-
fonoautograf
La primera invenció coneguda d'un dispositiu capaç de gravar so va ser el fonoautògraf, inventat pel francès Leon Scott -
Enregistrament magnètic
En l'època en què Edison va patentar el fonògraf, l'any 1878, el sistema de gravació magnètic s'estava gestant gràcies al fet que Oberlin Smith va començar a gravar converses de telèfon en una corda de piano. Aquest projecte va quedar estancat, ja que la tecnologia electrònica no estava desenvolupada prou com per amplificar, les febles corrents que produïen el camp magnètic gravat. -
disc de vinil
El disc de vinil va aparèixer l'any 1888 al costat del gramòfon, al principi es van gravar discs de 5" a 78 o 80rpm, per a l'època els gramòfons usaven motors a corda, els quals no eren capaços de controlar una velocitat constant de 78 RPM, no fins a l'arribada dels motors asíncrons. Acabat en 1900 es va començar a gravar en ambdues cares.[15] -
gramofon
El gramòfon de Berliner va ser inventat o patentat l'any 1887[14] o 1888,[16] consta d'un plat giratori, un braç, una agulla o pua, un amplificador electrònic i un motor a corda el qual girava a 78rpm.[12] -
discrola
En els 1950 a Xile va aparèixer la discorola, que era un simple tocadiscs, però sense el circuit elèctric d'amplificador electrònic, començà a fabricar-se a finals dels anys cinquanta fins a finals dels anys seixanta, per la Corporació de Ràdio de Xile (CRC), comercialitzat sota la seva pròpia marca CRC, i també amb la marca RCA Victor. La discorola porta un cable de sortida, d'àudio monofònic (un sol canal), aquest cable surt de la càpsula, i passa per un potenciòmetre d'ajust de sortida· -
El magnetòfon de filferro
Acabat el 1911 amb un simple invent, el tub Audion, (més tard va ser millor desenvolupament i conegut com a Triodos), un invent de Llegeix DeForest va ser possible amplificar aquests camps magnètics i fer realitat el magnetòfon de filferro, el primer sistema magnètic d'àudio.[22] -
tocadisc
El tocadiscs va aparèixer per primera vegada el 1925,[19] quan apareixen els primers amplificadors de vàlvules i neix el pick-up -
El magnetòfon de bobina oberta
En 1928, l'alemany Fritz Pfleumer demana una patent semblant pel que fa al principi del gravador de filferro. Aquest utilitza tires de paper o material plàstic recobertes de substàncies polsoses -
El casset compacte
El casset compacte el va introduir l'empresa Philips a Europa l'any 1963 i als Estats Units el 1964, sota marca registrada amb el nom de Compact Casset, amb la idea de reduir la mida tant dels magnetòfons com de les cintes. El casset és una caixa plàstica el més tancada possible perquè no entri pols a la cinta magnètica, amb un rodet amb uns 100 metres (depèn de la durada), de cinta plàstica recoberta d'òxid fèrric o òxid de crom, l'altre rodet és el receptor de la cinta que circula -
Disc compacte
Article principal: disc compacte Les primeres aproximacions al que avui en dia es coneix com a disc compacte es van realitzar a finals dels anys 1970 Durant aquesta època van aparèixer diversos sistemes de videodisc de lectura mecànica i capacitiva, però d'aquests prototips l'únic que ha persistit fins a l'actualitat ha estat el video òptic principalment conegut com a Laser Vision El disc compacte va ser creat per l'holandès Kees Immink, de Philips i el japonès Toshitada Doide Sony el 1979 -
L'era digital
El 15 de desembre de 1978 va sortir a la venda el primer sistema òptic, l'Laserdisc, dos mesos després sortiria a la venda les primeres cintes VHS, i cinc anys després apareix el Disc compacte basat en la tecnologia del Laserdisc. Tot i que va aparèixer el 1978 va ser patentada el 1961, i abans de 1969[29][30] Philips havia desenvolupat un disc de vídeo de manera reflexiva que tenia grans avantatges sobre el transparent. -
La cinta d'àudio magnètica
mitjans de 1980, Sony va desenvolupar el primer sistema de casset digital, conegut com a DAT (per les seves sigles en anglès Digital Audio Tape). Aquest casset digital utilitza cinta magnètica de 4 mm, -
MP3
La tecnologia del format d'àudio MP3 va ser desenvolupada a Alemanya per tres científics de l'institut tecnològic de Fraunhofer, eren Brandenburg, director de tecnologies, Popp i Grilo, l'any 1986. Més tard, el 1992 la Moving Picture Experts Group (d'allí el famós format MPEG) va aprovar oficialment la tecnologia. Però no va ser fins al juliol de 1995 quan Brandenburg va usar per primera vegada l'extensió -
Spotify
spotify és un programari propietari suec de flux de dades de música. Gràcies a un model d'igual a igual permet escoltar de forma instantània sense temps de descàrrega. Es poden fer cerques de temes musicals per artista, àlbum o llistes de reproducció creades pels propis usuaris.