-
La Cámara fosca produeix una imatge sobre una pantalla blanca curva horizontal, situada al centre d'una habitació totalment enfosquida. La imatge projectada és en color, mult lluminosa i reflecteix el que està tenint lloc, en l'exterior , en aquest instant (imatges reals i en movimient). Leonardo da Vinci va ser qui va descriure el seu funcionament al 1490, però no va ser fins al 1544 quan Reinerus Gemma-Frisius finalment la va construir i utilitzar per observar un eclipse solar
-
Va ser l’espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s’inventés el cinema. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. El seu inventor va ser Athanasius Kircher.
-
La fotografía va ser inventada inconsciontment per Niepce. Les imatges eren obtingudes amb betun de Judea, esteses sobre una placa de plata, després d'un temps d'exposició d'uns quants díes.
-
Eadweard Muybridge, va analitzar científicament el moviment animal realitzant fotografíes de cavalls a la carrera. Ho va aconseguir fent moltes fotos seguides de manera que quan les ajuntéssim semblés un vídeo.
-
L'anglès Henry Fox Talbot va inventar el caleotip, que és el primer sistema d'obtenció d'imatges mitjançant còpia positiva d'un negatiu
-
Han perdurat tres classes de mecanismes de tota la història de tècniques del so i la ràdio:
Mecànic: Els fonògrafs, principals aparells de gravació i reproducció mecànica del so. Livent s’atribueix a Thomas Alva Edison l’any 1877.
Magnètic: El següent nivell d’evolució és la incorporació de material magnètic com a base de la gravació, amb l’aportació de l’inventor danès Poulsen l’any 1898.
Òptic: Fan servir la tecnologia làser com a base dels dispositius DAT, el minidisc i els actuals CD i DVD. -
És el procés de lectura del so digital, i és similar al del dispositiu d’imatge, que llegeix punt a punt dels valors de brillantor i contrast, tenint en compte que com més densitat de punts, més qualitat d’imatge (alta resolució).
Quan s’interpreta el senyal, es produeix un mostratge, és a dir, s’agafen mostres d’aquest so per “traduir-lo” a digital.
Els seus formats més destacats són: MIDI, PCM, MP3, MP4, AAC, VQF entre altres -
David Edward Hughes es vainspirar en l'invent de Graham Bell, portant-lo a dissenyar el micròfon de carbó. Més tard, el seu disseny va ser refinat per Thomas Alva Edison, qui va dissenyar el micròfon botó de carbó i va reclamar la patent.
El micròfon transforma les ones sonores en impulsos elèctrics. -
Els germans Lumière realitzen la primera projecció cinematogràfica així obrint un altre capítul en l'evolució: La imatge en moviment s'extén ràpidament. Es va convertir en el mitjà de comunicació més important de la primera meitat del segle XX
-
Els documentals els basen en la representació de la realitat de forma narrativa. Les primeres pel·lícules eren completament descriptives, és a dir, només mostraven llocs i persones. El primer gran documental de la història del cinema, Nanouk l’esquimal, va ser realitzat per R. Flaherty entre el 1920 i el 1922.
-
L'arribada de la càmera Leica, portarà la fotografía a un àmbit domèstic
-
La televisió, abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.
-
Fins l'arribada del so, al cinema s’utilitzaven textos en forma de subtítols i acompanyament musical, normalment en directe, durant la projecció de la pel·lícula. L’arribada del so al cinema va permetre incorporar noves figures com les del narrador o del presentador, elements complementaris de la imatge. La primera pel·lícula sonora va ser The Jazz Singer, un documental gravat el 1927.
-
Cap els 50, l'inventor Leonid Kupriánovich va desarrotllar un dispositiu mòbil amb un abast d'un kilòmetre i mig, pero no va tenir l'èxit comercial, el que molts consideren erròniamente el primer dispositiu de mà mòbil que va ser presentat per John F. Mitchell23 i Martin Cooper de Motorola al 1973, utilitzant un pesat telèfon de 4,4 lliures (2 kg).
-
A principis del segle XX es van crear instruments electrònics com el Telharmonium o el Theremin, obsolets actualment. Es tractava de sintetitzadors i instruments electrònics amb amplificació que van trobar ràpidament aplicació als concerts. Aviat van aparèixer sintetitzadors que oferien una gamma de sons i efectes enregistrats prèviament. A partir d’aquell moment van ser utilitzats pels creadors aplicats a la televisió o al cinema.
-
Al 1969 Sony va introduir un sistema que permetia enregistrar en videocassetes.