Història de la Filosofia

Filosofia antiga

Period: 4000 BCE to 467

Tales de Milet

624 BCE

Considerat el primer filòsof de la cultura occidental, va ser un dels primers a donar una explicació racional als fenòmens de l'món. Va proposar que l'aigua és l'element que dóna origen a tot el vivent i per la mateix la relaciona amb l'ànima, el moviment i la divinitat. Es considera com un dels primers astròlegs de la història occidental i se li atribueixen les obres El solstici i El equinocci, tot i que ha estat difícil comprovar si efectivament va escriure les va escriure ell.

Anaxímenes

588 BCE

Anaxímenes va explicar alguns processos que es van reprendre posteriorment per la física moderna, que són els de condensació i rarefacció. També va ser un dels primers a dividir els dies segons la geometria de les ombres, de manera que se li atribueix haver inventat el rellotge. Juntament amb Tales i Anaximandre de Milet, és reconegut com un dels primers astrònoms i fundadors de la filosofia jònica, que s'estudiava l'estat atmosfèric i els moviments dels cossos celestes.

Pitàgores

569 BCE

Filòsof i matemàtic grec, el seu pensament és un dels antecedents més antics i importants de la matemàtiques, la geometria analítica i la filosofia racional moderna. És recordat per haver desenvolupat el teorema de Pitàgores que s'utilitza per mesurar la longitud i angles de el triangle rectangular, i obres com L'harmonia de les esferes. De fet, en alguns contextos se li coneix com el filòsof de l'nombre.

Heràclit

563 BCE

També conegut com El fosc d'Efes, acostumava a portar una vida solitària i és reconegut com un dels inauguradores de la metafísica. Criticava alguns conceptes religiosos de la seva època i considerava que el foc era el principal element de la vida. Va ser un dels primers a utilitzar el concepte de "esdevenir" com una realitat bàsica subjacent a tot el que existeix.

Teano

501 BCE

Fou la més cèlebre de les dones filòsofes de l'escola pitagòrica, suposadament la dona de Pitàgores i mare amb aquest de Damo, Telauges, Mnèsarc, Mia i Arignota (hi ha, però, diverses versions que la fan filla de Pitonax de Creta, o de Brontí de Crotona, o esposa de Brontí i una deixebla de Pitàgores). Fou considerada molt virtuosa.

Sòcrates

469 BCE

Sòcrates és reconegut com el pensador que va transformar la direcció de la filosofia europea i el més savi dels filòsofs grecs. Les seves obres estan escrites en la forma de diàlegs i van ser transmesos pels seus deixebles. La base de la seva filosofia és la idea de la virtut com a fonament de el coneixement i la saviesa. Per això es reconeix com una teoria moral que es basa en el reconeixement de el bé i la justícia.

Demòcrit

460 BCE

Un dels primers a defensar que tot el que existeix està format per àtoms (fins i tot l'ànima, que és on es troba la veritable felicitat), per la qual cosa se li ha situat en el grup dels filòsofs atomistes. Sosté que l'ètica i la virtut s'assoleixen per l'equilibri de les passions, el que al seu torn s'aconsegueix mitjançant el saber i la prudència. La seva teoria inclou tant llibres poètics, com físics, matemàtics, filològics i tècnics.

Plató

427 BCE

Una de les teories més estudiades de Plató és la teoria de les idees, amb la que defensa l'existència de dos mons oposats: el de les idees (la realitat universal que és inamovible), i el món sensible (la realitat particular que pot modificar-se )
Plató va estar fortament influenciat per la filosofia de Sòcrates, però també pels pluralistes, els pitagòrics i altres filòsofs presocràtics.

Aristòtil

348 BCE

L'alumne més reconegut de Plató, buscava l'essència última de l'ésser humà. Tenia un gran interès per la biologia i el seu pensament va tenir una herència mèdica important que va ser represa en els inicis de la ciència moderna. També li interessava l'estudi de la lògica, la metafísica, l'ètica, la filosofia política, la psicologia i l'estètica, i se li atribueix l'establiment de les grans divisions de la filosofia.

Epicur

341 BCE

Filòsof que inaugura l'escola de l'epicureisme, on els elements centrals són el l'hedonisme racional i l'atomisme. Defensava la recerca de el plaer dirigida a la prudència. Va rebutjar la idea de destinació i també la idea de fatalitat que era molt recurrent de la literatura grega.

Aesara

301 BCE

Aesara fou una filòsofa del grup dels pitagòrics, autora d'un tractat sobre la naturalesa humana del segle III aC . Va néixer a Lucània però no es tenen gaires dades sobre la seva vida.

Sant Agustí

354

Un filòsof-teòleg, membre destacat de l'escola de La Patrística, l'obra més recordada és La ciutat de Déu, on tractava de contrarestar l'atac dels que pensaven o vivien de manera contrària a l'cristianisme.
Va defensar l'existència de veritats lògiques, que per a ell residien en els casos en què els enunciats es corresponen amb la realitat externa; i veritats ontològiques, que es refereixen a l'ésser.

Filosofia medieval

Period: 467 to 1492

Hildegarda de Bingen

1098

fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, doctora de l'Església pel papa Ratzinger.

Herrada de Landsberg

1125

fou una monja alsaciana que nasqué cap a l'any 1130, en el castell de Landsberg, situat a la regió del Baix Rin. Autora de l'enciclopèdia Hortus deliciarum

Averroes

1126

Averroes va ser un filòsof d'origen andalús que es considerava un dels més importants mestres de la filosofia i les lleis islàmiques, però també de la medicina i l'astronomia. El seu pensament va influir tant les societats occidentals com la filosofia islàmica i és reconegut com un filòsof i teòleg que qüestionava la relació entre la religió i la ciència, la fe i la raó, i amb la seva filosofia buscava validar totes dues.

