ACTIVITAT: EIX CRONOLÒGIC DE L’ERA DE LES REVOLUCIONS - Miquel Camps Marquès
-
Period: to
REVOLUCIÓ AMERICANA
Es la primera vegada que s'aplica la il•lustració. América va tenir un conflicte amb Gran Bretanya pels problemes politics: el Pacte colonial lis concedia bastant autonomia, assembles recollien impostos i no tenien representació al parlament; també amb els problemes econòmics: Van posar nous impostos sense consultar i restricció de negoci. La població no ho va acceptar i així van venir alguns fets. -
Motí del te (Boston Tea Party)
Va ser l'acte de protesta més conegut e important. Un grup de joves colons disfressats d'indígenes varen atacar uns vaixells anglesos carregats de te i varen llançar tota la càrrega al mar i així varen promoure manifestacions a la ciutat. Per culpa d'això les autoritats britàniques van reprimir als colons i lis van donar menys llibertat. -
Period: to
Guerra d'Independencia
Va ser una guerra entre els colons (que tenia un exercit comandat per Gorge Washington). -
Declaració d'Independencia
Els colons reunits a Filadèlfia van aprovar la Declaració d’Independència. -
Batalla de Yorktown
Va ser la fi de la guerra de la Independencia amb la derrota de Gran Bretanya a Yorktown -
Pau de Versalles
Per la derrota de Gran Bretanya, va haver de reconèixer aquesta declaració a la Pau de Versalles.
Així va néixer els Estats Units d’Amèrica i Gorge Washington va ser el seu primer president -
Primera contitució de la història
El nou estat americà la va redactar. El text constitucional assegurava la separació i l'equilibri de poders.
La constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat. -
Declaració de drets de l'home i del ciutadà.
Reconeix el dret a la llibertat individual i col•lectiva, la igualtat davant la llei i els impostos. -
Convocatoria dels Estats Generals
El rei convocà als Estats Generals (on els representants són la noblesa, el clero i el tercer estat i cada estament té nomes un vot) Abans de començar els representant del tercer estat van demanar el vot per persona però la noblesa i el clergat van seguir defensant el vot per estament. Els disputats del tercer estat es varen reunir en un pavelló de París i es van erigir en Assemblea Nacional i es varen comprometre a elaborar una constitució per als Francesos (Jurament del Jeu de Paume). -
Period: to
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
-
Period: to
Monarquía Constitucional
Dintre hi ha l'assemblea nacional constituent i l'assemblea legislativa. -
Period: to
L'assemblea nacional constituent
El poble de París va donar suport al carrer als representant del tercer estat i, davant la por a que les tropes reials dissolguessin l'assemblea o detinguessin als seus diputats i així varen assaltar la fortalesa de la Bastilla i varen prendre les armes i van disposar a defensar per la força el procés revolucionari. La revolució es va estendre al camp que es van dedicar a cremar residencies i documents senyorials. -
Constitució
El rei i la noblesa van acceptar la nova situació i desprès de que el país estigues tranquil l'Assemblea Nacional va elaborar la constitució que establia: Separació de poders
Sobirania Nacional
Igualat legal dels ciutadans
Sufragi censatari -
Period: to
Assamblea lagislativa
Desprès de haver aprovat la constitució l’assemblea anterior es va convertir en una Assemblea Legislativa, la qual es van acceptar noves lleis, com: Lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans
Prohibició de la tortura
Obligar a la noblesa a pagar impostos
Abolir els gremis
Creació de la Guardia Nacional
Expropiació dels béns de l’Església Igualment aquest govern va haver de fer front a molts problemes. -
Period: to
Fuga de Varennes
El rei conspirava per enderrocar l'Assemblea. Va intentar fugir per unir-se amb l’exèrcit Austríac que l'havia d'ajudar a restablir l'absolutisme, però el van pillar i el van detenir dins el seu palau. la situació va originar un clíma de revolta que va culminar amb l'assalt al palau reial, empresonant al rei i la proclamació de la República. -
Period: to
La Convenció girondina
La Convenció girondina va dur a terme un judici contra el rei Lluis XVI i la seva esposa Maria Antonieta ja que varen ser acusats a traïció, condemnats i executats a la guillotina.
La mort del rei va provocar que les monarquies absolutistes europees creessin una aliança i declaressin la guerra contra la França revolucionària. Mentres que dins França els jacobins van agafar el poder pel descontent popular. -
Period: to
La Rapublica Democràtica
Dins hi ha la Convenció girodina (que eren la branca burgesa més moderada) i la Convenció jacobina (que eren la branca burgesa més radicals que exaltava als sectors populars. -
Constitució jacobins
Una nova constitució creada per Robespierre besada en la democràcia social:
Sobirania popular
Sufragi universal
Dret a la igualtat -
Period: to
La Convenció jacobina
El líder dels jacobins era Robespierre i va aconseguir concentrar tot el poder de la Convenció i va detenir el principals dirigents polítics girondins.
La República va organitzar un exèrcit i va decretar la lleva en massa.
