ERA DE LES REVOLUCIONS

  • Boston Tea Party

    Boston Tea Party
    Uns vaixells britànics carregats de te van ser atacats al port de Boston per uns colons disfressats d'indígenes. Van llançar tota la mercaderia al mar i van promoure manifestacions a la ciutat.
  • Period: to

    La Revolució Americana

  • Period: to

    Guerra d'Independència

    A conseqüència dels actes de rebel·lió dels colons, les autoritats britàniques van començar a reprimir aquests actes i a limitar les llibertats de la població. Les colònies es van indignar i va explotar la guerra.
  • Declaració d'Independència

    Declaració d'Independència
    Un grup de representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia, on van aprovar la Declaració d'Independència.
  • Batalla de Yorktown

    Batalla de Yorktown
    Els britànics van ser vençuts pels colons a Yorktown.
  • Pau de Versalles

    Pau de Versalles
    Es va oficialitzar l'independència de les colònies firmant el tractat de la Pau de Vesalles, i així es van crear els Estats Units d'Amèrica.
  • Constitució d'Estats Units

    Constitució d'Estats Units
    Va ser la primera constitució escrita en la història. L'escrit establia la separació i equilibri de poders, una forma de govern republicana i una estructura federal. La constitució es completava amb una Declaració de Drets, que assegurava llibertat de religió, d'expressió, de premsa i de reunió, i el dret a ser jutjat per un jurat.
  • Estats Generals

    Estats Generals
    El rei Lluis XVI de França va convocar els Estats Generals. Hi van acudir representants dels tres estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat).
    Abans de començar, el Tercer Estat va exigir el vot per persona i la doble representació, però la resta dels representants es van negar.
    Després d'això, el Tercer Estat va abandonar els Estats Generals molt indignat.
  • La Gran Por

    La Gran Por
    La revolució es va estendre fins al camp, on alguns dels pagesos van cremar residències nobiliàries i es van destruir documents senyorials.
  • Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
    Aquest decret reconeix el dret a la llibertat individual i col·lectiva, la igualtat davant la llei i els impostos. És un dels documents més importants de l'Assamblea Nacional Constituent.
  • Period: to

    La Revolució Francesa

  • Period: to

    Monarquia Constitucional

  • Period: to

    Assamblea Nacional Constituent

  • Jurament del Jeu de Paume

    Jurament del Jeu de Paume
    Els diputats del Tercer Estat es van reunir al pavelló del Joc de Pilota de París (Jeu de Paume), i es va fundar una Assamblea Nacional que representava a tota la nació francesa. Van fer el Jurament del Jeu de Paume, on es van comprometre a elabrorar una constitució per tots els francesos.
  • Assalt a la fortalesa de la Bastilla

    Assalt a la fortalesa de la Bastilla
    El Tercer Estat i els seus representants van atacar violentament la fortalesa de la Bastilla, davant la por de que les tropes reials dissolguessin l'assamblea o detinguessin els seus diputats.
  • Fuga de Varennes

    Fuga de Varennes
    El rei Luis XVI va intentar fugir del país (França) per unir-se a l'exèrcit d'Àustria, que l'havia d'ajudar a restablir l'absolutisme. Però va ser detingut.
  • Period: to

    Assamblea Legislativa

  • Period: to

    República Democràtica: La Convenció

  • Constitució del 1791

    Constitució del 1791
    Aquest és un altre dels decrets més importants de l'Assamblea Nacional Constituent. Aquesta constitució establia diferents drets, com per exemple la separació de poders, la Sobirania Nacional, la igualtat legal dels ciutadans i el sufragi censatari.
  • Proclamació de la república

    Proclamació de la república
    La situació creada per les noves lleis de l'Assamblea Legislativa va originar un clima de revolta que va dur a terme la república a França amb l'assalt al palau reial i l'empresonament de rei.
  • Period: to

    La Convenció girondina

  • Period: to

    La Convenció jacobina

  • Period: to

    El Terror

    Va ser un petit període de temps on Robespierre va suspendre les llibertats i va perseguir als sospitosos de ser contrarevolucionaris. Els castigava amb la presó o la mort.
  • Execució de Lluis XVI

