-
La Revolució Americana 1763-1789
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit). D'aquest procés sorgiria una nova nació, segons el que va establir la Constitució dels Estats Units d'Amèrica. La Revolució Americana tingué un gran nombre d'idees i esdeveniments que finalment conduïren a una separació política i social de les possessions colonials i passa a ser una nacio fusionada. -
motí del te o Boston Tea Party
Es produí el desembre de 1773 a Boston. Un grup de joves colons dissfressats d'indigenes varem atacar uns vaixells anglesos carregats de te que hi havia al pot de Boston, varen llençar tota la carrega al mar i varen promoure manifestacions a la ciutat. -
Guerra de l'independencia
Va ser una guerra que es prolonga alguns anys, cosa que obliga als rebels a improvisar un exercit de voluntaris que comandà George Washinton. Les autoritats britaniques reprimeren els actes amb duresa i limitaren les llibertats. Aixo provocà indignacio de les colonies i aixi s'establirien les bases de la futura Guerra de l'independencia. -
Declaracio d'Independencia
Enplena contestsa, representants de les tretze colonies, reunits a Filadelfia el 4 de juliol de 1776, aprovaren la declaració d'independencia. -
Pau de Versalles
Despres de la derrota de Gran Bretaña a Yorktown (1781), va haver de reconeixer aquesta declaració a la Pau de Versalles (1783). Havien nascut els Estats Units de America. George Washungton va ser el primer president dels Estats Units. -
Primera constitució
El nou estat America va redactar la promera constitucio escrita de la historia. El text constitucional assegurava la separacio i l'equilibri de poders( executiu, legislatiu i judicial), establia una forma de govern republicana, amb amplis poders per al president, i una estructura federal, perque els territoris (estats) del nou pais tenien una amplia capacitat d'autogovern. -
Declaracio de Drets
La declaracio de Drets era una constitucio que garantia la llibertat de la religio, de premsa, d'expresio i de reunio, i el dret de ser jutjat per un jurat. -
Liberalisme politic
Aquesta aplicacio dels principis del lliberalisme politic explica la influencia que execrirà la Revolucio Amercicana a Europa, que va fer els sentiments d'hostilitat contra la monarquia absoluta. -
Causes de la revolució
-Politiques i ideologiquies
-Socials i economiques
-Immediates -
La Revolució Francesa 1789-1799
Les noves idees il·lustrades i el creixement economic del segle XVIII varen anunciar transformacions politiques profundes. Aquest proces es coneix amb el nom de revolucions burgeses. El parlamentarisme angles i la Revolucio Americana havien iniciat aquest cami, pero va ser la Revolucio francesa del 1789 la que va inspirar els partits liberals i democratics de la major part del mon i va consolidar el concepte de nació. -
Inici de la revolució
El rei Lluis XVI convocà als Estats Generals el maig de 1789, on hi havia representats els tres estaments: la noblesa, el clero i el tercer estat. Cada estament tenia un unic vot. -
Vot per persona
Abans de començar els representants del tercer estat varen exigir el vot per persona i la doble representació, degut a que representaven a la majoria del poble. La noblesa i el clergat, en canvi, varen seguir defensant el vot per estament. -
Jurament del Jeu de Paume
El jurament del Jeu de Paume es un jurament que va fer el tercer estat en un pavello de París (Jeu de Paume) el 20 de maig de 1789, pel cual es varen comprometre a elaborar una constitució per tots els francesos. -
Monarquia Constitucional
El poble de París va donar suport al carrer als representats del tercer estat i, davant la por a que les tropes reials dissloguessin als seus disputats, el 14 de juliol de 1789 varen assaltar la fortalesa de la Bastilla, varen prendre les armes i es varen disposar a defensar per la foça el proces revolucionari. -
Constitució de 1791
A la tardor de 1789 el rei i la noblesa varen acceptar la nova situació i, un cop pactificat el pais, l'Assemblea Nacional va elaborar una Constitució que establia: separacio de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans i sufragi censatari -
Assemblea Legislativa
Un cop aprovada la constitució l'assemblea anterior es va convertir en una Assemblea Legislativa, en la cual es varen aprovar noves lleis,com: lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibició de la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos, abolir els germis, creacio d'un nou exercit(guardia nacional) per defensar la revolucio enfront els defensors de l'absolutisme. -
Oposicio de la noblesa
-Oposicio de la noblesa: volia recuperar els seus privilegis. Molts es varen exiliar i conspiraven contra la Revolucio des de l'exterior. -
Oposicio del rei Lluis XVI
Conspirava en enderrocar lo'Assemblea. Va ser detingut quan intentava fugir per unir-se a l'exercit austriac que l'havia d'ajudar a restablir l'absolutisme(fuga de varennes, juny de 1791). -
Guerra contra paisos absolutistes europeus
Volien evitar l'expansio de la Revolució -
Enfrontaments interns
Entre sectors populars que es mostraven desontentsdavant la restriccio del sufragi. Entre els revolucionaris hi havia:
-Els girodins: branca burgesa mes moderada
-Els jacobins: branca burgesa mas radical que excaltava als sectors populars(sans-culottes) i que aspiraven a proclamar una Republica. -
Convencio girodina (1792-1793)
L'Assemblea Legislativa es va convertir en la convencio, va quedar en mans dels girodins. Aquests varen dur a terme un juridici contra el rei Lluis XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, que varen ser acusats de traicio, condemnats i executats a la guillotina. La mort del rei va provocar que les monarquies absolutistes creesin una aliança i declaressin la guerra contra frança revolucionaria. Aixo va provocar un clima descontent popular que va fer que els jacobins tenguin poder de la convencio. -
Proclamació de la Republica
La situació va originar un clima de revolta que va culminar amb l'assalt al palau raial, l'empresonament del monarca i la proclamació de la Republica el setembre de 1792. -
Convencio jacobina
El lider dels jacobins era Robespierre, que va aconseguir concretar tot el poder de la convencio i va detenir els principals dirigents politics girodins. Aquell mateix any varen promulgar una nova constitucio (1793) basada en la democracia social: sobirania popular, sufragi universal i dret a la igualtat. -
Cop d'estats, executats Robespierre.
