-
organització per controlar la burguesia del camp, ho van fer els reis , molts d'aquesta gent eran gitans i quinquis ja que estaven acostumats a la violència
-
una policia de l'època que vigilava que tothom complís les normes
-
- Isabel --> reina de Castella -Ferran --> rei d’Aragó Cadascun governava el seu territori
-
-
-
Es van eliminar alguns drets dels camperols que estaven obsoleds
-
El descubriment que va fer Colon d'Amèrica amb l'ajuda dels reis catòlics
-
Les illes Canàries van ser conquistades per els reis Catòlics
-
Per la qual cosa se sap es diu que la reina isabel va morir de càncer de úter. Un cop mor deixa de ser reina de Castella, però Ferran ho segueix sent d'Aragó, Castella és heretat per la filla dels reis Catòlics, Joana.
-
Després d'una guerra amb França els Reis Catòlics van fer atacar la zona baixa d'Italia conquerint així el Regna de Nàpols.
-
El regne de Navarra, que s’havia aliat amb França, va ser envaït per un exèrcit castellà. Finalment, el 1512, va quedar incorporat a Castella, però va conservar les seves lleis i les seves institucions.
-
El rei Ferran mor al any 1516, durant tot el seu regnat intenta treure-li el poder a la seva filla Joana que ell i el marit de la seva filla volen demostrar a la gent que no està en condicions de governar, quan Felip el marit de Juana mor, Ferran refà la seva vida a la busca de més poder.
-
Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556), fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics, i del príncep alemany Felip d’Habsburg, va rebre una gran herència:
- Per part materna, el regne de Castella, Navarra, la Corona d’Aragó, les possessions americanes i els territoris italians.
- Per part paterna, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat. Quan es va morir el seu avi Maximilià d’Àustria, va rebre les possessions alemanyes dels Habsburg i el títol d’emperador (1519). -
-
Les Germanies (1519) van esclatar a la Corona d’Aragó, tot i que els fets més greus es van produir a València i a Mallorca. Va ser una revolta d’artesans i de pagesos que demanaven l’accés als càrrecs municipals i la millora dels arrendaments camperols.
Van apel·lar al rei perquè els defensés, però Carles I s’alià amb la noblesa, que guanyà el 1523. (1519-1523) -
-
La revolta de les Comunitats (1520-1521) va sorgir a diverses ciutats de Castella (Toledo, Segòvia, Àvila, Burgos) com a protesta dels gentilhomes, els artesans i els comerciants per la política econòmica i per la manca de respecte a les lleis del regne.
El conflicte es va estendre i es van produir revoltes camperoles de caràcter antisenyorial. -
-
es va enfrontar a França (1525-1544), el seu gran rival a Europa. Va lluitar moltes vegades contra el monarca francès Francesc I, i el va vèncer a la batalla de Pavia (1525).
-
-
Felip II (1527-1598), fill de Carles I i d’Isabel de Portugal, va regnar sobre un imperi immens, en el qual els dominis americans van assolir la màxima expansió; però com que no era emperador, va poder governar segons els interessos de la monarquia hispànica.
A diferència del seu antecessor, el monarca s’encarregava personalment del govern des de Madrid, que va convertir en capital l’any 1561. A prop de Madrid hi va fer construir l’Escorial, també residència reial i seu del govern. -
Guerres contra els turcs (1529-1541), que amenaçaven la zona del Danubi, on van arribar a assetjar la ciutat de Viena (1529) i el Mediterrani. Per impedir-ne l’expansió, Carles V va decidir ocupar Tunis (1535).
-
-
-
Final de les guerres de religió dels prínceps alemanys en la que Espanya va ser derrotada
-
L’any 1556, dos anys abans de la seva mort, Carles I va abdicar en el seu fill Felip i li va cedir tots els territoris, llevat de les possessions austríaques i del títol imperial alemany, que va lliurar al seu germà Ferran.
-
-
Final de la guerra amb França en la cual guanya Espanya
-
Madrid es constitueix capital i a la vegada Felip II ordena construir l'Escorial.
-
Es divideix Flandes en nord i sud les cuals cada part eren d'una branca de religó diferent.
-
Els problemes més greus es van produir per la persecució dels moriscos granadins, als quals es va prohibir l’ús de la seva llengua, els seus vestits i els seus costums, Això desencadenà la sublevació de Las Alpujarras (1567), sufocada després de tres anys de lluita i que comportà la dispersió d’uns 80.000 moriscos cap a altres zones de la Península.
-
Gran batalla naval entre els turcs i els aliats espanyols
-
Felip II rep en herencia aquest territori, però no l'annexiona a cap corona, és un regne independent, a part.
-
Felip II va preparar una gran flota per envair Anglaterra, va intentar arribar a la costa anglesa però per problemes meteorològics no va poder aconseguir i va ser impossible arribar.
-
Felip III (1598-1621), fill i successor de Felip II, va inaugurar una etapa política dels Habsburg espanyols. Tant ell com els seus successors van renunciar a exercir les tasques de govern i les posà en mans de ministres, els validos o privats.
Felip III va tenir un regnat breu i, general, pacífic. Lliurà el govern al Duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l’exterior, després de signar als Països Baixos la Treva dels Dotze Anys 1609, que reconeixia de fet la independència d’Holanda. -
-
És sobretot a Almeria i Granada, gent de cultura musulmana que es feien passar per cristians catòlics, o canviaven de religió o els tiraven fora, la majoria s'anaven i tenien que abandonar el seu hogas i les seves pertinences, altres però es van quedar fent-se passar per el que realment no eren, quan els enxampaven s'havien d'anar o podien arribar a matar-los.
-
Gran guerra en la que la hegemonia Europea pasa a ser de França
-
-
Amb Felip IV (1621-1665), Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus. Les causes d’aquest canvi les hem de cercar en l’esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
-
A Catalunya l'example va ser La Guerra del Segadors
-
El regnat de l’últim rei dels Habsburg, Carles II (1665-1700), va constituir el moment més crític de l’imperi. Es van ajuntar la incapacitat mateixa del rei, la corrupció dels seus privats, la greu crisi econòmica i la pèrdua de tot pes polític d’Espanya en l’escena internacional. Carles II va morir sense descendència.
