-
Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars.
-
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible.
-
Ferran VII, hereu del tron i principal instigador de la protesta del motí d'Aranjuez, va obligar a abdicar el seu pare i va destituir el primer ministre. Quan Ferran VII va retornar de l’exili, va abolir la Constitució de Cadis. Tornaven els temps foscos de l’absolutisme.
-
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà. En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia.
-
Napoleó Bonaparte (1769-1821) va dirigir l’Estat francès des del 1799 fins al 1815. Nascut a l’illa de Còrsega, jacobí convençut, va contribuir a consolidar l’obra de la Revolució i a estendre-la a la resta de països europeus que va conquerir. Probablement aquest va ser el mèrit més rellevant del període napoleònic. A més d’això, Napoleó és una peça clau per entendre l’actual estructura de l’Estat francès.
-
Va ser una batalla naval en què la flota anglesa va derrotar espectacularment una coalició francoespanyola.
En la lluita, l’almirall Nelson, al capdavant de l’exèrcit britànic, va ser ferit de mort. Trafalgar va posar de manifest la preponderància marítima de la Gran Bretanya, i França va reconèixer que per mar era molt difícil vèncer-la. -
Godoy va governar de manera ambigua: tan aviat lluitava contra França com hi pactava. L’any 1807 va signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó i va permetre el trànsit de les tropes napoleòniques per la Península. A canvi es repartirien el regne de Portugal, ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
El període revolucionari francès va coincidir amb el regnat de Carles IV (1788-1808) a Espanya, un monarca no gaire interessat pels afers de govern. L’esclat de la Revolució Francesa va provocar que Espanya tanqués les fronteres amb França per evitar que les idees revolucionàries s’estenguessin, sobretot des que Manuel Godoy es va fer càrrec del govern espanyol.
-
La Junta Suprema va convocar les Corts de Cadis amb la finalitat de dotar Espanya d’una constitució. L’any 1812 les Corts van aprovar la primera constitució d’Espanya, una de les més liberals i avançades per a l’època. La Constitució de 1812 reconeixia la sobirania nacional, la igualtat entre els ciutadans, la separació de poders i el dret a l’educació, entre d’altres. Espanya passava a ser una monarquia constitucional. -
Les potències europees es van reunir per pactar el futur dels estats europeus. Aquesta sèrie de reunions, que es coneixen amb el nom de congrés de Viena. El congrés va girar al voltant de tres eixos:
L'Equilibri, la Restauracio i l'Intervencionisme. -
L'exèrcit francès comandat per Napoleó Bonaparte, va ser derrotat pels exèrcits britànic i de Prússia en la Guerra de Waterloo. La derrota va acabar amb la guerra de 23 anys entre França i els estats aliats europeus. -
L’imperi Austríac i França van ser els grans rivals del procés d’unificació
-
L’any 1820 hi va haver revoltes de caire liberal a diverses zones d’Europa. Les més importants es van localitzar a l’Europa mediterrània i algunes es van barrejar amb aspiracions nacionalistes. De les revolucions de caire burgès que van esclatar, cal destacar les d’Espanya i Grècia. -
El retorn de Ferran VII a Espanya, va fer abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols. L’any 1820 un grup de militars encapçalats pel general Riego, va dur a terme un cop d’estat i va instaurar un règim liberal que només va durar tres anys, ja que el rei no va parar de conspirar fins que va restaurar una altra vegada l’absolutisme amb l’ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
-
És la lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. En el tractat d’Adrianòpolis, l’imperi Otomà va reconèixer la independència de Grècia -
Obra de Joseph Niepce, que va aprofundir els seus coneixements amb Daguerre. -
L’any 1830 va tenir lloc una segona onada de revolucions. Es van iniciar a França amb la caiguda de la monarquia absolutista de Carles X, que va deixar pas a una monarquia de caire liberal encapçalada per Lluís Felip d’Orleans. Però la revolució que va tenir més conseqüències va ser la revolució belga. -
Els belgues, professaven la religió catòlica i tenien una economia molt industrialitzada, en canvi, Els Països Baixos, eren calvinistes i tenien una economia de base agrària i comercial. Tantes diferències van originar el naixement de Bèlgica, que va comptar amb l’ajuda de França i la Gran Bretanya. Bèlgica va sorgir com un país liberal amb una monarquia constitucional, trets que no ha deixat de tenir mai. -
Durant el regnat d’Isabel II es van anar configurant infraestructures —com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviària—, es van construir canals de regadiu i algunes regions, com Catalunya, van començar el camí de la industrialització. Dels temps de la reina Isabel II arrenca l’actual divisió provincial.
-
La divisió entre carlins i liberals va desembocar en una guerra civil, la primera guerra Carlina (1833-1840), que va acabar amb victòria dels isabelins. Els carlins no es van donar per vençuts i tota la centúria van continuar lluitant per imposar un règim absolutista.
-
Impulsat per Samuel Morse el 1835. El 1838 va idear un codi de transmissió a base de punts i ratlles conegut com a codi Morse. La primera línia telegràfica es va acabar el 1844 i cobria els 60 km que separaven Baltimore de Washington. -
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, a diferència de les dues anteriors, les reivindicacions socials i el component nacionalista hi van tenir un pes molt important. Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. -
Experimentat per primera vegada per Narcís Monturiol el 1859 al port de Barcelona. -
La burgesia del nord d’Itàlia, que necessitava un estat fort per comercialitzar els seus productes, de seguida va simpatitzar amb les idees nacionalistes i va donar suport als moviments partidaris de la unificació.
La guerra contra Àustria, La incorporació de Parma, Mòdena i la Toscana, la revolta a les Dues Sicílies, la incorporació del Vènetoi la incorporació de Roma, van fer que Itàlia s'unifiqués. -
La Primera República no va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entès i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien. -
Alfons XII, després d’un nou cop d’estat —el de Martínez-Campos—, va tornar a Espanya disposat a encapçalar un nou règim: la Restauració.
-
El telèfon (1876), patentat per Graham Bell. -
Els interessos de les potències colonials al continent africà van comportar enfrontaments i tensions. Per evitar conflictes, es van celebrar a Berlín entre 1884 i 1885 un seguit de reunions. La conferència de Berlín va acordar la lliure navegació pels rius Congo i Níger i va establir els criteris que havien de seguir els països a l’hora de colonitzar les regions.
-
El cinematògraf (1895), construït pels germans Lumière. -
Antigues potències colonials, havien perdut gran part de l’imperi que tenien des del segle xv. Malgrat tot, conservaven possessions, com Angola i Moçambic, per part de Portugal, i el Sàhara, Guinea Equatorial, Cuba, Puerto Rico i les Filipines, per part d’Espanya. L’any 1898, però, després d’una guerra amb els Estats Units, Espanya va donar la independència a Cuba i va cedir Puerto Rico i les Filipines als Estats Units. -
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx. -
Els anglesos van sotmetre els irlandesos a unes condicions molt dures que van empobrir l’illa, fruit de l’abandó, va tenir lloc la Gran Fam (1845-1849), anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar. Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell (1775-1847) i moviments polítics com la Jove Irlanda.