-
Bill of Rights
Limitava els poders reials i en sotmetia algunes de les decisions al Parlament. -
La Guerra dels Set Anys a Europa
Va motivar una crisi financera que la Corona va intentar pal·liar recorrent a nous impostos. -
Crisi financera
Provocada per la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i per l'ajuda prestada als colons anglesos a la independència dels EUA. -
Motí del Té
Davant la protesta dels colons, aquesta es va veure obligada a retirar les taxes, excepte la de el té. -
Representants Tretze Colònies es reuneixen
Els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Independència Estats Units
Thomas Jefferson, l'artífex ideològic de la revolució, va redactar una declaració on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi. Va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776. -
Intent de tallar la crisi econòmica
A partir de 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. -
Pau de Versalles
En 1783 se signava la pau de Versalles per la qual la Gran Bretanya reconeixia la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
La primera constitució de la hisròria
En 1787, el nou Estat va redactar la primera Constitució de la història. En ella s'establia com a forma d'Estat la república federal en la qual els tretze estats tenien àmplia capacitat d'autogovern s'assegurava la divisió de poders ; se li atorgaven a president amplis poders; el poder legislatiu requeia en un Parlament bicameral i una Declaració de Drets, garantia als ciutadans drets i llibertats. -
Assamblea per convèncer els privilegiats
En 1787, el rei va convocar una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos (revolta dels privilegiats). -
Males collites
Males collites (1788-1789) que van elevar el preu de el pa i van provocar motins dels grups menys afavorits. Grans despeses de l'Estat (luxe de la cort, exèrcit, funcionaris, ...) per la qual cosa va obligar que tributessin els privilegiats (noblesa i clergat, el 10% de la població). -
Assamblea constituent
L'Assemblea Constituent tenia com a objectiu desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució. Per acabar amb l'Antic Règim, l'agost de 1789 es va aprovar el decret d'abolició dels drets feudals, pel qual es va suprimir el delme i els drets jurisdiccionals dels senyors feudals. També es va redactar la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en la qual es garantien la llibertat, la igualtat i la propietat. -
Asamblea legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. -
Convenció republicana
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà (Convenció Nacional). La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 va ser executat a la guillotina. -
Directori
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors). -
Consolat
En 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. En 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici causa del poder assolit. -
S'anomena cònsol a Napoleó
-
L'imperi
Napoleó Bonaparte va adquirir cada vegada més poder i en 1804 es va proclamar emperador. Per França el període napoleònic va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució -
Colònies espanyoles i d'Amèrica continental es rebel·len contra la metròpoli
-
Napoleó envaeix Espanya
En el seu pas cap a Portugal, Napoleó va envair Espanya en 1808. Les dificultats que va trobar a Espanya (Guerra de la Independència), el fracàs de la campanya de Rússia, van fer fracassar les seves pretensions imperials. -
Els liberals aconsegueixen que el rei firmes la Constitució
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa"). -
Napoleó és vençut a Leipzig
-
Napoleó és desterrat a l'illa d'Elba
-
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser convocat en 1814 amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa, després de la revolució, i per garantir una pau duradora que evités noves onades revolucionàries. Hi van participar les principals potències, representades pels seus respectius ambaixadors: Àustria (Metternich), la Gran Bretanya (Castlereagh), Rússia (Alejandro I), Prússia i França (Talleyrand). Espanya va intervenir superficialment com a potència de segon ordre. -
Napoleó és derrotat a Waterloo
-
Bèlgica s'uneix a Holanda
-
Revolució 1820
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa"). El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
Napoleó és desterrat a l'illa de Santa Elena
Va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821. -
Primers moviments nacionalistes
Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827. Bèlgica havia estat unida a Holanda en 1815. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos. -
Intervenció Santa Aliança
El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
França i Anglaterra intervenen militarment
En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. -
Independència grega
-
Conclou la guerra
A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència de el nou Estat. -
Revolució 1830
En elles es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista (Bèlgica, Polònia, Itàlia i Alemanya) amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari amb sufragi censatari. -
Triomfa la revolució
-
Alemanya fraccionada
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema per al seu unitat era la rivalitat entre Prússia i Àustria. Prússia va prendre la iniciativa primer i en 1834 va potenciar una unió duanera (Zollverein) que agrupava a gran part dels Estats alemanys. -
Revolució de 1848
El moviment de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, i perquè a més de el liberalisme i de nacionalisme, va tenir també un component de revolució social i obrera. Després de l'aprovació de la Constitució de 1848 va ser nomenat president Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III, donant a el trast amb la major part de les reivindicacions revolucionàries i inaugurant el Segon Imperi francès. -
Unifiació italiana
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
Guillem I
En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. En 1864 va declarar la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. -
Victòria Guillem I
La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com kàiser (emperador).