-
CAT. Proclamació de la República i la Generalitat de Catalunya
- Hora aproximada de la proclamació de la República a Catalunya: 13:30 h (des del balcó de la Generalitat)
- Més de 15.000 persones celebrant l’esdeveniment a la Plaça de Sant Jaume
- Nombre de regidors republicans elegits el 12 d’abril a Catalunya: 2.390 (74% del total)
- Nombre de regidors monàrquics: 829 (26%)
-
ESP. Proclamació de la Segona República
La Segona República Espanyola es va proclamar després de la victòria dels republicans a les eleccions municipals. Davant la situació, el rei Alfons XIII va marxar i es va formar un govern provisional. Aquesta nova etapa va portar importants reformes i la creació d’una nova Constitució democràtica. Vídeo: El dia que van Proclamar de la Segona República -
ESP. Elecions generals a corts constituents
Es van celebrar eleccions per escollir els diputats que redactarien la Constitució de la Segona República. Van guanyar els republicans i socialistes, i es va aprovar una nova Constitució que establia Espanya com una república democràtica, amb drets, llibertats i autonomies. -
ESP. Apertura de les corts
Es van obrir les Corts Constituents de la Segona República per redactar una nova Constitució i establir un marc legal democràtic. Aquestes Corts, sorgides d’eleccions, tenien com a objectiu impulsar reformes polítiques i socials. L’acte simbolitzava els valors republicans i el compromís amb la modernització del país. -
CAT. Estatut de Núria i la seva aprovació
- Data de redacció: Juny de 1931
- Data d’aprovació pel poble català (referèndum): 2 d’agost de 1931
- Participació en el referèndum: 75% del cens electoral
- Resultat: 99% a favor
- Vots totals a favor: 595.205 vots
- Vots en contra: 3.286 vots Vídeo: 1932, aprovació Estatut Autonomia Núria
-
ESP. Aprovacio de la constitució
Es va aprovar una nova Constitució que establia un sistema democràtic, amb sufragi universal, separació de poders i autonomies. També feia l'Estat laic i reconeixia drets socials, però va generar tensions polítiques. Vídeo: La constitució Espanyola -
ESP. El Bienni Reformista
El Bienni Reformista va ser un període de la Segona República en què es van implementar reformes importants com la reforma agrària, la separació de l’Església i l’Estat i la creació d’autonomies. Aquestes reformes van generar tensions socials i polítiques. Vídeo: El Bienni Reformista -
CAT. Llei de Contractes de Conreu
- Nombre de pagesos afectats: Uns 80.000 arrendataris i parcers
- Percentatge de terres conreades per arrendataris: Més del 50% de les terres agrícoles de Catalunya
- Durada mínima de contractes fixada per la llei: 6 anys
- Percentatge de la collita que el pagès havia de donar al propietari: Es limitava a un 4-5%
-
CAT. Eleccions al Parlament de Catalunya
- Participació: 67,7% del cens electoral (aproximadament 970.000 votants).
- Total de representants: 85 diputats al Parlament de Catalunya.
- Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) guanya les eleccions.
- Francesc Macià és president fins a la seva mort el 1933, sent substituït per Lluís Companys.
