Paseo espacial

HISTÒRIA DEL SEGLE XX-mbc

  • L'IMPERIALISME (1860-1945)

    L'IMPERIALISME (1860-1945)
    En menys de 70 anys Europa va conquerir tot Àfrica i una part d'Àsia, que va ser ocupada també pel Japó i els Estats Units.
    Resultat: domini polític, expoliació econòmica, aculturació i segregació dels indígenes. A la imatge els imperis colonials el 1914, època de màxima expansió.
  • Period: to

    IMPERIALISME

  • EL SUFRAGISME (1867-1918-1945)

    EL SUFRAGISME (1867-1918-1945)
    Va ser un moviment reformista social, econòmic i polític que promovia el dret al vot a les dones.La primera organització sufragista va néixer a la Gran Bretanya el 1867.
    Al 1918 el van aconseguir parcialment al Regne Unit (universalment el 1928). A partir del 1933 a Espanya.
    La majoria de països al 1945 ja el tenien reconegut. Excepció: Suïssa on les dones no van poder votar fins al 1971. A la imatge, manifestació de sufragistes als Estats Units (1912)
  • Period: to

    SUFRAGISME

  • 2a. REV. INDUSTRIAL (1873-1914)

    2a. REV. INDUSTRIAL (1873-1914)
    A l'Europa ocidental, Estats Units i Japó va ser una etapa de gran creixement econòmic.
    L'increment de la població europea provocà grans migracions a altres continents (uns 40 milions de persones).
    Les noves fonts d'energia foren l'electricitat i el petroli. A la imatge pou d'extracció de petroli a Texas (EUA)
  • Period: to

    2a. REV INDUSTRIAL

  • Period: to

    MODERNISME

  • MODERNISME (1885-1920)

    MODERNISME (1885-1920)
    Imaginació, creativitat sense límits. El Modernisme va impregnar la pintura, l'arquitectura, les arts decoratives i fins i tot la publicitat.
    A Catalunya els màxims representants van ser Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalc. A la imatge el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Muntaner.
  • FÍSICA QUÀNTICA

    FÍSICA QUÀNTICA
    Explica el comportament de la llum i les partícules a escala atòmica i subatòmica. Junt amb la Teoria de la Relativitat és un dels pilars de la Física moderna.
    S'acaba construïnt com tal disciplina l'any 1927 i avui dia les seves bases es troben en camps tan diferents com el disseny de fàrmacs, la ressonància magnètica, els làser o les memòries USB. A més permet explicar el funcionament d'alguns sistemes biològics. Imatge: Max Planck "pare" de la Física Quàntica.
  • RADIACTIVITAT. DESCOBRIMENT i ELEMENTS QUE LA PRODUEIXEN

    RADIACTIVITAT. DESCOBRIMENT i ELEMENTS QUE LA PRODUEIXEN
    Pierre i Marie Curie reben el premi Nobel de Física el 1903 junt amb Henry Becquerel (descubridor de la radioactividad espontània). Van comprendre el fenòmen i descobrir el poloni i el radi.Per aquest motiu Marie va rebre el Premi Nobel de Química el 1911. A la imatge Marie i Pierre Curie al seu laboratori
  • AVIÓ. PRIMER VOL

    AVIÓ. PRIMER VOL
    Els germans Wright aconseguiren volar en un objecte més pesat que l'aire i impulsat pels seus propis mitjans i maniobrable.
    El vol va durar només 20s però començava la història de l'aviació moderna. A la imatge el biplà "Flyer" en un dels seus primers vols sobre Carolina del Nord (Estats Units).
  • AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES (1904-1914)

    AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES (1904-1914)
    Un seguit de moviments pictòrics que es van succeir ràpidament i que només tenien en comú la voluntat d'arraconar l'art tradicional i d'innovar constantment.
    Destaquen el fauvisme (Henri Matisse), l'expressionisme (Edvard Munch) i el cubisme (Pablo Picasso, George Braque). A la imatge "El crit" pintura expressionista d'Edvard Munch
  • TEORIA DE LA RELATIVITAT (1905-1916)

