-
Period: 1100 BCE to 600 BCE
Les invacions indoeuropees
Va ser entre els segles XI i el VI aC, quan els pobles indoeuropeus van fer una penetració contínua pels Pirineus.
- Els primers assentaments van ser a la zona de Catalunya i a la vall de l'Ebre
- Es van mesclar amb les poblacions locals i van aportar els seus coneixements de metal·lúrgica del ferro, agrícoles i ramaderes. -
1000 BCE
Pobles preromans 1 (Celtes)
Al primer mil·leni aC hi havia 3 pobles, que eren anomenats pobles preromans, hi havia els Celtes, els Ibers i els Celtibers.
- Els Celtes estaven situats al centre, oes i nord de la Península. L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia, a més desconeixien de l'escriptura i produïen poques manifestacions artístiques. Vivíen en petits pobles anomenats castrums, els Celtes s'agrupaven en clans units per llaços familiars i per altres clans que formaven tribus. -
1000 BCE
Pobles preromans 2 (Ibers)
Estaven situats a l’est i al sud de la Península Ibèrica, la seva economia es basava en l’agricultura de cereals, de la vinya i de l'olivera; una mica de ramaderia, mineria i comerç. La societat era la més complexa, ja que existien formes de govern monàrquic i tenien la cultura més avançada en l'escriptura. A més vivien a poblats emmurallats construïts en zones elevades. -
1000 BCE
Pobles preromans 3 (Celtibers)
Estaven situats a la zona de Sòria que en aquells temps era anomenada Numància i era una mescla de la cultura dels altres dos pobles preromans. Els pobles preromans entren en contacte amb les poblacions colonitzadores: els Fenicis, els Grecs i els Cartaginesos.
-Els Fenicis: Entre els segles X i VIII aC
-Els Grecs: Entre els segles VIII i VII aC
-Els Cartaginesos: Entre els segles VI al III aC -
800 BCE
Pobles península itàlica
Es va desenvolupar entorn el segle VIII al voltant de la mar Mediterrània que era anomenada Mare Nostrum, ja que tenien totes les costes del Mediterrani (Àfrica, Europa i Àsia). Es vàren mesclar molts de pobles diferents, però tots estaven sotmesos a l'autoritat romana. Ademés es vàren establir graus d'autonomia per el govern, però sempre per davall del control romà. Els llatins al centre, els estrucs al centre i al nord, els grecs al sud i Sicília i els cartaginesos a Sardenya i a Sicília. -
753 BCE
Fundació de Roma
Va ser al turó de Palatí per Rúmol, que era un lloc fèrtil, fàcil de defensar i passava per allà el riu Tíber. El riu Tíber el convertia en un lloc de pas obligat per els comerciants i per els viatgers que viatjaven per la península Itàlica. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquía
La monarquía era electiva és a dir que no s'heredava. Administrava la justícia, manava l'exèrcit i era summe sacerdot. El rei tenia l'ajuda d'un Senat que era format per els ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis, 4 d'orien llatí i 3 d'origen estruc.
-Ròmul als anys 753-717 aC
-Numa Pompili 717-672aC
-Tul·li Hostili 672-640aC
-Ancus Marci 640-616 aC
-Tarquini I 616-578 aC
-Servi Tul·li 578-534 aC
-Tarquini II el Superb 534-509 aC -
600 BCE
Roma en mans dels estruc
Al segle VI aC Roma va caure en mans d'un poble no llatí, que eren els estrucs. Aquesta destaca per el creixement urbanístic, contruien ponts, aqüeductes, cases, temples de pedre i murades. L'economia també es va desenvolupar, la ramaderia i l'agricultura vàren ser importants i va haver un creixement de les activitats artesanals i comercials. -
509 BCE
Revolta romana
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es va substituir la monarquia per la república, és a dir que el Roma va passar de ser sistema monàrquic a ser un República. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República romana 1 (Assamblees i magistrats)
Tenia assamblees i magistrats que es dividien el poder en tres institucions, els comicis, els magistrats i el Senat. Els comicis era una reunió de ciutadans romans encarregats de eligir els magistrats, posar lleis decidir sobre la pau i la guerra, els comicis eren dividits en 3 els comicis curiats, els tribunals i els centurials. Els magistrats eren ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment. I el Senat que eren 300 antics magistrats que tenien la vida política. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República romana 3 ( Els drets i la igualtat)
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis van formar un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Els plebeus volien la igualtat amb els patricis ja que com a ciutadans pagaven imposts i anar a l’exèrcit però no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República romana 2 (Patricis i Plebeus)
La societat estava dividida en 5, els patricis que eren famílies riques i poderoses, els cavallers que eren Plebeus que s'havien enriquit, els Plebeus que eren comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats, els lliberts que eren els esclaus que conseguien la llibertat i els esclaus que no eren considerats persones sinò objectes amb propiedat dels seus amos. Per una altra banda hi havia les dones que independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen. -
500 BCE
