-
1RA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1760-1840) El que coneixem com a 1a R. Industrial es va iniciar a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Va ser el canvi fonamental que es produí en una societat quan la seva economia deixà de basar-se en l'agricultura i l'artesania per a dependre de la indústria gràcies a una sèrie de transformacions en les estructures econòmiques i demogràfiques. -
Period: to
1RA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
El que coneixem com a 1a R. Industrial es va iniciar a Anglaterra durant la segona meitat del segle XVIII. Va ser el canvi fonamental que es produí en una societat quan la seva economia deixà de basar-se en l'agricultura i l'artesania per a dependre de la indústria gràcies a una sèrie de transformacions en les estructures econòmiques i demogràfiques. -
Period: to
INDUSTRALITZACIÓ
Quan es parla d'industrialització s'al·ludeix a un procés pel qual la indústria es converteix en l'ordre socioeconòmic principal i el que domina la major part dels àmbits de l'economia d'un país.
La industralització va ser un progrés que va començar al segle XIX i que segueix vigent avui dia. -
Màquina de Vapor
La màquina de vapor va ser inventada per Thomas *Newcomen (1663-1729), però James Watt (1736-1819) va revolucionar i va perfeccionar la tècnica.
Aquest esdeveniment va ser un canvi transcendent en la Revolució Industrial, ja que la creació d'aquesta màquina va substituir l'ús de l'energia humana i animal per energia de vapor. -
Period: to
Revolució Americana
Des del segle XVII i durant el segle XVIII a la costa oriental d’Amèrica del Nord van formar-se tretze
colònies angleses (Nova Anglaterra). La Revolució americana és l’esclat del conflicte entre els colons de
Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va culminar amb la independència dels primers i la formació del
primer govern fonamentat en les idees d’igualtat i llibertat. -
Assamblea de Notables
L'any 1787, després del fracàs deTurgot i Neker, i davant l'apurada situació de la hisenda francesa, el rei Lluís XVI va convocar una Assemblea de Notables amb l'esperança de guanyar el suport de la noblesa. Va reclamar a l'aristocràcia la col·laboració financera mitjançant el pagament d'impostos, però els notables es van mostrar hostils davant la comanda. Els nobles van retirar el seu suport al règim monàrquic, sobretot al rei, obrint les portes a la nova revolució. -
Assamblea Nacional
(1789-1791)
Front les pressions perquè l'Assemblea Nacional es dissolgués, el 20 de juny de 1789 els diputats van jurar no fer-ho fins a elaborar una Constitució per a França.
Assalt a la Bastilla, una presó estatal que representava l'odiada autoritat del rei (14 de juliol).
L'Assemblea Nacional posava la Revolució en mans dels sectors moderats, els girondins. França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
Comença el 1789 i finalitza a 1799, és un conflictiu període de temps en el qual es donen nombrosos canvis polítics i socials a França. En aquest procés l'estructura política de França canviarà bruscament. S'abolirà la monarquia, s'establiran noves relacions socials i es crearà una nova cultura política, la inclinació a la nació i el republicanisme. Els drets de l'home i del ciutadà es convertiran en els principis elementals i la burgesia serà l'avançada de tot el procés. -
Estats Generals
Els Estats Generals constituïen a la França de l'Antic Règim una assemblea que convocaven els reis per, amb caràcter excepcional, tractar assumptes urgents, fonamentalment d'índole legal o financera, com era recaptar impostos extraordinaris.
En ells estaven representats els estaments feudals dividits en tres braços: la Noblesa (primer), el Clergat (segon) i la resta dels súbdits (el tercer). -
Period: to
ÈPOCA NAPOLEÒNICA
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra
Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes.
Aquesta situació fou aprofitada per Napoleó Bonaparte per a accedir al poder. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. -
Coronació de Napoleó Bonaparte
(Veure abans ÈPOCA NAPOLEÒNICA)
El 1804 es va fer proclamar emperador.