    TEORIA DE LA RELATIVITAT (1905-1916)
    La Teoria de la Relativitat va ser formulada per Albert Einstein entre el 1905 i el 1916:
    La velocitat de la llum és constant (c). Espai i temps estan relacionats: quan més ràpid viatges en l’espai més poc a poc et mous en el temps.
    E=mc2: Qualsevol partícula té una energia ‘’en repòs’’ perquè té una massa. Per alliberar-la cal una reacció nuclear. Així funcionen les estrelles.
    A l'Univers els objectes es mouen perquè l’espai corbat al seu voltant els empeny (veure imatge).
  • AUTOMÒVILS FABRICATS EN CADENA

    AUTOMÒVILS FABRICATS EN CADENA
    El Ford T va ser el primer automòbil fabricat en una cadena de muntatge de gran producció.
    Henry Ford volia fabricar un cotxe "pel poble, universal" i va fer més de 15 milions d'unitats del Ford T entre 1908 i 1927 en 10 fàbriques d'Europa i Amèrica.
    Va posar les bases de l'indústria i la comercialització de l'automòvil.
  • LA SETMANA TRÀGICA

    LA SETMANA TRÀGICA
    Setmana de revoltes a Barcelona on es van incendiar molts edificis religiosos, especialment als barris obrers. El detonant va ser la mobilització de reservistes (soldats que ja havien fet el servei militar) per enviar-los a la Guerra del Marroc (1909-1927), conflicte sagnant i impopular.
    L'exèrcit va derrotar els revoltats a canonades.
    La repressió que va seguir va ser molt forta i indiscriminada.
  • ENFONSAMENT DEL TITÀNIC

    ENFONSAMENT DEL TITÀNIC
    El Titanic va ser un transatlàntic de la ruta Southantom (Gran Bretanya) a Nova York. Es considerava un vaixell insubmergible i el més ràpid del moment.
    En el seu viatge inaugural va xocar contra un iceberg i, en poc menys de 3 h, es va enfonsar en el Oceà Atlàntic. El Titanic transportava aprox 2.227 passatgers. Van morir 1.512 persones, la majoria de passatgers de 3a classe, per manca de bots salvavides. A la imatge el Titànic enfonsant-se. Dibuix de Willy Stöwer, un dels supervivents (1912)
  • ART ABSTRACTE

    ART ABSTRACTE
    És tot aquell art no figuratiu (no representa la realitat que es veu).
    Comença a aparéixer dins les avantuardes o "ismes". Se sol agafar com a inici la pintura de l'expressionista Vasilij Kandinskij que apareix a la imatge "Sense títol" (1913).
    Dins el cubisme, el surrealisme etc es troben pintures abstractes. Per exemple Joan Miró va crear un univers propi que podria semblar l'expressió plàstica d'un infant.
  • MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

    MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
    Va ser el primer organisme de poder català desprès del 1714. Fou l'agrupació de les quatre diputacions catalanes, amb el mateix pressupost i competències que aquestes.
    Va ser vista com part d'un lent procès de descentralització de l'estat.
    A la imatge el seu primer president (Enric Prat de la Riba)
    Va ser dissolta pel Dictador Miguel Primo de Ribera l'any 1925.
  • 1a GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

    1a GUERRA MUNDIAL (1914-1918)
    Causes: disputes entre països europeus (principalment iniciades per Alemanya) per les colònies, i conflictes fronterers. Bàndols: 1. Alemanya, Àustria-Hongria i Turquia. 2. Aliats: França, Regne Unit, Rússia i Sèrbia.Els russos es retiraren el 1917 i entraren els Estats Units.
    Conseqüències: més de 8 milions de morts, Europa devastada, sancions duríssimes a Alemanya, desaparició Imperi austrohungarès. Lideratge mundial dels Estats Units. Imatge: soldats amb màscares antigàs. Bèlgica, 1917.
  • REVOLUCIÓ RUSSA

