-
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Period: to
Període entre guerres
-
Period: to
Escola de Chicago
Estudi de la perspectiva interpretativa. -
Final de la concepció de "societat de masses"
La premsa era considerada un mitjà de comunicació de masses amb un paper social que tenia influència en l'opinió pública i permet que les persones es comuniquen entre elles. -
Teoria de l'interaccionisme simbòlic de Mead i Blumer
INTERPRETATIVA. Principal corrent de la perspectiva interpretativa. L'ésser humà no viu aïllat, no pot no comunicar-se (Escola de Palo Alto). "Jo he de saber definir-me a mi mateix, a l'altre i percebre les normes i valors que regeixen la interacció. -
Period: to
Primeres teories de la comunicació assimilades per la societat
Sense establir teories fermes de la comunicació, hi ha convencions socials, com la de l'agulla hipodèrmica, que no necessiten formulacions específiques. La societat es dibuixa com a un objecte passiu mogut per estímuls actius provinents dels mitjans de comunicació, de manera que s'adopten com a propis. -
Period: to
Industrialització de la cultura i la informació
Els anys 20 es converteixen en una època de consumisme generalitzat i això promou la industrialització de la cultura i la informació, amb un auge de la propaganda i la manipulació dels mitjans potenciada per una percepció conductista de l'audiència (davant d'un estímul l'ésser humà respon, no actua), dintre del model mecanicista. -
Teoria de l'opinió pública de Walter Lippmann
INTERPRETATIVA. Lippmann qüestiona en aquest estudi de 1922 la democràcia per la suposada construcció de mapes de la realitat, i pseudoentorns, per part de la premsa: quan el periodisme explica la realitat genera una realitat de segon ordre i el lector l'ha d'entendre des de la pròpia perspectiva. L'opinió pública es col·loca com a base de tot el sistema democràtic a partir de tres elements: els esdeveniments reals, les imatges psíquiques del lector i l'actuació de l'individu al respecte. -
Crac del '29
Caiguda del mercat de valors d'Estats Units que va donar lloc a la Crisi del '29 i a la Gran Depressió. -
Period: to
'Mass Communication Research'
Estudi de la recerca administrada de les teories de la comunicació des d'una perspectiva funcionalista. -
Period: to
Funcionalisme de rang intermedi
A mig camí entre el funcionalisme i la perspectiva crítica. -
Period: to
Mobilització social
En el context de la Gran Depressió dels anys 30, la societat es refugiava en la ràdio per informar-se i entretenir-se, amb programes com el d'Orson Welles. Amb els fets succeïts en l'adaptació radiofònica de 'La Guerra dels Mons' es deixa enrere la concepció mai formulada però assimilada de l'agulla hipodèrmica i l'impacte directe dels mitjans, poderosos, en els individus, febles. -
Period: to
Escola de Frankfurt
Els autors de l'Escola de Frankfurt estudien els mitjans de comunicació de masses des de la perspectiva crítica i el vessant freudomarxista (basat en la psicoanàlisi i la doctrina socialista de Marx) amb la concepció desencantada de la realitat mitjançant la inducció analítica. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
'La influència de la ràdio', de Lazarsfeld
FUNCIONALISME. Lazarsfeld publica el seu estudi 'La influència de la ràdio', que assenyala que les audiències són les que busquen i selecciones els continguts segons les seves preferències. -
La Guerra dels Mons d'Orson Welles
Petit documental que relata el que va passar i conté fragments de l'àudio original. A partir de la reacció d'una sisena part dels oients del progrema d'Orson Welles (un milió de sis milions), que va fugir d'Estats Units en donar per certa la informació donada en l'adaptació radiofònica de 'La Guerra dels Mons', novel·la escrita per Herbert George Wells, es va començar a estudiar l'efecte dels mitjans en la societat. -
