-
Convocatòria dels Estats Generals
Els Estats Generals es van obrir a Versalles al maig del 1789, presidits pel rei i formats pels representatnts de la noblesa, el clero i el tercer estat. La negativa dels privilegiats a acceptar que el vot fóra per persona i no per estament va fer que els diputats d'aquest grup social abandonaren la reunió. -
Creació de l'Assemblea Nacional
Reunits en el pavelló de Versalles, els representants del tercer estat es van erigir en Assamblea Nacional (representants de la nació) i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectira la voluntat de la majoria dels francesos. -
Jurament del Joc de pilota
El Jurament del Joc de la Pilota, va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789, entre els 578 diputats del tercer estat per a no separar-se fins a dotar a França d'una Constitució (a ells se'ls uniran altres 2 diputats de la noblesa i 149 diputats del clero), fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
Period: to
Assemblea Nacional Constituent
En la primera etapa de la revolució, la burgesia moderada va intentar arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per a convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. D'aquesta manera, l'Assemblea Nacional Consttituent va abolir els pilars de l'Antic Règim. -
Presa de la Bastilla
El poble de París va secundar les propostes de l'Assemblea Nacional i el 14 de juliol de 1789 va assaltar la presó de la Bastilla. La revolució es va estendre al camp, on es van cremar residències nobiliàries.
Atemorit per la situació, Lluís XVI va acceptar l'Assemblea Nacional, que havia de convertir França en una monarquia constitucional i posar fi al l'Antic Règim. -
Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà
L'Assemblea Nacional Constituent va abolir els pilars de l'Antic Règim i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, que reconeixia els drets i les llibertats individuals, així com la igualtat de tots els ciutadans davant de la llei i els impostos. -
Constitució del Clergat
La constitució del clergat va ser votada el 12 de juliol de 1790 per l'Assemblea Constituent.
El seu objectiu era reorganitzar en profunditat l'Església de França, transformant als sacerdots catòlics parroquials en funcionaris públics eclesiàstics. La major part dels sacerdots catòlics van prendre partit per la contrarevolució i van passar a ser sospitosos per als revolucionaris, patint persecucions. Molts catòlics que havien recolzat en principi la Revolució van passar a l'oposició. -
Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana
Les dones van participar activament en la Revolució francesa i algunes ven començar a reivindicar la igulatat de drets amb els homes. Entre elles va sobresortir Olympe de Gouges, que va elaborar una Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana. -
Fugida de Varennes
Àustria va organitzar un exèrcit per envair França amb l'objectiu de restablir l'absolutisme; i Lluís XVI va fugir de París per unir-se als austríacs (fugida de Varennes). Malgrat que el rei fou detingut, l'exèrcit austríac va entrar a França i va avançar fins a les portes de París. -
Primera Constitució de França
L'Assemblea Nacional Constituent va promulgar una constitució basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el dret diví. Va establir el sufragi censatari, que donava vot només als homes que tingueren més de 25 anys amb un nivell de riquesa determinat. -
Period: to
Assemblea Nacional Legislativa
Després de l'aprovació de la Constitució es va formar una Assemblea Legislativa, que va elaborar noves lleis per implantar el liberalisme, va obligar la noblesa a pagar impostos i va abolir l'organització gremial. Per defensar la revolució es va crear la Guardia Nacional. -
Period: to
Convenció Girondina
La república francesa va quedar en mans dels girondins, representants del sector més moderat de la burgesia. La nova assemblea es va anomenar Convenció Nacional i va ser elegida per sufragi universal masculí (dret a vot independentment de la riquesa). -
Batalla de Valmy
La batalla de Valmy, també coneguda com el Canoneig de Valmy, es va desarrollar el 20 de setembre de 1792, durant les Guerres Revolucionàries Franceses, al voltant del poblat de Valmy al nord de França. L'exèrcit francés del Nord, comandat per Charles François Dumouriez, i l'exèrcit francés del Centre, liderat per François Christophe Kellermann, van detindre l'avanç de l'exèrcit prussià, dirigit per Carlos Guillermo Fernando, duc de Brunswick-Lunebourg. -
