-
Incident de Fashoda
L'incident de Fashoda va esclatar el 18 de setembre de 1898. Va ser un xoc breu entre França i el Regne Unit a Fashoda, Sudan, pel domini del Nil. Els francesos hi van arribar abans, però els britànics els van expulsar al novembre. França va recular, i el Regne Unit va assegurar la victòria. -
Crisis del Marroc
La Primera Crisi del Marroc va ser un conflicte diplomàtic entre França i Alemanya pel domini del Marroc. Alemanya va advocar per la sobirania marroquina contra les ambicions franceses de establir un protectorat. A la Conferència d’Algesires, França i Espanya van obtenir major influència, mentre que Alemanya va quedar relegada. Aquesta crisi va ser un dels primers focus de tensió entre potències europees abans de la Primera Guerra Mundial. -
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va enfrontar la Lliga Balcànica (Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro) a l'Imperi Otomà per desallotjar-lo dels Balcans. El conflicte va concloure el 30 de maig de 1913 amb el Tractat de Londres, que va atorgar importants conquestes territorials a la Lliga, però va generar tensions que van desencadenar la Segona Guerra Balcànica. -
Tractat de Londres
El Tractat de Londres de 1913 va posar fi a la Primera Guerra Balcànica, en què Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro van vèncer l’Imperi Otomà, que va perdre gairebé totes les seves possessions europees llevat de la Tràcia Oriental. Els guanyadors es van repartir els territoris, i Albània va esdevenir independent per decisió de les potències, però Bulgària, insatisfeta, va provocar una nova guerra aviat. -
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica (1913) va enfrontar Bulgària als seus antics aliats (Sèrbia, Grècia i Montenegro), amb el suport de Romania i l’Imperi Otomà, que van derrotar Bulgària. Va redibuixar les fronteres dels Balcans i va intensificar les tensions prèvies a la Primera Guerra Mundial. -
Assassinat arxiduc Francesc Ferran
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran, un dels errors més greus de la història, va ocórrer el 28 de juny de 1914 a Sarajevo, quan Gavrilo Princip, membre d’un grup serbi, va disparar contra ell i la seva esposa després d’un intent fallit amb bomba. Això va provocar que Àustria-Hongria declarés la guerra a Sèrbia, desencadenant una reacció en cadena de les aliances que va submergir Europa en la Primera Guerra Mundial. -
Aplicació del Pla Schlieffen
El Pla Schlieffen era l'estratègia alemanya per assegurar una victòria ràpida a la Primera Guerra Mundial: envair França amb la major part de l'exèrcit, travessant Bèlgica per assetjar París i vèncer-la en sis setmanes, mantenint una defensa mínima a l'est contra Rússia. El 1914, l'intent va fracassar: Bèlgica va oposar resistència, el Regne Unit es va unir als aliats, i l'ofensiva es va aturar al Marne, derivant en una guerra prolongada en dos fronts. -
Batalla de Tannenberg
La batalla de Tannenberg (1914) va ser un triomf clau de l’Imperi Alemany contra l’Imperi Rus a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Malgrat la inferioritat numèrica, els alemanys van explotar els errors russos i van encerclar l’exèrcit del general Samsonov, provocant milers de baixes i presoners. Aquesta derrota va aturar l’avenç rus a Prússia Oriental. -
Batalla de Marne
La Batalla del Marne (5-12 de setembre de 1914) va ser decisiva a l’inici de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit alemany va envair Bèlgica per atacar França, però els francesos i britànics els van frenar vora el riu Marne, salvant París. Això va aturar l’ofensiva alemanya ràpida i va marcar l’inici de la guerra de trinxeres. -
Acords de Sykes-Picot
Els Acords de Sykes-Picot van ser un acord confidencial entre el Regne Unit i França el 1916, durant la Primera Guerra Mundial, per dividir-se àrees de l’Orient Mitjà un cop l’Imperi Otomà, que dominava la regió, fos derrotat. -
Batalla de Gal·lípoli
La Batalla de Gal·lípoli va ser un intent frustrat dels aliats, com el Regne Unit i França, d’envair la península de Gal·lípoli durant la Primera Guerra Mundial per establir una ruta cap a Rússia. L’exèrcit otomà, liderat per Mustafa Kemal, va oposar una resistència tenaç. Després de mesos de combats, els aliats van retirar-se sense èxit, patint nombroses pèrdues. Aquesta derrota va reforçar la figura de Kemal, futur fundador de la Turquia moderna. -
