-
Les colònies del nord es dedicaven a l'agricultura i el comerç, mentres que les del sud tenien plantacions de tabac i sucre. La tensió va sorgir perquè Regne Unit no volia que desenvoluparen la seua pròpia indústria, sinó que volia disposar de matèries primeres i monopolitzar el comerç.
Entre 1764 i 1767 el rei Jordi III va tractar de regular els impostos colonias, però les colònies van respondre fent boicot als productes britànics. -
-
L'any 1773, el Parlament britànic va establir les Tea Acts, donant el monopoli de la venda de te a una companyia anglesa.
Els colons americans van manifestar el seu rebuig en el motí del te, van atacar vaixells carregats de te al port de Boston.
En 1774 totes les colònies es reuniren per elaborar una llista de greuges i en 1776 Thomas Jefferson va redactar la Declaració de Drets de Virgínia. El 4 de juliol de 1776 les treztre colònies van signar la Declaració d'independència dels Estats Units. -
Després de les decisives victòries en les batalles de Saratoga i Yorktown, la contesa va signar en 1783 el Tractat de Versalles, on el Regne Unit reconeixia la independència dels Estats Units.
L'any 1787 es va aprovar la Constitució dels Estats Units, on s'hi reconeixien la sobirania nacional i la separació de poders.
En 1789, George Washington es va convertir en el primer persident dels Estats Units. -
Maig de 1789, els Estats Generals es van reunir a Versalles. Tradicionalment cada estament deliberava separadament i després emetia un vot.
La disputa per la manera de reunir-se i votar va ser el detonant de la revolució.
Els diputats del tercer estat van solicitar a la noblesa i al clergat deliberar en comú i no per separat. Però els estats privilegiats es negaren a obtindre el vot per cap i el tercer estat s'autoproclamà Assemblea Nacional. -
Els grups revolucionaris de París assaltaren la presó de la Bastilla el 14 de juliol de 1789.
S'aboliren els drets feudals i s'aprovà la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà, en què es reconeixien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat.
Al setembre de 1791 es promulgà la primera Constitució de França, que va establir:
-La sobirania nacional i els drets fonamentals
-Una monarquia parlamentària
-La divisió de poders
-El sufragi censatari -
L'Assemblea Legislativa va ser un període turbulent.
-La noblesa i el clergat es resistiren a perdre els seus privilegis.
-A l'abril de 1792 l'Assemblea declarà la guerra a Àustria.
-Alguns grups revolucionaris consideraven que les reformes eren insuficients.
A l'agost de 1792 el poble de París que culpava a Lluís XVI de les primeres derrotes franceses, va assaltar el palau de les Tulleries. -
-Es va abolir la monarquia i es proclamà la república en 1792.
-Es va jutjar i condemnar a Lluís XVI, que va ser executat a la guillotina en 1793. Es va formar la primera coalició contra frança.
-Va haver-hi un alçament reialista i ultracatòlic a la regió francesa. La revolució es va radicalitzar. -
-El temor al fracàs provocà un colp d'estat dels sans-culottes al juny de 1793. Els muntanyesos van aconseguir el poder.
-S'aprovà una constitució democràtica. Robespierre aconseguí el poder i implantà una dictadura.
-Qualsevol persona que no donara suport a la República era condemnada a mort.
-S'establiren preus màxims a articles de primera necessitat i es limitaren salaris.
-Es creà un nou calendari.
-En 1794 els revolucionaris arrestaren a Robespierre i als seus seguidors. -
Es va instaurar un govern moderat, que va aprovar la Constitució de 1795.
Van haver diferents conspiracions:
-La Conspiració dels iguals, Babeuf i els seus seguidors tractaren d'enderrocar el govern i imposar una societat igualitària.
-Els reialistes provocaren una revolta frenada per Napoleó Bonaparte, que més tard a Itàlia va derrotar la Primera Coalició. Es va formar la Segona i en 1799 començà la guerra contra França.
-Napoleó donà un colp d'estat el 9 d novembre i va establir el Consolat. -
Va ser un règim personalista en què Napoleó va acaparar tot el poder. L'any 1799 va ser nomenat primer cònsol i en 1802 es proclamà cònsol vitalici.
Va elaborar un codi civil que s'implificà les lleis, va crear el Banc de França i signà un concordat amb la Santa Seu. -
L'any 1804, es va nomenar a Napoleó emperador i una nova Constitució li va otorgar amplis poders. Napoleó desenvolupà una política expansionista.
