-
Entre el febrer i el juliol de 1936 a Espanya hi havia un clima de gran divisió entre dretes i esquerres. Aquests mesos es van caracteritzar per la tensió entre les forces socials i polítiques, tot i que a Catalunya no era així.
-
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. -
El juliol de 1936, a Catalunya es va rebutjar l'aixecament militar.
Molts catalans es van sentir identificats amb els ideals de Franco Franco i es van unir als insurrectes. Dins d'aquest insurrectes podem trobar a intel·lectuals com Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. -
El 12 de juliol de 1936 un grup de falangistes va assassinar al tinent de la Guàrdia d’Assalt i instructor de las milícies socialistes José del Castillo. -
El 13 de juliol de 1936 un grup de guàrdies d’assalt van assassinar a José Calvo Sotelo, un dels líders la dreta monàrquica espanyola, com a reacció de l’assassinat de José del Castillo. Aquest fet va provocar que el general Francisco Franco decideixi unir-se al cop d’Estat que se estava preparant contra la República. -
Va ser dissenyat per un sector de l'exèrcit després del triomf del Front Popular en les eleccions de 1936. El general Sanjurjo era el cap de la conspiració i va tindre el suport de militars monàrquics i conservadors i de la Falange. Però realment, Mola, que estava destinat a Pamplona va ser el director de la conspiració. Van aixecar-se en algunes ciutats, però no va triomfar a conseqüència de la divisió de l'exèrcit i de les forces de l'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular. -
El coronel Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar en armes contra la República, i es va estendre ràpidament a Ceuta. -
Les tropes d'Àfrica van entrar a la península amb la intenció d'ocupar Madrid. -
L’objectiu dels militars rebels fou ocupar la capital de l’Estat, Madrid.
-
L’alçament militar es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. La Legió (exèrcit d’Àfrica) va ser la força més important del cop, ja que era la més ben equipada i la més professional de les forces armades espanyoles. El mateix dia el general Franco es va assegurar l’èxit de l’aixecament a Canàries. -
La situació provocada pel cop d’estat i la incapacitat de Casares Quiroga per fer front a l’aixecament van provocar la seva dimissió, la nit del 18 de juliol de 1936. -
El 19 de juliol de 1936 el general Fanjul, encarregat de la revolta a Madrid, va entrar a la caserna de la Montaña. Va proclamar l’estat de guerra sense sortir amb les tropes per prendre els punts vitals de la ciutat. Tenia el suport de 1.500 militars i 180 falangistes, però finalment el dia 20 del mateix mes es va iniciar el canoneig de la
caserna dirigit pel tinent d’artilleria Orad de la Torre i es va donar per finalitzada la revolta. -
Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per posar-se al capdavant de les tropes africanes i es va dirigir cap a la Península al front de l'exèrcit d’Àfrica. El mateix dia Mola va decretar l’estat de guerra a Pamploma i amb l’ajut de requetès va controlar Navarra. Els colpistes van triomfar a la Meseta Nord i es van imposar a Saragossa, Galícia, Mallorca i Sevilla, on Queipo de Llano va controlar tota Andalusia Occidental. -
José Giral va substituir a Casares Quiroga com a cap de govern i per tal de fer front al cop d’estat va decidir dissoldre l’exèrcit i lliurar armes a les organitzacions (milícies) del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes) i dels sindicats (socialistes i anarquistes). -
A Catalunya milers de persones armades circulaven i constituïen un poder paral·lel al del govern, creant així un nou escenari polític.
El govern de la Generalitat defensava que necessitava comptar amb els dirigents anarquistes per tal de restablir l'ordre.