Batalla de Verdun
La Batalla de Verdun va enfrontar els exèrcits alemany i francès durant la Primera Guerra Mundial al front occidental, estancat en una guerra de trinxeres des del 1915. L’alt comandament alemany va escollir atacar Verdun, un enclavament amb fortificacions i gran significat simbòlic per als francesos. L’objectiu era desgastar l’exèrcit francès amb enormes pèrdues per forçar la capitulació de França, resultant en un combat prolongat i ferotge, un dels més devastadors de la Primera Guerra Mundial. -
Revolució russa
La Revolució Russa de 1917 va enderrocar l’Imperi Rus en un procés caòtic. Amb Nicolau II afeblit per la guerra i la fam, el poble es va revoltar, forçant la seva abdicació al febrer. Un Govern Provisional va prendre el control, però els bolxevics de Lenin el van derrocar a l’octubre. Després d’una guerra civil fins al 1922, van crear la Unió Soviètica, transformant Rússia profundament. -
Declaració Balfour
La Declaració Balfour, promulgada pel govern britànic el 2 de novembre de 1917, donava suport a l’establiment d’una llar nacional jueva a Palestina, sense afectar els drets de les comunitats no jueves. Aquest document va desencadenar les primeres tensions entre jueus i àrabs a la regió. -
Tractat de Brest-Litovsk
El Tractat de Brest-Litovsk, signat el 1918 entre Rússia i les Potències Centrals, va posar fi a la participació russa a la Primera Guerra Mundial. Després de la Revolució Russa, el govern de Lenin va acceptar importants concessions territorials (com Ucraïna, Polònia, Finlàndia i els països bàltics) per acabar amb el conflicte. Això va permetre a Alemanya reforçar el front occidental, tot i que el tractat va quedar sense efecte després de la seva derrota. -
14 punts de Wilson
Els 14 punts de Wilson, presentats pel president nord-americà Woodrow Wilson, buscaven una pau equitativa després de la Primera Guerra Mundial. Promovien principis com la diplomàcia transparent, el lliure comerç, la reducció armamentística, l’autodeterminació dels pobles i la fundació de la Societat de Nacions per prevenir futurs conflictes. Aquests punts van influir en el Tractat de Versalles i en la política global. -
Tractat de Versailles
El Tractat de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, va posar fi oficialment a la Primera Guerra Mundial. Els aliats vencedors (França, Regne Unit i EUA) van imposar dures condicions a Alemanya: pèrdua de territoris, reducció militar, indemnitzacions econòmiques i responsabilitat del conflicte. Tot i que pretenien garantir la pau, el tractat va generar ressentiment a Alemanya i va contribuir a l’esclat de la Segona Guerra Mundial. -
Tractat de Saint-Germain
El Tractat de Saint-Germain-en-Laye, signat el 10 de setembre de 1919 entre Àustria i els aliats, va posar fi a l’Imperi Austrohongarès. Negociat durant la Conferència de Pau de París, va fixar les noves fronteres austríaques i va imposar sancions al país, transformant profundament l’organització d’Europa central després de la Primera Guerra Mundial. -
Tractat de Neuilly
El Tractat de Neuilly-sur-Seine, firmat el 27 de novembre de 1919, va ser l'acord de pau entre Bulgària i els aliats. Com a conseqüència del seu suport a les Potències Centrals, Bulgària va perdre territoris, va haver de pagar compensacions econòmiques i reduir el seu exèrcit. El tractat va modificar les seves fronteres i va limitar la seva capacitat militar. -
Tractat de Trianon
El Tractat de Trianon, signat el 4 de juny de 1920, va obligar Hongria a cedir més de dues terceres parts del seu territori a països com Txecoslovàquia, Romania, Àustria i Iugoslàvia. Això va generar un fort ressentiment i va comportar limitacions militars i econòmiques per al país. -
Tractat de Sèvres
El Tractat de Sèvres va ser un pacte firmat el 10 d’agost de 1920 entre les potències aliades de la Primera Guerra Mundial i l’Imperi Otomà, que havia estat derrotat en el conflicte. L’objectiu principal era desintegrar aquest imperi i dividir-ne els territoris entre els vencedors.