Period: to
Dictadura Franquista a Espanya
-
Period: to
Segona Guerra Mundial
-
Teoria dels efectes limitats i de la comunicació persuasiva de Lazarsfeld
FUNCIONALISME. El receptor és actiu, humà, i reacciona als estímuls segons el que ha viscut, amb emocions i variables de selectivitat: escull a què exposar-se (exposició), percep segons coneixements, creences i disposicions prèvies (percepció) i aprènmi reté el que més el motiva, li interessa o li sembla més útil (aprenentatge i retenció). De totes formes, els mitjans sí tenen influència en les persones segons el comunicador, el mitjà i el missatge (contingut, estructura i estil). -
'The Invasion from Mars. A study in the Psychology of Panic', de Hadley Cantril
Es publica 'The invasion from Mars. A study in the Psychology of Panic', basat en els fets succeïts en la narració radiofònica de 'La Guerra dels Mons' per Orson Welles. Per primera vegada s'estudia la comunicació valorant la credibilitat del mitjà, el context, la psicologia dels oients... Per què un milió va fugir i cinc milions es van quedar a casa? -
Teoria dels usos i les gratificacions
FUNCIONALISME. Katz, Blumler i Gurevitch van començar a estudiar els usos i els efectes de la comunicació el 1940, tot i que no van acabar fins al 1970. Efecte: comportament deduït de l'impacte d'un mitjà receptor. Fució: conseqüències observables i objectives d'un mitjà sobre la societat. Ús: com i per què les persones utilitzen els mitjans. Gratificacions: Informar-se, identificar-se, integrar-se i entretenir-se. -
Period: to
Model organísmic
La comunicació es converteix en una recerca homologada, en l'objecte d'estudi per excel·lència. -
Teoria dels dos esglaons de Lazarsfeld, Berelson i Gaudet
FUNCIONALISME. L'emissor destribueix un missatge des d'un mitjà, però la informació pot arribar al destinatari directament o a partir de líders d'opinió, individus més potents que interpreten i filtren el missatge i es converteixen en referències per al destinatari. Es tracta, així, d'una influència mediada dels mitjans. -
Teoria del 'gatekeeper', de Kurt Lewin
Aquesta teoria es basa en els principis dels periodistes per incloure o no unes informacions determinades en el diari o en l'agenda del dia. -
Teories de Lasswell
FUNCIONALISME. Qui, diu què, en quin canal, a qui, amb quins efectes? Es veuens els mitjans no com a una eina de manipulació, sinó com a un instrument que ajuda a complir funcions d'integració social, els individus són actius. Aquí neix el funcionalisme, centrat en el continguts i els efectes, deixant de banda el "qui". Funcions vitals: vigilància entorn, correlació grups socials i transmissió herència cultural. -
'Estudi de la reacció ciutadana davant la pèrdua dels diaris', de Berelson
FUNCIONALISME. Recerca publicada per Berelson sobre la reacció ciutadana davant la pèrdua dels diaris. -
Teoria matemàtica de Shannon
Mesura matemàtica del valor informatiu de la comunicació. Font d'informació, missatge, transmissor, canal, receptor, destinatari, soroll. Diferenciació entre comunicació i informació. -
La teoria de la dramatúrgia social d'Erving Goffman
INTERPRETATIVA. Amb la seva obra 'The presentation of self everyday life', i dintre de l'interaccionisme simbòlic, Goffman estableix l'ordre social de comportament assumit per l'ésser humà per regular expectatives pròpies i al·lienes. Així, es pot fer una metàfora amb el teatre i els rols que desenvolupa cadascú dintre de la societat. -
Teoria de la dissonància cognitiva de Festinger
FUNCIONALISME. Les persones tendim a justificar les actituds dissonants amb el nostre mateix raonament, a posteriori, segons la nostra manera de pensar. Parteix de la hipòtesi del reforçament vs. el canvi d'actitud, que diu que és més assequible reforçar actituds prèvies que no pas provocar canvis d'actituds, per això escollim mitjans afins. -