    REVOLUCIÓ RUSSA
    Causes: Imperi rus: multitud de nacions, sistema feudal i absolutista. Pobresa extrema. Detonant: 1a Guerra Mundial. Protagonistes: pagesos, obrers i soldats.
    Conseqüències: primer república burgesa (febrer-març 1917) i després soviètica (octubre 1917) que portà finalment a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) (1922-1991).
    Als soviets (assemblees) fou majorari el partit bolxevic (comunista): supressió propietat privada i sortida guerra. Imatge Lenin arengant el poble (1917)
  • ELS FEIXISMES (1922-1945)

    ELS FEIXISMES (1922-1945)
    Model polític i social totalitari, antidemocràtic, antiliberal, antimarxista i molt nacionalista. Va arribar al poder a Itàlia amb Benito Mussolini (1922-1945) i a Alemanya (partit nazi) (1932-1945) entre altres països.
    Causes: desencís dels ciutadans després de la 1a. Guerra Mundial.,crisi econòmica, desigualtats, humiliació (Alemanya). Finançats per empresaris contra les vagues i aldarulls de l'esquerra.
    Conseqüències: violència, exaltació del líder, racisme, militarisme, 2a Guerra Mundial.
  • SURREALISME (1924-1960)

    SURREALISME (1924-1960)
    El surrealisme és una tendència avantguardista que pretén expressar el món dels somnis i de la imaginació alliberada de la lògica.
    La tendència onírica (dels somnis) és més realista. La tendencia automatista és més abstacta.
    Salvador Dalí i Joan Miró són dos pintors surrealistes ben coneguts.
    Imatge: "La persistència de la memòria" de Dalí
  • VACUNES TOS FERINA I TUBERCULOSI

    VACUNES TOS FERINA I TUBERCULOSI
    El descobriment d'aquestes vacunes (Tos ferina 1926) i Tuberculosi (1927) va ser fonamental per disminuïr la mortalitat infantil i d'adults per dues infeccions molt freqüents. La seva aplicació es va generalitzar a partir de 1945 als països industrialitzats. Imatge: Infermeres reben la vacuna BCG contra la tuberculosi
  • PRIMER VOL TRANSATLÀNTIC

    PRIMER VOL TRANSATLÀNTIC
    Charles Lindbergh aconsegueix travessar l'Oceà Atlàntic pilotant un monoplà Ryan NYP anomenat "Spirit of St.Louis", convertint-se així en el primer vol en solitari i sense parada en travessar l'oceà. El vol de 5778 km va tenir una duració de 33 hores i 39 minuts.
  • DESCOBRIMENT DE LA PENICIL·LINA

    DESCOBRIMENT DE LA PENICIL·LINA
    La penicil·lina G o benzilpenicil·lina va ser el primer antibiòtic emprat àmpliament en medicina a partir del 1944. El seu descobriment fou atribuït a Alexander Fleming el 1928,que va observar el comportament del fong Penicillium notatum. Fleming, junt amb Chain i Florey (que crearen un mètode per produir en massa aquest fàrmac) obtingueren el Premi Nobel de Medicina el 1945.
    A la imatge Fleming al microscopi.
  • GRAN DEPRESSIÓ (1929-1939)

    GRAN DEPRESSIÓ (1929-1939)
    La caiguda de la borsa de Nova York (imatge) va crear un pànic col·lectiu que va deixar molts bancs sense diners i van fer fallida (crac del 29).
    La sobreproducció va fer baixar els preus. En no haver beneficis les empreses van acomiadar treballadors o tancar. Aquest període de depressió es va transmetre a Europa en demanar els bancs americans el retorn dels prèstecs per refer -la desprès de la guerra. Atur i ruïna de les classes mitjanes van ser el gèrmen de la 2a Guerra Mundial.
  • LA 2a. REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

