Història de l'Imperi Romà

Títol d'August

27 BCE

-Restaura els òrgans de govern per evitar els abusos de poder.
-Rep l'imperium i es va convertir en el cap de les tropes romanes i també rep tribuniciapotestat queb li donava dert a legislar, poder convovar al senat i podia vetar qualsevol decisió senatorial.
-Va disminuir la intervenció del poble en les eleccions del magistrat.
-Va modificar els poders de l'estat.
-Es dedica a la construcció de obres públiques.

L'Alt Imperi : el<>

Period: 27 BCE to 235

Mort D'August

14

Amb la seva mort es va plantajar un problema que abans no s'havia vist durant la república: Quin seria el succesor?
August va deixar alguns membres de la seva família com hereus però com van morir la majoria va ser designat hereu el seu fillastre Tiberi.

Dinastia julioclàudia: Claudi i Neró

68

-El senat va voler aprofitar el moment però la guàrdia pretoriana va imposar a Claudi (oncle de Calígula) i el senat el va acceptar. Va sanejar la moneda i va portar a terme algunes conquestes. -Regnat de Neró (55-68): considerada com una època daurada ja que la relació amb el Senat era bona i l'administració de l'Estat era òptima. A partir de l'any 58 tot va empitjorar: la seva esposa va ser assessinada i Sèneca un dels seus assessors va ser obligat a suicidar-se per conspiració contra Neró.

Dinastia julioclàudia: Tiberi,Calígula

68

-Regnat de Tiberi (14-37): NO va haver conflictes al exterior. A nivell de la política interna es crea la figura del prefecte del pretóric. Del prefecte del pretóric tenia el comandament de les tropes militars.
-En morir Tiberi el va succeir Calígula (37-41): detsca per un regnat curt i un mandat cruel que va provocar que fos assessinar per un grup d'of preoticials.

Període de crisi

69

-Es van succeir quatre emperadors amb dos anys: Galba (proclamat emperador per les lesgions d'Hispània), Otó (va ser proclamat emperador pels pretorians), Vitel·li (es va proclamar emperador amb l'ajuda de les tropes de la Germània) i finalment van proclamar a Vespasià després els exèrcits d'Orient matessins a Vitel·li..
- La crisi del 69 va deixar clar que no es podia garantir una successió pacífica i que l'autoritat imperial depenia de l'exèrcit.

Dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià

96

-* poder. Aquesta actitud es va agreujar amb Domicià, que pretenia governar prescindint del Senat.
-L'antiga noblesa reaccionà en contra d'aquesta actitud de Domicià i, després del seu assassinat, va elegir emperador Nerva

Dinastia flàvia: Vespasià, Tit, Domicià

96

En aquesta etapa les grans famílies de Roma perden poder ja que ascendeixen famílies italiques com la gens Flavia.
-Vespasià va inaugurar la dinastia, i quan va morir el seu fill Tit(79-81) el va succeir. Quan va morir va prendre el poder el seu germà Domicià(81-96).Durant els dos primers regnats va haver-hi molta activitat interior i una ampliació de les fronteres.
-Van conseguir diferents territoris com la Britània i consolidar les fronteres de la Germània.
-Tit i Vespasià van acumular molts*

Dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Còmmode.

192

-Regnat de Nerva (96-98): es restaurà la pau i es consolidaren les bones relacions amb el Senat. Va adoptar a Trajà.
-Regnat de Trajà(98-117): es va centrar en les grans obres públiques i en la millora e la ciutat de Roma. Era conegut com emperador-soldat ja que va pasar gran part de la seva vida als campaments.
- El va succeir Adrià(117-138): era inquiet educat i intel·ligent. Era un home d'acció i alhora un amant de les arts. Considerava que calia potenciar les províncies i la diversitat.
-*

Dinastia antonina: Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli, Còmmode.

192

-* Va ser succeït per Antoní Pius(138-161): no va ser gens innovador ni va modificar res del que havia fet Adrià.
-Regnat de Marc Aureli(161-180): va haver una greu crisi a a causa dels perills exteriors. Va ser un gran escriptor dintre de la literatura filosfi`ca estoica.
-El seu fill Còmmode(180-192) va ser un emperador sanguinari i depravat. Va ser assassinat en el 192.

Dinastia severiana: Septimi Sever, Caracal·la,Heliogàbal Macrí, Alexandre Sever

235

-*Regnat d'Heliogàbal(218-222):va deixar el govern en mans de la seva mare i la seva àvia. Va ser assassinat pels pretorians.
-Alexandre Sever(222-235): successor d'Heliogàbal. Va intentar restaurar l'equilibri entre emperador i Senat. Va ser una monarquia militar en la que el emperador representava un autòcrata que tenia el suport de l'exèrcit.

Dinastia severiana: Septimi Sever, Caracal·la,Heliogàbal Macrí, Alexandre Sever

235

-Després de l'assassinat de Còmmode va establir una crisi que va durar cinc anys.
Després de un seguit d'emperadors va ser proclamat Septimi Sever(197-211).Va pretendre crear una nova dinastia autoanomenant-se hereu de la dinastia antonina.
-Després de la seva mort el van succeir els seus fills però qui va arribar a regnar va ser Caracal·la(211-217).Va concedir la ciutadania a tots els seus habitantas.Va morir assassinat.
-Regnat de Macrí(217-218): dirigit pel perfecte del pretori.
-*

El Baix Imperi: el <>

Period: 284 to 476

Dioclecià (instauració de la tetrarquia)

305

-Va establir un sistema anomenat dominat:una monarquia absoluta de caràcter oriental i diví. També va implantar la Tetrarquia, una forma de govern de quatre membres (dos augustos i dos cèsars).
-Dioclecià era el cap visible de la Tetrarquia. Ningún dels quatre emperadors va viure a Roma, tots van viure en una residència imperial en una ciutat diferent de l'Imperi. En conseqüència Roma va quedar abandonada.
-Quan els dos augustos van abdicar van començar les lluites de poder.

Constantí (emperador únic a partir del 325)

337

-Constantí i Licini es van proclamar emperadors i en lany 313 van establir l'edicte de Milà amb el que proclamaven la llibertat de culte.
-La seva mala relació va comportar que Constantí quedés com a únic emperador. Es va traslladar a Cosntantinoble i va relegar el paper històric de Roma a un segon pla.
-També va introduir el principi de la monarquia herditària.

Julià l'Apòstata (proclama L'Imperi pagà)

361

Va intentar deslligar l'Imperi del cristianisme i proclamar-lo pagà. Va ser doncs, un període turbulent, de transició, fins a l'escissió final, que va coincidir amb la penetració dels bàrbars en el territori romà.

Divisió de l'imperi

395

Teodosi representà, per última vegada, la unitat de l’Imperi romà. Va intentar frenar els pobles bàrbars tot acollint-los dins l’Imperi com a foederati. Va tornar imposar el cristianisme i va abolir els cultes pagans . Quan Teodoside va morir l’Imperi va ser dividit entre els seus dos fills: Arcadi, el més gran, va rebre el d’Orient i Honor el d’Occident.

Saqueig de Roma

410

Aquest saqueig a Roma va ser protagonitzat per Alaric a l'any 410, i va mostrar la feblesa del poder imperial d'Occident.

Destronament de Ròmul Augústul per part d'Odoacre, rei dels hèruls, el qual es fa proclamar rei d'Itàlia. Fi de l'imperi romà d'Occident

476

Amb la rendició de l'exèrcit davant Odoacre, cap dels hèruls, que va significar la caiguda definitiva de l'Imperi romà d'Occident.
Els pobles bàrbars van apoderar-se de tots els seus territoris.