Period: to
Cultura de masses: apogeu i qüestionament
Europa aporta una nova mirada a la comunicació, fins llavors molt centrada en uns Estats Units hegemònics, de manera que la cultura de masses s'expandeix però també esdevé el blanc de tots els qüestionaments teòrics, amb una mirada crítica cap als significats dels continguts (imperialisme comunicatiu d'EUA), la semiòtica, que estudia els significats articulats dels que es diu. -
Period: to
Estudis Culturals Britànics - Escola de Birmingham
S'estudia des de la perspectiva crítica tot tipus de corrents ideològics. En la transició de la interpretativa a la crítica, entra en joc la subjectivitat cultural -
Period: to
Interaccionisme simbòlic. Escola de Palo Alto
Vigència de l'escola de San Francisco en què es van idear moltes teories de la comunicació interpretatives. -
Teoria de la construcció social de la realitat, de Berger i Luckmann
INTERPRETATIVA. Constructivisme. La realitat és un món subjectiu compartit amb els altres a través del sentit comú, en una interacció constant de percepció i negociació -
Teoria del distanciament en el coneixement
Els professors de comunicació de la Universitat de Minnesota, Phillip J. Tichenor, George Donohue i Clarice N. Olien, van estudiar l'efecte negatiu de l'augment de'informació dels que la posseeixen i la reducció de la d'aquells que no la tenen, la coneguda com a teoria del distanciament del coneixement, ja que el petit primer grup acaba tenint molta informació i poder i, en canvi, la majoria està desinformada. Aquest efecte ha incrementat en els darrers anys a causa de la bretxa digital. -
Teoria de l'espiral de silenci, d'Elisabeth Noëlle-Neumann
Quan un individu té una opinió diferent a la de la resta, a la del seu entorn, tendeix a amagar-la per por a ser aïllat. Això es repeteix en molts altres individus i aquestes opinions personals no surten a la llum i des dels mitjans de comunicació s'ha de fomentar la bona distribució de l'opinió. -
Teoria de l'agenda setting de McCombs i Shaw
FUNCIONALISTA-INTERPRETATIVA. Els mitjans de comunicació, amb la seva manera d'informar, acaben establint el tractament en marcs determinats (frames, teoria del framing) de la realitat social i interpretant-la. A partir d'aquí, s'assenten els temes del dia i l'opinió pública. -
Teoria del model semiòtico-informacional, d'Eco i Fabbri
CRÍTICA. Els autors van criticar la inicial visió del cicle de la informació i van patentar el nom de "descodificació aberrant". -
Period: to
Replantejament de la influència dels mitjans
Es desregulen els sistemes comunicatius i s'inicia una transformació de la recerca amb una clara contextualització de l'ús social dels mitjans en la vida quotidiana, de manera que s'estableix el consum d'informació com a una pràctica cultural estudiada per l'etnografia i els estudis culturals britànics. -
Teoria de les funcions ideològiques del sistema mediàtic i Model Encoding-Decoding, de Hall
CRÍTICA. Stuart Hall defineix les funcions dels sistema mediàtic com a representació, poder i consens en la societat, i alhora classifica tres lectures de les ideologies del públic actiu: preferida o hegemònica, negociada i d'oposició. -
Teoria de Wright
FUNCIONALISME. Fa un inventari de les funcions dels mitjans de comunicació, les tres de Lasswell (vigilància, correlació i transmissió) i n'afegeix l'entreteniment en quatre sistemes: societat, individu, subgrups i cultura. -
Period: to
Fins l'actualitat: Societat de la informació
La informació esdevé l'element central de la societat, sobretot en la vida quotidiana dels ciutadans gràcies a les tendències de transnacionalització dels mercats (contra l'imperialisme cultural estatunidenc), la integració tecnològica (periodisme al minut) i la multiplicació dels canals.
