-
Guerra dels set anys
Gran Bretanya, Prússia i Hannover contra França, Àustria, Suècia, Saxònia i Rússia. Portugal va unir-se al bàndol britànic i Espanya, al francès en els darrers anys de guerra.
La part de la guerra dels Set Anys entre britànics i francesos ocorreguda a l'Amèrica del Nord va esclatar el 1754. El tractat de París (1763) va posar fi a la guerra, tant a Europa com a Amèrica. França va perdre la majoria de colònies a Amèrica i Àsia en favor de la Gran Bretanya. -
Period: to
REVOLUCIÓ AMERICANA
-
Motí del Té
Un grup de colons disfressats d'amerindis va llançar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics. Va ser un acte de protesta dels colons nord-americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la guerra d'independència dels Estats Units (EUA). -
Declaració de Drets
En 1774, els representants de les Tretze Colònies es van reunir a Filadèlfia i, després de proclamar la Declaració de Drets, es van iniciar els primers moviments d'armes. -
Declaració d'independència d'Estats units
La Declaració d'Independència dels Estats Units (declaració de la sobirania nacional i divisió de poders, fou signada el 4 de juliol de 1776. Els nous estats van formar una república, regida per un president (Gorge Washington) i una assemblea o congrés, elegit tots dos per tots els habitants majors d'edat. El destí de la nova nació es va lliurar en una guerra amb Anglaterra que va ser difícil per als americans durant els primers anys. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
ECONÒMIQUES:
Guerra dels Set Anys i per l'ajuda als colons anglesos a la independència dels EUA.
Males collites (1788-1789), van elevar el preu i van provocar motins.
Grans despeses de l'Estat. SOCIALS
La noblesa s'oposa a les reformes econòmiques (pagar impostos)
La burgesia desitja ocupar el poder polític a costa de la noblesa IDEOLÒGIQUES
La Il·lustració: fer desaparèixer l'Antic Règim.
La independència dels EUA que va demostrar que aquestes idees eren possibles dur-les a terme. -
Pau de Versalles
L'any 1783 es va signar la pau de Versalles
Gran Bretanya reconeix la independència dels Estats Units, després de la derrota a la batalla de Yorktown. -
Primera Constitució
- Es redacta la Primera Constitució de la història
- S'estableix que els tretze estats tenien
- Autogovern (justícia, ensenyament, policia )
- Divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial)
- President = el poder legislatiu requeia en un ·Parlament bicameral (Congrés i Senat) ·una Declaració de Drets, garantia als ciutadans drets (vida, propietat, justícia ...) ·libertats (premsa, expressió, reunió, judici per jurat ...) .
-
Revolta dels Privilegiats
L'any 1780, els ministres d'Hisenda de Lluís XVI van intentar tallar la crisi econòmica. Per a ells era necessari que els privilegiats paguessin impostos. El que va fer que l'any 1787, el rei convoqués una assemblea per convèncer els privilegiats, però aquests es van negar a pagar impostos. -
1. MONARQUIA CONSTITUCIONAL
1789 - 1792 -
Reunió dels Estats Generals
Es van reunir els Estats Generals a Versalles. Als Estats Generals, la noblesa i el clergat els afavoria votar per estament i als membres del tercer estat el vot per persona.
El rei i els privilegiats van intentar expulsar-los de la sala. I els diputats del tercer estat es van constituir a l'Assemblea Nacional, es van reunir al Saló de l'Joc de la Pilota, on van jurar que romandrien reunits fins a redactar una Constitució. Per això l'Assemblea Nacional va passar a dir-se Assemblea Constituent. -
Period: to
Fases de la revolució
-
Inici Revolució Popular
Davant l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes a París, els ciutadans parisencs es van manifestar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política de Lluís XVI i símbol de l'absolutisme. Comença així la revolució popular. A Lluís XVI no li queda més remei que acceptar les propostes del tercer estat i reconèixer la legalitat de l'Assemblea Nacional Constituent. -
Assemblea constituent
L'Assemblea Constituent volia desmuntar l'antic règim i redactar una Constitució. El règim polític era la monarquia parlamentària. Es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans. Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals. L'Assemblea seria elegida per sufragi censatari: els votants havien de tenir 25 anys i posseir una determinada renda o propietats. -
Asemblea Legislativa
Durant aquest període es van redactar noves lleis per garantir la igualtat de tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar a pagar impostos a la noblesa i abolir els gremis. -
2. CONVENCIÓ REPUBLICANA
L'Assemblea Legislativa va ser reemplaçada per un govern republicà. La Convenció va jutjar i va condemnar Lluís XVI per traïció, i el 21 de gener de 1793 va ser executat a la guillotina. Els Girondinos: alta burgesia, dirigits per Brissot. Eren els més moderats. Acceptaven la monarquia com a forma de govern. Constituïen la dreta revolucionària.
Els Jacobins: burgesia mitjana, dirigits per Robespierre. Eren els més radicals. Estaven recolzats pels sans-culottes i la comuna de París. -
3.DIRECTORI
Després de l'execució de Robespierre i d'altres elements jacobins, la Revolució es va endinsar en una fase moderada. En 1795 es va redactar la Constitució de l'any III, en la qual es reconeixia la sobirania nacional i la separació de poders. A més es va assajar la fórmula del Directori, així denominat perquè el poder executiu quedava en mans de 5 membres (directors). -
Consolat
Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat. Aquesta nova etapa es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució de 1800. Napoleó es va proposar donar estabilitat a França mitjançant un govern que representés els interessos de la burgesia i s'allunyés de el poder als sectors més radicals. -
Period: to
NAPOLEÓ
-
Invasions II
Portugal es va posicionar al costat d'Anglaterra, de manera que Napoleó va decidir envair-ho. En el seu pas cap a Portugal, Napoleó va envair Espanya en 1808. Després de ser vençut Leipzig (1813) va ser desterrat a l'illa d'Elba (1814). Va tornar a el poder durant cent dies (Imperi dels Cent Dies). Després de ser derrotat a Waterloo (1815), va ser desterrat a l'illa de Santa Elena (a l'Atlàntic) on va morir en 1821. -
Invasions I
Napoleó va perseguir la idea d'una Europa unida sota un mateix ordre, es va embarcar en una política imperialista i el seu resultat va ser la formació d'un extens imperi sota el lideratge de França.
