-
1450
imprenta de gutenberg
Després de tornar de Magúncia natal, el 1450 va associar amb el cal·lígraf Peter Schoeffer, format a París, i el comerciant Johannes Fust, de qui va obtenir 800 florins per a finançar la investigació prèvia i la impressió de la Bíblia. De fet, l'invent va ser una tasca conjunta en la qual Fust va ser l'element capitalista, i Gutenberg i Schoeffer (el qual posteriorment va tenir una fecunda carrera com a impressor i va fer servir tipus diferents) van aportar-ne la idea i el desenvolupament. -
1456
academia platonica de Marsili Ficino
Marsilio Ficino va ser un humanista italià del Renaixement.
Va ser el difusor de les teories neoplatòniques. Des de Florència, va traduir les obres completes de Plató i Plotí i va congregar en la seva Acadèmia una minoria aristocràtica.
Ficino va intentar conciliar Plató amb Aristòtil en clau espiritualista en la seva obra Theologia platonica.
Deixeble seu va ser Pico della Mirandola. -
1511
elogi de la bogeria(Erasme)
La Follia es declara responsable de causar la guerra, que regeix el destí dels humans. Els filòsofs es presenten com a antídot, usant la raó, però la història té exemples de la seva ineficàcia quan tenen el poder. Tots els individus es mouen no pas per la raó sinó pel desig de fama, que és inútil però impulsa la ciència. Aquest anhel fa que tots es mostrin amb màscares, com a actors, davant del món. -
1513
el princep(maquiavel)
El príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Nicolau Maquiavel , el qual ha estat traduït al català per Jordi Moners i Sinyol, i Carme Arenas L'obra, redactada el 1513, interrompent temporalment la creació del llibre Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, va ser completada no gaire tard del primer semestre de 1514; fou dedicada a Llorenç de Mèdici, a qui va adreçat també el darrer capítol (cap. 26), -
1516
utopia
Por utopía el Diccionario de la lengua española entiende dos cosas: en primer lugar, el «plan, proyecto, doctrina o sistema deseables que parecen de muy difícil realización» y en segundo lugar, la «representación imaginativa de una sociedad futura de características favorecedoras del bien humano»,esto es, una sociedad tan perfecta e idealizada que es prácticamente imposible llegar a ella.
La palabra proviene del helenismo Utopia, isla imaginaria descrita por Tomás Moro, durante el renacimiento. -
1517
95 tesis (Luter),Biblia poliglota
La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències (títol llatí Disputatio pro declaratione virtutis Indulgentiarum), més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya. El document hauria estat enganxat a la porta de l'església de Wittenberg (en l'actualitat Saxònia-Anhalt). -
1534
Anglicanisme a inglaterra
El anglicanisme podria definir-se com la fe, pràctica i esperit de les Esglésies membres de la Comunió anglicana, és a dir, Esglésies en plena comunió amb l'arquebisbe de Canterbury.1 Amb tot, l'anglicanisme té profundes arrels en el passat: Rowan Williams va descriure l'Anglicanismo com el que li va passar a l'Església a Anglaterra, Gal·les i Irlanda durant la reforma de el segle XVI i posteriorment -
1536
calví a Suïssa
El creixement de la importància de les esglésies reformades, i de Calví, pertanyen a la segona fase de la Reforma Protestant, període en el qual es van conformar les esglésies evangèliques després de l'excomunió de Martí Luter de l'Església Catòlica. Calví, d'origen francès, es va exiliar a Suïssa. Havia signat la confessió luterana d'Augsburg el 1540, però la seva influència va ser major en la Reforma Suïssa, la qual no era luterana sinó que estava basada en els ensenyaments d'Huldrych Zwingli. -
1545
concili de trento
El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563. Es va celebrar a Trento, una ciutat del nord de la península Itàlica, actualment Itàlia que llavors era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe. Encara que no va aconseguir reunificar la cristiandat, el concili de Trento va suposar per a l'Església Catòlica una profunda catarsi.