Gràcies a la seva capacitat militar, va aconseguir de formar un gran Imperi amb un sistema de govern que intentava fixar els èxits revolucionaris i, a la vegada, integrar el sistema de l'Antic Règim. Per a dur a terme llurs objectius, va establir un govern personal i dictatorial. L'expansió napoleònica va difondre per
tot Europa les idees liberals sorgides de la Revolució Francesa. -
LUDDISME
(1811-1830) El luddisme va ser un moviment social que es va caracteritzar per l'oposició a la introducció de maquinària moderna en el procés productiu. Es va desenvolupar durant les primeres etapes del procés d'industrialització i va donar lloc a violentes accions de destrucció de màquines. -
Period: to
MOVIMENT OBRER
El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col·lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a l'àmbit nacional com a l'internacional. -
Retorn de Lluís XVIII
(Regnat: 6 d'abril de 1814-20 de març de 1815 Lluís XVIII)
Lluís XVIII –germà menor del monarca guillotinat en 1793– va restaurar la dinastia borbònica al tron francès després de les renúncies de Napoleó. Als seus 59 anys, aquest monarca progressista i prudent només aspirava a una restauració pacífica. -
El Congrés de Viena
(1814-1815) Conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa (Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya) les quals van prendre les decisions i van imposar els seus criteris. El seu propòsit era el de redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant
l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Santa Aliança
Pacte d’ajuda mútua signat després de la derrota de Napoleó, i sota la iniciativa del tsar, entre Àustria, Prússia i la mateixa Rússia. Aquest acord entre els monarques cristians nasqué en defensa del nou ordre establert (AR), i amb la intenció d’impedir qualsevol intent revolucionari liberal o la temptació de dominació d’una potència sobre les altres. Així, qualsevol política interior
esdevenia una qüestió de política internacional.
Adhesió de França i Anglaterra. -
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser l'última batalla de les guerres napoleòniques en la qual es va veure com les ambicions de l'emperador francès eren aixafades finalment. Malgrat la seva antiga genialitat en la campanya, Napoleó va ser incapaç de derrotar als exèrcits aliats, i els prussians van acabar de determinar la seva sort en acudir en ajuda de Wellington el 18 de juny, en lloc de retrocedir després del seu revés en Ligny.
El 26 de juliol Napoleó és bandejat a l'illa de Santa Elena. -
Period: to
Restauració Absolutista
Després de la derrota de Napoleó a Waterloo (1815), la coalició vencedora va intentar desfer l’obra de la revolució i restablir l’Antic Règim a Europa. El període que va transcórrer a Europa entre el 1815 i el 1848 es coneix amb el nom de Restauració absolutista, un sistema polític i ideològic, creat d’esquena a la realitat, que pretenia mantenir el poder en mans d’uns grups minoritaris i desfasats. -
Revs. Burgeses [1820]
Les revolucions de 1820 van ser la primera gran convulsió de l’Europa de la Restauració. Van tenir una extensió limitada i es van produir fonamentalment a les penínsules mediterrànies, encara que també es van estendre a Rússia i fins i tot a Amèrica Llatina. Aquestes revolucions van presentar uns trets comuns:
- La participació de masses va ser força reduïda.
- La Constitució espanyola de 1812 es va convertí en el model a imitar. -
Period: to
Revolucions burgeses primera meitat s.XIX
Veure 'Revs. burgeses [1820]', 'Revs. burgeses [1830]', 'Revs. burgeses [1848]' -
Revs. Burgeses [1830]
Malgrat la repressió dels aixecaments de 1820, la defensa del liberalisme i dels drets nacionals va tornar a encoratjar els grups revolucionaris. Aquest cop les masses populars hi van tornar a intervenir i l’acció revolucionària no es va reduir a grups insurreccionals. Va marcar la derrota definitiva de poder aristocràtic a l’Europa occidental i l’esquarterament del sistema de la Restauració. La burgesia va establir un model polític de liberalisme censatari basat en la Const. francesa de 1791. -
Period: to
Conquista d'Argèlia
Davant la crisi econòmica i política de l'Imperi otomà, francesos i anglesos es llancen a la conquesta del nord d'Àfrica.
