Download

II REPÚBLICA

By Decra.
  • Period: to

    “Dictablanda” del general Berenguer

    El general Berenguer substitueix Primo de Rivera, però no aconsegueix restaurar el règim constitucional ni el prestigi de la monarquia.
  • Dimissió de Primo de Rivera

    Dimissió de Primo de Rivera
    Després del fracàs de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), el rei Alfons XIII el destitueix i nomena el general Dámaso Berenguer per intentar restablir la "normalitat constitucional". Aquest període és conegut com la "Dictablanda" per la seva incapacitat de reformar el sistema polític
  • Pacte de Sant Sebastià

    Pacte de Sant Sebastià
    Els partits republicans i catalanistes es reuneixen a Sant Sebastià per coordinar una estratègia comuna contra la monarquia. Es compromet a reconèixer un estatut d’autonomia per Catalunya. Aquest pacte marca un punt d’inflexió en l’oposició al règim monàrquic.
  • Period: to

    Bienni Reformista (govern Azaña)

    La nova Constitució establia Espanya com una república democràtica, laica i social. S’hi reconeixien drets com el sufragi universal (incloent el femení), la llibertat religiosa, la llibertat d’expressió, el dret al divorci i l’educació pública i gratuïta. També s’obria la porta a l’autonomia de les regions. Va ser un dels textos més avançats d’Europa en aquell moment, però també va generar rebuig entre sectors conservadors.
  • Eleccions municipals

    Eleccions municipals
    Aquestes eleccions van ser plantejades pel govern monàrquic com a una forma de mesurar el suport popular. Encara que només eren municipals, van tenir un significat polític molt fort. Els partits republicans van guanyar clarament a les grans ciutats, mentre que els monàrquics només van guanyar en zones rurals. El resultat va ser interpretat com un rebuig popular a la monarquia.
  • Proclamació de la República

    Proclamació de la República
    Davant la victòria republicana, el rei Alfons XIII va decidir marxar a l’exili per evitar un conflicte civil. El mateix dia, es va proclamar la Segona República a tot Espanya. A Catalunya, Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat dins d’una futura federació espanyola. Finalment, es va pactar convertir-la en una Generalitat provisional amb Macià com a president. La gent va sortir al carrer a celebrar la fi de la monarquia i l’arribada d’un nou règim democràtic.
  • Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya

    Creació d’Esquerra Republicana de Catalunya
    A Catalunya, diversos grups republicans i nacionalistes catalans es van unir per formar Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià. El nou partit defensava la república, les reformes socials i l’autonomia per a Catalunya. Va tenir un èxit molt gran a les eleccions municipals d’abril, convertint-se en una de les forces polítiques més importants de Catalunya.
  • Eleccions a Corts Constituents

    Eleccions a Corts Constituents
    Per redactar una nova Constitució, es van convocar eleccions a unes Corts Constituents. Els partits d’esquerra i republicans van obtenir la majoria, cosa que va permetre impulsar reformes importants i elaborar un text constitucional modern i progressista. Aquestes eleccions van consolidar la legitimitat del nou règim republicà.
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    La nova Constitució establia Espanya com una república democràtica, laica i social. S’hi reconeixien drets com el sufragi universal (incloent el femení), la llibertat religiosa, la llibertat d’expressió, el dret al divorci i l’educació pública i gratuïta. També s’obria la porta a l’autonomia de les regions. Va ser un dels textos més avançats d’Europa en aquell moment, però també va generar rebuig entre sectors conservadors.
  • Aprovació de la Llei del Divorci

    Aprovació de la Llei del Divorci
    El govern republicà, dins del seu programa de reformes, va aprovar la Llei del Divorci, que permetia legalitzar la separació matrimonial i tornar-se a casar. Aquesta llei va ser molt avançada per a l’època i va reforçar la idea d’un estat laic i modern. Va ser una mesura molt celebrada per part de l’esquerra i dels sectors progressistes, però molt criticada per l’Església i els sectors conservadors.
  • Intent de cop d’estat del general Sanjurjo

