-
L’escriptura es va desenvolupar tant a Egipte com a Mesopotàmia, encara que va adoptar formes gràfiques molt diferents. Com ja sabem, amb la aparició de l’escriptura s’inicia el primer període históric: L’Edat Antiga.
-
Roma es va fundar per Rómul i RemRòmul i Rem. Ells dos són bessons. Van seralletats per una lloba, Luperca i més tard van ser recollits per un pastor i per la seva dona, que els van criar com si fossin fills seus. Quan Taci va morir Ròmul va restar com a únic rei, fins el dia que va desaparèixer enmig d'una tempesta mentre passava revista a l'exèrcit. Ròmul s'havia convertit en un déu i havia de ser adorat amb el nom de Quirí.
-
Tulo Hostilio assumeix el tron. Durant el seu regnat va tenir lloc el dol dels Horacis i la destrucció d'Alba Longa, ciutat rival de Roma.
El combat va finalitzar amb la mort dels germans albans i de dos dels romans, quedant amb vida un. La victòria, per tant, va ser per a Roma. El supervivent Horaci es va dirigir a Roma amb les despulles dels vençuts. -
La Monarquia romana va ser el període més antic de la història de l'Antiga Roma durant el qual l'Estat romà va estar governat per reis. Tradicionalment va començar amb la pròpia fundació de la ciutat de Roma per Ròmul el 21 d'abril de l'any 753 a. C. i va acabar amb l'expulsió del darrer rei l'any 509 a.C. Van haver-hi 7 reis.
-
El decenvirato va ser una institució de la república romana que va tenir lloc al segle V a. C. Es tracta d'una magistratura extraordinària que disposa de poder consular, creada al quadre de la lluita entre patricis i plebells i que reemplaça el col·legi de cònsols una vegada acabada la seva missió.
-
Les antigues pràctiques quirúrgiques romanes es van desenvolupar a partir de tècniques gregues. Els cirurgians i metges romans generalment aprenien a través de pràctiques o estudis. Aquests mètodes van abastar la cirurgia oral moderna, les sutures, les lligadures, les amputacions, les mastectomies, les litotomies, la reparació d'hèrnies, la ginecologia, la neurocirurgia i d'altres. La cirurgia era una pràctica rara, ja que era perillosa i sovint tenia resultats fatals.
-
La batalla de Benevento es va lliurar en 214 a. C. prop de la moderna Benevento, durant la segona guerra púnica. Les legions romanes van derrotar a les forçes cartagineses d'Hannón el Vell.
Amb la derrota dels reforços enviats des de Cartago, Aníbal es veuria obligat a enfrontar-se novament als romans. La batalla va ser ferotge i llarga, fins que els cartaginesos van flaquejar i van fugir al campament. Els romans els van perseguir i van fer una massacre, impedint-los la fugida. -
L'erupció de la muntanya Vesuvi de l'any 79 va ser una de les erupcions volcàniques més famoses, catastròfiques i mortíferes de la història d'Europa. Si bé tradicionalment s'ha datat la nit del 24 de agost, diferents estudis i troballes arqueològiques han provat que va haver d'esdevenir a la tardor o hivern del mateix any. Aquesta catàstrofe va arribar a les ciutats de Pompeia, Herculano i Estabia, que van quedar sepultades per diverses capes de cendra volcànica.
-
El 218 aC, amb l'objectiu de tallar la línia d'aprovisionament d'Aníbal, els romans van desembarcar al nord-oest de la Península Ibèrica i la van convertir en la base d'operacions guanyant als cartaginesos.
L 'objectiu principal era derrotar l'enemic cartaginès, que llavors pretenia mantenir la seva guerra de conquesta en aquelles terres. -
Apio Claudio Roma va ordenar construir el primer aqüeducte de Roma, l'Aqua Appia. La construcció del qual va ser deguda a Api Claudi el Cec i es va inaugurar l'any 312 a.C. amb un recorregut de més de 1,6 quilòmetres. Després tres aqüeductes van ser construïts als segles III i II a.C.: L'impuls definitiu va venir donat per August i el seu gendre Agripa, que van reparar els antics aqüeductes i en van construir de nous, alguns dels quals, s'han mantingut ininterrompudament en ús.
-
L'11 de maig de 330 va ser inaugurada en la solemnitat més gran la nova capital del món. El seu fundador, Constantí I el Gran, la va anomenar Nova Roma. Amb això indicava que la vella urbs del Tíber estava en declivi, però que l'Imperi comptava amb una digna successora.
-
El 8 de novembre de l'any 392, es van invertir els rols que el cristianisme i el paganisme havien tingut durant segles a l'Imperi Romà. L'emperador romà Teodosi I el Gran, a l'edat de 45 anys va prohibir totalment el paganisme i va imposar el cristianisme, la religió arribada del Pròxim Orient que va guanyar terreny, sobretot des del regnat de Constantí a principis del segle IV. L'anomenat Edicte de Constantinoble prohibia tota pràctica no cristiana, inclosa aquella de caràcter privat.
-
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre..
-
Numa Pompilio va ser el segon rei de Roma.
Després de la mort de Ròmul ve un interregne (un any sense rei) després del qual és elegit pel Senat Numa Pompilio per la seva competència religiosa. Va potenciar els drets i acords de pau entre Roma i la resta de les ciutats.
Va ser a més el creador de les principals institucions religioses. S'ocupà també de reformar el calendari dividint-lo en dotze mesos lunars, afegint els mesos de gener i febrer, als deu mesos del calendari romuleà.