-
al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l`enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
A Ròmul, fundador i primer rei de Roma, s'atribueix, segons la tradició, la creació del Senat, els comicis curiats i la divisió del poble en tribus. -
Numa Pompilio va ser el segon rei de Roma, successor de Ròmul. -
Tulo Hostilio o Tulio Hostilio va ser el tercer rei de Roma. Era llatí i un home entrat en anys quan va accedir al poder. Va succeir Numa Pompilio després de l'interregne d'un any, com era habitual. -
Ancus Marcius va ser el darrer rei d'origen sabí, nét del segon rei, Numa Pompilio, per part materna. Posteriorment va decidir nomenar Tarquinio Prisco com a tutor o instructor dels seus fills. Anco Marcio seria recordat com un dels grans reis de Roma. -
Lucio Tarquinio el Soberbio va ser el setè i últim rei de la Monarquia romana. -
Va ser el sisè rei de Roma, segons la història tradicional de la ciutat. Successor de Tarquini Prisco -
Va ser el setè i darrer rei de l'antiga Roma abans que es convertís en república. -
Varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Monarquia electiva, no hereditària.
El rei tenia els poders màxims:
Administrava justícia
Manava l’exèrcit
Era summe sacerdot
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat. -
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis, Magistrats i Senat. Societat jerarquitzada: Patricis: Families riques, Cavallers rics per les guerres, Plebeus Comerciants, Lliberts esclaus lliberats, Esclaus no es consideraban persones, Dones tutelades per un home, Drets: Civils: Noms romans, contraure matrimoni, professions, Polítics: Votar, Magistrat, Fer Sacrificis. Deures: Presentar-se al cens, Servir a l’exèrcit, Pagar tributs. Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
-
Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades 🡪 Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, lo anomenaban mare noustrum, dominaven totes del terres, als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
En aquest territori es van mesclar pobles molt diferents, tots van ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es van establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar, derrota rivals guerra civil, 27 d.C. rep titol August, concentra poders civils, consol vitalisi, militars i religios. La seva mort s’organitzà el culte imperial, Emperadors eren deu. S.I. II d.C. Destaca la romanització. És a dir, es potencia la integració de la cultura romana amb la vida d'altres pobles (llengua (llatí), lleis (dret romà), déus, arts, etc.).
-
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic i el desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
-
obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
Revoltes Populars; desigualtats Patricis-Cavallers, beneficiaris conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici: Cavallers es beneficien, patricis es beneficien, plebeus, principalment pagesos, no es beneficien.
Revoltes d’esclaus, Conseqüències: Es dóna poder als generals dictadors sufocar les revoltes, militars augmentant el poder -
S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret, idees principals, 1 sol deu tots són iguals per ell, humans estimats i perdonats, es comporten bé tenen despres de mort la vida eterna. Difusió cristianisme entre gentils, per Pau de Tars amb més èxit, primeres comunitats cristianes reunien iglésies dirigides bisbes, galeries subterrànies. L'any 313 dC. l'emperador Constantí va permetre cristians practicar seva religió lliurement. L'any 380 dC, l'emperador Teodos va posar Cristianisme religio oficial
-
S.III dC s’aturen conquestes, fronteres es tornen insegures, afeblimer l’autoritat imperial augment, poder dels caps militars l’exèrcit, crisi econòmica, augment impostos per afrontar les despeses militars.
395 d.C. Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa.
S.V dC, pressió pobles germànics empesos pels huns fa s’instal·lin a l’Imperi d’Occident provoquen (476 dC, Odoacre, rei ostrogot, destitueix al emperador de Roma. Orient l’imperi es va mantenir mil anys més.