El president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI i els va oferir la formació d'aquest comitè, integrat per organitzacions d'esquerra i sindicals fidels a la República. -
Les tropes nacionalistes sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz (forta repressió). -
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar
l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig
del territori republicà -
El 5 de setembre el socialista Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i comunistes. Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies al reorganització de l'Estat. -
En el seu avanç Franco es va desviar cap a Toledo per tal d’alliberar als insurrectes que
estaven assetjats a l’alcàsser des del cop d’estat. -
L'exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es
van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
Els primers mesos de la guerra va haver-hi una repressió espontània per part dels republicans contra tothom que pogués tenir relació amb els insurrectes. Aquesta repressió va desencadenar diversos assassinats detencions il·legals, saqueigs i
crema d'esglésies. Un d’aquest assassinat va ser el de José Antonio Primo de Rivera el 20 de novembre de 1936. A més l’exercit republicà va quedar desorganitzat. -
El febrer de 1937 van atacar el sud de Madrid, però no van aconseguir
aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades
Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel
líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
Els nacionals capitanejats per Queipo de Llano van ocupar la costa del
Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions alemanys i italians i dels vaixells i
submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports
republicans -
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on
van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Després d’abandonar l’atac per prendre a la capital per les dificultats que donava van intentar ocupar la zona cantàbrica. L'operació va començar el 31 de març i van ocupar Vizcaya el dia 4 d’abril
-
El 19 d'abril de 1937 es va pronunciar el decret d'unificació on la falange i el tradicionalisme es van unir sota la direcció de Franco; Falange Española i de las JONS, partit únic del nou règim. La unificació es va acceptar, perquè volien guanyar la guerra.
Llavors es va instaurar una dictadura militar de caràcter feixista on Franco posseïa tots els poders. -
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran
ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26
d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar
totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació
de càstig contra la població civil. -
A causa del curs estrepitós de la guerra, comunistes,
socialistes i republicans d'esquerra es van possar en contra del govern de Largo i van il·legalitzar el POUM per forçar una crisi de govern i per tal que dimitís. Azaña va encarregar la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín i el POUM es va declarar il·legal i els seus militants van ser detinguts. El seu dirigent principal, Andreu Nin, va ser assassinat per agents de la policia soviètica. -
Les dues forces polítiques principals es van topar violentament a la primavera del 1937. Les forces d'ordre públic es van enfrontar contra els revoltants i hi va haver molts morts.
Aquests fets van marcar un canvi en l'evolució política de la zona republicana. La influència anarquista va disminuir i la presència comunista va augmentar. El POUM es va il·legalitzar i els dirigents van ser perseguits i detinguts.
Es va constituir un nou govern presidit per Companys integrat per ERC i el PSUC. -
Els nacionals van ocupar Bilbao desprès de que els republicans es veiessin forçats a cedir, ja que es trobaven sense artilleria ni aviació. -
Els republicans van iniciar
una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937). -
La batalla de Belchite es va produir al Front d’Aragó. -
Les tropes dirigides per Franco van entrar a Santander i posteriorment a Astúries. Aquestes dos ciutat van perdre la seva indústria metal·lúrgica que va suposar un cop molt dur per la República.
-
A finals de 1937 els republicans confiaven en poder guanya la guerra i van intentar unes reformes de l’exèrcit, com dotar als comandaments professionals, integrar el quadres que venien de les milícies i de les brigades internacionals i posar al capdavant al general Vicente Rojo (defensor de Madrid).
-
Els republicans van iniciar una ofensiva sobre Terol, la qual van ocupar amb la batalla de Terol. -
Franco va tornar a ocupar Terol i va iniciar la campanya d’Aragó aprofitant el desgast de les tropes republicanes. -
Els nacionals van atacar el front d’Aragó.
-
Ells nacionals van entrar a Serós, Aitona i Soses (localitats lleidatanes).
-
Els republicans es van retirar de la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. D’aquesta manera el Segre es va convertir en un límit fronterer i Lleida va passar a ser la primera línia de foc durant uns 9 mesos. -
Franco va derogar l’Estatut de Catalunya amb l’entrada a Catalunya. -
Els nacionals van ocupar Balaguer, Camarasa i les centrals hidroelèctriques del Pirineu, després de l’ocupació de Lleida. -
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant Castelló. Això va suposar la separació de Catalunya de la zona republicana. -
Al 1938 la situació era difícil al territori republicà, hi havia mancança d'aliments, els revessos militars eren continus i la població començava a cansar-se d'aquesta guerra.
