Napoleó Bonaparte s'autoproclama emperador de França a la catedral de Notre Dame de París.
En 1799 amb la pujada a el poder de Napoleó s'estableix la Constitució de l'any VIII. Segons aquesta constitució es va establir a França una forma de govern anomenada Consolat. I Napoleó es converteix en Primer Cònsol de l'Consolat.