Tomàs d'Aquino

1225

Filòsof i teòleg de l'escola escolàstica, la filosofia és fonamentalment realista i concreta, però basada en l'exploració de la idea que existeix el diví. Per descriure la realitat pren com a punt de partida el món existent, de manera que una part del seu pensament se centra en la idea de l'Existència Suprema.

Guillem d'Occam

1288

Guillem d'Occam és reconegut com un dels filòsofs que posa les bases per al canvi entre la filosofia teològica de l'Edat Mitjana i la filosofia moderna. Distingeix entre raó i fe, se separa de les propostes tant de Sant Agustí com de Tomàs d'Aquino i desenvolupa un pensament propi que es coneix com nominalisme.

Filosofia renaixista

Period: 1492 to 1600

Teresa de Jesús

1515

fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

Cristina de Lorena

1565

fou una princesa de la casa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran ducat de Toscana. Va fer descobriments astronomia i la defensa de les tesis copernicanes.

René Descartes

1596

A René Descartes se li atribueix establir les bases de la filosofia moderna. Un de les seves frases més populars és cogito (penso, per tant existeixo), amb la qual defensa que el món està compost per dues substàncies separades: la ment i el cos. En definitiva, consolida una visió dualista de la realitat.

Filosofia moderna

Period: 1600 to 1900

John Locke

1632

És reconegut com el pare de el liberalisme clàssic i un dels principals filòsofs de l'escola de l'empirisme. Les seves reflexions giren entorn de la relació entre ciència i democràcia, i les seves idees van inspirar gran part dels fonaments de les societats democràtiques contemporànies.

Immanuel Kant

1724

Un dels principals exponents tant de l'empirisme com de l'racionalisme, sosté que el coneixement es compon no només de raó sinó també d'experiència. Tractava de trobar la relació entre la natura i l'esperit i descobrir els principis de l'acció i de l'lliure albir.

Friedrich Hegel

1770

És considerat el màxim representant de l'idealisme alemany i un dels paradigmes de l'home modern. Desenvolupa gran part del seu pensament al voltant de la "idea absoluta" que és la causa última de l'món, una causa objectiva que només pot manifestar-se en l'autoconeixement.

Auguste Comte

1798

Filòsof francès que es coneix com el pare de positivisme, una filosofia que es considerava superior a el materialisme i a l'idealisme i que proposa que el coneixement autèntic només es pot assolir el mètode científic, és a dir, per la comprovació d'hipòtesis.

Karl Marx

1818

Reconegut per realitzar fortes crítiques a l'capitalisme, va proposar que les societats capitalistes estan estructurades per classes socials, i que la lluita d'aquestes classes és el que fa que les societats es modifiquin. En aquest sentit, la societat ideal és la que es regeix per la classe proletària i un socialisme sense estat.

Friedrich Engels

1820

Un dels màxims defensors de la democràcia revolucionària, la llibertat i la transformació social que ve de la mà de la vila. Critica fortament a la religió, així com a sistema econòmic basat en la propietat privada.

Friedrich Nietzsche

1844

D'origen alemany, Nietzsche és sobretot recordat per la frase "Déu ha mort" amb la qual volia criticar la religió, els ideals i la filosofia occidental basats en normes morals i falses.

Martin Heidegger

1889

També d'origen alemany, Heidegger és un dels representants de la filosofia existencialista, ja que opina que l'ésser humà ha estat llançat a l'existència (sense haver-ho demanat), de manera que la principal missió de la filosofia ha de ser aclarir el sentit de l' ser, al que anomeno Dasein (estar-aquí).

Filosofia contemporània

Period: 1900 to 2020

Jean-Paul Sartre

1905

Filòsof francès considerat com un dels majors exponents del corrent existencialista, que es torna especialment popular com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial.

Jürgen Habermas

1921

El pensament d'Habermas ha estat un dels més influents en la filosofia moderna. Descriu els valors moderns i contemporanis proposant que la modernitat està fonamentada en una desarticulació cultural en l'esfera cognitiva (pel progrés científic i tecnològic), l'esfera valorativa (relacionada amb l'evolució moral i ètica); i l'esfera estètic-expressiva, que s'expressa en les formes contraculturals de vida.

Zygmunt Bauman

1925

Un dels sociòlegs contemporanis més importants, l'obra s'ha considerat clau per a comprendre les societats actuals. El pensament de Bauman analitza les xarxes socials, els canvis socials provocats l'expansió de l'internet i moviments socials de segle XX i XXI.

Michel Foucault

1926

Foucault és un dels pensadors més importants de segle XXI, que s'ha caracteritzat com un filòsof postestructuralista per les seves crítiques al corrent estructuralista que havia definit l'activitat en les ciències socials.

Noam Chomsky

1928

Chomsky és un filòsof, politòleg i lingüista nord-americà i de corrent socialista que ha realitzat estudis molt importants en teoria lingüística i cognitiva així com activisme polític. La seva teoria més popular és la gramàtica universal, amb la qual ha proposat que l'adquisició de llenguatge té uns principis comuns i innats en totes les llengües.

Slavoj Zizek

1949

Filòsof d'origen eslovè que es considera un dels pensadors crítics més importants de l'època moderna. Les seves teories incorporen les propostes de la psicoanàlisi lacaniana i el materialisme dialèctic marxista i giren al voltant dels moviments polítics i culturals, les crisis socials actuals, la construcció d'ideologies i els sistemes de pensament contemporanis.

Byung-Chul Han

1959

Filòsof i assagista originari de Seül i docent de la Universitat de les Arts de Berlín, el pensament ha guanyat cada vegada més importància en els estudis sobre l'època contemporània.