Tribu de la Plebs
La tribu de la Plebs era un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus. -
Period: 500 BCE to 250 BCE
Expansió Península Itàlica
Entre els segles 500 i 250 abans de Crist es va expandí per la Península Itàlica. Al llarg d'aquests segles els romans es van topar amb els cartaginesos que eren anomenats púnics. El conflicte entre els cartaginesos i els romans es va fer inavitable. -
450 BCE
Llei de les dotze taules
La llei de les dotze taules era la complicació de les lleis pper escrit i de forma pública, amb la fi d'evitar els abusos a què eren sotmesos els Pebleus. És a dir que foren unes antigues lleis romanes. -
400 BCE
Dret del matrimoni
Al segle IV aC el dret a contreure el matrimoni amb patricis i a les magistratures i al Senat -
Period: 264 BCE to 146 BCE
Guerres púniques
Les guerres púniques van ser entre els segles 264 i 146 abans de Crist, quan els romans i els cartaginesos van lluitar en tres lluites molt llargues. Les guerres púniques van ser guanyades per els cartaginesos, que va produir que es dominas el Mediterrani Occidental. -
Period: 238 BCE to 202 BCE
Les guerres entre Roma i Cartago
Va ser el desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir, l'actual Càdis i al control del sud i del sud-est de la Península. El seu fill Anníbal va intentar la conquesta de Roma des d’Hispània però va ser derrotat pels germans Escipió a la II guerra púnica. -
Period: 218 BCE to 202 BCE
Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats
Va ser el desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió, succesivament els cartaginesos van ser derrotats fins la seva expulsió de la Península. -
Period: 202 BCE to 154 BCE
Derrota dels cartaginesos
Després de la derrota dels cartaginesos els romans van dominar la costa mediterrània, de la Península i les valls de l'Ebre i del Guadalquivir. -
Period: 164 BCE to 14
Expansió pel Mediterrani Oriental
Va ser quan els cartaginesos van completar l'ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident debut a n'aquestes ocupacions es va crear l'imperi romà. Els romans tenien els territoris conquerits dividits en 50 províncies que facilitaven el govern i l’explotació dels recursos, eren dirigides per un Governador i havien de pagar impostos a Roma. Els romans es varen estendre entre els pobles dominats per la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida. -
Period: 154 BCE to 133 BCE
Expansió romana amb les guerres a la Meseta
El període de l'expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta, va fer una forta resitència dels lusitans que eren dirigits per Viriat fins el 139 aC i dels Celtibers fins el 133 aC a Numància que és l'actual Sòria. -
Period: 133 BCE to 29 BCE
Consolidació de l’ocupació de la Meseta
-
123 BCE
Conquesta de Balears
Roma organitza la conquesta de Balears al comandamnt de cónsol Quint Cecili Metel.
A la conquesta de Balears es van fundar colònies arreu de Mallorca i de Menorca, a Mallorca hi havia: Palma i Pollentia, a Menorca hi havia: Iamona i Magon.
Els soldats i els colons romans afavoreixen l'implantació de l'economia, de les creences, de la llengua i de les formes de vida romanes.
A més l'economia es basava en la ramaderia i l'agricultura, i una mica d'artesania i comerç. -
100 BCE
Crisi de la república
Va ser un període de corrupció lluites i enfrontaments interns de la república romana. Va tenir una sèrie de causes:
- Les revoltes populars, hi havia desigualtat entre Patricis Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus sense beneficis.
-Conflictes socials
-Revoltes d'esclaus
-Dictadors, va provocar guerres cívils.
- Va augmentar el poder dels militars. I van posar fi als desordres en formes de triumvirats:
·El Primer: Juli Cèsar, Cras i Pompeu
·El Segon: Marc Antoni i Octavi -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Ocupació del nord de la Península
Va ser quan els galaics, els càntabres, els àsturs i els vascons van ser derrotats.
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador que era ajudat per diversos funcionaris:
- La república va ser dividida en 2 províncies.
- L'August va ser dividit en 3 províncies.
- La dioclècia va ser dividida en 5 províncies. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
-
300
Els pobles germànics
Al segle III abans de Crist els pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. A més els pobles germànics tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura, tampoc construïen edificis ni utilitzaven la moneda. L'economia es basava en l'agricultura, però també coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat. Els pobles germànics estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. -
476
La destitució del darrer emperador
Va ser quan un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà de l'Occident. Després va començar una nova època a Europa. De la qual els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i va donar pas a l'Edat Mitjana. -
500
Començament del segle VI
Al començament del segle VI un poble arribat de l'Àsia central, els huns, van fer que hi haguès una nova onada d'invasions que va donar fi a l'imperi romà.
