-
L'objectiu dels primers filòsofs grecs va ser trobar explicacions naturals als processos de la natura.
Assumeixen que "alguna cosa" havia existit des de sempre. Creença que hi ha un determinant principi que és l'origen de tots els canvis. Tales va ser el primer filòsof. Deia que l' aigua origen de totes les coses. -
El nostre món és només una petita part d'un immens conjunt de mons que neixen i moren en allò que anomenava l'"indefinit".
El principi que és l'origen de tot havia de ser diferent de les coses creades.Com que totes les coses són limitades, el que ve abans i després seu ha de ser indefinit. -
(600 a.C APROX)
Nova manera de pensar que va sorgir a Grècia aproximadament sis-cents anys abans de crist que ocorre gràcies al pas dels mites al logos.Hi ha una evolució d'un mode de pensament mitològic, a un altre basat en l'experiència i en la raó. -
Origen de totes les coses es l’aire o el vapor
Aire origen de la terra, aigua i foc. -
500 AC aprox: Grup de filòsofs en la colònia grega de Elea interessats en els processos de la natura. Parmènides 540-480 AC: Tot el que existeis ha existit des de sempre.Creia en què el canvi no existeix.
No ens podem fiar dels sentits. Heràclit 535-470AC: Canvi costant principal caracterisitica de la natura. No podem tocar dues vegades el mateix riu.
Ens podem fiar dels sentits Empédocles 490-430 AC: Refusar l’idea d’un unic principi. Quatre elements o arrels, terra aire foc i aigua. -
Sòcrates era un filòsof que va viure a la mateixa època que els sofistes.
Com ells, estava preocupat per l'home i pel seu lloc dins la societat però no es considerava sofista. S'atrevia a recordar que els homes sabem molt poques coses. Tot el que sabia és que no sabia res —i això l'inquietava.
Socrates creia que era necessari establir una base sòlida per al nostre coneixement, la raó de l'home. «El qui sap què és correcte, actuarà correctament», va dir. -
Tot està fet de petites peces invisibles, que són eternes i immutables (els àtoms). De tot tipus que es poden unir formant tota mena de cossos diferents.
Si els atoms es poguessin dividir en parts mes petites, la natura hauria començat a dissolde’s. Teoria més o menys correcta, atoms es poden dividir en particues elementals enara més petites -
Ara l'interès se centrava en l'home i el seu lloc dins la societat. Els sofistes (professors) refusaven especulacions filosòfiques que ells consideraven inútils. Encara que les preguntes filosofiques han de tenir resposta, l'home no podrà saber mai la veritat sobre els enigmes de la natura.
Les persones han d'aprendre a conviure juntes. Els sofistes van decidir reflexionar sobre l'home i el seu lloc dins la societat. Protágoras (485-410 aC). «L'home és la mesura de totes les coses» -
Món de les idees: 2 dimensions de la realitat: món sensible que percebem a través dels sentits, i el món de les idees, que és etern, immutable i conté les formes perfectes de tot el que veiem en el món sensible. (Mite de la caverna) Ànima immortal: Preexistent abans d'entrar en el cos. L'ànima resideix en el món de les Idees i coneix la veritat, en entrar en el cos, l'ànima oblida. Estat filosòfic: Només és crearà un bon Estat si es governa amb raó. Filòsofs hauran de governar la societat.
-
4 corrents filosòfiques que s'ocupen de les preocupacions dels 3 regnes hel·lenístics. Cínics: L'home no s'ha de preocupar de res. Estoics: Aprendre a acceptar el destí. Tot succeeix per necessitat i res de forma accidental Èpicurs: Per viure la vida feliç és necessari superar la por a la mort.
Neoplatonisme: Món en tensió entre dos pols. La llum divina (l'U) i l'obscuritat absoluta que en realitat no existeix i és l'absència de llum.
Misticisme: Renunciar al "jo" per ser un "jo" més poderós. -
Aristòtil es va centrar en canvis de la natura, basant-se en sentits. La seva filosofia destaca la distinció entre "forma" i "matèria", on tot canvi és una transformació de la matèria de potència a acte. En ètica, defensa que la felicitat ve de balancejar plaer, responsabilitat ciutadana i investigació filosòfica. Destaca la moderació i equilibri. En política, destaca que els humans són éssers polítics i l'estat s'ha d'organitzar amb monarquia, aristocràcia i democràcia.
