Història del món contemporàni

Timeline created by Mayraacm
  • Antic règim

    Antic règim
    Els francesos utilitzaven aquest termini al sistema de govern anterior a la Revolució Francesa.
    L’antic règim és el conjunt de rasgos polítics, jurídics, socials i econòmics que van caracteritzar a Europa i les seves colonies als segles XVII i XVIII.
  • Economía preindustrial

    A l’économia preindustrial predominava el sector primari, més del 80% vivía al camp. Es dedicaven plenament a l’agricultura, que era poc productiva per el predomini de propietat senyorial i els fenòmens naturals, i a la ramaderia que utilitzaven eines i tècniques antigues i rudimentaries.
  • Sistemes principals d’explotació agrícola

    Sistemes principals d’explotació agrícola
    • Camps Oberts: (openfield) eren grans extensions de terreny sense tanques. La propietat era individual o colectiva. Cultivaven sobretot cereals.
    • Camps Tancats: (bocages) eren parcel.les petites amb tanques o bardisses. El conreu era diversificat.
  • El règim senyorial

    Bona part de la terra era propietat dels senyors: laics o eclesiàstics. Les terres rebien el nom de senyories.
    • Senyoria juridisccional: exercia la justícia, tenía dret, nomenava càrrecs, tenía inmunitat i cobrava impostos.
    • Senyoria territorial: el senyor era el propietari de la Terra. Els camperols havien de pagar una renda als propietaris.
  • La societat dels privilegis

    La societat dels privilegis
    La societat es dividía en tres estaments: els privilegiats, els rics i els no privilegiats.
    Dins dels privilegiats estava la noblesa (alta noblesa i baixa noblesa) i el clergat ( alt clergat i baix clergat).
    Dins dels no privilegiats estaven els pobres, els jornalers, aprenents, captaires...etc.
  • Noblesa i aristocràcia

    Noblesa i aristocràcia
    Una persona noble tenía un seguit de privilegis per naixement. El nivel més alt de la noblesa era l’aristocràcia: els aristòcrates menyspreaven els grups inferiors i el treball productiu. Es casaven entre ells, tenien ingresos elevats (possessió de la Terra, comerç, rendes senyorials, monopolitzaven el govern).
  • El clergat

    Els religiosos formaven un grup social molt nombrós, igual que els nobles, no pagaven impostos, tenien lleis i tribunals propis. Rebien rendes i el delme.
    La carrera eclesiàstica era la vía per poder acceder del tercer estat fins a un estament privilegiat.
    • Alt clergat: tenien un gran poder econòmic i polític, controlaven grans riqueses (cardenals, arquebisbes, bisbes...)
    • Baix clergat: Vivien de manera modesta i fins i tôt en la pobresa (capellans, frares i monges).
  • Tercer estat

    La burgesia: era la millor posició. Eren comerciants, propietaris dels tallers, funcionaris, professionals, mettes...molts burgesos van ascendir socialment a través del matrimoni amb els nobles.
    Altres grups urbans: eren oficials i aprenents dels tallers. No tenien propietats, sou escàs i nivell de vida baix.
    La pagesia: treballaven com arrendataris les terres de la noblesa. Tenien un Món tancat, mai es tancaven de lloc.
  • Absolutisme

    Absolutisme
    La monarquia era la forma de govern que dominava a Europa desde el S. XVI fins el s. XVIII.
  • El depotisme il.lustrat

    Com a conseqüència dels problemes econòmics i socials i es va crear un corrent filosòfic nou, la il.lustració. Les monarquies absolutes van intentar reformar l’estat sense canviar els fonaments, la política de reformes va atacar diversos fronts i no van atacar les arrels profundes dels problemes de l’Antic Règim.
  • L’origen de la independència americana

    L’origen es remunta a la Guerra dels 7 anys (1756-1763) entre britànics i francesos. Després de la guerra el Regne Unit volia crear nous impostos a les colònies americanes i ells es van negar basant-se en la Declaració de Drets anglesa, ja que no participaven en el Parlament britànic, deien que no havien de pagar impostos.
  • Revolució americana

