-
L'incident de Fashoda va esclatar el 18 de setembre de 1898. Va ser un xoc breu entre França i el Regne Unit a Fashoda, Sudan, pel domini del Nil. Els francesos hi van arribar abans, però els britànics els van expulsar al novembre. França va recular, i el Regne Unit va assegurar la victòria. -
La Primera Crisi del Marroc va ser un conflicte diplomàtic entre França i Alemanya pel domini del Marroc. Alemanya va advocar per la sobirania marroquina contra les ambicions franceses de establir un protectorat. A la Conferència d’Algesires, França i Espanya van obtenir major influència, mentre que Alemanya va quedar relegada. Aquesta crisi va ser un dels primers focus de tensió entre potències europees abans de la Primera Guerra Mundial. -
La Primera Guerra Balcànica va enfrontar la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) a l'Imperi Otomà per desallotjar-lo dels Balcans. El conflicte va concloure el 30 de maig de 1913 amb el Tractat de Londres, que va atorgar importants conquestes territorials a la Lliga, però va generar tensions que van desencadenar la Segona Guerra Balcànica. -
El Tractat de Londres de 1913 va posar fi a la Primera Guerra Balcànica, en què Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro van vèncer l’Imperi Otomà, que va perdre gairebé totes les seves possessions europees llevat de la Tràcia Oriental. Els guanyadors es van repartir els territoris, i Albània va esdevenir independent per decisió de les potències, però Bulgària, insatisfeta, va provocar una nova guerra aviat. -
La Segona Guerra Balcànica (1913) va enfrontar Bulgària als seus antics aliats (Sèrbia, Grècia i Montenegro), amb el suport de Romania i l’Imperi Otomà, que van derrotar Bulgària. Va redibuixar les fronteres dels Balcans i va intensificar les tensions prèvies a la Primera Guerra Mundial. -
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, un dels errors més greus de la història, va ocórrer el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, quan Gavrilo Princip, membre d’un grup serbi, va disparar contra ell i la seva esposa després d’un intent fallit amb bomba. Això va provocar que Àustria-Hongria declarés la guerra a Sèrbia, desencadenant una reacció en cadena de les aliances que va submergir Europa en la Primera Guerra Mundial. -
El Pla Schlieffen era l'estratègia alemanya per assegurar una victòria ràpida a la Primera Guerra Mundial: envair França amb la major part de l'exèrcit, travessant Bèlgica per assetjar París i vèncer-la en sis setmanes, mantenint una defensa mínima a l'est contra Rússia. El 1914, l'intent va fracassar: Bèlgica va oposar resistència, el Regne Unit es va unir als aliats, i l'ofensiva es va aturar al Marne, derivant en una guerra prolongada en dos fronts. -
La batalla de Tannenberg (1914) va ser un triomf clau de l’Imperi Alemany contra l’Imperi Rus a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Malgrat la inferioritat numèrica, els alemanys van explotar els errors russos i van encerclar l’exèrcit del general Samsonov, provocant milers de baixes i presoners. Aquesta derrota va aturar l’avenç rus a Prússia Oriental. -
La Batalla del Marne (5-12 de setembre de 1914) va ser decisiva a l’inici de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany va envair Bèlgica per atacar França, però els francesos i britànics els van frenar vora el riu Marne, salvant París. Això va aturar l’ofensiva alemanya ràpida i va marcar l’inici de la guerra de trinxeres. -
Els Acords de Sykes-Picot van ser un acord confidencial entre el Regne Unit i França el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per dividir-se àrees de l’Orient Mitjà un cop l’Imperi Otomà, que dominava la regió, fos derrotat. -
La Batalla de Gal·lípoli va ser un intent frustrat dels aliats, com el Regne Unit i França, d’envair la península de Gal·lípoli durant la Primera Guerra Mundial per establir una ruta cap a Rússia. L’exèrcit otomà, liderat per Mustafa Kemal, va oposar una resistència tenaç. Després de mesos de combats, els aliats van retirar-se sense èxit, patint nombroses pèrdues. Aquesta derrota va reforçar la figura de Kemal, futur fundador de la Turquia moderna. -
La Batalla de Verdun va enfrontar els exèrcits alemany i francès durant la Primera Guerra Mundial al front occidental, estancat en una guerra de trinxeres des del 1915. L’alt comandament alemany va escollir atacar Verdun, un enclavament amb fortificacions i gran significat simbòlic per als francesos. L’objectiu era desgastar l’exèrcit francès amb enormes pèrdues per forçar la capitulació de França, resultant en un combat prolongat i ferotge, un dels més devastadors de la Primera Guerra Mundial. -
