-
Va ser la primera revolució en què és va posar en practica el liberalisme. Va ser l'origen d'un nou país: Estats Units
-
La Constitució dels Estats Units és la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Va ser adoptada en la seva forma original el 17 de setembre de 1787
i després ratificada pel poble en convencions en cada estat en el nom de «Nosaltres el Poble» -
-
El poble de París va donar suport al carrer als representants del tercer estat. L'assamblea va prendre innumerables mesures que cambiaren profundament la situació politica i social del país
-
El rei Lluis XVI convocà als Estats Generals, on hi havia representants dels tres estaments( cada estament tenia un únic vot). Abans de començar el tercer estat varen exigir el vot per persona i la dobles representació, la nioblesa i el clergat estaven en contra, es va rebutjar la proposta i els seus diputats varen fer el Jurament del Jeu de Paume
-
El poble de París davant la por de que dissolguessin l'assemblea van assaltar la fortalesa de la Bastilla, varen prendre les armes i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.La revolució es va estendre al camp.
-
Davant la radicalització popular, l'assembnlea Nacional Constituient va decretar :
-L'abolició dels privilegis feudals -
Es un dels molts documents fundamentals de la revolució francesa en la que reconeix el dret a la llibertat individual i col·lectiva, la igualtat davant la llei i els impostors
-
A la tardor de 1789 el rei i la noblesa varen acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l'Assemblea Nacional va elaborar una constitució que establia:
- Separació de poders
- Sobirania nacional
- Igualtat legal dels ciutadans
-Sufragi censatari -
Un cop aprovada la constitució l'assemblea anterior es va convertir en una assemblea legislativa
-
Va ser l'institució de la primera república francesa
-
La família real va tenir un fort decaïment en la seva autoritat real, quan va intentar infructuosament escapar a l'extranger
-
-Lleis per garantir l'igualt de tots els ciutadans
-Prohibició de la tortura
- Obligar a la noblesa a pagar Impostos
- Abolir els gremis
-Creació d'un nou exèrcit
-Expropiació dels bens de l'església -
-
Va ser condenat a mort degut a que se l'acusava de traició i conspiració, después del descobriemt de d'una serie de documents trobats a el "Armario de Hierro"
-
Després de que els jacobins agafessin el poder de la convencio el que va ser el lider va ser Robespierre
-
El 23 de febrer es varen reclutar més de trescentsmil per sorteig entre homes solters i viudus en una franja d'edat de 18 a 45 anys, el fi era fer frent al descens de subit d'efectius degut a les baixes
-
La Constitució de 1793 és una peça magistral d'el racionalisme il·lustrat francès de caràcter revolucionari, que declara els drets de l'home, que es basada en :
-Sobirania popular
-Sufragi Universal
-Dret a la igualtat -
-
Va ser el producte d'un cop d'estat que anava contra els jacobins els quals dominaven el comitè de salvació pública, van executar a Robespierre, Louis Antoine de Saint-just i altres liders membres del govern revolucionari
-
El directori és l'última etapa de la revolució francesa, en la qual la burgesia, temorosa pel rumb dels esdeveniments en l'anomenada època de terror i torna una altra vegada a la política de moderació que otorgava el poder a un govern de cinc membres
-
-
-
El cop d'estat del 1799 es el que acaba amb el directori, darrera forma de govern de la revolució francesa, i va començar el consulat amb Napoleó de lider, va ser nomenat primer consol
-
El Concordat de 1801 va ser el Concordat entre la França revolucionària (dirigida en aquest moment per Napoleó Bonaparte) i la Santa Seu (ocupada pel papa Pius VII). ... L'Església renunciaria a reclamar les terres que li van ser confiscades durant la Revolució francesa
-
-
El Codi Napoleònic és el Codi Civil de França. Es diu així perquè va ser aprovat i publicat l'any 1804, sent en aquell temps Napoleó Bonaparte primer cònsol de França. ... Va ser el codi que va oficialitzar i consolidar moltes de les lleis que van néixer després de la Revolució Francesa de 1789( igualtat davant la llei, dret a la propietat, dret a la llibertat...)
-
El 18 de maig de 1804 Napoleó va ser proclamat emperador amb el propòsit de fundar una nova monarquia i consolidar el poder
-
La Quarta Coalició va ser una aliança organitzada contra l'Imperi francès de Napoleó entre els anys 1806 i 1807. Els participants en aquesta coalició van ser Anglaterra, Prússia, Rússia, Saxònia i Suècia.
La majoria dels membres d'aquesta coalició ja es trobaven lluitant prèviament contra França com part de la Tercera Coalició (per exemple, Rússia), pel que no hi va haver un període intermedi de pau -
La Quinta coalició va ser una aliança entre Àustria i el Regne Unit, creada el 1809 per lluitar contra l'Imperi francès de l'emperador Napoleó I.
El Regne Unit es trobava ja lluitant contra França aliat amb els rebels espanyols en la Guerra d'Independència. A el mateix temps, Àustria havia reclutat un nou exèrcit per intentar donar un tomb a les desfavorables condicions imposades després de la derrota de la guerra anterior (Tercera Coalició) que va culminar amb el Tractat de Pressburg. -
La Sisena Coalició (1812-1814) va ser una coalició formada pel Regne Unit, Espanya, Portugal, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre l'Imperi francès de Napoleó i els seus aliats. Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó va ser enderrocat i confinat a l'illa d'Elba.
-
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa.
-
-
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, , entre l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià de mariscal de camp Gebhard von Blücher.1
Napoléo va decidir invadir els paisos baixos,la batalla va suposar el fi de les guerres napoleoniques -
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia),els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals. A Espanya, l'exèrcit francès anomenat Cent mil fills , l'any 1823 va anar a Espanya,com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut. Aquesta Aliança va ser una conseqüència de la Restauració. La Restauració va ser una reunió de tots els monarques absoluts després de la Revolució Francesa
-
L'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia en la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus.
La Batalla de Waterloo va ser l'última gran batalla de Napoleó Bonaparte. Després de ser derrotat en ella pel Duc de Wellington, va ser desterrat a la remota illa de Santa Helena. El 4 d'abril, Napoleó va abdicar oficialment del seu càrrec d'Emperador de França. -
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 són els noms amb els que la historiografia ha designat a el conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les guerres napoleòniques i que es van repetir successivament a les de 1830 i les de 1848.
-
La Revolució de 1830 va ser un procés revolucionari que va començar a París, França, amb l'anomenada Revolució de Juliol o les Tres Glorioses (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París que van portar a el tron a Lluís Felip I de França i van obrir el període conegut com Monarquia de juliol
-
Revolució o revolucions de 1848,
Va ser la tercera onada del més ampli cicle revolucionari de la primera meitat de segle XIX, que s'havia iniciat amb les anomenades «revolució de 1820» i «revolució de 1830»
A més de la seva condició de revolucions liberals, les revolucions de 1848 es van caracteritzar per la importància de les manifestacions de caràcter nacionalista i per l'inici de les primeres mostres organitzades de el moviment obrer.
