-
Dvořák va néixer a Nelahozeves, prop de Praga on va transcórrer la major part de la seva vida. El poble de Nelahozéves, a la vora del riu Vltava distava uns seixanta quilòmetres de Praga, a la regió llavors denominada Bohèmia.
Era el gran de vuit fills. El seu pare tocava el violí i més endevant ell va anar aprenent. -
-
Va estudiar música a l'escola d'orgue de Praga.
I lentament va anar desenvolupant-se com a violinista i violista professional. -
Quan tenia dotze anys, el seu pare l'envia a la ciutat de Slonice, L'envià allà per què es “germanitzés”, perquè aprengués la llengua alemanya; l'alemany era la llengua “oficial”, però per un altre resultava completament indispensable per al futur amo d'una fonda. Tant el director del cor Josef Toman, com el mestre de l'escola alemanya, Anton Liehmann, eren dos músics excel·lents;
-
El pare de Dvorak es traslladà a viure a Slonice.
Atonin es enviat a una altre població més alemnya Bömisch-Kamnitz (situada a la regió de Sudets). -
Antonin retornà a la llar familiar de Slonice i allí hagué d'ajudar al seu pare en les feines pròpies de la fonda,
Tothom aconsselva al pare peruè Antonin anès a estudiar seriosament a un centre de múisca. -
Durant la dècada de 1860 va tocar la viola en l'Orquestra del Teatre Provisional Bohemi, que va ser dirigida a partir del 1866 per Bedřich Smetana.
-
1871 va deixar l'orquestra per a dedicar-se a la composició. Es va enamorar d'una alumna, i va escriure un cicle de cançons, Xiprers, en els que va tractar d'expressar la seva angoixa quan aquesta es va casar amb un altre home. Va superar la decepció, casant-se el 1873 amb la germana de l'alumna, Anna Cermakova.
-
Quan va morir Liehmann, Dvorak va dirigir el seu primer concert per recollir diners per la seva làpida i per tenir més homenatge.
-
Dvorák assolí a realitzar nou viatges a Anglaterra, cinc dels quals els portà a terme entre 1884 i 1886.
El primer fou molt profitós pecuniària i artísticament.
El públic anglès reservà una excepcional acollida tant a la seva música com a llur persona. Fou sobretot l'Stabat Mater, dirigit per ell mateix en el Royal Albert Hall durant el primer viatge, l'obra que millor impressionà als anglesos. -
Va ser quan va ser conegut mundialment per les seves espectaculars composicions
-
Dvorák tornà a dirigir llur Stabat Mater, aquesta vegada en el festival de Worcester. Al retorn d'aquest viatge segon va compondre una Cantata que portava per títol La nóvia de l'espectre.
L'obra va ser estrenada a Pilsen, en la Bohèmia, el març de 1885. -
En el tercer viatge, va representar una obra anomenada "Tràgic", ja que la seva mare acabava de morir. Hi va haver gent que el va comparar amb Beethoven.
Abans del 1886, va fer dos viatges més. -
El tercer viatge es realitzà el 1885 i va estar consagrat principalment a la primera execució de la Setena Simfonia en Re menor. Op. 70. Que acabava de compondre. La va escriure entre desembre de 1884 i març de 1885. D'ella en diu Dvorák que fou realitzada “en una època plena de dubta, amargor, dolor silenciós i resignació”. I afegeix: “Onsevulla que vaig no penso més que en aquesta obra, que ha de commoure al món, i amb l'ajuda de Déu ho assolir-he”.
-
El pare volia que el seu fill fos un músic “seriós”, i el va enviar a l'Escola d'Orgue de Praga, llavors important fundació de petjada alemanya i que el 1890 seria incorporada al Conservatori. De les composicions escrites per Dvorak abans de marxar a Praga resten una polca titulada “No t'oblidis de mi” i un cicle de divuit Lieder titulat “Els xiprers”, algun dels quals fou elaborat més tard per l'autor.
-
Portava tres anys al seu poble creant composicions. En aquest any va fer el sisé i el seté viatge a Anglaterra. També va fer gires per Alemanya i Rússia.
-
En aquest any va fer el vuité viatge a Anglaterra.
També va ser anomenat professor del Conservatori de Praga. -
Des d'aquest any fins al 1895, va ser director del Conservsatori de Nova York.
La condició va ser que s'acceptessin gratuïtament les persones amb molt de talent perquè que no es podien permetre pagar els estudis. -
Va tornar al seu poble, del qual no se'n va moure gaire més. Va reprendre la feia de professor al conservatori.
-
Va estrenar un nou concert que va tenir molt d'èxit en el seu nové i últim viatge.
-
El van anomenar director del Conservatori de Praga, i també el van anomenar Vitalici.
-
El pobre Antoní patia un refredat que el va fer empitjorar d'una arteriosclerosi que ja patia fa uns anys.
-
Va morir a Praga d'una trombosi cerebral, als 63 anys.
El van enterrar al cementiri de Vyšehrad (Praga).