Al maig, el govern va proposar una sortida negociada a la guerra publicant el Programa dels Tretze Punts, el qual proposava condicions per al fi de la lluita armada, però Franco les va rebutjar. -
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva i travessa el riu Ebre aconseguint conquerir Ascó, Mora d’Ebre i Flix entre altres, i va prendre posicions a la Serra de Pàndols, la Serra de Cavalls i la Fatarella. Un cop establerts al marge dret del riu Ebre, no van poder continuar. -
La Batalla de l’Ebre va ser una guerra de posicions on es lluitava per cada pam de terreny. -
Negrín es plantejava que la situació internacional a Europa
tindria repercussions a Espanya i aquesta formaria part d'una aliança antifeixista, però aquest acord pel qual Gran Bretanya i França renunciaven davant l'expansionisme nazi, va suposar un fort cop per la República.
L'Acord de Munic va ser un Pacte subscrit pels caps de govern d’Alemanya , Itàlia, França i la Gran Bretanya, que preveia la cessió de la regió dels Sudets al Tercer Reich després d’un plebiscit supervisat internacionalment. -
Els nacional van fer una contraofensiva amb un gran desplegament de forces militars i amb la qual van aconseguir avançar. -
El 8 de novembre de 1938 l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre. -
Els republicans es van retirar de l’altra riba de l’Ebre i la derrota va
afeblir definitivament a l’exèrcit republicà i va suposar el seu desgast definitiu. -
Els nacionals van ocupar Catalunya desprès de la batalla de l’Ebre amb la qual els republicans van quedar gairebé sense possibilitats d’oferir resistència.
-
El 23 de desembre de 1938 va començar la gran ofensiva franquista per ocupar Catalunya. Els nacionals van entrar pel nord en direcció a Artesa de Segre, trencant el front de Tremp.
Les tropes italianes i el cos de Navarra van entrar pel sud i van atacar Sarroca i Maials. A causa d’una resistència aïllada i mal coordinada, la ofensiva va avançar ràpidament. -
Els nacionals van entrar a Tarragona i al mateix moment l’aviació
bombardejava nombroses localitats de Catalunya. -
Les tropes franquistes van entrar a Barcelona. -
La retirada de l’exèrcit republicà va suposar l’exili de milers de persones i una gran repressió que va provocar milers d’empresonats i de morts. -
El 4 de febrer de 1939 va caure Girona. -
Azaña (president de la república), Companys (president de la Generalitat), Aguirre (president del gover basc), Negrín (cap de govern de la república) i Diego Martínez Barrio (president de les Corts) es van exiliar a França. -
El 9 de febrer de 1939 va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques amb l’objectiu de liquidar les culpes d’aquells que van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja. Amb això funcionaris i docent fidel a la República van patir represàlies, els partits, sindicats i manifestacions de a identitat nacional catalana es van eliminar, acabant així amb tota la llibertat democràtica. -
Quan el 10 de febrer de 1939 l’exèrcit franquista va entrar a Puigcerdà i Portbou la guerra es va considerar acabada a territori català. -
El 27 de febrer de 1939 Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya i Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
El 28 Febrer de 1939 l’únic territori que quedava en mans republicanes era l’anomenada zona centre (Madrid, la Manxa i la regió mediterrània que anava des del nord de València
fins a Almería) i el president del govern republicà, que havia tornat de França, va fer un últim intent per defensar el territori republicà i reorganitzar l’exèrcit. -
El 1 d'abril es va posar fi a la República.
-
El 5 de març de 1939 el coronel Casado (republicà) va intentar un cop d’estat a Madrid i va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i republicans, excloent als comunistes. Va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
El 28 de març de 1939 Franco va rebutjar qualsevol tipus de negociació i l’exèrcit franquista va entrar a Madrid. -
Els nacionals van ocupar la resta de territori republicà que quedava (zona mediterrània) tot i la resistència de les tropes comunistes que no van poder impedir l’ocupació d'Albacete, Alacant i València. -
El 1 d’abril de 1939 Franco va signar a Burgos un comunicat en el que anunciava la derrota de l’exèrcit republicà i dona la guerra per finalitzada.