França envaeix la ciutat d'Alger el 1830 sota el pretext de la
pirateria i un conflicte diplomàtic. A partir de llavors, i fins a 1880,
aniran ocupant el territori amb fort rebuig de la població
autòctona. La dubitativa posició francesa respecte al futur d'Algèria i l'oposició interna fa que França no arribi a dominar
totalment el territori algerià fins a 1870. -
“Great Trade Union”
Unió dels diversos sindicats d'ofici (Trade Unions) feta sota la direcció de Robert Owen, el 1834. -
Period: to
SINDICALISME
Part del moviment obrer que s'organitza mitjançant sindicats, una organització que reuneix els treballadors a partir del treball que exerceixen amb la finalitat de defensar els seus interessos comuns davant els ocupadors i els governs, apareguda en el segle XIX. -
CARTISME
(1838-1848) Índole essencialment política. El terme procedeix de la “Carta del Poble”, document enviat al Parlament Britànic el 1838, en el qual es reivindicava el sufragi universal masculí i la participació dels obrers en aquesta institució. Els defensors del cartisme pensaven que quan els treballadors aconseguissin el poder polític, podrien adequar les lleis als seus interessos de classe.
Tenen dos èxits fonamentals: la jornada laboral de 10 hores i la conscienciació de la classe obrera. -
Primera Guerra de l'Opi
Va ser el conflicte que van mantenir la Xina i Gran Bretanya entre els anys 1839 i 1842. El seu desencadenant va ser la introducció d'opi a la Xina conreat a l'Índia i comercialitzat per la companyia britànica de les Índies Orientals.
Aquest conflicte i la seva resolució a favor de la potència imperialista britànica va facilitar la irrupció en l'escenari dels Estats Units, França i Rússia que van forçar a la Xina a signar diversos convenis, els “Tractats Desiguals”. -
Socialisme Utòpic
(primera meitat s. XIX) L’evidència de les enormes desigualtats socials durant la primera meitat del segle XIX va fer que un grup
de pensadors, hereus de la tradició il·lustrada i de la filosofia radical de la Revolució Francesa, consideressin la qüestió social com el problema més greu derivat de la industrialització. Aquests primers socialistes a pronunciarse contra els valors del capitalisme triomfant.
Optimisme antropològic. Propietat privada com a generadora de tots els mals. -
Associació de Teixidors de Barcelona
Primera associació organitzada, a Espanya que lluitava pels drets dels treballadors en problemes com l'atur, els baixos salaris i per unes mínimes condicions laborals, en aquella època insalubres. -
La Primavera dels Pobles
Revolució el 1848 a París
L'onada revolucionària de 1848 es va iniciar a França i es va estendre a continuació per gran part d'Europa.
Encara que les revolucions de 1848 van fracassar...
Socialment
Els diferents grups que es van unir en els inicis de la revolució es van allunyar després en defensar diferents objectius.
Políticament
Inici d'una progressiva democratització (sufragi universal) i la incorporació a la lluita política de la classe treballadora. -
Publicació Manifest Comunista
Va ser publicat originalment el febrer de 1848 i els autors
en són Marx i Engels. Va configurar les bases ideològiques del marxisme, que comença la seva expansió a partir de la segona meitat del segle XIX. -
Revs. Burgeses [1848]
Les revolucions de 1848 van marcar la fi del sistema ideat per Metternick per allunyar Europa del fantasma revolucionari. Van comportar el sorgiment d’uns nous ideals democràtics i el desvetllament de moltes nacionalitats fins llavors adormides i van posar en primer pal el doble problema de les llibertats individuals i dels drets dels pobles. D’altra banda va tenir lloc la irrupció de la naixent classe obrera plantejant reivindicacions d’un caire molt més social. -
Socialisme Revolucionari
(2na meitat s.XIX) Marxisme i anarquisme. Partien d’un mateix tronc, el radicalisme polític heretat de la tradició revolucionària francesa, la filosofia alemanya i els socialistes utòpics.