Estabí un bloqueig continental per evitar el comerç britànic amb Europa. Portugal no ho acceptà i Napoleó va envair Portugal i Espanya. Això provocà en 1808 la Guerra de la Independència Espanyola.
En 1812 Napoleó va intentar envair Rússia, però va ser derrotat.
Napoleó abdicà en 1814, va ser derrotat definitivament en 1815. -
Es van restaurar velles monarquies i es va iniciar a Europa una reacció contra els principis de la Revolució Francesa.
S'aboliren les constitucions i es va acordar que grans potències podrien intervindre en un altre país si una monarquia estava amenaçada.
S'organitzaren congressos per resoldre els problemes internacionals. -
S'hi remodelà el mapa polític d'Europa.
-França va tornar a les fronteres d'abans de la revolució.
-Es crearen estats tap entorn de França.
-Rússia, Àustria i Prússia es van repartir territoris.
Les potències europees van establir aliances:
-La Santa Aliança : es comprometien a intervindre on calguera per a defensar l'absolutisme i sufocar moviment revolucionari.
-La Quàdruple Aliança, a la qual es va unir França en 1818. Es va comprometre a mantindre a Lluis XVIII en el tron de França. -
En el segle XIX es va començar a reivindicar que les fronteres dels estats coincidiren amb les fronteres religioses, ètniques i lingüístiques. Així naixia la ideologia nacionalista. Entre 1815 i 1848 molts grups van rebutjar els acords del Congrés de Viena. Exaltació de la pròpia identitat.
Van haver-hi:
Nacionalismes disgregadors: Volien la idependència d'estats englobats en grans imperis.
Nacionalismes unificadors: Aspiraven a unir en un únic estat diversos territoris que eren independents. -
A Espanya el tinent coronel Riego es va pronunciar contra la monarquia absoluta de Ferran VII. Això va ser el començament d'una etapa liberal, va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança i la restauració de l'absolutisme.
En 1821 el poble grec es va revoltar contra l'imperi otomà i a aconseguir la independència l'any 1829.
Els moviments revolucionaris es van estendre per estats italians i l'Amèrica espanyola. -
En 1830 Lluís Felip d'Orleans implantà una monarquia liberal.
A Brussel·les va esclatar un alçament contra el rei dels paisos baixos, que desembocà la independència de Bèlgica en 1831.
En 1830 Polònia es va alçar contra l'imperi rus però la revolta va ser reprimida.
Van haver-hi revoltes en alguns estats italians, que van fracassar. -
El Congrés de Viena agrupà el 39 estats en la Confederació Germànica.
Prússia es va convertir en l'eix de la unificació. En 1834 va organitzar una unió duanera, un espai lliure de comerç sense tarifes duaneres.
En 1848 un parlament reunit en Frankfurt va oferir la corona d'una Alemanya unificada al rei de Prússia, però la va refusar.
A partir de 1862, Guillem i Otto von Bismark acceleraren la unificació d'Alemanya per la via militar. Aquest procés va portar a la proclamació de l'imperi alemany. -
Tingueren importància les demandes socials de les clases populars. En alguns llocs va have-hi un component democràtic.
La revolució va començar a França al febrer de 1848. Es proclamà la Segona República. El nou govern va elaborar la Constitució de 1848 i es convocaren eleccions on va triomfar Lluís Napoleó Bonaparte, que es va convertir en el president de la República. Va donar un colp d'estat i proclamà en 1852 el Segon Imperi. -
Aquest procés va ser liderat per Piemont i arxífers, Víctor Manuel II, Cavour i Garibaldi.
1859. Cavour aconseguí que França accedira a les demandes italianes a canvi de Savoia i Niça. Els austríacs van lliurar Llombardia a Piemont.
1860-1861. El sud d'itàlia es vinculà a Piemont deprés de les camises roges de Garibaldi, que es van apoderar de Nàpols i Sicília. Víctor Manuel II va ser proclamat rei.
1866. Piemont donà suport a Prússia i a canvi es va annexionar Venècia.
1870. Piemont ocupa Roma. -
1864-1865.Prússia envaeix i annexiona dos ducats sota l'autoritat de Dinamarca.
1866-1869. Prússia va enfrontar a Àustria, aprofitant la situació Bismark va envair Holstein.Amb la derrota austríaca es va crear la Confederació de l'Alemanya del Nord.
1870-1871. Bismark signà una aliança militar amb els estats del sud. Per aconseguir l'annexió Bismark provocà una guerra contra França, va ser derrotada i va haver de donar els territoris d'Alsàcia i Lorena.