    Revolució americana
    Es van suprimir impostos però es va mantenir l’impost sobre el té. La concessió de 1773 del monopoli de la venda del té a la Companyia de les Índies orientals va perjudicar als comerciants de les colònies.
    Al setembre de 1774 les colònies es van reunir a Filadèlfia per elaborar una llista de greuges.
    El 4 de juliol de 1776 es va proclamar la independència dels Estats Units d’Amèrica.
  • Revolució Industrial

    Revolució Industrial
    A les societats preindustrials predominava l’agricultura de subsistència i una indústria artesana poc desenvolupada. El desenvolupament va ser impulsat per les transformacions en la demografia, les formes de producció de manufacturar i l’avenç de la banca, comerç i el transport.
    La revolució va tenir lloc entre el 1780 i el 1850. Es va caracteritzar per l’ús del carbó, la màquina de vapor, la fàbrica i la indústria tèxtil del cotó.
  • L’assemblea nacional

    L’assemblea nacional
    Era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la Terra. Era una monarquia absoluta. Cada estament deliberava per separat i després votava. La noblesa i el clergat tenía 2 vots i el tercer estat només 1. La manera de votar va ser el desencadenament de la Revolució francesa.
  • De la revolta institucional a la revolta popular

    Va començar el 10 de Juny quan el tercer estat va sol.licitar a la noblesa i el clergat deliberar en comú i no per separat i ells es van negar.
    El tercer estat es va autoproclamar Assamblea Nacional, eren els únics amb plena capacitat de decisió política i de votar impostos). La Resposta popular va ser la revolució urbana amb l’assalt a la presó de la Bastilla.
  • Imperialisme europeu

    En el S. XIX es va desenvolupar un nou model d’imperialisme. Va ser un fenomen complex en què van influir diferents causes:
    Econòmiques:l’auge del lliurecanvisme va permetre que les potències venguessin la seva producció industrial en altres països.
    Polítiques:els governs de les potències colonials van mostrar un interès per controlar i mantenir les rutes. També tenien el desig de prestigi i de poder.
  • L’assemblea lesgislativa

    Lluís XVI era contrari a la revolta i va intentar fugir el 21/06/1791. Volia unir-se als aristòcrates per prendre París i posar fi a la revolució. Va ser reconegut mentre fugia i el van détenir a Varannes, el van tornar a París i va quedar sota custòdia.
  • Els girondins al poder

    Els girondins al poder
    El 22 de setembre es va proclamar la República i es van formar 3 grups: girondins, jacobins i diputats de la plana. Entre el setembre del 1792 i el juny del 1793 va haver-hi un enfrontament entre girondins i jacobins. Els primers volien salvar el rei però els altres no. Lluís va ser executat el 21 de gener del 1793.
  • La convenció dels montgards

    La victoria dels jacobins es va voler legitimar amb una nova Constitució. Es va incloure la Declaració dels Drets de l’home i el ciutadà.
  • El directori

    El directori
    Va ser l’inici de l’última etapa de la Revolució, el Directori. Les revoltes populars van ser reprimides per l’exèrcit o mitjaçant el cop d’estat. Napoleó amb suport de l’exèrcit i el seu germà va dissoldre el directori per la força. Després va prometre la calma a França. D’aquesta manera es va acabar la Revolució Francesa.
  • La clase obrera

    Els orígens del proletariat eren molt diversos. Els treballadors del domestic system no van poder fer front a la competència de les fàbriques modernes. Els artesans van haver de tancar perquè no podien competir amb els productes industrials.
    Les jornades laborals de 14 a 16h diàries. Hi havien càstigs corporals o econòmics i també absència de drets laborals o sindicals.
    Els treballadors es van cansar i volien un canvi en les seves condicions laborals.
  • Causes de la 1ª Guerra Mundial

    Causes de la 1ª Guerra Mundial
    •Radicalització del nacionalisme: a finals del S. XIX ja s’havia consolidat a tota Europa. El nacionalisme plantejava l’idea de que un poble estaría unit sobre la base d’una cultura, llengua, economía i geografía compartida.
    •Desenvolupament de la indústria armamentística: es van fabricar armes biològiques, tancs, avions, submarins...gràcies a la creació d’aquestes armes, els països van invertir grans quantitats de diners en la seva fabricación.
  • Altres causes de la 1ª Guerra Mundial