La Revolució Russa de 1917 va enderrocar l’Imperi Rus en un procés caòtic. Amb Nicolau II afeblit per la guerra i la fam, el poble es va revoltar, forçant la seva abdicació al febrer. Un Govern Provisional va prendre el control, però els bolxevics de Lenin el van derrocar a l’octubre. Després d’una guerra civil fins al 1922, van crear la Unió Soviètica, transformant Rússia profundament. -
La Declaració Balfour, promulgada pel govern britànic el 2 de novembre de 1917, donava suport a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina, sense afectar els drets de les comunitats no jueves. Aquest document va desencadenar les primeres tensions entre jueus i àrabs a la regió. -
El Tractat de Brest-Litovsk, signat el 1918 entre Rússia i les Potències Centrals, va posar fi a la participació russa a la Primera Guerra Mundial. Després de la Revolució Russa, el govern de Lenin va acceptar importants concessions territorials (com Ucraïna, Polònia, Finlàndia i els països bàltics) per acabar amb el conflicte. Això va permetre a Alemanya reforçar el front occidental, tot i que el tractat va quedar sense efecte després de la seva derrota. -
Els 14 punts de Wilson, presentats pel president nord-americà Woodrow Wilson, buscaven una pau equitativa després de la Primera Guerra Mundial. Promovien principis com la diplomàcia transparent, el lliure comerç, la reducció armamentística, l’autodeterminació dels pobles i la fundació de la Societat de Nacions per prevenir futurs conflictes. Aquests punts van influir en el Tractat de Versalles i en la política global. -
El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Els aliats vencedors (França, Regne Unit i EUA) van imposar dures condicions a Alemanya: pèrdua de territoris, reducció militar, indemnitzacions econòmiques i responsabilitat del conflicte. Tot i que pretenien garantir la pau, el tractat va generar ressentiment a Alemanya i va contribuir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. -
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat el 10 de setembre de 1919 entre Àustria i els aliats, va posar fi a l’Imperi Austrohongarès. Negociat durant la Conferència de Pau de París, va fixar les noves fronteres austríaques i va imposar sancions al país, transformant profundament l’organització d’Europa central després de la Primera Guerra Mundial. -
El Tractat de Neuilly-sur-Seine, firmat el 27 de novembre de 1919, va ser l'acord de pau entre Bulgària i els aliats. Com a conseqüència del seu suport a les Potències Centrals, Bulgària va perdre territoris, va haver de pagar compensacions econòmiques i reduir el seu exèrcit. El tractat va modificar les seves fronteres i va limitar la seva capacitat militar. -
El Tractat de Trianon, signat el 4 de juny de 1920, va obligar Hongria a cedir més de dues terceres parts del seu territori a països com Txecoslovàquia, Romania, Àustria i Iugoslàvia. Això va generar un fort ressentiment i va comportar limitacions militars i econòmiques per al país. -
El Tractat de Sèvres va ser un pacte firmat el 10 d’agost de 1920 entre les potències aliades de la Primera Guerra Mundial i l’Imperi Otomà, que havia estat derrotat en el conflicte. L’objectiu principal era desintegrar aquest imperi i dividir-ne els territoris entre els vencedors. -
La Marxa sobre Roma, el 28 d’octubre de 1922, va ser una mobilització de milers de camises negres feixistes que van pressionar el govern italià en plena crisi política i social després de la Primera Guerra Mundial. Tot i que el primer ministre Luigi Facta volia declarar l’estat de setge, el Rei Víctor Manuel III s’hi va negar i, l’endemà, va nomenar Mussolini primer ministre, consolidant així el règim feixista. -
El 30 de desembre de 1922, es va crear l’URSS amb la unió de Rússia, Ucraïna, Bielorússia i la República Transcaucàsica, després de la Revolució Russa i la Guerra Civil. Sota el lideratge de Lenin, es va establir un estat socialista federal dirigit pel Partit Comunista, convertint-se en una superpotència influent fins al 1991 i una dictadura. -
La ocupació francesa del Ruhr va ser una acció de França i Bèlgica per controlar la regió industrial alemanya del Ruhr, després que Alemanya no pogués pagar les reparacions de guerra imposades pel Tractat de Versalles. Van enviar tropes per administrar les mines i fàbriques clau de la zona. -
La República de Turquia es va fundar el 29 d’octubre de 1923, posant fi a l’Imperi Otomà, que havia perdut poder i territoris des del segle XIX i es va desintegrar després de la Primera Guerra Mundial. Sota la direcció de Mustafa Kemal Atatürk, es va iniciar un procés de modernització i secularització del país. -
El Pla Dawes va ser una iniciativa financera dels Estats Units per facilitar que Alemanya pogués fer front al pagament de les reparacions de guerra imposades pel Tractat de Versalles de 1919. -