    LA 2a. REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)
    Proclamació (imatge) després de vèncer la coalició republicanosocialista als monàrquics en les eleccions municipals de l'abril de 1931.
    La Constitució de 1931 convertia Espanya en un estat fonamentalment liberal. El 1932 l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i restablir la Generalitat. L'oposició a les reformes des del conservadurisme i des de l'obrerisme va acabar amb una contrarreforma (1933), revoltes (1934), divisió al 50% entre dretes i esquerres, violència social i el cop d'Estat (1936).
  • LA TELEVISIÓ

    LA TELEVISIÓ
    Tot i que les primeres emissions regulars de televisió les va fer la BBC del Regne Unit el 1929, fins el 1932 no es van vendre els primers televisor amb tub (CRT) (imatge). Aquesta tecnologia de receptors de TV va ser l'habitual fins el S. XXI. A partir del 1954 es van començar a vendre receptors de TV en color. La primera retransmissió en directe es va fer el 1953.
  • LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)

    LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
    Fracasa el cop d'Estat militar del 17 i 18 de juliol del 1936 a Madrid, Barcelona, València i Bilbao. Comença la guerra entre el bàndol republicà i els insurrectes("nacionals"). Els nacionals reberen ajut dels règims nazi alemany i de l'Itàlia de Musolini. Als republicans es van afegir les Brigades Internacionals formades per voluntaris.
    Resultat 1.000.000 de víctimes, Espanya devastada i dictadura franquista 40 anys.
    Imatge: bombardeig sobre Barcelona (1938).
  • EL GUERNICA DE PICASSO

    EL GUERNICA DE PICASSO
    La ciutat de Guernica, símbol de les llibertats del poble vasc, va ser bombardejada per l'aviació nazi (Legió Còndor) fins a la total destrucció.
    Pablo Picasso rebè l'encàrrec del govern de la República espanyola de pintar un quadre per a l'Exposició Internacional de Paris del 1937 per mostrar arreu del món la situació política d'Espanya i demanar ajuda.
    Picasso va pintar el famós quadre cubista "Guernica" (imatge) que denuncia la crueltat de la guerra. Ha esdevingut un símbol arreu del món.
  • EL FRANQUISME (1939-1975)

    EL FRANQUISME (1939-1975)
    El general Franco (imatge) va ser proclamat general en cap de l'exèrcit "nacional" el 1936. El "Generalísimo" es va convertir en cap de l'Estat. Un cop guanyada la guerra civil (1939), va imposar les seves idees per la força i el terror. El Franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya fins 1975. Una de les seves característiques va ser l'aversió per Catalunya i el País Basc. Un fort component religiós catòlic oficial el diferencia d'altres feixismes dels anys 30
  • 2a. GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

    2a. GUERRA MUNDIAL (1939-1945)
    S'inicia amb la invasió alemanya de Polònia.
    Causes: política expansionista del nazisme, que cercava un nou ordre polític feixista a tot Europa, a partir del qual Alemanya es convertiria en potència hegemònica mundial. Itàlia i el Japó s'aliaren amb Alemanya (l'Eix).
    L'atac japonès a Pearl Harbour (1941) va fer entrar els Estats Units a la guerra. Junt amb França, Regne Unit, Unió Soviètica foren els Aliats. Imatge, Hitler observa a l'exèrcit (Wehrmacht) desfilar per Varsòvia (1939)
  • Period: to

    LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

    i continua...
    Durant els darrers 80 anys s'han fet més descobriments que en la resta de la història de la humanitat. La seva incorporació a la vida quotidiana ha transformat la vida dels éssers humans.
    Principals camps d'investigació: Biologia (genètica, microbiologia), Física nuclear, Electrònica, Informàtica...
  • ALLIBERAMENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS

    ALLIBERAMENT DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS
    El règim nazi, fortament racista, va pretendre exterminar els jueus i altres minories durant el període d'entreguerres i la Segona Guerra Mundial. És l'anomenat "holocaust" o "shoah" (desastre). Durant la guerra alguns dels camps de concentració nazis foren camps d'extermini on van morir més de cinc milions de jueus a més d'altres "enemics" del règim nazi (altres 7 milions de persones entre opositors, gitanos, retardats mentals, homosexuals,...).
    Imatge: pressos alliberats a Auschwitz
  • FUNDACIÓ DE LA ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)

