-
El 14 de Juliol el poble de París va assaltar la Bastilla que era la presó reial i símbol de l'absolutisme. La notícia es va difondre per tota França i va donar lloc a accions semblants ( els pagesos van realitzar revoltes antisenyorials, conegudes com la Gran Por).
-
-
-
L'Assamblea va elaborar una constitució el 1971 . El parlament elaborava lleis i els jutges eren independents (poder judicial).
Van establir un sufragi universal, limitat per als més rics. A França, van establir una monarquia consitucional i van originar una nova Assamblea Legislativa. -
L'Assamblea Legislativa va redactar un seguit de lleis per implantar el liberalisme econòmic i polític.
Les aspiracions de la burgesia moderada s'havien fet realitat, però els del poble baix no. Només els rics participaven en la política i la crisi mantenia en misèria la gran part de la població.
El rei va fugir de París en direcció a la frontera amb Àustria per posar-se al capdavant de les tropes invasores, però va ser detingut a Varennes i el van fer tornar a París. -
Els girondins (moderats), dirigits per Brissot, tenien majoria en la Convenció, així que van assumir els poder.
Els girondins volien castigar al rei, però temien que executar-lo radicalitzés el procès revolucionari.
Els girondins van ser acusats de no solucionar les necessitats del poble així que, el poder va passar a les mans dels jacobins. -
Els jacobins acusaven el govern de no respondre a les necessitats populars i de no prendre les decisions que el poble demanava.
El juny del 1793, els líders jacobins més radicals (Danton, Marat, Robespierre i Hébert) van assaltar a la Convenció i van detenir i guillotinar als girondins. -
L'any 1793 els jacobins van elaborar una Constitució que reflectia la democràcia social: sobirania popular i sufragi universal masculí, supressió dels drets feudals sense que calgués pagar-ne el rescat
als antics senyors i defensa al dret de l'existència sobre qualsevol altre.
També van impulsar reformes socials i un canvi d'idees i costums: es va implantar un nou calendari revolucionari i va començar el procés de descristianització. -
-
Quan el poder estava en mans dels jacobins, per poder aplicar les noves idees, van crear el Comitè de Salut Pública i al capdavant es va situar Robespierre.
Va començar a liderar de manera autoritària, causant Terror, sobretot als sospitosos (els que feien accions revolucionàries) conegut com el nom de Llei de sospitosos. -
El 28 de juliol del 1794 tots els enemics de Robespierre i els seus aliats van realitzar un Cop d'Estat en la Convenció i els van guillotinar.
-
Després de la mort de Robespierre, les mesures jacobines es van desmantellar, igual que van prohibir clubs jacobins i molts dels seus membres van ser detinguts.
Van crear una nova constitució, es va restablir el sufragi censatari, van crear un nou poder executiu (el Directori) i van establir un cos legislatiu que redactava les lleis. -
Napoleó Bonaparte va fer un Cop d'Estat i va concentrar tot el poder a les seves mans l'any 1799.
Després d'aquest Cop d'Estat es van consolidar 2 ideologies: el liberalisme i el nacionalisme. -
-
-
Els monarques del Regne Unit, Prússia, Àustria i Rússia van decidir restaurar les monarquies tradicionals i impedir l'expansió d'idees liberals. Per imposar aquests principis i crear òrgans internacionals que els defensessin es van reunir en el Congrés de Viena (1815), sota la direcció del canceller Metternich.
S'hi van establir dos principis per regir la política internacional: la celebració de congressos i el dret d'intervenció de la Santa Aliança. -
-
-
Les autoritats absolutistes van obligar als partidaris del liberalisme a organitzar-se en societats clandestines. Aquestes entitats promovien la insurrecció armada contra l'absolutisme i esperaven que el poble s'unís als seus aixecaments.
Aquesta estratègia va triomfar a Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont i va obrir un curt període de governs liberals, que van ser suprimits per les forces absolutistes de la Santa Aliança. Molts partidaris del liberalisme van ser detinguts. -
Es va produir una segona onada revolucionària. Es van conformar en grups i partits liberals que s'ajuntessin amb amplis sectors burgesos, intel·lectuals i classes populars.
El moviment va començar a França on va ser enderrcocat l'últim rei borbó i es va implantar una monarquia de caràcter liberal.
La majoria dels països de l'Europa occidental hi van desaparèixer els règims absolutistes i s'hi va imposar governs liberals. -
-
La primavera dels pobles.
-
El nacionalisme neix a causa de l'imperialsime napoleònic, les idees liberals (Drets del Ciutadà) i el romanticisme (Friedrich, Bach, Chopin,...).
Es pot definir en dos corrents diferents: El primer és originat a la Revolució Francesa que defineix nació com el conjunt de persones que comparteixen una llengua o una història, però sobretot la voluntat de viure junts. L'altre corrent sorgeix dels filòsofs alemanys que defineixen nació com l'ànima espiritual immutable i eterna. -
-
Etapes unificació Italiana:
1.- La guerra contra Àustria.
Incorporació de Palma, Mòdena i Toscana. 2.- La revolta de les Dues Sicílies. 3.- Incorporació de Venècia. 4.- incorporació de Roma. -
El procés de la unificació:
1864- Guerra contra Dinamarca.
1866- Guerra entre Prússia i Àustria.
1870- Guerra contra França
1871- És proclama el segon Reich amb la capital Berlín i Guillem.
El nacionalisme alemany: el Volksgeist.
Definició: "esperit del poble", conjunt del característiques pròpies (llengua, història, tradicions...)
L'objectiu de la burgesia i l'aristocràcia era un model autoritari de Prússia.