Tant Marx com Bakunin, es van adonar de la necessitat de destruir l’ordre burgès i de crear-ne un de nou on no existís la propietat privada. Malgrat ambdós creien en la idea d'una revolució del poble com a pas essencial, çtenien diferències en com arribar a una fi semblant. -
Period: to
Període de Pau Armada
Va ser una de les causes més notòries de la Primera Guerra Mundial. Les contínues tensions entre Estats a causa de conflictes tant nacionalistes com imperialistes van donar lloc a què cada Estat destinés gran quantitat del capital estatal a la inversió de la indústria d'armament i al foment de l'exèrcit, tota aquesta excessiva despesa militar desembocaria a la llarga en fallides nacionals o no. -
Period: to
Unificació d'Itàlia
El fracàs de la revolta de 1848 gairebé a tot arreu va modificar sensiblement l’estratègia dels nacionalistes. La idea d’un aixecament popular com a estratègia per lluitar contra el domini d’uns imperis molt poderosos va deixar pas a una política més realista que combinava la via diplomàtica amb la militar. Va ser a Itàlia i a Alemanya on aquest camí va donar més ràpidament els seus fruits en aconseguir ben aviat la unitat nacional. -
Period: to
Fi de la Guerra de Secessió
Els dos bàndols enfrontats van ser les forces dels estats del Nord (la Unió) contra els recentment formats Estats Confederats d'Amèrica, integrats per onze estats del Sud que van proclamar la seva independència. -
AIT
(1864-1876) L'AIT va adoptar com a seu la ciutat de Londres i va estar integrada per partits, sindicalistes, socialistes, anarquistes i associacions obreres de variat signe. L'encarregat de redactar els seus estatuts va ser Karl Marx.
El 1868, arran de la incorporació de Bakunin, l'AIT va patir una polarització que va conduir a enfrontaments entre dues tendències irreconciliables: l'anarquista (Bakunin), per un altre, la marxista, el lideratge intel·lectual de la qual va ostentar Marx. -
2NA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914) La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa en el desenvolupament econòmic de les potències industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. -
Guerra Franco-Prusiana
(1870-1871) La Guerra Franco-Prussiana és l'etapa final de la unificació alemanya. S'aconsegueix a través d'un tercer conflicte bèl·lic, acuradament preparat per Bismarck. Va culminar així la política bel·licista iniciada per aquell després de la derrota de Dinamarca.
El 18 de gener de 1871, es va proclamar, en el Saló de Miralls del Palau de Versalles. Els estats encara independents del sud d'Alemanya es van unir als altres, i es va proclamar el nou regne. -
Period: to
2NA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
La segona revolució industrial és una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa en el desenvolupament econòmic de les potències industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. -
Period: to
IMPERIALISME
L'imperialisme va significar el repartiment d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees, encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els Estats Units i el Japó.
L'expansió colonial va originar profundes transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la
Primera Guerra Mundial. -
COMUNA DE PARÍS
(18 de març-28 de maig 1871) La Comuna de París de 1871 va ser l'autoritat municipal que va exercir el poder en aquesta ciutat durant els dos primers mesos de la primavera de 1871. Però les condicions en les quals es va formar, el seu controvertits decrets i el seu sagnant final, fan d'ella un interessant episodi de la història contemporània. -
Unificació d'Alemanya
(Veure abans 'Unificació d'Itàlia') Per a Alemanya, la rivalitat entre les dues grans potències germàniques (Prússia iÀustria) va constituir la barrera més gran de la unificació. -
La Triple Aliança
(1882-1915) Fou una coalició inicialment integrada per l'imperi Alemany i l'imperi Austrohongarès per iniciativa d'Otto von Bismarck per evitar un conflicte entre l'imperi Rus i l'imperi Austrohongarès, després s’hi va unir Itàlia. -
Conferència de Berlín
La conferència de Berlín, celebrada el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885. Va ser convocada pels regnes de França i Regne Unit, i organitzada pel Canceller d'Alemnya, Otto van Bismarck. Es va celebrar aquesta conferència amb el motiu de resoldre els problemes de l'expansió territorial d'Àfrica i fer la seva repartició. De tots els països africans, només un, Etiòpia, va conservar el dret a preservar la Independència. -
Bèlgica conquereix el Congo
A 1885, en la Conferència de Berlín es va establir en la zona, el denominat Estat Lliure del Congo, un domini colonial africà propietat privada del rei Leopoldo II de Bèlgica.
