-
713
Invasió musulmana
La primavera del 713 Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill de Mussa ibn Nussayr, governador de Kairuan, firmava un pacte de capitulació amb el noble Teodomir - Tractat de Teodomir - pel qual aquest reconeixia la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius Segura i Vinalopó, la futura kura de Tudmir, amb el seu centre a Oriola. Aquest és el punt de partida de la islamització del Xarq al-Andalus, per la costa mediterrània ibèrica -
732
La conquesta de Carlemany
Després de la conquesta de Carlemany, als territoris de l'actual Catalunya s'hi estructuraren els comtats catalans per actuar com a defensa entre cristians i musulmans. Era un terra fronterera, amb continus canvis organitzatius i pactes amb els veïns àrabs. -
768
Els comtats catalans
Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia. Immediatament després de la conquesta carolíngia, als territoris pirinencs en poder dels francs, hom hi troba la menció d'uns districtes politicoadministratius -Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló- que reben el nom de comtat. -
840
Guifré el Pelós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'Osona[n 1] i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897). Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona, tot i mantenir el jurament de fidelitat als reis de França. -
850
Marca hispànica
La conquesta franca dels territoris que ara són Catalunya, després de la fallida campanya contra Saraqusta que va acabar amb la derrota a la Batalla de Roncesvalls, va començar el 759 al Rosselló. El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat, que estava governada pel valí Matruh ibn Sulayman, a Carlemany, el 798 caigueren Vic i Cardona, i finalment, el 801 caigué Madinat Barshiluna. -
985
Almansor
Almansor fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixem II. Saqueja Barcelona al 985 -
987
Feudalisme a Catalunya
El feudalisme a Catalunya (987-1136) es va desenvolupar com a la resta del continent europeu. El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que, de manera lenta però progressiva, va capgirant les relacions de força al si de la societat. -
988
Borrell II
Destacà per negar-se a renovar el pacte de vassallatge amb el rei francès Hug Capet després que aquests es neguessin a ajudar-lo, per la qual cosa els comtats anteriorment mencionats passaren a ser independents de facto. -
Period: 1069 to 1258
Inici del domini de les terres d'Occitània
La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània. Malgrat tot, no hi hagué mai cap estat o regne amb aquest nom, sent un invent del segle XX que és sinònim amb el més tradicional però menys històricament correcte. Aquesta història despunta dos fets transcendentals: La creació del Regne visigot de Tolosa l'any 475, el primer estat occità independent; i la Batalla de Muret el 1213 que marca el començament del seu declivi. -
1148
Conquesta de la Catalunya Nova
Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa. -
1162
La Corona d'Aragó
Fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 i fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit. El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida del matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó el 1137. -
1212
Expanció Militar
No podien anar cap a Occitania llavors la corona d'aragó es va expandir cap al sud -
1410
Martí l'Humà
Martí és el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Amb la seva mort es convocà el Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. -
1412
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.