    FUNDACIÓ DE LA ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES (ONU)
    Organització intergovernamental mundial per mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
    Les potències fundadores: URSS, Estats Units, Xina, Regne Unit i França són membres permanents del Consell de Seguretat, màxim responsable de la pau i seguretat al món i tenen dret de veto.
    Imatge: seu de l'ONU a Nova York.
  • BOMBES NUCLEARS D'HIROSHIMA I NAGASAKI

    BOMBES NUCLEARS D'HIROSHIMA I NAGASAKI
    Es va produïr per iniciativa del govern dels Estats Units, seguint l'ordre del president, Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam (ultimàtum a Japó). Aquests actes de guerra del 6 i el 9 d'agost del 1945 representen els únics bombardejos nuclears fins ara. Van causar més de 130 mil víctimes instantànies.
    El 15 d'agost el Japó es va rendir. S'acabà la 2a Guerra Mundial. Imatge: núvol atòmic a Nagasaki arribant a 18 km sobre terra.
  • LA GUERRA FREDA (1945-1991)

    LA GUERRA FREDA (1945-1991)
    Els grans vencedors de la 2a. Guerra Mundial van ser la URSS i els Estats Units. Europa va quedar dividida en dos blocs: el capitalista (amb majoria de països democràtics), sota la influència dels Estats Units i el comunista (sota l'influència de l'URSS). S'iniciava la Guerra Freda entre els dos blocs, amb la cursa d'armaments, inclòs el nuclear. Es van fundar dues organitzacions militars: OTAN (1949) del bloc capitalista i Pacte de Varsòvia (1955) del bloc comunista.
    Imatge: el món en dos blocs
  • Period: to

    DESCOLONITZACIÓ

    Àsia i Àfrica
  • CONFLICTE ÀRABO-ISRAELIÀ

    CONFLICTE ÀRABO-ISRAELIÀ
    El 1945, les milícies jueves de Palestina van declarar una insurrecció per forçar la retirada britànica i pressionar a favor de la creació d’un Estat jueu que acollís als supervivents de l'holocaust nazi.
    El 1947 una resolució de l’ONU va proposar la partició de Palestina en dos Estats, un de jueu i un de palestí, mentre que Jerusalem es mantenia com espai internacional. El 1948 els sionistes (imatge) declararen unilateralment l'Estat d'Israel. Començava la 1a guerra àrabo-israeliana...
  • LES SEGONES AVANTGUARDES (1948-...)

    LES SEGONES AVANTGUARDES (1948-...)
    L'action painting de Jackson Pollock marca el resurgiment de l'art abstracte als Estats Units. A la dècada dels 50 sorgeix l'art òptic, a la dels 60 l'art minimalista.
    L'informalisme és una tendència no figurativa, diferent de l'abstracció, on la pintura utlitza tota mena de materials. En aquest corrent destaca Antoni Tàpies.
    A l'altre extrem als 60 neix el pop art (Andy Warhol) i l'hiperrealisme. Amdós són figuratius.
    A la imatge "Les quatre cròniques" d'Antoni Tàpies (1990)
  • LA REVOLUCIÓ XINESA

    LA REVOLUCIÓ XINESA
    Els comunistes, dirigits per Mao Zedong, van guanyar la guerra civil (1945-1949) contra les forces nacionalises (amb el suport dels Estats Units). Mao va proclamar la República Popular de la Xina. El model de col·lectivització comunista va canviar en morir Mao el 1975. Des de llavors coexisteixen l'economia col·lectivitzada i el capitalisme. L'obertura política no s'ha produit i el Partit Comunista és l'únic admès. La repressió continua, com a la manifestació de la plaça Tiananmen (1989).
  • ESTRUCTURA DE L'ADN

