-
Eleccions municipals d’abril del 1931 (Catalunya)
Les eleccions municipals de l’abril de 1931 es van convertir en un plebiscit sobre la monarquia.
A Catalunya, els resultats van ser favorables als partits republicans i d’esquerres, especialment a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que va obtenir una gran victòria a les principals ciutats.
Els resultats van demostrar el rebuig popular al règim monàrquic d’Alfons XIII, que va haver d’abandonar el país pocs dies després. https://www.youtube.com/watch?v=Q8xcv3Ue9NU -
Exili d’Alfons XIII (Catalunya)
La victòria republicana a Catalunya i a moltes altres zones d’Espanya va accelerar la caiguda de la monarquia.
El 14 d’abril, Alfons XIII va abandonar el país sense abdicar oficialment, fet que va donar pas a la proclamació de la República.
A Catalunya, la fi de la monarquia va ser rebuda amb entusiasme per una gran part de la població. https://www.youtube.com/watch?v=KML74M6f7UU -
Proclamació de la Segona República
Amb la victòria republicana a les eleccions municipals, les principals ciutats d’Espanya proclamen la República. A Barcelona, Francesc Macià proclama la República Catalana dins d’una Federació Ibèrica. A Madrid, el govern provisional republicà assumeix el poder. La jornada es desenvolupa sense violència i amb grans celebracions al carrer. Comença una nova etapa de reformes polítiques i socials -
Proclamació de la República Catalana (Catalunya)
Francesc Macià, líder d'ERC, va proclamar la República Catalana dins una Federació de Repúbliques Ibèriques des del Palau de la Generalitat, causant eufòria popular. El govern de la República Espanyola, presidit per Alcalá Zamora, va rebutjar la declaració. Es van enviar ministres per negociar amb Macià i, finalment, el 17 d'abril, es va arribar a un acord per reconèixer la Generalitat com a govern autònom, a canvi de retirar la proclamació. https://www.youtube.com/watchv=SzVyqODUmEQ -
Creació de la Generalitat de Catalunya (Catalunya)
Per evitar conflictes, es va arribar a un acord amb Macià, qui va acceptar transformar la República Catalana en un govern autònom dins d’Espanya, restaurant la Generalitat de Catalunya com a institució d’autogovern.
Macià es va convertir en president de la Generalitat provisional, amb la missió de redactar un Estatut d’Autonomia per definir el nou marc polític català dins la República Espanyola. https://www.youtube.com/watch?v=5crHfKFjsDI -
Eleccions a Corts Constituents
Es convoquen eleccions per elegir un Parlament encarregat de redactar una nova Constitució. Els partits progressistes obtenen una clara majoria, mentre que la dreta queda debilitada. Els nous diputats republicans i socialistes volen impulsar reformes profundes. Entre els principals objectius hi ha la modernització de l’Estat i la separació entre Església i política. Aquest Parlament marcarà el rumb de la nova República. -
L’Estatut de Núria (Catalunya)
El juny de 1931, després de la instauració de la Generalitat provisional, es va redactar l’Estatut de Núria, un projecte d’autonomia amb competències exclusives en educació, sanitat, justícia i economia. També proposava el català com a única llengua oficial i una Hisenda pròpia. El 2 d'agost de 1931, es va sotmetre el text a un plebiscit a Catalunya, amb un suport massiu del 99% dels vots a favor, reflectint el desig de la societat catalana per l’autogovern. -
Reformes educatives (Catalunya)
Es va impulsar un model d’ensenyament progressista i laic, creant l’Institut-Escola per modernitzar l’educació.
Es van augmentar els pressupostos per construir escoles i formar mestres -
Aprovació de la Constitució de 1931
Les Corts aproven una Constitució moderna i progressista. Espanya es defineix com una República democràtica i laica, amb drets i llibertats per a tots els ciutadans. Es reconeix l’autonomia de les regions, s’estableix la igualtat legal entre homes i dones, i es permet el matrimoni civil i el divorci. També es limita el poder de l’Església, cosa que provoca l’oposició dels sectors conservadors. Aquesta Constitució és una de les més avançades d’Europa en aquell moment. -
Aprovació de la Constitució Espanyola (Catalunya)
La nova Constitució de la República Espanyola va establir un estat laic i descentralitzat, permetent la creació d’Estatuts d’Autonomia per a diferents regions.
