Eix cronològic dels models atòmics

  • Period: to

    DESCOBRIMENT DE L'ELECTRÓ

    És una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica negativa.
    Té una massa que és aproximadament 1/1836 vegades la del protó.
    Com tota la matèria, tenen propietats mecanicoquàntiques tant de partícules com d'ones, de tal manera que poden col·lidir amb altres partícules i poden ser difractades com la llum.
  • Period: to

    MODEL ATÒMIC DE THOMSON

    El model atòmic de Thomson és una teoria sobre l'estructura atòmica. Deia que les esferes de material estaven fetes de càrrega positiva i que en el seu interior tenia partícules amb càrrega negativa disposades aleatòriament, que es podien separar fàcilment. Aquestes partícules les va anomenar electrons.
  • Period: to

    TEORIA DE LA RELATIVITAT

    La teoria de la relativitat va ser formulada per Albert Einstein. Tracta de la física del moviment dels cossos en l'absència de les forces gravitatòries, en les quals es feien compatibles les equacions de Maxwell de l'electromagnetisme amb una reformulació de les lleis del moviment.
  • Period: to

    MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD

    Rutherford va col·locar una làmina fina d'or i s'hi van incidir partícules alfa. S'esperava que les partícules alfa passarien sense desviar-se, com hagués passat segons el model de Thomson, però el que va passar va ser que les partícules alfa es van desviar molt. Va arribar a la conclusió que la massa de l'àtom es concentrava en una petita regió de càrregues positives, anomenat nucli, que impedia el pas de les partícules alfa. I la càrrega negativa, estava a la zona extra nuclear.
  • Period: to

    MODEL ATÒMIC DE BOHR

    El model de Bohr era una modificació del model Rutherford, ja que en els dos, l'àtom tenia un nucli de càrrega positiva i al seu voltant els electrons, però la diferència és que el model de Bohr, els electrons donen òrbites al nucli com capes d'energia. Això significava que els electrons només podien guanyar o perdre energia saltant d'una òrbita a una altra i en passar això, absorbiria o emetria radiació electromagnètica en el procés.
  • Period: to

    DESCOBRIMENT DEL PROTÓ

    En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e. El protó es classifica com a barió, i està compost per tres quarks.
  • Period: to

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÓ

    En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol n o n0, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó p.
  • Period: to

    DESCOBRIMENT DEL PROSITRÓ

    Un positroni és un sistema format per un electró i la seva antipartícula corresponent, un positró, els quals es mantenen junts en un àtom exòtic.
  • Period: to

    FORMACIÓ DEL CERN

    El CERN és l'Organització Europea per la Investigació Nuclear. Aquesta organització opera el laboratori de física de partícules més grans del món. L'organització té 22 estats membres i està oficialment observat per les Nacions Unides. La seva finalitat és construir models de cooperació internacional per incrementar el coneixement de l'univers.
  • Period: to

    DESCOBRIMENT DEL NEUTRÍ

    El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 i sense càrrega elèctrica ni color. Encara que durant molts anys els neutrins havien estat considerats com a partícules sense massa, experiments recents han demostrat que la seva massa no és nul·la.
  • Period: to

    DESCOBRIMENT DEL QUARKS

    Un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria. Els quarks es combinen per formar partícules compostes anomenades hadrons, els més estables dels quals són els protons i els neutrons.
  • Period: to

    POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'LHC

    L'LHC és un accelerador de partícules de tipus col·lidor, construït al CERN. Té 27 km de circumferència i està situat entre les fronteres de França i Suïssa, a 50-175 m sota terra. Dins del túnel, feixos de protons i de nuclis són accelerats a velocitats properes a la de la llum i es fan col·lidir a energies al centre de masses de fins a 14 TeV. Això permet estudiar l'origen de la matèria.