    ESTRUCTURA DE L'ADN
    Que l'àcid desoxiribonucleic (ADN) dels cromosomas del nucli cel·lular conté el material genètic de cada espècie, va ser descobert el 1944 però fins el 1953 no es va descobrir com era la seva estructura química. Watson i Creek van rebre el premi Nobel de Medicina el 1962. S'iniciava una nova era de la Bioquímica i la Genètica.
    Imatge: la doble hèlix del ADN i els seus components (nucleòtids)
  • LA GUERRA DEL VIETNAM (1954-1975)

    LA GUERRA DEL VIETNAM (1954-1975)
    Fou un dels grans conflictes de la Guerra Freda. L'any 1954 els francesos descolonitzaren l'Indoxina i es va dividir en dos el Vietnam. Al nord un règim comunista i al sud un de prooccidental. Immediatament començà una guerra on s'involucraren els Estats Units amb tropes des del 1963. La guerra de guerrilles la va guanyar el Vietcong comunista i va ser un gran desprestigi pels Estats Units front a la URSS.
    Imatge: soldats americans desembarquen des d'un helicòpter
  • DE LA CEE A LA UNIÓ EUROPEA (1957-1992)

    DE LA CEE A LA UNIÓ EUROPEA (1957-1992)
    Idea central: la integració europea permetria a Europa tenir un altre cop un lloc entre les grans potències.
    Els fundadors de la Comunitat Econòmica Europea foren França, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Itàlia i la República Federal Alemanya. Espanya es va afegir el 1986. El Sistema Monetari Europeu (1979) donaria pas al euro el 2002. El Tractat de Maastrich (1992) va crear la Unió Europea (la bandera a la imatge) amb polítiques comunes i la ciutadania europea.
  • TELSTAR. SATÈL·LIT DE COMUNICACIONS

    TELSTAR. SATÈL·LIT DE COMUNICACIONS
    Fou el primer satèl·lit amb aquesta finalitat.
    Des de l'any 1964 fins el 2001 es va crear una Organització
    Internacional de Satèl·lits de Telecomunicacions (en anglès sigles INTELSAT). Fou una organització intergovernamental que prestava serveis de retransmisió internacional. Avui dia és una empresa privada.
  • TRENS D'ALTA VELOCITAT

    TRENS D'ALTA VELOCITAT
    Circulen a més de 200 Km/h per línies convencionals o a més de 250 Km/h per línies especials. Són el transport més segur i competeixen amb l'avió en les mitges distàncies (centenars de Km).
    El primer va ser el Tren Bala de Tokio a Osaka (1964) a la imatge. A Europa el seguí el Pendolino Roma-Ancona (1976), el TGV París Lyon (1981) i a Espanya l'AVE Madrid -Sevilla el 1992.
  • PRIMER TRANSPLANTAMENT DE COR

    PRIMER TRANSPLANTAMENT DE COR
    El feu el Dr. Christiaan Barnard a Ciutat del Cap (Sudàfrica).
    Abans del cor ja s'havien transplantat amb èxit altres òrgans com còrnia de l'ull, ronyó, pàncrees i fetge. A Espanya el primer transplantament de cor es va fer a l'Hospital de Sant Pau, Barcelona el 1984. Un cop resolts els problemes de rebuig avui s'en fan milers a tot el món.
  • ASSASSINAT DE MARTIN LUTHER KING

    ASSASSINAT DE MARTIN LUTHER KING
    La lluita pels drets civils de la població negra dels Estats Units va perdre el 4 d'abril de 1968 al pastor baptista i líder de la no violència i la desobediència civil, Martin Luther King.
    En aquella època als antics estats sudistes encara hi havia segregació racial. Els afroamericans realitzaven les pitjors feines, eren el grups social amb més atur i es trobaven socialment marginats. Fins i tot, en alguns Estats del sud tenien dificultats per exercir el seu dret al vot.
  • 1r HOME A LA LLUNA