L'estiu de 1794 els exercits francessos havien aconseguit
imposar-se als de la coalicio estrangera. Tanmateix, la radicalitzacio de la revolucio, el terror i el govern dictatorial dels jacobins varen provocar l'oposicio de gram part de la revolucio. El juliol de 1794 es va produir un cop d'Estat amb el que van ser derrotats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. -
Republica Burgesa (1794-1799)
Despres del cop d'Estat la burgesia Conservadora va tornar a agafar el control de la revolucio. Varen elaborar una nova constitucio (1795) que otorgava el poder a un govern de cinc membres, el Directori i restar-li el sufragi censatari. El nou govern pretenia tomar els principis de la revolucio de 1791, per aixo va perseguir els jacobins i va anular totes les mesures establertes durant el periode de la republica democratica. -
Napoleo Bonaparte
El 1799, un jove general, Napoleo Bonaparte amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va donar peu al consolat (1799-1804), on va aconseguir que la anomenesin Primer Consol. S'inicia aixi l'etapa napoleonica. -
Reformes de Napoleó
-Va crear un codi civil que unificava les lleis anteriors (igualtat davant la llei, dret a la propietat, dret a la llibertat).
-Va reformar la hisenda.
-Va reformar el sistema d'ensenyament. -
El consolat (1799-1804)
El 1799, Napoleo va ser anomenat consol i la seva politica de govern es va encaminar a consolidar allo que havia aconseguit la revolucio burgesa:
-Va evitar el retorn de l'absolutisme
-Va allunyar del poder al sectors mes radicals
-Va permetre el retorn de la noblesa exiliada, sempre que acceptesin el nou ordre.
-Va firmar un concordat amb l'Esglesia per restableir la pau, reconeixent la religio catolica a canvi de que no reclamesin les terres expropiades. -
L'Imperi (1804-1814)
El 1804 Napoleo se sentia tan fort que es va fer coronar emperador. Els seus enormes trionfs militars i la seva capacitat per governar amb ma de ferro el varen assentar sense discusio en el poder. Un del motius del prestigi i del poder de Napoleo va ser la seva capacitat per derrotar els monarques absoluts europeus que havien aliat els seus exercits per lluitar contra la França revolucionaria. -
Idees Revolucionaries
El 1811, L'Imperi Napoleonic s'estenia per gran part d'Europa. A tots els paisos annexats o sota la influencia francesa, Napoleó va colocar el tron familias o generals del seu exercit, que varen imposar les idees revolucionaries:
-Supressió dels drets senyorials i dels seus privilegis.
-Supresió dels delmes
-Llibertat
-Igualtat legal
-Llibertat economica i dret a la propietat
-Llibertat religiosa -
Sentiments Nacionals
El problema va ser que els exercits napoleonics varen actuar com a conqueridors, van sometre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per damunt dels ideals revolucionaris (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se de les riqueses). Tot aixo, i animats pels ideals de llibertat difosos pels mateixos fracesos, va provocar que els territoris ocupats desencadenessin forts sentimens nacionals i s'oposessin a la presencia francesa. -
Derrota de Napoleó
El 1814, despres de ser vençut a Russia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Malgrat va fer un intent de retorn, el 1815 va ser derrotat definitivament a Waterloo, i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena, on va morir al 1821. -
Congrés de Viena
Les potencies vencedores de Napoleó es varen reunir en el Congres de Viena (1814-1815) amb l'objectiu de posar fi a l'expensió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme monarquic a tot Europa. Les quatre grans potencies (Russia, Regne Unit, Prussia i Austria) varen remodelar el mapa europeu, en profit seu i sense tenir en compte les aspiracions nacionals dels pobles. França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l'Imperi Napoleonic es va dividir entre els vencedors. -
Epoca de la Restauració: el retorn de l'Absolutisme
Despres de la derrota de Napoleó, a França i a tot Europa semblava inevitable el retorn de l'antic Regim. -
Santa Aliança
En el Congres de Viena es va decidir la creació de la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mutua entre els monarques europeus davant qualsevol amença de revolucio liberal, pel qual permetien el dret d'intervencio militar.Tot i l'aparent retorn de l'Antic Regim, les idees de la Revolucio Francesa havien influit a Europa. A partir del 1815 el liberalisme i el nacionalisme es van convertir en dues forçes d'oposicio a la Restauració.
