Roma, de la república a l'imperi

Monarquia: Fundació de Roma

753 BCE

La ciutat de Roma fou el centre i l'origen d'una civilitcació, la romana, que es va expandir per nombrosos territoris i va dominar bona part del món al llarg de molts segles

Monarquia: Reis Llatins

700 BCE

Rómulo i els sis governants successius eren anomenats "reis" no van heretar el títol, però van ser elegits. Els reis no eren governants absoluts: van respondre a un senat electe. Els set turons de Roma estan associats, en llegenda, als set primers reis. El primer rei: Romulus 753-715. El segon: Numa Pompilius 715-673. El tercer: Tullus Hostilius 673-642. El quart: Ancus Martius 642-617. El cinquè: L. Tarquinius Priscus 616-579. El sisè:Serviu Tulli 578-535. I el setè: Tarquinius Superbus 534-510

Monarquia: Reis Etruscos

600 BCE

Els etruscs, que vivien a Etruria, eren coneguts com tirrhians pels grecs. Van estar a la seva altura a Itàlia des del segle VIII fins al segle V a. C. Heròdot (450 a. C.) informa, com a teoria del seu origen, que els etruscs venien d' Àsia Menor. Encara els consideren autòctons de la península Itàlica.
Els etruscs vivien en la moderna Toscana, a la zona delimitada pels rius Tiber i Arno, els Apenins i el Mar Tirreno.

INICI DE LA REPÚBLICA

509 BCE

L'any 509 a.C., disconformes amb la política autoritària de la Monarquia, les famílies aristocràtiques de Roma, amb el suport del poble, van fer caure l'últim rei etrusc: Tarquini el Superb. Roma es va convertir en una república.

República i Imperi: Conquestes militars

300 BCE

Com va succeir amb la majoria de les civilitzacions antigues, l'exèrcit romà va servir per al triple propòsit d'assegurar les seves fronteres, explotar les zones perifèriques mitjançant mesures tals com imposar tributs sobre els pobles conquerits i mantenir l'ordre intern.

República: Revolta de Grac

133 BCE

Els Grac van ser una notable família romana d'origen plebeu que formava part de la gens Semprònia.
Un esclau fugitiu amb el nom de Semproni Grac es va fer passar per un fill de Tiberi Grac, però no pertanyia a la família. Vegeu Luci Equici

Imperi (Crisi): Edicte de Caracal.la

212

Es coneix com a edicte de Caracal·la la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa. Aquest fou un dels documents amb més transcendència de la història de Roma i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de ciutadania romana a totes les persones lliures de l'imperi.

mperi (Imperi d'Occident): Divisió de l'Imperi

395

Roma, una civilització que havia durat més de 1.000 anys, que havia conquerit innombrables territoris i que havia expandit la seva cultura per gairebé tot el món conegut a l'antiguitat, va entrar en una greu crisi a partir del segle III d.C.
Al segle V d.C., l'Imperi s'havia fraccionat i la zona occidental havia desaparegut, conquerida pels pobles germànics.

Imperi: Invasions bàrbares

398

Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del segle iv fins al segle vi.

Imperi (D'Orient) Regnes Germànics: Desposició de l'emperador

476

L'any 476, Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que fou l'últim emperador romà d'Occident. A Europa es va iniciar una nova època: els historiadors parlen de la fi de l'an tiguitat i de l'inici de l'edat mitjana.
A principis del segle V, els pobles germà nics van traspassar les fronteres i van entrar a l'Imperi romà d'Occident, empesos per un poble arribat d'Asia central: els huns.