    •Expansió de l’imperialisme: els estats europeus van començar la competició per dominar el territori africà com cantera de recursos. Això va ser un un problema perquè Gran Bretaña i Franca tenien més i millor territori que Alemania i l’Imperi Austro-hungar reclamaba participació en el repart.
    •Assasinat de l’arxiduc d’Àustria: el 28 de juny de 1914 van assassinar a Francisc Ferran d’Àustria a Sarajevo, aquest va ser el desencadenament de la guerra.
    •Es van formar noves aliançes internacionals.
  • La revolució del 1905

    La revolució del 1905
    El descontentament dels obrers es va expressar en un seguit de vages a Sant Petesburg. El gener de 1905 una manifestació pacífica d’obrers davant el palau d’hivern va acabar en tragèdia perquè la guàrdia del tsar va fer foc contra els obrers i la mayoría van morir.
  • Revolució del febrer de 1917

    El 23 de febrer de 1917 l’esclat d’una vaga a la fàbrica d’armaments Putilov va ser l’inici d’una revolució a Petrogard. L’endemà la Ciutat va quedar paralitzada per la vaga general.
    Les vagues i manifestacions es van extendre a altres ciutats. Les tropes enviades a frenar les manifestacions es van unir als vaguistes.
    El 2 de març Nicolau II va abdicar.
  • La revolució d’octubre

    La revolució d’octubre
    Els bolxevics es van convertir en l’alternativa més popular al govern provisional. Les condicions de vida eren dolentes i hi havia un caos a la ciutat. Lenin va aprofitar el caos per prendre el poder. El 9 d’octubre va tornar clandestinament a Petrogard. Van preparar la presa del poder a la força. La nit del 24 al 25, les tropes lleials van ocupar els bancs, les estacions de tren...Van envoltar el Palau d’hivern. Lenin i Trotski van formar un nou govern.
  • La conferència de Pau de París

    La conferència de Pau de París
    El gener de 1918 el president nord-americà Wilson va exposar al Congrés dels E.E.U.U els 14 punts pels quals s’hauria de regir la pau:
    •La supressió de la diplomàcia secreta.
    •La llibertat de comerç i navegació internacional.
    •El reconeixement del dret a la independència dels pobles.
    •La creació d’una societat de Nacions.
  • Una Pau imposada pels vencedors

    El tractat de Versalles va regular la Pau amb Alemanya:
    •Alemanya va patir retallades territorials.
    •Va ser considerada responsable de l’esclat de la guerra.
    •Va haver de pagar fortes reparacions per compensar les destruccions causades als països vencedors.
    •Alemanya va haver de suprimir el servei militar.
    •Va haver de lliurar la seva flota mercant.
  • Conseqüències demogràfiques

    S’estimen pèrdues de 9 milions de morts. Les privacions alimentàries i les mancances sanitàries van facilitar la propagació de la terrible epidèmia de grip del 1918, que va provocar la mort de 22 milions de persones.
  • Repercussions socials

    Repercussions socials
    Durant la guerra, les dones van ocupar els llocs de treball dels homes. Després de la guerra va començar la lluïta organitzada per aconseguir l’emancipació femenina. Van aconseguir el reconeixement de dret a vot.
  • Societat de nacions

    Societat de nacions
    Va ser l’Organització internacional fundada per iniciativa per president nord-americà Wilson. L’objectiu era asegurar el manteniment de la Pau, la seguretat col.lectiva, el desarmament i la cooperació econòmica entre els diversos estats del món. La seu es va establir a Gibebra. Els seus òrgans rectors van ser quatre:
    • L’assamblea general.
    • El consell.
    • La secretaria.
    • El tribunal Permanent de Justícia internacional.
  • La Rússia tsarista al començament del S.XX

    El sistema polític descansava sobre el poder del tsar. El règim se sostenia sobre tres pilars: la noblesa, els alts càrrecs de l’administració i l’esglèsia ortodoxa.
    Alejandro II va intentar aplicar reformes pero no va tocar el tsar.
    Era semblant a l’Antic règim.
  • Els canvis en l’opinió pública