El Monarca belga es va fer passar per un benefactor antiesclavista perquè la comunitat internacional li cedís el Congo, on va causar la mort i la mutilació de braços i cames a milions d'habitants amb la finalitat d'enriquir-se. -
AIT II
(1889-1916) Seu a Brussel·les. La Segona AIT, una vegada expulsats els anarquistes en1893, va adoptar una clara orientació socialista marxista.
Va rebre el cop de gràcia després de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, conflicte que va ser incapaç d'evitar.
Classe treballadora dividida entre els sentiments patriòtics i l'ideal de solidaritat internacional, va optar pels primers, es va enrolar en els exèrcits contendents i va abandonar la causa que inspirava l'organització. -
Segona Guerra anglo-bòer
(1889-1902)
Conflicte per les mines d’or de sud-Àfrica entre els colons d’origen holandès (bòers) i l’exèrcit britànic.
En un primer conflicte (1880-1881) els vencedors van ser els bòers, però en la segona i definitiva guerra (1889-1902) l’exèrcit britànic es va imposar. La guerra va acabar el maig de 1902 amb la signatura del Tractat de Vereeniging. -
La Triple Entesa
Aliança entre França, Gran Bretanya i Rússia per tal de contrarestar la Triple Aliança d’Alemanya, Àustria i Itàlia. El 1914 fou transformada en aliança contra Alemanya. -
Les Guerres Balcàniques
2 conflictes esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913. A la 1ra Guerra Balcànica, la Lliga Balcànica va conquistar la Macedònia otomana i part de Rumèlia. A la 2na, Bulgària va ser derrotada pels seus anteriors aliats.
Van suposar la supressió definitiva del domini turc sobre els pobles eslaus de la península i la fi de la supremacia otomana a la zona. Van deixar un descontentament entre els seus participants, que determinaria els futurs partits en la Primera Guerra Mundial. -
Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran
El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la corona d'Àustria. L'autor de l'atemptat va ser Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià, membre del grup nacionalista serbi Jove Bòsnia (Mlada Bosna), una organització que defensava l'ús de la violència amb l'objectiu que l'imperi austrohongarès abandonés Bòsnia per unificarse amb Sèrbia. Es considera que aquest incident va ser l’espurna que va fer esclatar la Primera Guerra Mundial. -
Revolució Soviètica
El terme Revolució russa agrupa tots els successos que van conduir al derrocament del règim tsarista imperial i a la instauració preparada d'un altre, leninista republicà, entre febrer i octubre de 1917, que va portar a la creació de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia. El tsar es va veure obligat a abdicar i l'antic règim va ser substituït per un Govern Provisional després de la primera Revolució de Febrer de 1917.
![Revs. Burgeses [1820]](https://s3.amazonaws.com/s3.timetoast.com/public/uploads/photo/17126022/image/21e6fbe8ff9848ad2aef7491f446e477?X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAJB6ZCNNAN7BE7WDQ%2F20240428%2Fus-east-1%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20240428T070507Z&X-Amz-Expires=604800&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=429ef9f60b442c35a87286cf3a84f441d9ab732373e9e26b0aafbd3d527f5820)
![Revs. Burgeses [1830]](https://s3.amazonaws.com/s3.timetoast.com/public/uploads/photo/17126197/image/732a8f2c20762b2115e377b190396a7b?X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAJB6ZCNNAN7BE7WDQ%2F20240428%2Fus-east-1%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20240428T070507Z&X-Amz-Expires=604800&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=c569fde2ccc435f88353ef93a3dfc9ae05f04d2b2335b35dc08ff7c3c5a9621b)
![Revs. Burgeses [1848]](https://s3.amazonaws.com/s3.timetoast.com/public/uploads/photo/17126304/image/d5b039fd8ba2d1b6373a8089225ab0c4?X-Amz-Algorithm=AWS4-HMAC-SHA256&X-Amz-Credential=AKIAJB6ZCNNAN7BE7WDQ%2F20240428%2Fus-east-1%2Fs3%2Faws4_request&X-Amz-Date=20240428T070507Z&X-Amz-Expires=604800&X-Amz-SignedHeaders=host&X-Amz-Signature=c7c6bfbd840b97df8ee88d1bd66a13c6c1ed050e64dd71898104ef3538f28bc4)
