-
Observació de la cèl·lula per Robert Hooke.
Hooke va descobrir les cèl·lules observant en el microscopi una lamina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven a les cel·les d'un panal. Per això cada cavitat es va anomenar cèl·lula. -
Descobriment dels microorganismes.
Anton van Leeuwenhoek va millorar el microscopi i va ser el primer a observar bacteris, protozous i altres microorganismes, anomenant-los "animàlcules". -
Teoria cel·lular de Schleiden i Schwann.
La teoria cel·lular estableix que tots els organismes vius estan composts per cèl·lules, i que la cèl·lula és la unitat bàsica de vida. Aquesta teoria va ser formulada en el segle XIX pels científics alemanys Matthias Schleiden i Theodor Schwann. -
Aportació de Rudolf Virchow (Omnis cellula e cellula).
Rudolf Virchow va establir el que pot considerar-se el segon principi de la teoria cel·lular: “Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent per divisió d'aquesta” (omnis cellula e cellula). Amb base en aquest principi es considera que la cèl·lula és la unitat d'origen de tots els éssers vius. -
Desenvolupament de la tècnica de tintura.
Camillo Golgi va desenvolupar una tècnica de tintura que permet visualitzar neurones sota el microscopi, obrint el camí per a l'estudi detallat del sistema nerviós. -
Teoria de la neurona
Santiago Ramón y Cajal va demostrar que el sistema nerviós està format per neurones individuals i no per una xarxa contínua. Va establir que les neurones es comuniquen mitjançant sinapsis. -
Premi Nobel per l'estudi del sistema nerviós
Santiago Ramón y Cajal i Camillo Golgi van compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus treballs sobre l'estructura del sistema nerviós. -
Invenció del microscòpic electrònic per Ernst Ruska
Ernst Ruska va inventar el microscopi electrònic, que va permetre observar les cèl·lules i les seves estructures internes amb molt més detall. -
Descobriment de Watson i Crick
James Watson i Francis Crick van descobrir l'estructura de l'ADN, obrint les portes a la biologia molecular i la comprensió de com la informació genètica es transmet entre cèl·lules. -
Revolució de l'enginyeria genètica.
Es van desenvolupar tècniques per aïllar, seqüenciar i manipular gens, obrint les portes a la biotecnologia moderna. -
Clonació de la ovella Dolly
Es va clonar amb èxit la ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta, marcant un abans i un després en la investigació amb cèl·lules mare. -
Revolució de les cèl·lules mare.
Shinya Yamanaka va desenvolupar cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPS), que permeten reprogramar cèl·lules adultes perquè es comportin com cèl·lules mare. -
Edició genètica de precisió.
Es va desenvolupar la tècnica Crispr-Cas9, que permet editar el genoma amb una precisió sense precedents, revolucionant la biologia molecular i la medicina. -
Visualització a escala nanomètrica.
Tècniques com la microscòpia STED i PALM/STORM permeten observar estructures cel·lulars i moleculars amb un nivell de detall mai abans assolit.