    La consciència antiimperialista va anar adquirint importància als països occidentals.
    El canvi en l’opinió pública es va intensificar per les esglèsies cristianes, que van impulsar iniciatives contra l’imperialisme, i les crides dels partits socialistes contra l’imperialisme.
  • Naixement de l’URSS

    Naixement de l’URSS
    El 30 de desembre de 1922 es va crear l’URSS. El 1924 era el partit comunista qui tenía tot el poder. Es va establir una dictadura comunista encara que el 1924 es va crear una nova constitució.
  • La mort de Lenin i la lluita pel poder

    La mort de Lenin i la lluita pel poder
    Poc abans de morir Lenin va dictar una carta en la qual expresava la seva preocupació per Lenin perquè era molt estricte. Va proposar que se’l substituís per una altra persona més tolerant. Trotski i Stalin van tenir disputes però finalment va guanyar Stalin.
  • L’Itàlia fascista

    L’Itàlia fascista
    L’estat fascista volia controlar les ments de tots per això va començar a instaurar l’ideologia fascista a les escoles i als nens des de petits. Van propagar el fascisme gràcies a la propaganda perqué tenien el control total de la cultura i els mitjans de comunicació.
  • Naixement dels totalitarismes

    Hi havia països on no hi havia molt control. Hitler va aprofitar el caos per fer-se amb el poder i instaurar una dictadura.
  • L’Alemanya nazi

    L’Alemanya nazi
    Feien culte al Führer, tenien el poder de les escoles i Universitats. Als nens se’ls educava des de petits per seguir l’ideologia nazi. Les dones havien d’estar a casa i cuidant als fills. Tot el poder estava concentrat en Hitler.
  • Causes de la 2ªGM

    Causes de la 2ªGM
    El nazisme i el fascisme van ascendir ràpidament. L’URSS va intentar un pacte de no agressió amb França i Regne Unit però no el van acceptar. En canvi sí amb Alemanya. L’1 de setembre de 1939 Alemanya va intentar conquistar Polònia però aquest país estava protegit per l’URSS, com Alemnya va trencar el pacte l’URSS li va declarar la guerra. S’hi va afegir Estats Units per l’ataca a Pearl Harbour.
  • L’aparició de moviments anticolonialistes (final del S. XIX)

    L’aparició de moviments anticolonialistes (final del S. XIX)
    Les bases ideològiques sorgien de tres fonts:
    • La internacional comunista, que va impulsar la creació de partits a tot el món.
    • Les ideològies que propugnaven la recuperació i la dignificació de les cultures autòctones.
    • La defensa de la identitat religiosa, un aspecte molt important en alguns països islàmics.
  • La rendibiltat dels imperis

    El manteniment dels imperis generava un seguit de costos econòmics i polítics que feien dubtar de la rendibilitat que tenien.
  • La influència de la guerra freda

    La influència de la guerra freda
    El sistema de blocs va influir de manera notable en el procès de descolonitzador. Tant els Estats Units com l’URSS s’oposaven al colonialisme.
  • La conferència de Bandung

    La conferència de Bandung
    1955
    Els països que s’anaven independitzant van intentar prendre posicions conjuntes. L’iniciativa més important va ser la conferència de Bandung, va convocar els països de l’Àsia i l’Àfrica amb l’objectiu de posicionar-se davant la política de blocs.
    La conferència va ser un important accelerador de la consciència anticolonialista. Prenien els compromisos següents:
    •Ajudar els diversos moviments independentistes.
    •Impedir la instrumentalització dels nous països.
    •Condemmnar l’imperialisme.
  • Les etapes del procès descolonitzador

    Se’n poden distingir tres grans etapes.
    •Etapa inicial: Va afectar al continent asiàtic i l’Orient Mitjà. Va significar la presa de consciència del Tercer Món i del no-alienament. (1955-1955)
    •Segona Etapa:Es va expandir el fenomen descolonitzador per tot l’Àfrica i els territoris asiàtics. (1955-1970)
    •Última Etapa: Comporta la independència de les últimes colònies africanes. Actualment hi ha zones del món que l’ONU considera territoris no autònoms. (1970-actualment)
  • L’independència de l’Indoxina