    Intent de cop d’estat del general Sanjurjo
    El general José Sanjurjo va liderar un intent de cop d’estat contra la República, conegut com la “Sanjurjada”. Volia frenar les reformes progressistes i restaurar un règim autoritari. El cop va fracassar ràpidament i Sanjurjo va ser detingut. Aquest intent va demostrar la fragilitat del nou règim i l’oposició constant que tindria per part de l’exèrcit i els conservadors.
  • Aprovació de l’Estatut d’Autonomia a Madrid

    Aprovació de l’Estatut d’Autonomia a Madrid
    Un cop aprovat a Catalunya, les Corts espanyoles van ratificar l’Estatut de Núria, reconeixent oficialment l’autonomia de Catalunya dins de l’Estat espanyol. Es creava la Generalitat de Catalunya com a govern autònom, amb competències en educació, sanitat i altres àmbits. Francesc Macià es mantenia com a president. Va ser un pas històric pel reconeixement del fet diferencial català.
  • Eleccions al Parlament de Catalunya

    Eleccions al Parlament de Catalunya
    Es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya sota l’Estatut d’Autonomia. Esquerra Republicana de Catalunya va obtenir una victòria clara, i Francesc Macià es va consolidar com a figura política clau. Aquestes eleccions van ser una fita per a la democràcia catalana i per al funcionament de la Generalitat.
  • Period: to

    Bienni conservador

    Durant aquest període, conegut com el “bienni negre”, els governs de dretes van frenar moltes de les reformes impulsades pel govern d’Azaña. Es van paralitzar reformes agràries, es van reduir drets laborals i es va reprimir l’autonomia catalana. Va créixer la tensió social, les vagues obreres i els conflictes polítics. Va ser un període de molta inestabilitat i polarització.
  • Triomf de la dreta a les eleccions generals

    Triomf de la dreta a les eleccions generals
    En aquestes eleccions, les forces conservadores agrupades en la CEDA i altres partits van guanyar les eleccions generals. Aquestes eleccions van ser les primeres en què van votar les dones a tot Espanya, després de l’aprovació del sufragi femení. El canvi de govern va suposar una aturada de moltes de les reformes progressistes del període anterior.
  • Mort de Francesc Macià

    Mort de Francesc Macià
    Francesc Macià, president de la Generalitat i figura clau del republicanisme català, va morir a Barcelona a l’edat de 74 anys. Va ser una gran pèrdua per a l’autonomisme i per al poble català, que el considerava un líder carismàtic i estimat. El seu successor va ser Lluís Companys, també d’Esquerra Republicana.
  • Proclamació de l’Estat Català

    Proclamació de l’Estat Català
    El president Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins d’una suposada República Federal espanyola, com a reacció a l’entrada de ministres de la CEDA (dreta) al govern espanyol. El govern central va considerar això un acte de rebel·lió i va enviar l’exèrcit per reprimir l’aixecament. Companys i el seu govern van ser empresonats i l’autonomia catalana suspesa.
  • Revolta obrera a Astúries

    Revolta obrera a Astúries
    El mateix dia que l’aixecament a Catalunya, els miners asturians van protagonitzar una gran insurrecció armada contra el govern. Durant dues setmanes van controlar diverses zones, però van ser durament reprimits per l’exèrcit enviat per Madrid, sota les ordres del general Franco. La repressió va ser brutal, amb milers de morts, ferits i empresonats.
  • Period: to

    Govern del Front Popular

    En aquest període, el nou govern va alliberar els presos polítics del 1934, va restaurar l’Estatut de Catalunya i va reprendre algunes reformes socials. Tot i això, el clima polític i social era cada cop més tens: hi havia violència als carrers, enfrontaments entre grups radicals i intents constants de desestabilitzar la República. La situació va empitjorar fins arribar a un punt crític al juliol.
  • Triomf del Front Popular

    Triomf del Front Popular
    Les eleccions generals van donar la victòria a una coalició de partits d’esquerres anomenada Front Popular, formada per republicans, socialistes, comunistes i altres grups progressistes. L’objectiu era recuperar les reformes del 1931-1933, restablir l’autonomia catalana i millorar les condicions socials. Va ser rebut amb entusiasme per l’esquerra i amb alarma per la dreta.