També va imposar una política del Terror:
Va suspendre les llibertats
Va perseguir a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris (castigant-los amb la pressó o la mort). -
Cop d'Estat contre Robespierre
Els girondins van provocar un cop d'Estat amb el que van ser derrotats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. -
Constitució de la República burgesa
Aquesta constitució atorgava el poder a un govern de cinc membres, el Directori, i restablia el sufragi censatari. -
Period: to
La República Burgesa: El Directori
Després del cop d'Estat la burgesia conservadora va tornar el control de la revolució i van crear una nova constitució.
El nou govern va perseguir als jacobins i anul•lar totes les mesures establertes durant el període de la República democràtica.
L'exèrcit havia començat a guanyar prestigi i es va proposar com a única institució capaç d'imposar l'ordre i assegurar la defensa nacional (ja que estaven amb una crisi econòmica, social i estaven amb plena guerra). -
El cònsol Napoleó
Napoleó va ser nomenat cònsol. -
Period: to
L'ÈPOCA DE NAPOLEÓ
Un jove general, Napoleó Bonaparte, gracies a la burgesia va fer un cop d'Estat que va posar fi al directori va donar peu al Consolat, on va aconseguir que l'anomenessin Primer Consol. -
Period: to
El Consolat
Es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa:
Va evitar el retorn de l'absolutisme
Va allunyar dels sectors més radicals
Va permetre el retorn de la noblesa exiliada
Va firmar un concordat amb l'Església També va dur a terme reformes:
Va crear un Codi Civil
Va reformar la hisenda
Va reformar el sistema d’ensenyament. -
Coronació de Napoleó
Napoleó es sentia tant fort que es va fer coronar emperador per els seus enormes triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro.
Un dels motius de prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per derrotar els monarques absoluts europeus -
Period: to
L'Imperi
Després de la seva coronació. L'imperi Napoleònic s'estenia per gran part d'Europa. A tots els països sota la influència francesa,
Varen imposar idees revolucionàries:
Supressió dels drets senyorials i dels seus privilegis
Supressió dels delmes
Llibertat
Igualtat legal
Llibertat econòmica i dret de la propietat
Llibertat religiosa.
El problema va ser que els exercits napoleònics van actuar com conqueridors. I això va provocar que els territoris ocupats desencadenessin forts sentiments nacionals -
Tractat de Fontainbleau
Napoleó va fer un tractat amb Carles IV perque les seves tropes poguessin passar a espanya, a canvi Napoleó li donava una part de "Portugal".
Quan van passar a espanya les tropes és van ubicar a punts estretegics de la peninsula. -
Guerra de guerrilles
Com que el poble estava descontent amb l'exercit de Napoleó (ja que actuaven com a conqueridors) aixi que el poble va iniciar una guerra de guerrilles que consistia amb desgastar l'exercit (devant-li el menjar mentres dormien matarne a un mentres està tot sol e.t.c.). -
Period: to
Guerra d'Independencia Espanyola
Espanya estava ocupada pels francesos, els espanyols es van revoltar i així es com va començar.
Els protagonistes principals van ser Napoleó, Carles IV, el seu succesor Ferran VII i Josep Bonaparte. -
Abdicacions de Baiona
Els reis espanyols van abdicar la seva corona a favor de Napoleó i ell li va passar la corona al seu germa Josep Bonaparte. -
Constitució Espanyola
Constitució creada per els espanyols depres d'expulsar als Françesos. -
Abandon del poder de Napoleó
Desprès de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder però va intentar pujar al poder. -
2 de maig
Obre d'art de Francisco de Goya.
Representa les revoltes i els aixacaments del 2 de Maig de 1808 que van iniciar la guerra de la independencia espanyola -
3 de maig
El seu autor es Francisco de Goya.
On representa els afosallaments de la muntanya del Príncep Pius. -
Period: to
Congrés de Viena
Les potències vencedores de Napoleó es van reunir amb l'objectiu de posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme.
Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria van remodelar el mapa d'Europa cap al seu favor i França va tornar a les seves fronteres de 1792 i L'imperi de Napoleònic es va dividir entre els vencedors. -
Derrota i dester de Napoleó
Napoleó va ser derrotat definitivament a Waterloo i va ser desterrat a l'illa de Santa Helena. -
Creació de la Santa Aliança
La van crear perquè els monarques europeus s’ajudessin davant qualsevol amenaça de la revolució liberal.
Encara que l'Antic Regim avia tornat les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. -
Period: to
L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ: EL RETORN DE L'ABSOLUTISME
Després de la derrota de Napoleó, a França i a tot Europa semblava inevitable el retorn de l'Antic Règim. -
Primer canvi polític
Canvis:
Oficials de l’exèrcit i societats secretes
Alguns reis van acceptar constitucions, però s'acabava imposant l'absolutisme. -
Period: to
Onades Revolucionaries
En aquesta part explicaré els tres canvis polítics que van pesar entre aquets anys. -
Mort de Napoleó
Napoleó va morir a l'illa de Santa Helena. -
Segon canvi polític
Canvis:
Els liberals van obtenir el poder però restringit
Poder limitat a la burgesia excloent les classes populars. -
Tercer canvi polític
Canvi:
La burgesia reprimeix les revoltes perquè les classes populars es radicalitzaven.
