Historia

  • F Macia

    Va ser un polític i militar espanyol d' ideologia republicana i independentista catalana , tinent coronel de l' Exèrcit de Terra , president de la Generalitat de Catalunyai un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya ; va ser succeït al capdavant d'aquest últim per Lluís Companys després de morir als 74 anys.
  • Severiano Martínez Anido

    Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera. Fou alferes d'infanteria el 1884, comandant per mèrits de guerra a les Filipines el 1897 i coronel per mèrits de guerra al Marroc el 1909. El 1911 es converteix en ajudant personal del rei Alfons XIII.
  • M. Maura

    va ser un polític espanyol, ministre de la Governació durant la Segona República , fill del polític conservador Antonio Maura .
  • Tancament de Caixes

    Fou una protesta dels botiiguers i dels industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela. Aquesta protesta va consistir en donar la baixa els establiments comercials i industries, per deixar de pagar la contribució sense fos il.legal.
  • Lliga Regionalista

    Va ser un partit politic català, va tenir una ideologia conservadora i catalanista. El seu president va ser Bartolome Robert
  • Escola moderna

    Va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb el propòsit que aquestes tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
  • Alfons XIII

    Fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941). Fou fill pòstum d'Alfons XII d'Espanya i de l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria. Va morir el 1941 amb 54 anys a Roma
  • Llei del Descans Dominical

    Prohibia treballar els diumenges, va ser promulgada a Espanya pel rei Alfons XIII el 3 de març de 1904.
  • Fets del Cu Cut

    Militars espanyols van assaltar i destrossar les redacccions del setmanari satíric Cu Cut, del diari català La Veu de Catalunya. Els militars van represnetar el braç executor d'un govern centralista i repressiu. El tema recurrent eren els actes del general Weyler i els militars a Cuba.
  • Llei de Juridiccions

    Es una llei que va impulsar el govern espanyol de Segismundo Moret i el Ministre Alvaro de Figuerosa amb suport d'Alfons XIII com a reacció als fets del Cu-Cut . Aquesta llei permetia que els militars poguesin jutjar to alló que considerecin un atemptat contra l'Estat Espanyol. Aquesta llei va provocar la unificació de tots els partits catalans amb la coalició anomenada la Solidaritat Catalana.
  • Solidaritat Catalana

    Aquest moviment va unir als diversos grups politics nacionalistes catalans, carlins i republicans, tenien en comú el seu catalanisme, desde diferents perspectives politiques. Va neixer com a resposta als fets del Cu Cut i la llei de juridiccions.
  • Conferencia d'Alguesires

    Va tenir lloc en la ciutat andalusa d'Algesires entre el 16 de gener i el 7 d'abril de 1906. L'objectiu de la conferència va ser solucionar la primera crisi marroquina que enfrontava França amb Alemanya. Aquesta crisi havia sorgit el 1904 amb motiu de l'acord que havien subscrit França i Espanya, amb el vistiplau de Gran Bretanya, per a delimitar les zones del Marroc sobre les quals ambdues potències colonials exercirien el seu protectorat.
  • Solidaritat Obrera

    Fou una organització unitaria sindicaln de Barcelona formada per Societats Obreres de Barcelona. Van formar part socialistes i anarquistes.
  • Enric Prat de la Riba

    va ser un polític i escriptor espanyol , de pensament catalanista . És considerat un dels pares teòrics del nacionalisme català . El 1907 va ser presdient de la diputació de barcelona
  • Partit Republica Radical

    Va ser un partit polític espanyol. Fundat per Alexandre Lerroux , en el moment de la seva creació al gener de 1908 el partit aconseguiria atraure cap a les seves files bona part del lerrouxisme , un moviment anticlerical , anticatalanista, liberal i republicà.
  • La Setmana Tragica

    Es va originar per l'objectiu del govern espanyol per l'ocupació del nord del Marroc. Espanya necessitava més soldats ja que les tribus del Magreb van mostrar certa resistencia. Aleshores van cridar a les files reervistes, homes que havien fet el servei militar obligatori. L'opinió publica deia que la guerra només era per defensar els interessos burgesos, llavors van crear gracies a la constituciód'un comitè de vaga format per anaqruistes.
  • Barranco del Lobo

    Acció militar feta a casi Melilla en que les tropes espanyoles van ser derrotades pels rifenys. Es considerada una part de la Guerra de Melilla.
  • Francesc Ferrer i Guàrdia

    Va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català. Va crear l'Escola Moderna (1901-1906) que va significar una posada en pràctica de la seva pedagogia llibertària. També va exposar els seus principis pedagògics escrivint l'obra L'Escola Moderna.[3] Va ser afusellat a Montjuïc després de ser condemnat, sense proves, per un tribunal militar que el va declarar culpable d'haver sigut partidari i principal incentivador de la revolta coneguda com a Setmana Tràgica.
  • CNT

    Es una confederació de sindicats d'ideologia anarquista, de la rama anarcosindicalista. Aquesta confederació va ser molt important per l'anarquisme espanyol. La CNT es va caracteritzar per una poposta de colectivització assamblearia de l'economia i societat.
  • Llei del Cadenat

    Va ser promolguda pel president espanyol, Jose Canalejas. Aquesta llei prohibia que durant dos anys s'establisin noves congregacions religioses, Jose Canalejas era liberal progressista, amb aquesta llei pretenia mitigar la confessionalitat catolica que es van establir en la constitució de 1876 i frenar el creixement de anticlericalisme, i així reforçar el cracater laicista a les capes socials, reforçant el carcater laic de l'Estat.
  • UFNR