    1r HOME A LA LLUNA
    El mòdul "Eagle" de la càpsula "Apollo 11" va aterrar a la Lluna el 20 de Juliol del 1969. En baixar l'escala i posar el peu a la superfície lunar Neil Armstrong va dir la frase "És un petit pas per a un home i un gran salt per a la humanitat". Edwin 'Buzz' Aldrin a la Lluna l'any 1969. Fotografia pressa per Neil Armstrong. Michael Collins es va haver de quedar a la càpsula i no va baixar a la Lluna
  • TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A ESPANYA (1975-1981)

    TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA A ESPANYA (1975-1981)
    A la mort de Franco , Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya. El 1976 el president del govern Adolfo Suárez inicià la democratització del règim amb la Llei de reforma política. Es legalitzen tots els partits i es convoquen eleccions democràtiques el 1977. Aquell any es restableix la Generalitat de Catalunya on torna el president Josep Tarradelles. El 1978 s'aprova la Constitució. L'alternança polìtica (victòria del PSOE el 1982) dóna per acabada la transició.
    Imatge: Suárez votant (1977)
  • ORDINADORS PERSONALS (PCS)

    ORDINADORS PERSONALS (PCS)
    L'any 1977 tres grans marques americanes: Apple, Commodore i Tandy van llençar els primers ordinadors personals al mercat. El primer fou l'Apple II (imatge) a un preu de 500 $ (teclat i pantalla apart). Van vendre milions de màquines. Començava l'era informàtica per a tothom.
  • VOYAGER 1 i 2. SONDES ESPACIALS

    VOYAGER 1 i 2.  SONDES ESPACIALS
    Les sondes Voyager (a la imatge la nº 1) es van llençar amb 16 dies de diferència per explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter (on va arribar el 1979) i Saturn (1980) i els seus satèl·lits (Ió de Júpiter i Tità de Saturn), Urà (1986) i Neptú (1989).
    Actualment segueixen en funcionament i la nº 1 és l'objecte humà més allunyat de la Terra, va sortir del sistema solar el 2012. Totes dues porten 2 discos d'or amb sons i imatges de la vida i cultures de la Terra.
  • TELEFONIA MÒBIL

    TELEFONIA MÒBIL
    La data és la del llençament de la primera generació (1G) de telèfons realment portàtils. Fou a Suècia i eren analògics (veu).
    La 2G (1990) és ja digital. Veu + SMS i itinerància entre països ("roaming"). Va ser l´època de la gran expansió dels mòbils a tot el món.
    3G (internet, descàrrega arxius,...) ja al S.XXI Imatge: Precedents del telèfon mòbil. Martin Cooper amb el primer telèfon sense cables el 3/4/1973 gràcies a un muntatge especial de radio instal·lat al seu cotxe.
  • PASSEJADA ESPACIAL des del Challenger

    PASSEJADA ESPACIAL des del Challenger
    A la imatge l'astronauta Bruce McCandless fora de la llençadora espacial Challenger orbitant la Terra. Utilitza per primer cop una motxilla autònoma que li permet fer feines de reparacions a l'exterior de la nau, posar en òrbita satèl·lits o recollir-ne d'altres.
    Les llençadores foren el primer sistema capaç de sortir a l'espai i poder ser reutilitzats doncs aterraven com un avió.
    El Challenger es va destruir el 28 de gener de 1986 quan s'enlairava des del Centre Espacial Kennedy de Florida.
  • LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN I LA REUNIFICACIÓ D’ALEMANYA (1989-1990)

    LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN I LA REUNIFICACIÓ D’ALEMANYA (1989-1990)
    El mur de Berlin, edificat el 1961 pels soviètics, era un símbol de la Guerra Freda i de la divisió d'Alemanya. Va caure (imatge) per la pressió popular de l'Alemanya Oriental, després de la caiguda aquell mateix any dels règims comunistes de Polònia, Hongria i Txecolovàquia.
    El 1990 es van convocar eleccions que van guanyar els partidaris de la reunificació Alemanya. El tractat es va signar el 3/10/1990.
  • LA GUERRA DEL GOLF (1991)

