eix cronològic

  • Period: 1400 to 1500

    renaixement

    Renaixement és el nom donat al segle xix a un ampli moviment cultural que es va produir a Europa Occidental durant els segles xv i xvi.1 Va ser un període de transició entre l' Edat Mitjana i els inicis de l' Edat Moderna. Els seus principals exponents es troben en el camp de les arts, tot i que també es va produir una renovació en les ciències, tant naturals com humanes
  • Period: 1400 to 1501

    Quattocentro

    El Quattrocent se situa al llarg de tot el segle XV i es pot considerar com una primera fase del moviment conegut com a Renaixement. Des d'un punt de vista ideològic, el Renaixement va suposar la recuperació de l'Antiguitat i la desaparició del medieval. En aquesta evolució va tenir una influència decisiva l' humanisme, un nou corrent de pensament que tenia com a característica notable la valoració de l' art clàssic grec i romà.
  • Period: 1500 to 1530

    cinquecento

    El cinquecent és un període dins l' art europeu, especialment l' italià, corresponent al segle XVI. Es caracteritza intel·lectualment pel pas del teocentrisme medieval a l'antropocentrisme humanista de l'Edat Moderna; i estilísticament per la recerca de les formes artístiques de l' antiguitat clàssica i la imitació de la natura, la qual cosa s' ha denominat Renaixement.
  • Period: 1530 to

    manierisme

    El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle xvi i el barroc. Va ser una reacció a l'agitació social, política i religiosa de l'època i va representar un profund allunyament de l'harmonia de l'alt Renaixement.
  • Period: to

    barroc

    El barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies entre la segona meitat del segle xvii i els inicis del segle xviii. Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques
  • unió de armes

    La Unió d'Armes va ser una proposta política proclamada oficialment el 1626 pel Comte-Duc d'Olivares, valgut del rei Felip IV, per la qual tots els "Regnes, Estats i Senyorius" de la Monarquia Hispànica contribuirien en homes i en diners a la seva defensa, en proporció a la seva població i a la seva riquesa. Així la Corona de Castella i el seu Imperi de les Índies aportarien 44 000 soldats
  • tractat de Monzón

    El Tractat de Monzón el van signar el 5 de març de 1626 el cardenal Richelieu, ministre principal de Lluís XIII i Gaspar de Guzmán, comte-duc d'Olivares, el seu homòleg espanyol, en nom de Felip IV d'Espanya. Es va rubricar a Monzó ( Aragó ).
  • Bancarrota en Espanya

    Les dificultats fandístiques van ser una constant de tot el regnat, caracteritzat per la consciència de l'anomenada decadència espanyola i la crisi general del segle XVII; així com pels precedents de les fallides dels regnats anteriors.
  • parlament de Inglaterra

    El 1628, alarmats per l'exercici arbitrari del poder real, la Cambra dels Comuns van enviar a Carles I la Petició de Dret, demandant la restauració de les seves llibertats. Tot i acceptar la petició, Carles I dissoldria el parlament i governaria sense ell per onze anys. Va ser només fins després del desastre financer de les Guerres dels Bisbes
  • Guerra anglo-española

    Buckingham llavors va negociar amb el regent francès, el cardenal Richelieu, concedir vaixells anglesos per ajudar Richelieu en la seva lluita contra els francesos protestants (hugonots), a canvi d'ajuda francesa contra l'ocupació espanyola del Palatinat, però el Parlament d'Anglaterra va resultar disgustat i horroritzat davant la perspectiva dels protestants anglesos lluitant contra els protestants francesos.
  • Period: to

    rococó

    El rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730 i 1760, aproximadament. Es caracteritza pel gust pels colors lluminosos, suaus i clars. Predominen les formes inspirades en la natura, la mitologia, la representació dels cossos