-
El contracte social de Rousseau
En filosofia política, ciència política, sociologia i teoria del Dret, el contracte social és un acord realitzat a l'interior d'un grup pels seus membres. El pacte social és una hipòtesi explicativa de l'autoritat política i de l'ordre social. Sent així, els drets i els deures dels individus constitueixen les clàusules del contracte social, en tant que l'Estat és l'entitat creada per a fer complir el contracte. els éssers humans poden canviar els termes del contracte si així ho desitgen. -
Independència d' EUA
Va començar com una revolució de 13 colònies britàniques que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.En 1776, el general britànic William Howe va llançar una durant la campanya massiva de guerra per mar i terra destinada a capturar Nova York i oferir una ocupació negociada. L'Exèrcit Continental liderat per Washington va enfrontar-se a l'enemic, la batalla més gran de tota la guerra. -
Constitució d' EUA
Les esmenes s'adrecen al poder legislatiu, és a dir, al Congrés dels Estats Units. Van ser introduïdes per James Madison i van entrar en vigor al final de 1791.
Aquestes esmenes posen límits al Govern federal dels Estats Units, protegint els drets que s'hi enuncien per a tota la ciutadania dels EUA, residents i visitants dels territoris que en formen part. -
Presa de la Bastilla
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de l'Antic Règim i el començament de la Revolució Francesa.La imatge revolucionària ha contribuït àmpliament a mantenir el mite d'una Fortalesa protegint calabossos on es podrien les víctimes de la monarquia però la Bastilla havia perdut part la seva funció de presó d'Estat. -
Declaració dels Drets de l' Home i del Ciutadà
Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Malgrat el seu caràcter d'universalitat, no inclou les dones, econeixent la condició de ciutadania només als homes. Aquest fet provocà diverses reaccions entre les dones revolucionàries de l'època que havien posat en la Revolució Francesa les seves esperances per arribar a la igualtat de drets amb els homes. La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà tampoc propugna abolir l'esclavatge. -
Declaració de Drets de la Dona i de la Ciutadana d'Olympe de Gouges
és un text jurídic francès que exigeix la plena assimilació legal, política i social de les dones. Aquesta declaració fou redactada per tal de ser presentada a l'Assemblea nacional el 28 d'octubre del 1791 per ser-hi adoptada. Defensa que no sense ironia pel que fa als prejudicis masculins, la causa de les dones, i escriu així: «la dona neix lliure i és igual en drets a l'home» -
Napoleó es coronat emperador
Va ser a més de cònsol vitalici des del 2 d'agost de 1802 fins a la seua proclamació com a emperador dels francesos. Durant poc més d'una dècada, va prendre el control de quasi tota Europa Occidental i Central mitjançant una sèrie de conquestes i aliances. -
Derrota de Napoleó a Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc a una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant. El exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. Waterloo va ser el combat decisiu i la darrera batalla de Napoleó. La derrota de Waterloo significà la destrucció del poder militar francès. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica. -
Primers sindicats
El desenvolupament del sistema econòmic capitalista originà la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la força de la patronal i la dels treballadors va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que el liberalisme econòmic els negava. -
Revolució liberal a França
La revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim. La Revolució de Juliol va durar tres dies consecutius, del 27 al 29 de juliol de 1830, diades que són conegudes com les "Tres Glorioses". El rei va intentar primer ministerial i després parlamentària, assolir un cop de força per mitjà d'una sèrie de noves ordenances, van organitzar barricades als carrers i els ciutadans es van enfrontar a les forces armades reials. -
Revolucions liberals a França i revolucions nacionalsites a l' Impri Austriac
La Revolució francesa va ser una insurrecció popular que va tindre lloc a París del 23 al 25 de febrer de 1848. Va obligar al rei Lluís Felip I de França a abdicar i va donar pas a la Segona República Francesa.
Va ser un conjunt de moviments revolucionaris que es van succeir en els Estats dels Habsburg. Els successos van ser molt greus i van obligar l'emperador Ferran I a abdicar, que va ser succeït per Francisco José, i el canceller Metternich. -
Telèfon
Inicialment transmetien el so mitjançant un senyal d'àudio que es codificava en un senyal elèctric analògic, a través de cables de coure. Alexander Graham Bell va se el primer en patentar-ho formalment, i durant molts anys, amb Elisha Gray, van ser considerats els inventors del teléfon. -
Conferència de Berlín
La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck a petició de Portugal, amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica. -
Taylorisme
Divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. Aplicaven mètodes d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, suprimint qualsevol improvisació.