    LA GUERRA DEL GOLF (1991)
    Conflicte bèl·lic entre Iraq i una coalició de forces de 34 estats sota un mandat de les Nacions Unides i liderades per l'exèrcit dels Estats Units. L'Operació Tempesta del Desert, van començar el gener de 1991 i van aconseguir l'objectiu aliat inicial d'expulsar els iraquians de Kuwait. (28/2/1991) Imatge: Caces de la USAF sobrevolant pous de petroli en flames; soldats de l'Exèrcit britànic durant l'operació Granby; autopista entre Kuwait i Iraq, vehicle de Combat d'Enginyers.
  • GUERRA DELS BALCANS (1991-2001)

    GUERRA DELS BALCANS (1991-2001)
    De fet fou un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001. Afectaren totes sis exrepúbliques iugoslaves. Foren uns conflictes ètnics entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre els Serbis d'un costat i Croats, Bosnians o Albanesos de l'altre; però també entre Bosnians i Croats a Bòsnia i Macedonis i albanesos a la República de Macedònia. Alguns d'aquests foren genocidis.
    Imatge: Sarajevo (1992)
  • LA DESINTEGRACIÓ DE LA URSS (1985-1991)

    LA DESINTEGRACIÓ DE LA URSS (1985-1991)
    El 1985 Mikhail Gorbatxov fou elegit secretari general del Partit Comunista. Començaren les reformes (perestroika): la democratització i el desarmament. Va acabar amb el sistema comunista doncs va conviure amb un sistema de propietat privada i lliure mercat. Malgrat això l'economia va empitjorar i el 1990 gairebé totes les repúbliques soviètiques es van independitzar. El 1991 Gorbatxov va entregar el poder a Boris Leltsin que va dissoldre oficialment l'URSS.
  • LA WORLD WIDE WEB

    LA WORLD WIDE WEB
    Internet és una xarxa pública i global de computadors que estan interconnectats. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un ordinador, una tauleta, un telèfon mòbil o consoles.
    Un dels serveis que utilitza Internet com a mitjà de transmissió i que ha tingut més èxit és la World Wide Web (WWW, o "la Web") (obert al públic des del 1993). Imatge: Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet
  • EUROTÚNEL SOTA CANAL DE LA MÀNEGA

    EUROTÚNEL SOTA CANAL DE LA MÀNEGA
    Té una longitud de 50 km, 39 d'ells submarins, sent així el túnel submarí més llarg del món. Uneix en 35 minuts Calais/Coquelles (França) i Folkestone (Regne Unit). Té tres galeries: dues per al transport ferroviari, un d'anada i un altre de tornada i una tercera de serveis, preparada per a la circulació de vehicles elèctrics. Imatge: Vista de satèl·lit del canal de la Mànega.
  • CLONACIÓ (OVELLA DOLLY)

    CLONACIÓ (OVELLA DOLLY)
    La clonació és el procés de crear una còpia idèntica de quelcom. En biologia, es refereix col·lectivament als processos utilitzats per crear còpies de fragments d'ADN (clonació molecular), cèl·lules (clonació cel·lular) o organismes.
    Un exemple de clonació, es l'ovella Dolly, el primer mamífer clonat a partir d'una cèl·lula adulta l'any 1997 (a l'imatge esquema del procés).
  • ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL (1998)

    ESTACIÓ ESPACIAL INTERNACIONAL (1998)
    Estació permanent en òrbita al voltant de la Terra. A l'Estació Espacial Internacional intervenen sis agències espacials: l'estatunidenca (NASA), la russa (RKA), la japonesa (JAXA), la canadenca (CSA/ASC), la brasilera (AEB) i l'Agència Espacial Europea (ESA - però no tots els seus membres - el Regne Unit, Irlanda, Portugal, Àustria i Finlàndia han escollit no participar-hi).
    La seva finalitat és la recerca científica. Imatge: Insígnia Estació Espacial Internacional