-
1000 BCE
linici dels romans
en els primers mil.lenni aC a la peninsula Italica hi vivien diferents pobles .Els principals eren tres elsetruscos al nord,els llatins al centre ,i al sud els grecs,que hi havien fundat diverses colonies
llibre socials pg 250 -
1000 BCE
estructura social i politica
'arribava a ser membre de la gens per naixement, per admissió o per entrar a formar part d'una família pertanyent a la gens. Més tard es va admetre també els clients en les gens. Es deixava de pertànyer a una gens per mort, per entrar en una altra gens o per perdre la ciutadania o la llibertat. Tots els membres de la gens portaven un nom gentilici, que se suposava era el de l'avantpassat comú,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
economia
Tot i que la vida se centrava a les ciutats, la majoria dels habitants vivien al camp, on conreaven la terra i tenien cura del bestiar. L'economia estava basada en el sistema de producció esclavista. El nombre d'esclaus d'una Hisenda era variable segons el tipus d'explotació, com més esclaus hi havia en una finca, menys bracers o jornalers calien, i sovint per evitar l'ús d'un nombre excessiu de bracers,
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
els petits dominis
En la petita propietat es reproduïa la situació dels grans dominis, però el cultiu anava a càrrec exclusivament del propietari i de la seva família, i sols com a excepció treballen esclaus. Les quantitats d'animals i productes eren, per tant, menors. Si la propietat era molt petita es cultivava amb aixada, com un petit hort o jardí.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
el comerç
l comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia del final de la República i principis de l'Imperi. Modes i tendències de la historiografia i la cultura popular han tendit a no ocupar-se de la base econòmica de l'imperi en favor de lingua franca que va ser el llatí i les gestes de les legions. Tant la llengua com les legions reberen el suport pel comerç, sent al mateix temps part de la seva espina dorsal.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
la ciutat
La fundació de Roma s'atribueix a tres tribus: els Ramnes, els Ticis i els Lúcers. Aquests tres grups van fundar l'anomenada Roma Quadrata a la Muntanya Palatina. Una altra ciutat fundada per un altre o altres grups en el Quirinal, es va unir a la Roma Quadrata, sorgint així la civitas ('ciutat') anomenada Roma.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
Classes socials
La societat romana, com moltes altres societats antigues, es basava en la desigualtat, i com en tota societat desigual, la tensió entre les classes.
Les classes que es van distingir van ser cinc: patricis, plebeus, esclaus, clients i lliberts. La tensió entre patricis i plebeus i les rebel·lions dels esclaus van ser les més importants notícies polítiques; les tres primeres van ser les classes amb major activitat política;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
El senat
Enfront del rei s'erigeix la institució del Consell d'Ancians (senatus) per contrarestar a la institució reial. Els primers senadors són els representants designats per cada gens. Tenen caràcter vitalici. Com el nombre de gens és invariable (les successives famílies sorgeixen sempre d'un tronc comú i per tant s'integra en alguna de les gens existents) també és invariable el nombre de senadors.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
justicia romana
L'Emperador tenia atribucions judicials, juntament amb els pretors i els seus llegats, i en les ciutats confederades els magistrats locals, quan els havia, o si no n'hi havia als governadors provincials o els seus llegats. Els pretors instruïen el procés i un jutge jurat decidia. Els magistrats definien el punt del drets però la seva aplicació corresponia a altres ciutadans.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
1000 BCE
els grans dominis
Els grans dominis variaven notablement en superfície depenent de la província. Conreaven aquests grans dominis els esclaus, i en els períodes de la collita es contractava a Politors, parcers lliures. El propietari no vivia ni treballava en la hisenda, la visitava periòdicament, encara que a vegades, quan estava en una província allunyada, podia no visitar-la mai. El seu funcionament estava confiat a un villicus -
96 BCE
linperi roma
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, Tiberi, va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de Neró el 68 dC. L'expansió territorial de l'imperi va continuar, l'estat es va afermar, malgrat la perspectiva que el poble tenia dels emperadors com a corruptes.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
476
la caiuguda del inperi roma
La Caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.
Però, en aquell moment, aquest immens imperi patia una greu crisi que a la llarga acabaria amb la seva existència.
viquipedia
