-
Primer rei de Roma -
Al turó Palatí per Ròmul, lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatgers que travessaven la Península Itàlica. -
La monarquia NO era hereditària, sinó electiva. El rei tenia el poder màxim:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
2 rei de Roma.
-
3 rei de Roma.
-
4 rei de Roma.
-
5 rei de Roma.
-
6 rei de Roma.
-
7 i últim rei de Roma (534-509). Durant els 7 reis, 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc
-
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
-
El poder es va dividir en 3 institucions:
Comicidis - reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
3 tipus: Curiats, tribunats, centuriats. Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols. Hi havia més tipus. Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. -
Els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis van formar un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Els plebeus volien la igualtat amb els patricis ja que com a ciutadans havien de pagar imposts i anar a l’exèrcit però no podien participar en la política.
-
Patricis - Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.
Cavallers - Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
Plebeus - Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats (proletaris) i inicialment sense drets polítics.
Lliberts - Esclaus que aconseguien la llibertat.
Esclaus - No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos.
Les dones no es consideren ciutadanes. -
Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
Economia basada en agricultura i ramaderia (hi havia una mica d’artesania i comerç). -
Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques).
Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos.
Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitza la conquesta al 123 a.C. al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca. -
Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August 🡪 concentra tots els poders civils, militars i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial. -
Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista).
Idees i característiques principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
- Les fronteres insegures a causa dels atacs dels pobles germànics i perses generen un afebliment de l'autoritat imperial, amb un augment del poder militar. A més, hi ha una crisi econòmica.
- Teodosi divideix l'imperi entre els seus fills per millorar la defensa.
- La pressió dels pobles germànics, impulsats pels huns, fa la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident .
-
S’aturen les conquestes, les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est 🡪 afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit 🡪 crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.