-
250
Regnes hel·lenístics 250a. C. fins 1a. C.
-
550
Conquesta assiria 550a. C. fins 590a. C.
-
Jan 1, 600
Imperi neobabilonic 600a. C fins 400a. C.
-
Jan 1, 1450
Imperi assiri 1450a. C. fins 600a. C.
un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital Assur. Per la província romana d'Assíria vegeu: Assíria (província romana).Establiments neolítics s'han localitzat a Tell Hassuna i a Arpačiyah i altres llocs, que foren el centre de l'anomenada cultura d'Hassuna. També s'han trobat jaciments de Uruk IV i Djamdat Nasr amb les estacions de Tete Gawra, Nínive (Koyuncik) i Gabal Sinjar -
Egipte regne nou 1600a. C. fins 700a. C.
L'imperi nou marca l'apogeu d'Egipte com poder internacional amb fronteres assegurades i esteses. Ahmose I va fundar la seva primera dinastia i va recol·locar la capital des d'Avaris a Tebes, mentre mantenia l'administració a Memfis. Campanyes empreses sota Tuthmosis I i el seu nét Tuthmosis III van estendre la influència dels faraons dins de Síria i Núbia, consolidant la seva lleialtat i obrint l'accés a importacions crítiques com bronze i fusta. -
Babilonia 1950a. C. 1400a. C.
Es va establir l'anomenada Primera dinastia de Babilònia que va aprofitar hàbilment la rivalitat d'Isin i Larsa; una vergada el rei Rim-Sin I de Larsa va conquerir Isin (vers 1793 aC) després d'una extenuant lluita que va tenir per centre principal la ciutat de Nippur, Hammurabi de Babilònia, que per les mateixes dates havia pujat al tron de Babilònia, va poder iniciar l'expansió. Hammurabi de Babilònia es va posar al front d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els guti, Eshunna i Malgium (1 -
Egipte regne mitja 2000a. C. fins 1400a. C.
Els faraons de l'Imperi mitjà van restaurar la prosperitat i estabilitat del país, així simulant un ressorgiment de l'art, la literatura, i els projectes de construcció monumental. -
Imperi persa 490a. C. fins 300a.C
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'Antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).'Imperi Mede va ser fundat vers l'any 700 aC per Deioces de Mèdia i enderrocat per la dinastia aquemènida encapçalada pel nét del llavors rei Astíages de Mèdia, Cir II el Gran l'any 550 aC. -
Ur (sumeris) 2100a. C. fims 1900a. C.
Els Sumers eren una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris estan considerats com la primera i més antiga civilització del món. La seva procedència és incerta i n'existeixen nombroses hipòtesis, encara que les teories mes serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'oest de l'Índia o l'Iran. -
Imperi accadi 2250a. C. fins 2100a. C.
-
EGIPTE regne antic del 3500a. C. fins 2100a. C.
Desconcertants avenços en arquitectura, art, i tecnologia, es van produir durant l'Imperi Antic, alimentat per l'increment en la productivitat agrícola feta possible per una ben desenvolupada administració. -
EGIPTE periode predinastic del 5000a. C. fins 3500a. C.
Cap al 5500 aC, petites tribus que vivien a la vall del Nil havien desenvolupat unes sèries de cultures úniques manifestant control ferm de l'agricultura i la ramaderia i identificables per la seva ceràmica i objectes personals únics, com pintes, braçalets, i collarets. La primera d'aquestes cultures es va establir al Baix Egipte a el-Omari al nord de Helwan, a Merimde a l'oest del Delta del Nil, i a les vores de la costa septentrional del Llac Moeris a la regió del Fayium. -
Sumer de 5000a. C. fins 2250a. C.
Els Sumers eren una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris estan considerats com la primera i més antiga civilització del món. La seva procedència és incerta i n'existeixen nombroses hipòtesis, encara que les teories mes serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'oest de l'Índia o l'Iran.