    Execució de Lluis XVI
    Després de descobrir l'intent de fuga del rei Lluis XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, els van detenir i els hi van fer un judici on se'ls va acusar de traició i dia 21 de gener del 1793, els van executar a la guillotina.
  • Constitució del 1793

    Constitució del 1793
    Els jacobins van agafar el poder de la Convenció als girondins. Els jacobins, liderats per Robespierre, van crear una nova constitució que es basava en la democràcia social. L'escrit establia la sobirania nacional, el sufragi universal i el dret a la igualtat.
  • Cop d'Estat dels girondins

    Cop d'Estat dels girondins
    La forma d'actuar tan radical per part dels jacobins va provocar que la major part de la població s'oposés al govern. A conseqüència, els girondins van produir un cop d'Estat on van detenir i executar a Robespierre i altres dirigents jacobins.
  • Period: to

    República Burgesa: El Directori

  • Constitució del 1795

    Constitució del 1795
    La burgesia moderada tornava a tenir el control de la revolució, i va elaborar una nova constitució que donava poder a cinc membres, el Directori. També restablia el sufragi censatari.
  • Period: to

    El Consolat

  • Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte

    Cop d'Estat de Napoleó Bonaparte
    Degut a la crisi econòmica i social causada per la guerra contra els reis absolutistes d'Europa, l'exèrcit va guanyar molta importància.
    Un jove general, Napoleó Bonaparte, juntament amb la burgesia, va produir un cop d'Estat, on va acabar amb el Directori i va establir el Consolat.
  • Proclamació de Napoleó com a Primer Cònsol

    Proclamació de Napoleó com a Primer Cònsol
    Degut a que ell va fer el cop d'Estat on va acabar amb el Directori i va establir el Consolat, va aconseguir que l'anomenessin Primer Cònsol.
  • Period: to

    L'època de Napoleó

  • Period: to

    L'Imperi

  • Coronació de Napoleó com a emperador

    Coronació de Napoleó com a emperador
    Els triomfs militars i la seva capacitat per governar van fer que Napoleó es coronés emperador de França.
  • Period: to

    Congrés de Viena

    Les potències vencedores de Napoleó es van reunir en un congrés amb la finalitat d'acabar amb l'expansió de les idees liberals i restablir la monarquia absolutista per tot Europa.
  • Santa Aliança

    Santa Aliança
    Al Congrés de Viena, les potències van decidir crear la Santa Aliança, un tractat d'ajuda militar mútua entre els reis europeus absolutistes, en el qual es permitia intervenir davant qualsevol amenaça de revolució liberal.
  • Period: to

    L'època de la Restauració

  • Batalla de Waterloo

    Batalla de Waterloo
    Després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Va intentar tornar, però va ser derotat definitivament a la Batalla de Waterloo.
  • Primera onada revolucionària

    Primera onada revolucionària
    Va ser la primera de tres onades revolucionàries del segle XIX. En aquesta etapa hi va haver clandestinitat en forma de societats secretes. Els oficials dels exèrcits es van rebel·lar contra el poder establert. Alguns reis van acceptar que s'establis una constitució, però es va acabar imposant l'absolutisme.
  • Mort de Napoleó

    Mort de Napoleó
    Degut a la derrota a la Batalla de Waterloo, Napoleó va ser desterrat a l'illa de Santa Helena. Allà la seva salut va empitjorar i, finalment, va morir el 5 de maig de 1821, als 51 anys.
  • Segona onada de revolucions

    Segona onada de revolucions
    En aquesta època de revolucions, els liberals consegueixen el poder, però de manera restringida. La burgesia també consegueix un poder limitat, però s'exclueixen les classes populars.
  • Tercera onada revolucionaria

    Tercera onada revolucionaria
    En aquesta darrera etapa revolucionaria les classes populars es radicalitzen fent barricades, ja que no se'ls hi ha donat cap poder, a diferència dels burgesos. Els burgesos, per la seva part, reprimeixen les revoltes de les classes populars (liberalisme conservador).