    El final de la 2ª GM va significar la declaració unilateral d’independència de Vietnam. França no va recòneicer l’independència. Després de 8 anys, França la va reconèixer a la conferència de Ginebra.
  • L’independència de l’Índia

    El líder indi Gandhi va propugnar la política de resistència passiva, que es basava en la negativa de la població a cooperar amb les autoritats colonials britàniques i sense recòrrer a la violència. El govern britànic va decidir que la millor solució era donar l’independència a l’Índia.
  • L’independència d’Indonèsia

    Després de la 2ª GM es va declarar independent i els Països Baïxos no la van reconèixer.
    Les presions internacionals i les dificultats militars d’un païs amb problemes econòmic i un exèrcit escàs van obligar el govern holandès a acceptar l’independència d’Indonèsia.
  • La divisió alemanya i la crisis de Berlín

    La divisió alemanya i la crisis de Berlín
    Després de la 2ª GM , Alemanya es va quedar dividida en quatre zones, cadascuna de les quals administrada per un país aliat: els Estats Units, Regne Unit, França i l’URSS. Stalin va bloquejar Berlín, la ciutat va quedar aïllada.
    Els Estats Units van crear un pont aeri. Va convèncer a Stalin de que el bloqueig era inútil i el 1949 va aixecar el bloqueig. El 1949 va néixer la Republica Federal d’Alemanya. L’URSS va crear un altre estat independent: la República Democràtica Alemanya.
  • La guerra de Vietnam

    La guerra de Vietnam
    Vietnam estava dividida en dos territoris, Vietnam de nord i Vietnam de Sud. Els Estats Units van decidir ajudar a el règim del Vietnam de Sud, que tenien por que el comunisme s'expandeixi s'imposés a tot el país. Els Estats Units van iniciar una intervenció armada directa, va ser inútil perquè no va ser possible. La Guerrilla comunista va llançar una ofensiva que va posar de manifest la impossibilitat que les tropes nord-americanes guanyin la guerra. El 1976 els dos Vietnam es van unir.
  • Egipte

    Egipte
    Va haver-hi una revolució el 1962 on va acabar la monarquia. Va arribar al poder un grup de militars nacionalistes dirigits per Nasser. La nacionalització del Canal de Suez el 1956 va donar prestigi al país. Nasser va arribar a fundar la República Àrab Unida, formada per Egipte, Iemen i Siria, però la unió es va desfer aviat.
  • L’Àfrica negra britànica

    El primer país africà en ser independent va ser Ghana el 1957.
    A Kenya va aparèixer el grup guerriller mau-mau que va provocar una guerra colonial entre el 1950 i el 1956. El 1963 va aconseguir l’independència i Jomo Kenyatta va ocupar el poder.
  • L’Àfrica negra francesa

    L’Àfrica negra francesa
    La majoria de colonies franceses van assolir l’independència cap el 1960. Van haver-hi moviments nacionalistes promoguts per Ahmed Sékou Touré à la Guinea Francesa i Leópold Sédar Senghor al Senegal. Aquests moviments i partits van tenir un paper cabdal tant en la independència com en la configuració dels nous estats.
  • El congo Belga

    Hi havien grans riqueses mineres al territori que van fomentar la creació de grups socials benestants que es van anar inclinant cap al nacionalisme. Bèlgica li va concedir l’independència el 1960, i va néixer la República del Congo.
  • Síria

    Síria
    A Síria, va anar guanyant importància el Partit de Bass, de tendència socialista i partidari de la unitat àrab. Van impulsar la creació d’un estat comú amb Egipte. Però tres anys després l’exèrcit Siri va proclamar l’independència respecte d’Egipte.
  • Algèria

    Va ser una important colònia de poblament francesa. El 1954 es va crear el Front d’Alliberament Nacional que defensava la guerra com a mitjà per aconseguir l’independència. La crisi política va significar la tornada al poder del general de Gaulle i el 1961 van iniciar converses amb FLN i el 1962 la independència es va donar.
  • L’Íraq

