-
Eleccions generals i victòria del Front Popular
Les eleccions es van celebrar en un ambient de gran tensió social. Quan guanya la coalició d'esquerres genera una certa por en els sectors conservadors. Els canvis imposats pel Front Popular no són ben rebuts pel sector de dretes i l'extrema dreta actuaria violentament als carrers. La resposta dels sectors d'esquerres va ser igual de violenta. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
L'ambient ja era molt tens, cosa que va provocar l'assassinat per part dels falangistes al tinent de la Guàrdia d'Assalt José del Castillo. Això va provocar que les forces de seguretat del govern assassinessin a Sotelo, líder de la dreta monàrquica. Aquest assassinat va fer que els sectors militars decidissin executar el cop d'estat plantejat. -
Cop d'estat militat
L’alçament militar va començar a Melilla el 17 de juliol de 1936, ràpidament es va estendre a Ceuta, al capdavant es trobava el coronel Yagüe. El següent dia, la insurrecció es va estendre a la resta del protectorat del Marroc. Al mateix temps Franco es va assegurar de l’aixecament a les Canàries fos efectiu. -
Period: to
1a Etapa
-
Consolidació de l'aixecament militar
El dia 19 el general Franco va arribar a la ciutat de Tetuan per a posar-se al capdavant de les tropes africanes dirigint-se cap a la Península al capdavant de l’exèrcit. El mateix dia, Mola va decretar l'estat de guerra a Pamplona, on gràcies als carlins controlaria Navarra. Els colpistes triomfen a zones com Sevilla, Galícia, Navarra i Mallorca, però fracassen a Madrid, Catalunya, València i el País Basc, on la resistència popular ho impedeix, donant lloc a la guerra civil. -
Tropes de Yagüe
Les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
Tancament de la frontera francesa
Al nord aquesta acció va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. Seguidament, Mola va ocupar Irun i Sant Sebastià. Ja a l'octubre l'exèrcit de Galícia va poder connectar amb Oviedo que es trobava aïllada en territori republicà. -
Gran ofensiva sobre Madrid
Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
Batalla del Jarama
Els nacionalistes atacarien el sud de Madrid, però no van tenir èxit. En aquesta resistència va tenir un gran pes les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pel líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti. -
Ocupació de la costa del Mediterrani fins a Malaga
Exèrcit de nacionals dirigit per Queipo de Llano ocupen el territori, tenint com a suport avions alemanys i italians i dels vaixells i submarins italians que bombardejaven les ciutats des del mar i bloquejaven els ports republicans. -
Fets de maig a Barcelona
Els enfrontaments entre anarquistes (CNT-FAI, POUM) i comunistes (PSUC, PCE) pel control de la Telefònica de Barcelona desemboquen en una lluita fratricida al bàndol republicà. La violència causa centenars de morts i desemboca en una repressió contra el POUM, amb l’assassinat d’Andreu Nin per agents soviètics. -
Caiguda del govern de Largo Caballero. Negrín assumeix el poder
Largo Caballero dimiteix arran dels Fets de Maig i l’oposició comunista. Negrín forma un nou govern, amb un fort suport del PCE i de la Unió Soviètica. -
Batalla de Guadalajara
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, onvan sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
Period: to
2a Etapa
-
Bombardeig de Guernika
El general Mola va dirigir una ofensiva contra el Pais Basc realitzada pels nacionals. La ciutat de Guernika va ser atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, on va quedar totalment destruïda. El bombardeig no tenia cap objectiu militars sinó que va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
Ocupació Bilbao
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
Batalla de Brunete
Els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord. -
Batalla de Belchite
Els republicans també iniciarien una ofensiva, però al front d'Aragó on duraria aproximadament 1 semana. -
Ocupació de Franco a Astúries i Santander
Franco aconseguiria entrar a Santander i Astúries, on la República perdria la seva indústria metal·lúrgica, cosa que va significar un cop molt dur. Aquests succesos van durar del 26 d'agost fins el 1 de setembre. -
El govern de la República es trasllada de València a Barcelona
Amb la pèrdua del nord, el govern de Negrín decideix situar-se a Barcelona, un dels últims grans centres de resistència republicana. -
Period: to
3a Etapa
-
Ofensiva republicana sobre Terol
Les tropes republicanes van aconseguir ocupar Terol, en una ofensiva que va ser part de la seva estratègia per recuperar territori al front d'Aragó. -
Recuperació de Terol per part de les tropes franquistes
Després d'una ofensiva franquista, les tropes de Franco van reprendre el control de la ciutat de Terol. -
Inici de la campanya d'Aragó per part de Franco
Aquesta ofensiva va ser una resposta a l'esgotament de les forces republicanes i va portar a la victòria franquista, amb l'objectiu de conquerir el territori de l'Aragó i ampliar el control sobre la península. -