    La Unió Federal Nacionalista Republicana va ser un partit català, que va existir entre 1910 i 1917. Va ser una formació que va agrupar en el seu si diversos corrents ideològics, des de republicans i federalistes fins a nacionalistes catalans.
  • J. Canalejas

    Va ser una advocat i politic regeneracionista i liberal espnayol. Va ser president del consell de ministres i va morir assassinat per un tret en un atemptat. Va ser ministre de justicia, hicenda, agricultura, industria, comerç i obras publicas durant la regencia de Maria Cristina de Habsburgo. Va ser assassinat per un pistoler anarquista
  • Segismundo Moret

    Fou un politic espanyol. Durant el regnat d'Amadeu va ser ministre d'ultramar i dhisenda. Durant regnat d'Alfons XII va ser ministre de governació. Durant la regencia de Maria Cristina va ser ministre d'Estat, fonament de governació i ultramar. Durant el regnat d'Alfons XIII va ser ministre de governació, president del consell de inistres i president del Congres de diputats.
  • Pacte de Sant Gervasi

    fou una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914.
  • Mancomunitat de Catalunya

    Va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política.
  • Camilo García de Polavieja

    Va ser un militar i polític espanyol. En el terreny militar va ser qualificat com un gran estrateg i se'l va considerar, al costat de Joaquín Costa , un dels més notables regeneracionistes-en el cas de Polavella de caràcter conservador d'Espanya. La seva carrera política es va caracteritzar pel respecte a la monarquia va gaudir d'una bona relació amb la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.
  • Primera Guerra Mundial

    Va ser un conflicte militar , global que va començar el 28 de juliol de 1914 i va finalitzar l' 11 de novembre de 1918 , quan Alemanya va acceptar les condicions de l ' armistici de l' 11 de novembre de 1918 . Va rebre el qualificatiu de mundial perquè es van veure involucrades totes les grans potències industrials i militars de l'època, dividides en dues aliances.
  • Pistolerisme

    Va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.
  • Sindicat Únic

    Organització sindical que pretengué de superar els anteriors sindicats o societats obreres d’ofici, i que fou adoptada per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya al congrés de Sants del juliol del 1918.
  • Grip espanyola

    Va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.
  • Vaga de La Canadenca

    Fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.El conflicte va començar el gener de 1919 quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro , filial de la Barcelona Traction Light and Power, va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació, cosa que representava una disminució dels sous.
  • Sindicats Lliures

    Fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya. Els Sindicats Lliures van ser dirigits pel seu president, Ramon Sales, natural de la Fuliola, que procedia del Sindicat Mercantil de la CNT.
  • F.Layret

    Va ser un pioner del dret laboral i un referent politic, amb Lluis Companys dde l'obrerisme i les esquerres catalanes. En 1905 es va unir a la Unió Republicana, partit en el que va ser escollit per ser regidor de l'ajuntament de Barcelona. Va morir perquè Martinex Anido, va realitzar una masiva detenció de sindicalistes, nacionalistes i republicans en el qual es trobaven els seus companys i va fer que sortis de casa per ajudar-los, pero el van matar un pistolers del sindicat lliure.
  • Llei de Fugues

    Practica consistent en simular la fugida d'un detingut i aabatre'l a trets amb aquesta excusa. Va ser reclamada pel governador civil de Barcelona, Martniez Anido. Va ser molt utilitzada per reprimir el mobiment obrer i anarquista a Espanya.
  • Eduardo Dato

    Fou un advocat i politic espanyol, varies vegades ministre i president del Consell de Ministres durant el periode de la restauració. Era del partit Conservador i va arribar a ocupar la governació de Justicia, Estat i Marina, així com la presidencia del Consell de Ministres en tres ocassions. Quan va començar la Primera Guerra Mundial, 1914, Dato ocupava la presidencia del govern, i va decretar la neutralitat en el conflicte.
  • Desas d'Annual

    Fou una gran derrota militar espanyola en la guerra del Rif i una oportunitat victoria pels rebels rifenys comendats per Abad el -krim. Aquesta guerra es va produir en la localitat marroquí Annual, situada entre Melilla i la bahia de Alhucemas
  • Estat Català

    Es un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
  • Los solidarios

    Va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.
  • S.Seguí

    Va ser conegut com el noi de Sucre, va ser una de les persones més destacadas en l'anarcosindicalisme. Es va formar com pintor, aquesta profesió la va exercir sempre. Va ser president de l'ataneu sindicalista al carrer Ponent de Barcelona, on es va fundar la seva bibliotec , lloc on es van asumir funcions de centre superior de estudis sindicalistes i anarquistes. Va impulsar la creació de la Solidaritat Obrera. Va secretari general de la CNT
  • Lluís Companys

    President de la Generalitat de Catalunya des de 1934 fins a 1940. Exiliat després de la Guerra Civil , va ser capturat a França per la Gestapo , a petició de la policia franquista , 4 i traslladat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc .
  • Alejandro Lerrouux Garcia

    Va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
  • Comte de Romanones

    Conegut pel seu títol nobiliari de comte de Romanones, va ser un polític, empresari i terratinent espanyol . Prebost del Partit Liberal , al llarg de la seva carrera política va ser senador per la província de Toledo, president del Senat , 1 president del Congrés dels Diputats , diverses vegades ministre i tres vegades president del Consell de Ministres durant el regnat d' Alfons XIII