La formació d'aquest imperi va ser deguda a una sèrie de victòries militars enfront de russos, austríacs i prussians. Peró Napoleó va fracassar en l'intent de prendre Anglaterra sent bloquejada per mar. -
L'imperi
Es va proclamar emperador després d'anar guanyant poder poc a poc
Aixó va suposar la consolidació definitiva de l'obra de la Revolució:
Va concentrar més poder en la seva persona i es va recolzar en l'alta burgesia i l'Exèrcit.
Va promulgar un nou Codi Civil que garantia la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la propietat privada.
Va mantenir els principis de la Revolució
L'educació va ser utilitzada com un mitjà de control moral i polític, i la llibertat de premsa es va retallar. -
Congrés de Viena
El Congrés de Viena va ser convocat amb l'objectiu de procedir al reajustament territorial d'Europa.
Les quatre grans potències; Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria
van remodelar el mapa d'Europa.
França va tornar a les fronteres que tenia abans de la revolució.
Es va enfortir als "Estats tap" per dificultar una possible expansió francesa
Bèlgica va assimilar a Holanda (Regne dels Països Baixos), Suïssa i Piemont que va incloure Savoia i Gènova
Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris -
Period: to
CONGRÉS DE VIENA
-
Revolució 1820 - Espanya
El moviment es va iniciar a Espanya, on en 1820 el comandant Riego es va pronunciar contra la monarquia absolutista de Ferran VII, donant lloc al Trienni Liberal, en el qual els liberals van aconseguir que el rei jurés la Constitució de 1812 ( "La Pepa"). El moviment va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, que va envair Espanya en 1823 i va restaurar l'absolutisme. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
-
Primers moviments nacionals - Bèlgica
Bèlgica havia estat unida a Holanda en 1815. L'expansió de les idees liberals va fer que en 1830 triomfés la revolució i Bèlgica va proclamar la seva independència dels Països Baixos. Entre 1808 i 1826 les colònies espanyoles d'Amèrica continental es van rebel·lar contra la metròpoli, i es van declarar independents. -
Primers moviments nacionalistes - Grècia
Grècia formava part de l'Imperi otomà o turc des de feia segles. En 1821 es va iniciar la insurrecció, i a l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que al no ser reconeguda pels turcs, va provocar l'inici d'una cruel guerra. En 1827, França i Anglaterra van intervenir militarment i van ajudar a derrotar l'Imperi otomà, que va reconèixer la independència grega en 1829. -
Period: to
UNIFICACIONS
-
Revolució 1830
Es van mesclar reivindicacions de caràcter nacionalista amb interessos de grups minoritaris burgesos i obrers.
L'epicentre d'aquestes revolucions va ser França. Carlos X de Borbó (successor de Luis XVIII) hi havia restablert l'absolutisme monàrquic. Després de les revoltes de 1830 es va veure obligat a abdicar en la figura de Lluís Felip d'Orleans (1830-1848) qui va instaurar un règim polític liberal de signe doctrinari (moderat) amb sufragi censatari. -
Revolució de 1848 - Grècia
A Grècia la revolució, que perseguia la independència respecte a l'Imperi Turc, va ser recolzada per Gran Bretanya i França. Després d'una llarga guerra que va concloure en 1829, Turquia va reconèixer la independència de el nou Estat. -
Revolució de 1848 - França
El moviment revolucionari de 1848 es va caracteritzar per la seva extensió en molts països, va tenir també un component de revolució social i obrera.
El nou govern provisional va implantar la jornada laboral de 10 hores. Van ser creats els Tallers Nacionals, impulsats des de l'Estat.
Després de l'aprovació de la Constitució va ser nomenat president el nebot de Napoleó, qui en 1852 es va proclamar emperador amb el nom de Napoleó III -
Revolució de 1848 - Altres països
Fora de França es van produir revolucions en l'imperi austríac, Polònia, Prússia i Alemanya, però en cap cas van tenir èxit. Tot i el fracàs, les revolucions de 1848 van obrir una nova etapa política: Van ser el punt de partida de les unificacions d'Itàlia i Alemanya. Van suposar un avanç per a les masses socials: ampliació de el dret de vot. Van ser el punt de partida per a una organització de el moviment obrer (sindicats i partits). -
Itàia
Itàlia estava dividida en vuit Estats (Llombardia i Vèneto ocupats per Àustria). Només el Piemont, governat per una monarquia liberal, la dinastia de Savoia, es manifestava a favor de la unificació de tota Itàlia. El procés unificador es va iniciar el 1859, quan Cavour, cap de govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i va aconseguir l'annexió de la Llombardia. Alhora, Garibaldi va enderrocar als monarques dels Estats de centre i sud d'Itàlia (Regne de les Dues Sicilias). -
Alemanya
Alemanya estava fraccionada en 39 estats, i el principal problema era la rivalitat entre Prússia i Àustria. En 1861, Guillem I va accedir al tro prussià i va nomenar canceller a Otto von Bismarck, que va propiciar una política militarista i agressiva amb els Estats veïns per aconseguir la unitat. La victòria li va permetre unir tots els Estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 es va produir la proclamació de la II Imperi alemany i de Guillem I com emperador.