Tot i això, va limitar algunes competències que Catalunya reclamava, com el control de l’ordre públic. -
Reforma agrària
El govern impulsa una reforma per reduir la concentració de terres en mans de pocs propietaris, permetent l’expropiació de latifundis per repartir-los entre els camperols sense recursos. L’objectiu és millorar les condicions de vida al camp i augmentar la productivitat agrícola. Tot i això, la reforma avança amb lentitud i troba una forta oposició dels grans terratinents. La manca de canvis reals genera un profund descontentament entre els pagesos, desencadenant nombrosos conflictes socials. -
Dissolució de la Companyia de Jesús (Catalunya)
El govern republicà aprova la dissolució de la Companyia de Jesús com a part de les seves polítiques laïcistes i anticlericals. La mesura afecta Catalunya, on els jesuïtes tenien un paper important en l’educació i en institucions religioses. Això provoca una forta oposició dels sectors catòlics i conservadors catalans, que veuen aquesta decisió com un atac als seus valors. -
Cop d’estat fallit del general Sanjurjo
El general José Sanjurjo, contrari a les reformes de la República, lidera un cop d’estat a Sevilla. L’objectiu és derrocar el govern republicà i aturar reformes com la descentralització i la reforma agrària. Però el cop fracassa perquè no aconsegueix prou suport militar ni popular. Sanjurjo és arrestat i condemnat a cadena perpètua, tot i que més tard serà amnistiat i marxarà a l’exili. Aquest intent demostra l’oposició d’alguns sectors militars al nou règim. -
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
El Parlament espanyol aprova l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després d’un llarg debat. Aquest Estatut reconeix la Generalitat com a institució d’autogovern i dona competències a Catalunya en àmbits com l’educació i la cultura. Francesc Macià es converteix en el primer president de la Generalitat restaurada. Aquest pas és molt important per al catalanisme polític, però genera rebuig entre els sectors més centralistes d’Espanya. -
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia (Catalunya)
Després de mesos de debat a les Corts Espanyoles, l’Estatut va ser aprovat amb retallades significatives:
L’ordre públic i la hisenda quedaven en mans del govern central.
Es limitava l’autonomia legislativa i administrativa.
Tot i això, va suposar el primer reconeixement formal de l’autonomia catalana en l’època moderna. -
Normalització lingüística (Catalunya)
El català es va convertir en la llengua principal de l’administració i l’ensenyament. -
Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (Catalunya)
Es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, on Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va obtenir una majoria absoluta (67 escons de 85).
Francesc Macià es va convertir en el primer president de la Generalitat estatutària. -
Formació del govern de Lerroux (Partit Radical) (Catalunya)
Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, arriba al poder amb el suport de la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes). El seu govern adopta una política més conservadora i hostil a l’autonomia catalana. Això genera tensions amb la Generalitat de Catalunya, presidida per Lluís Companys, especialment en qüestions com la Llei de Contractes de Conreu i el finançament de l’autonomia. -
Insurrecció anarquista a Casas Viejas
A Casas Viejas (Cadis), grups anarquistes s’aixequen contra el govern republicà. Proclamen el comunisme llibertari i intenten establir un nou ordre social. La resposta de les forces de seguretat és molt dura: ataquen els rebels i executen camperols sospitosos d’estar implicats. Aquest episodi provoca una gran crisi política i desgasta el govern d’Azaña. Molts sectors de l’esquerra critiquen la repressió i la República perd suport entre els anarquistes. -
Sanitat i assistència social (Catalunya)
Es van aprovar lleis per millorar els serveis sanitaris i garantir una atenció mèdica pública i accessible. -
Fundació de la Falange Espanyola
José Antonio Primo de Rivera funda la Falange Espanyola, un partit feixista inspirat en el feixisme italià. Aquest partit defensa un nacionalisme espanyol extrem i s’oposa frontalment a l’autonomia catalana i als moviments d’esquerra. A Catalunya, la Falange té poc suport en comparació amb altres zones d’Espanya, ja que la política catalana està dominada per forces d’esquerra i nacionalistes. -
Eleccions generals
Les eleccions generals donen la victòria a la dreta, liderada per la CEDA. Els sectors conservadors, catòlics i monàrquics recuperen poder al Parlament. Això suposa un retrocés per a les reformes progressistes de la República. La nova majoria parlamentària comença a desmuntar algunes de les reformes d’Azaña. Aquest canvi polític genera un fort descontentament en els sectors d’esquerra. -
Mort de Francesc Macià i relleu de Companys (Catalunya)
Francesc Macià va morir el 25 de desembre de 1933.
