Eix Cronològic Revolució Francesa

  • Reunió Estats Generals

    Reunió Estats Generals
    El 1788, el rei Lluís XVI, a proposta de Necker, va acceptar convocar els Estats Generals pel 5 de maig de 1789, fet que significava un triomf momentani de la noblesa en la crisi econòmica que afectava el regne. En aquesta ocasió, però, els Estats Generals comptarien amb un nombre més gran de membres del Tercer Estat que el dels altres dos estaments junts. Reunits a Versalles, el Tercer Estat refusaria el vot per estaments i exigiria el vot individual. La negativa reial motivaria que el Tercer E
  • Reunió Jeu de Pome (Assemblea Nacional)

    Reunió Jeu de Pome (Assemblea Nacional)
    Al despuntar de la Revolució, a escasos pasos de la sede de la monarquia, es va celebrar l'acte fundador de la democràcia francesa. El 20 de juny de 1789, a la sala del Joc de Pilota, molt propera al palau de Versalles, els diputats van jurar no separar-se abans d'haver aconseguit dotar França d'una constitució.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat, i van prendre la Bastilla on eren tancats els presos polítics.
  • Abolicio del feudalisme i Declaració de Drets de l’home i del ciutadà

    Abolicio del feudalisme i Declaració de Drets de l’home i del ciutadà
    L'Assamblea decreta l'abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declara la igualtat a l'hora de pagar impostos.
  • Monarquia constitutcional 1789-1792

    Monarquia constitutcional 1789-1792
    La tardor de 1789, el rei i la noblesa van acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
    El 1791 es va promulgar una Constitució amb les següents característiques:
    • Mantenia la monarquia.
    • Establia la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial).
    • Establia el dret a la propietat.
    • Instaurava un sistema de contribucions.
  • Fuga Varennes

    Fuga Varennes
    Va ser un episodi de la Revolució Francesa en què Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París.
  • Proclamacio República

    Proclamacio República
    Va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa va ser destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al I Imperi (1804-1814)
  • República democràtica 1792-1794

    República democràtica 1792-1794
    El govern, després de l’assalt al Palau de les Tulleries, queda en mans dels Girondins, que convoquen eleccions per sufragi universal masculí (dret de vot per tots els ciutadans adults sense cap distinció) per tal de crear la Convenció Nacional. La Convenció, va passar per dues fases diferenciades:
    • Convenció Girondina
    • Convenció Jacobina
  • Execució Lluis XVI i Maria Antonieta

    Execució Lluis XVI i Maria Antonieta
    Finalment, Lluis XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de les cases reials europees.
  • Constitucio 1793

    Constitucio 1793
    Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.
  • República burgesa 1794-1799

    República burgesa 1794-1799
    Després del cop d’estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la Revolució.
    -Van redactar una nova Constitució (1795)
    • Atorgava el poder executiu al Directori (format per 5 membres)
    • Recupera el Sufragi Censatari.
    • Donava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
  • Consolat 1799-1804

    Consolat 1799-1804
    Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució.
  • Napoléo s’auto nomena Emperador

    Napoléo s’auto nomena Emperador
    El 2 de desembre de 1804, Napoleó Bonaparte es va coronar a si mateix com Emperador de França i, al seu torn, corona a la seva esposa Josefina com a Emperadriu, a la Catedral de Notre Dame, davant del Papa Pius VII, tot l'alt clergat Francès i la més alta representació de la societat política i aristocràtica de França i Europa. Napoleó va ser proclamat Emperador al maig de 1804, però la cerimònia de coronació va ser el 2 de desembre del mateix any.
  • Codi civil 1804

    Codi civil 1804
    és un dels més coneguts codis civils del món. Fou creat per una comissió a la qual li va ser encomanada la recopilació de la tradició jurídica francesa, va donar com a resultat la promulgació del "Code civil des Français" el 21 de març de 1804, durant el govern de Napoleó Bonaparte.
  • Codi de Comerç 1807

    Codi de Comerç 1807
    Una de les obres més importants de Napoleó va ser la Codificació de Dret. Després de sistematitzar el Dret Civil, es va dedicar a la part comercial, que va reunir en quatre llibres i 648 articles, amb la seva participació personal. El primer llibre es denominava: "Del Comerç en General", el segon llibre: "Lleis Particulars del Comerç Marítim", el llibre tercer: "Fallida", i el llibre quart: "Judicis i Procediments a seguir en el Comerç".
  • Codi penal 1810

    Codi penal 1810
    És una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ius puniendi de l'estat en un única obra.