Execució de Lluís XVI i MªAntonieta
La Convenció Nacional va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta. Acusats de traïció, van ser condemnats a mort i executats en la guillotina. -
Period: to
Convenció Jacobina
Pel juny del 1793, els jacobins, el sector més radical de la burgesia, van fer les seues demandes dels sectors populars, van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la seua fase més extrema. -
Insurrecció de la Vendee
Després de la mort del rei i la reina de França, van esclatar noves revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes protagonitzades pels antics privilegiats en l'interior del país. -
Llei del Màximum
Amb l'objectiu de satisfer les demandes de les clases populars, es van promulgar una sèrie de lleis socials; entre d'altres, el control dels preus i els salaris (Llei del Máximum). -
Llei de Sospitosos
El Comité de Salvació Pública, que va otorgar el poder a Robespierre, va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris castigaven amb presó o mort en la guillotina els qui s'oposaven al govern. -
Execució de Robespierre
El Terror i l'actuació dictatorial del govern van provocar l'oposició de bona part de la població i, al juliol del 1794, un colp d'Estat va posar fi al govern jacobí. Robespierre i altres líders jacobins van ser executats en la guillotina. -
Period: to
Directori
La burgesia moderada va tornar a perdre el control de la revolució, que va entrar en la seua tercera i última fase. Es van anul·lar les lleis jacobines i es van promoure el retorn del exiliats a causa del Terror. La constitució de 1795 va otorgar el poder executiu a un govern col·legiat (Directori) i va restablir el sufragi censatari. -
Period: to
Consolat
L'any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i es va inaugurar el Consolat, que es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari. Napoleó pretenia posar fi a la inestabilitat política dels anys de la revolució, consolidar alguns dels principis revolucionaris i fomentar la reactivació econòmica, per mitjà d'un govern que representara els interessos de la burgesia. -
Colp d'Estat de Napoleó
En plena guerra contra les potències absolutistes, el 1799, Napoleó Bonaparte va protagonitzar un colp d'Estat que va posar fi al Directori. -
Period: to
Imperi Napoleònic
A partir del 1803, Napoleó va iniciar la conquista d'Europa, i el 1804 es va fer coronar emperador pel papa. L'organització d'un gran exèrcit i l'ús de noves tàctiques militars li van permetre derrotar les monarquies europees. -
Coronació de Napoleó com a Emperador
Després d'iniciar la conquista d'Europa, Napoleó es va fer nomenar emperador pel papa, al 1804. -
Batalla de Austerlitz
La victoria napoleònica a Austerlitz sobre els dos emperadors (Àustria i Rússia) va marcar el moment de màxima intesitat de la superioritat napoleònica. Alguns territoris conquistats van ser incorporats a França i, en altres casos, es van crear estats satèl·lit governats per francesos. -
Tractat de Fontainebleau
En 1806, després de fracassar el seu intent d'invasió de Gran Bretanya, Napoleó decreta el Bloqueig Continental, que prohibeix el comerç de productes britànics en el continent europeu. Portugal es nega a acatar-ho i Napoleó decideix la seua invasió. Per a això necessita transportar allí les seues tropes.
Amb el Tractat de Fontainebleau s'estimula la invasió militar conjunta de Portugal i Espanya i es permet el pas de les tropes franceses per territori espanyol. -
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig va ser el major enfrontament armat de totes les Guerres Napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó Bonaparte, front a una coalició de nacions (Prússia, Rússia, Suècia i Àustria). -
«Los Cien días» de Napoleó
«Los Cien días» de Napoleó, comprén des del 20 de març de 1815, data de la tornada de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 28 de juny de 1815, data de la segona restauració de Lluís XVIII com a rei de França. Este període posa fi a les Guerres Napoleòniques, així com a l'imperi francés de Napoleó Bonaparte. -
Batalla de Waterloo
Els exèrcits imperials francesos van ser derrotats definitivament a Waterloo per la Gran Bretaya i Prússia.
Després de la derrota, Napoleó va abdicar i fou desterrat a l'illa de Santa Elena, on va morir el 1821.