-
Barreja pensament cristià i antiguitat clàssica. Filosofia Patrística: Agustí d'Hipona (354-430 d.C)
Harmonitzar la filosofia platònica amb la doctrina cristiana. Gràcia divina en la salvació i va desenvolupar la teoria del pecat original. Escolàstica : Tomàs d'Aquino (1225-1274)
Conciliar la fe cristiana amb la filosofia aristotèlica, la raó i la fe no eren incompatibles. Idea que la raó podia contribuir a l'enteniment de la fe, utilitzant el mètode dialèctic per analitzar i argumentar. -
S. XV- XVI Període de renovació cultural i científica Maquiavel (1469-1527):Maquiavel va revolucionar la filosofia política en abordar qüestions de poder, lideratge i la relació entre el governant i els seus súbdits. En l'àmbit científic, Nicolás Copèrnic (1473-1543) va proposar el model heliocèntric, desafiant la visió geocèntrica de l'univers.
Galileu Galilei (1564-1642) va dur a terme observacions telescòpiques.
(l'inici de la revolució científica) -
Va viure en una època de profunds canvis en la filosofia i la ciència europea.
Va posar en dubte les veritats admeses per l'Edat Mitjana i la teologia escolàstica. Era racionalista.
"Discours de la méthode" (Discurs del mètode), és un tractat que estableix les bases del seu pensament. Cal dubtar de tota afirmació fins que la raó ho confirmi clarament.
Representació de formes geomètriques mitjançant equacions algebraiques
"Meditacions metafísiques" cos i l'ànima. -
Durant el segle XVII, va haver-hi tensions entre actituds optimistes del Renaixement i la cerca d'austeritat religiosa. El teatre barroc símbol important (Shakespeare i Calderón de la Barca). En filosofia, visions oposades, com l'idealisme i el materialisme. S'esmenta la visió mecanicista del món de Newton i la seva relació amb la fe en Déu. Determinisme, la idea que tot està predestinat. Es discuteix la diferència entre el material i l'espiritual.
-
John Locke, un destacat filòsof del segle XVII, és conegut per les seves contribucions a la teoria política, l'epistemologia i la filosofia del llenguatge.
Creia que la ment humana en néixer és una pissarra en blanc, sense idees preconcebudes. Mantenia que l'experiència i la percepció sensorial són les fonts de tot coneixement. -
George Berkeley, filòsof irlandès del segle XVIII, va desenvolupar una filosofia idealista que va desafiar les idees tradicionals sobre la naturalesa de la realitat. Només existeixen les coses que es perceben. L'existència de les coses depèn de ser percebudes per un observador. Tot el que existeix és mental o percebut per la ment.
-
Moviment cultural originat a Alemanya i Regne Unit a finals del s.XVIII, com una reacció contra la il·lustració.
Schegel, Hegel i Heine protagonistes principals. -
David Hume, un dels filòsofs més influents del segle XVIII, va desenvolupar una visió escèptica i empirista. Tot el coneixement es deriva de l'experiència sensorial.
Teoria de l'associacionisme.
No podem conèixer directament la causa i l'efecte, sinó que només observem successions d'esdeveniments i els associem per hàbit. -
Kant va intentar reconciliar empirisme i racionalisme, tant la raó com l'experiència juguen papers igualment importants en la formació del coneixement humà.
Ment humana no és una "pissarra en blanc" , la nostra ment està organitzada segons "categories" a priori que actuen com a filtres per a la percepció.
"Imperatiu categòric", Una acció només és moralment correcta si es fa per deure, sense considerar els beneficis personals o les conseqüències. -
filòsof alemany del segle XIX idealista. Parlaba de la "consciència de la modernitat"
-
Mitjans s.XVIII fins a principis del s.XIX, especialment a Anglaterra, França i Alemanya. Personatjes: Rosseau, Montesquieu, Diderot...
-
Filòsof danès del segle XIX, és conegut principalment per les seves reflexions sobre l'existencialisme i la religió. Creia que l'ésser humà viu en una tensió constant entre la seva existència individual i la seva relació amb Déu.
"Salt a la fe".Importància de l'existència individual i la subjectivitat enfront de la universalitat i l'objectivitat. -
Karl Marx, un filòsof, economista i pensador polític del segle XIX. Una de les seves idees més conegudes és la teoria de la lluita de classes, que sosté que la història de la societat és una història de conflicte entre les classes socials oprimides i les dominants.
-
Va estudiar medicina i és va especialitzar en neurologia. Cap a finals del segle XIX, va desenvolupar la seva teoria de la psicoanàlisi.
L'"Això" impulsos i desitjos bàsics, el "Jo" és la part conscient que mitjana entre l'"Això" i el món exterior, i el "Superjò" és la part moral.
Subconscient bloqueja coses doloroses per a protegir la nostra consciència consient.
Creia que els somnis eren una finestra a l'inconscient i que analitzar els somnis podia revelar desitjos i conflictes ocults. -
segle XX. Filòsofs destacats: Heidegger, Sartre, Somone de Beauvoir.