    El partit Bass va fer un cop d’estat el 1963 i va aconseguir el poder. Dintre d’aquest partit va destacar la figura de Saddam Hussein, que el 1979 va arribar a ser el cap d’estat i va instaurar una dictadura al país.
  • Panafricanisme

    El panafricanisme va ser un factor important en la presa de consciència de la població del continent i en el desencadenament de la lluïta per la independència. El paper com a promotor de la unitat es va plasmar en la creació de l’Organització de la Unitat Africana (OUA) el 1963.
  • L’Àfrica portuguesa

    Portugal mantenía una posició intrasigent que va afavorir la guerra. La Metròpoli es va veure immersa en una guerra de guerrilles des del 1961. La guerra no va ser molt popular i això va portar a la Revolució dels Clavells, una revolta que va acabar amb la dictadura portuguesa el 1974.
  • El Sàhara Occidental

    El Sàhara Occidental
    Va sorgir un moviment independentista i el 1973 es va crear el Front Polisario, que es va enfrontar amb les guerrilles a les tropes espanyoles. El Marroc volia el territori del Sàhara i va aprofitar quan el govern d’Espanya era feble. Els marroquins van crear la Marxa Verda. El govern espanyol no tenía molt suport i van decidir retirar-se i donar el territori al Marroc i a Mauritània.
  • Els problemes dels nous països

    Els nous països descolonitzats es van haver d’enfrontar a nous i greus problemes, tant econòmics i polítics.
  • Empobriment econòmic

    Empobriment econòmic
    Els nivells de renda eren molt baixos, el predomini del sector primari, l’escassetat d’infrastructures de comunicacions, la dependència comercial i tecnològica dels països rics i sobretot el creixement econòmic baix.
  • Àmbit social

    Àmbit social
    En l’àmbit social, el problema principal va ser l’insuficiència de les estructures sanitàries i educatives, que impedia el desenvolupament futur i provocava que el nivell de benestar fos baix.
  • Inestabilitat política

    Inestabilitat política
    Els nous Estats van voler copiar els models polítics dominants però no va funcionar. Va generar situacions d’inestabilitat política crònica, en molts països s’han instaurat dictadures militars més o menys cruels, o règims revolucionaris.
  • La formació del Tercer Món

    La formació del Tercer Món
    L’economista Alfred Sauvy va definir aquests països com Tercer Món. El 3r Món es definía per contraposició al Primer Món (països capitalistes desenvolupats) i al Segon Món que feia referència als països socialistes.
    Als països del Tercer Món també se’ls anomena països desenvolupats o països en vies de desenvolupament.
    El Món està dividit en l’expressió Nord-Sud, al nord hi están els països rics i al Sud els més pobres.
  • Característiques del subdesenvolupament

    Els països del Tercer Món es caracteritzen pels trets següents:
    •Desarticulació de l’agricultura
    •Creixement demogràfic molt elevat
    •Recurs a l’endeutament
    •Aparició d’unes desigualtats econòmiques i socials extremes
    •Greu dèficit educacional
  • El neocolonialisme

    Els països del Tercer Món es trovaben en una situació de dependència econòmica que s’anomena neocolonialisme. Defineix la situació en què un territori aconsegueix l’independència política, però manté una dependència econòmica de l’antiga potència colonitzadora. El neocolonialisme és visible a través de tres mecanismes: la dependència financera, la dependència tecnològica i la dependència comercial.
  • La dependència financera

    La dependència financera
    Els països desenvolupats han tingut interès a facilitar prèstecs als subdesenvolupats. Aquests prèstecs han creat un enorme deute extern dels països pobres que representa un fre a qualsevol possibilitat de desenvolupament.
  • La dependència tecnològica

    La dependència tecnològica
    L’endarreriment tecnològic dels països del Sud els ha obligat a comprar les tecnologies que necessiten als països del Nord. Els pagaments per aquest concepte, anomenats royalties, sempre han estat molt elevats i han impedit desenvolupar tecnologíes pròpies.
  • La dependència comercial

    La dependència comercial
    Els països del Tercer Món venen les seves matèries primeres a un preu molt baix i compren productes elaborats i tecnològics a preus més elevats, de manera que la balança comercial és negativa.