Entrada de les tropes franquistes a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses + Retirada republicana a la riba esquerra del Segre i ocupació de Lleida per part de les tropes franquistes
Aquestes localitats van ser ocupades per les forces franquistes durant la seva ofensiva a Catalunya. Una semana més tard els republicans es van retirar a la riba esquerra del riu Segre, i Lleida va ser ocupada pels nacionals. Després d'aquesta ocupació, Lleida va passar a ser una línia de front, amb el riu Segre com a límit fronterer entre els nacionals i els republicans durant gairebé nou mesos. -
Arribada de les tropes franquistes al Mediterrani ocupant Castelló +
Després de rebutjar qualsevol negociació, l'exèrcit franquista va entrar a Madrid, i en només tres dies van ocupar la resta del territori controlat per la República. -
Batalla de l'Ebre
L'Estat Major republicà va llançar una última gran ofensiva durant la Guerra Civil Espanyola. En aquesta ofensiva, les forces republicanes van aconseguir travessar el riu Ebre i van conquerir diverses localitats com Ascó, Mora d'Ebre, Flix i altres poblacions de la zona. També van prendre posicions a llocs estratègics com la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella -
Negrín ordena la retirada de les Brigades Internacionals
Amb la intenció de mostrar voluntat de negociació, el govern republicà desmobilitza les Brigades Internacionals, però Franco no fa cap pas per negociar la pau. -
Acord de Munic
França i Gran Bretanya accepten les exigències de Hitler sobre Txecoslovàquia i opten per no intervenir en conflictes com el de la Guerra Civil Espanyola. Això suposa un cop dur per la República, que veu com les democràcies europees l’abandonen. -
Entrada de les tropes franquistes a Mora d'Ebre
La contraofensiva franquista començaria a l'octubre, on les forces franquistes van llançar una gran contraofensiva per trencar les línies republicanes al front de l'Ebre. Seguidament, en novembre l'exèrcit franquista va aconseguir entrar a Mora d'Ebre, una localitat important al llarg del riu Ebre. Finalment, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se definitivament a la riba esquerra del riu Ebre, marcant la fi de la batalla de l'Ebre i un cop dur per l'exèrcit republicà. -
Period: to
4a Etapa
-
Inici de la gran ofensiva franquista sobre Catalunya
L'exèrcit franquista va començar una gran ofensiva des de diversos punts. Pel nord, van trencar el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre, mentre que pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L'ofensiva va avançar ràpidament, amb una resistència republicana mal coordinada i feble. -
Entrada de les tropes franquistes a Tarragona
L'aviació franquista va bombardejar nombroses localitats catalanes com a part de l'ofensiva per desmantellar la resistència republicana. -
Entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona
Aquesta va ser una de les fites més importants de la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Caiguda de Girona
Girona va caure a mans franquistes, consolidant la seva victòria a Catalunya. -
Retirada de l'exèrcit republicà i exili dels líders republicans
els presidents de la República, Manuel Azaña, de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, del govern basc, José Antonio de Aguirre, el cap del govern republicà, Juan Negrín, i el president de les Corts, Diego Martínez Barrio, es van exiliar a França. -
Inici de la repressió franquista
A partir de la caiguda de Catalunya i el febrer de 1939, va començar una repressió massiva per part del règim franquista, que va provocar milers de morts i empresonaments. La Llei de Responsabilitats Polítiques va ser una mesura clau en aquest procés. Aquesta llei tenia com a objectiu "liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja". -
Arribada de les tropes franquistes a Puigcerdà i Portbou
Amb aquesta ocupació, es va tancar la campanya d'ocupació de Catalunya. -
Reconixement oficial del govern franquista
França i Gran Bretanya van reconèixer oficialment el govern de Franco, consolidant la victòria franquista i la legitimitat del nou règim. -
Renúncia de Manuel Azaña com a president de la República
Després de l'exili, Manuel Azaña va renunciar al seu càrrec com a president de la República, concloent així la seva etapa política dins de la República espanyola. -
Period: to
Fi de la República
-
Cop d'estat del coronel Casado
El coronel Casado va donar un cop d'estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que incloïa membres socialistes, anarquistes i republicans, però va excloure els comunistes. Aquest consell va intentar negociar una pau amb Franco, buscant una solució sense represàlies. -
Entrada de les tropes franquistes a Madrid
Després de rebutjar qualsevol negociació, l'exèrcit franquista va entrar a Madrid, i en només tres dies van ocupar la resta del territori controlat per la República. -
Signatura del comunicat de la fi de la guerra per part de Franco
Franco va signar aquest comunicat a Burgos, anunciant la fi de la guerra civil espanyola. Aquest va ser l'últim comunicat oficial de la guerra, on es declarava la derrota de l'exèrcit republicà i la fi del conflicte.