-
ESP. Insurrecions anarquistes
Les insurreccions anarquistes van ser una sèrie de protestes organitzades per anarcosindicalistes com a resposta a les condicions laborals i les reformes socials del govern republicà. Els anarquistes van convocar vagues i revoltes, sobretot a Catalunya i Astúries, per protestar contra la situació política i econòmica. Aquestes insurreccions van reflectir un fort descontentament popular contra les polítiques del govern de l'època -
ESP. El Bienni Negre
El Bienni Negre va ser un període de la Segona República en què el govern conservador va anul·lar moltes reformes anteriors. Es van reduir drets socials, es va frenar l’autonomia de Catalunya i es va reprimir la revolta d’Astúries. Aquest context va generar un fort descontentament i tensions polítiques. -
ESP. Creació de la CEDA
La CEDA (Confederació Espanyola de dretes autònomes) va ser fundada per José María Gil-Robles amb l'objectiu d'agrupar forces de dreta conservadora. Va defensar valors com la religió, l’ordre i la unitat d’Espanya, i es va oposar a les reformes de la Segona República. Va guanyar influència política i va jugar un paper destacat en la política de l’època. -
ESP. Govern de lerroux
El govern de Lerroux, presidit per Alejandro Lerroux, va tenir lloc durant la Segona República. Es va caracteritzar per la repressió de les insurreccions obreres, com la revolta d'Astúries, i per una política conservadora que es va oposar a moltes reformes socials. La seva gestió va generar descontentament popular, i va perdre suport a causa de la crisi política i social del moment. -
CAT. Mort de frances marcia
Francesc Macià va ser un polític i líder d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va proclamar la República Catalana, però va acceptar l'autonomia dins de la Segona República Espanyola. Com a president de la Generalitat, va lluitar per aconseguir més drets i autonomia per a Catalunya. La seva mort va deixar un gran buit polític. -
CAT. Fets del Sis d’Octubre
- Generalitat i forces afins: Unes 3.000 persones (membres d’ERC, Unió de Rabassaires i alguns grups sindicals)
- Exèrcit i forces repressives: Al voltant de 6.000 soldats i policies
- 46 morts (38 civils i 8 militars o policies)
- Uns 3.400 detinguts en total Vídeo: Insurrecció a Catalunya el 6 d'Octubre del 1934
-
CAT. Lluis companys proclama l'estat català
Lluís Companys va proclamar l'Estat Català com a resposta a la crisi política a Espanya, intentant establir una república catalana independent. La proclamació va ser reprimida pel govern central, que va enviar l'exèrcit, i Companys va ser detingut. Aquest acte va ser un moment clau en la història del catalanisme. -
CAT. Repressio del gover catala
La repressió del govern català va ser una resposta del govern central a la proclamació de l'Estat Català. L'exèrcit va intervenir per sufocar la revolta, detenir els líders catalans i suspendre l'autonomia de Catalunya. -
ESP. Eleccions generals amb sufragi femeni
Les primeres eleccions generals amb sufragi femení van permetre a les dones votar per primera vegada a Espanya, representant un avenç en els drets de les dones i la seva participació política. Tot i la menor participació femenina, va ser un pas clau per a la igualtat de gènere. -
CAT. Inici de la Guerra Civil i resistència catalana
- Soldats sublevats a Barcelona: Aproximadament 5.000 militars
- Unes 10.000 milícies populars (CNT, UGT, POUM, ERC)
- 400-500 morts
- Uns 3.000 ferits
- Militars sublevats executats o empresonats: Uns 500 oficials i soldats
-
CAT. Restauració de l’autonomia i victòria del Front Popular
- Participació a Catalunya: 73,5% del cens electoral (1.340.000 votants)
- Vots pel Front d’Esquerres de Catalunya (coalició del Front Popular): 59,7% dels vots
- Vots per la Dreta Catalana (Lliga Catalana i altres grups conservadors): 34% dels vots
- Uns 30.000 presos polítics arreu d’Espanya Vídeo: Catalunya durant la Segona República.
-
ESP. Cop d’Estat militar i inici de la Guerra Civil
Un grup de militars va organitzar un cop d’Estat contra la Segona República, provocant una forta divisió al país. El fracàs parcial de la rebel·lió va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, enfrontant els republicans i els sublevats. El conflicte va durar anys i va tenir greus conseqüències per a Espanya. -
BIBLIOGRAFIA
[https://vientosur.info/14-de-abril-de-1931-la-proclamacion-de-la-republica-catalana/] (https://www.donquijote.org/es/cultura-espanola/historia/segunda-republica-espanola/) [https://www.historiaelectoral.com/e1932.html] [http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/segonarepublica.htm] [https://www.hiru.eus/es/historia/la-ii-republica-espanola] [https://escuelapce.com/resumen-de-la-segunda-republica/] [https://www.congreso.es/es/cem/iirepesp]