Els Acords de Locarno van ser una sèrie de tractats de pau signats a Suïssa entre Alemanya, França, Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia per fomentar la convivència després de la Primera Guerra Mundial. Incloïen pactes d’arbitratge i no agressió, amb l’objectiu d’estabilitzar Europa i integrar Alemanya a l’escena internacional. Tot i això, van perdre força amb l’ascens del nazisme. -
El Crack del 29 va ser una caiguda dramàtica de la Borsa de Nova York que va fer desplomar els preus de les accions. Aquest esdeveniment va donar pas a la Gran Depressió, una crisi econòmica mundial que va provocar fallides bancàries, alt atur (fins al 25% als EUA) i una recessió prolongada. -
La invasió japonesa de Manxúria va començar el 18 de setembre de 1931, quan Japó, aprofitant l’Incident de Mukden, va ocupar aquesta regió del nord-est de la Xina. L’objectiu era controlar els recursos naturals i establir una zona d’influència. L’ocupació va durar fins al final de la Segona Guerra Mundial. -
El 30 de gener de 1933, Adolf Hitler va ser nomenat canceller d’Alemanya pel president Hindenburg, aprofitant la crisi política i econòmica de la República de Weimar. Amb el suport popular del Partit Nazi, va instaurar ràpidament una dictadura gràcies al Decret de l’Incendi del Reichstag i la Llei d’Habilitació, iniciant així el règim nazi que desembocaria en la Segona Guerra Mundial i l’Holocaust. -
El 3 d’octubre de 1935, l’Itàlia feixista de Mussolini va envair Etiòpia per ampliar el seu imperi colonial. Amb armes modernes i químics, va derrotar la resistència etíop i va conquerir Addis Abeba al maig de 1936. La Societat de Nacions va aplicar sancions dèbils, i l’ocupació va durar fins al 1941, reforçant el feixisme i posant de manifest la ineficàcia de l’organisme internacional. -
L’Invasió de Polònia va començar el 1 de setembre de 1939 quan Alemanya nazi va atacar Polònia, donant inici a la Segona Guerra Mundial. Pocs dies després, la Unió Soviètica també va envair Polònia des de l’est. El país va ser ràpidament conquerit i dividit entre ambdós invasors. Aquesta agressió va provocar que França i el Regne Unit declaressin la guerra a Alemanya. -
L’Operació Barbarroja va ser la invasió nazi de la Unió Soviètica iniciada el 22 de juny de 1941. Va ser l’ofensiva militar més gran de la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’ocupar territoris soviètics, destruir l’exèrcit roig i aconseguir recursos. Tot i els avanços inicials, la resistència soviètica i l’hivern rigorós van frenar els nazis, marcant un punt d’inflexió clau en la guerra -
L’atac a Pearl Harbor va ser un atac sorpresa realitzat per l’exèrcit japonès el 7 de desembre de 1941 contra la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a Hawaii. Aquest atac va destruir gran part de la flota americana al Pacífic i va provocar que els Estats Units entressin oficialment a la Segona Guerra Mundial. -
La Batalla de Stalingrad (1942-1943) va ser un dels enfrontaments més decisius de la Segona Guerra Mundial i la primera gran derrota d’Hitler al camp de batalla. Els nazis van intentar conquerir la ciutat, però els soviètics van resistir amb ferocitat. Després de mesos de combats, l’exèrcit nazi es va rendir debilitant-se, i els soviètics van iniciar la seva ofensiva cap a Berlín per acabar amb el règim d’Hitler. -
Un dels esdeveniments més catastròfics de la història va ser el llançament de les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units. Aquestes explosions van causar la mort de més de 250.000 persones i van obligar Japó a rendir-se, posant fi a la devastadora Segona Guerra Mundial. -
El Desembarcament de Normandia, conegut com el Dia D, va tenir lloc el 6 de juny de 1944 i va ser una gran operació militar aliada per alliberar Europa de l’ocupació nazi. Milers de tropes dels Estats Units, Regne Unit, Canadà i altres països van desembarcar a les costes de Normandia (França), iniciant l’ofensiva que va acabar amb la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial. -
La Conferència de Ialta va ser una reunió celebrada a Crimea entre el 4 i l’11 de febrer de 1945, on el president dels EUA, el primer ministre del Regne Unit i el president de l’URSS van planificar la fi de la Segona Guerra Mundial i l’organització de l’era posterior. Van coordinar la derrota d’Alemanya nazi i van establir les bases per a la pau mundial, acordant la divisió d’Alemanya en zones d’ocupació, la creació de l’ONU i la promoció de governs democràtics a Europa. -
La Conferència de Postdam va ser una reunió feta a Postdam (Alemanya) entre els liders dels EUA, el Regne Unit i l'URSS. Va tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial per decidir l'administració i el futur de l'Alemanya i Europa i establir l'ordre mundial de postguerra i gestionar les conseqüències de la guerra.