-
La religió cristiana va nèixer a Palestina, a l'est de l'Imperi romà, i es va estendre per tot el territori entre el segles I i III d.C. Aquesta nova religió defensava la igualtat entre totes les persones, i per auet motiu ràpidament va guanyar adepes entre la gent humil.
-
La religió cristiana va néixer a Palestina, a l’est de l’Imperi romà, i es va estendre per tot el territori entre
els segles I i III dC. Aquesta nova religió defensava la igualtat entre totes les persones i per aquest motiu
ràpidament va guanyar molts adeptes entre la gent humil. -
Jesús de Natzaret va predicar el cristianisme durant el regnat de
l’emperador Tiberi (14-37 dC).La nova religió, que va sorgir del
judaisme, considerava que Jesús era el Messies, l’enviat i el fill de
Déu, que va assumir la naturalesa humana sense perdre la seva
condició divina. Jesús va ser executat a la creu cap a l’any 33. -
Ben aviat, al conjunt dels fidels cristians sel’s va anomenar Església i, amb el temps, aquesta comunitat va esdevenir una institució al marge de l’Estat i reconeguda a partir de l’edicte de Milà. Aquesta Institució estava organtizada de forma jeràrquica.
-
L'economia romana va entrar en crisi quan es van acabar les conquestes territorials. Això va comportar una disminució dels ingressos i del nombre d'esclaus
-
degut a la crisis econòmica, la població va abandonar les ciutats i es va començar a concentrar al camp.
-
Al segle tres va començar la decadència de l'imperi romà i al llarg del temps aquest procés acabaria amb la seva caiguda
-
Segons la tradició, el cristianisme va arribar a Hispània a partir de la predicació de sant Pau. La cristianització es va iniciar i va ser més lenta a les ciutats, especialment a l’Andalusia oriental. Al segle III
hi havia nuclis cristians i una Església organitzada, amb bisbes i sacerdots, a la major part de la Península. -
La ràpida difusió del cristianisme arran de l’Imperi va preocupar molt les autoritats romanes, ja que els seus principis debilitaven la unitat política de l’Imperi: la nova religió defensava l’existència d’un sol déu
i negava el culte a l’emperador. -
La debilitat de Roma, deguda a la crisi econòmica i a les lluites
internes pel poder, va encoratjar els diferents pobles germànics a
indtroduir-se cada vegada més dins l’Imperi.Ben aviat, a Roma van adonar-se que una sola autoritat no podia controlar tot el seu territori. És per això que emperadors com Dioclecià o Valentinià van compartir el poder i van dividir l’Imperi temporalment per defensar millor les fronteres. -
Durant el segle V es van generalitzar les incursions dels pobles
germànics, que s’establiren dins del territori romà de manera
permanent i es començaren a organitzar en regnes. L’any 410 el
cabdill visigot Alaric va saquejar la ciutat de Roma. -
L’antic Imperi romà d’Occident va quedar fragmentat en nombrosos regnes, molts dels quals van tenir una vida ben curta. Arreu, els invasors germànics eren una minoria que va imposar el seu predomini militar sobre la població romana autòctona. Amb el temps, però, van adoptar alguns aspectes de la cultura romana, com ara la
llengua llatina i la religió cristiana.