Va ser substituït per Lluís Companys, qui va continuar amb les polítiques progressistes d’ERC. -
Revolució d’octubre
L’entrada de la CEDA al govern és vista per l’esquerra com una amenaça feixista. En resposta, sindicats i partits obrers convoquen una vaga general revolucionària. A Astúries, els miners s’alcen i controlen diverses ciutats, però l’exèrcit, dirigit per Franco, els reprimeix durament. A Catalunya, Lluís Companys proclama l’Estat Català, però el moviment és sufocat i ell és empresonat. La revolta fracassa i agreuja la divisió política i social a Espanya. -
Llei de Contractes de Conreu (Catalunya)
El Parlament de Catalunya aprova aquesta llei amb l’objectiu de protegir els pagesos arrendataris, especialment els rabassaires, establint condicions més favorables per al seu accés a la terra. La llei és durament contestada pels grans propietaris i declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional espanyol el 8 de juny de 1934. Aquest conflicte es converteix en un punt de fricció entre la Generalitat i el govern espanyol, i és un dels factors que portaran als Fets del Sis d’Octubre de 1934 -
Revolució d’Octubre i suspensió de l’autonomia (Catalunya)
L’entrada de la dreta espanyola (CEDA) al govern central va provocar protestes massives a Catalunya i a altres regions d’Espanya.
6 d’octubre 1934: Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola.
Repressió del govern central:
L’exèrcit espanyol va ocupar Barcelona i va empresonar el govern de la Generalitat.
L’autonomia catalana va ser suspesa fins al 1936. -
Escàndol de l’estraperlo i dimissió de Lerroux (Catalunya)
L’escàndol de l’estraperlo esclata quan es descobreix que membres del govern de Lerroux han acceptat suborns per permetre la implantació d’un joc de ruleta il·legal a Espanya. Aquest cas de corrupció desprestigia el govern i provoca la dimissió de Lerroux. La seva caiguda debilita la dreta espanyola i facilita la victòria del Front d’Esquerres a les eleccions de febrer de 1936, fet que permet la restitució de l’Estatut de Catalunya i el retorn al poder de Lluís Companys. -
Eleccions generals
Les esquerres es presenten unides sota el Front Popular i guanyen les eleccions. Es restableixen les reformes republicanes i s’alliberen els presos polítics de la revolució d’octubre. La dreta veu aquesta victòria com una amenaça per a Espanya i comença a conspirar. El clima polític s’enrareix i les tensions augmenten. Cada vegada és més evident que una confrontació és imminent. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Un grup de guàrdies d’assalt, en resposta a l’assassinat d’un company, segresten i assassinen José Calvo Sotelo, líder de la dreta monàrquica. Aquest assassinat és vist com una prova de la incapacitat del govern per controlar la situació. Els sectors militars més reaccionaris utilitzen aquest fet com a justificació per iniciar una rebel·lió. Aquest crim és un dels detonants directes de la Guerra Civil. -
Cop d’estat militar
Diversos generals, entre ells Franco, Mola i Sanjurjo, lideren un cop d’estat contra la República. La rebel·lió triomfa en algunes zones, però fracassa en d’altres, fet que desencadena la Guerra Civil. El país es divideix en dos bàndols: els republicans, fidels al govern, i els sublevats, dirigits pels militars. El conflicte serà llarg i devastador, amb gran implicació internacional. -
Guerra Civil Espanyola
Durant tres anys, Espanya es veu immersa en una guerra brutal entre republicans i franquistes. La guerra rep suport internacional: l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista ajuden Franco, mentre que la Unió Soviètica recolza els republicans. Els enfrontaments són intensos i la població civil pateix bombardejos i repressió. Finalment, els franquistes avancen i prenen el control del país. -
Cop d’estat militar i inici de la Guerra Civil (Catalunya)
L’exèrcit franquista es va revoltar contra la República.
Catalunya va quedar sota control republicà però amb una situació de guerra.
Es van col·lectivitzar fàbriques i terres per part de sindicats i anarquistes