EIX CRONOLÒGIC DE LA IMATGE I EL SO

By opuig
  • 1544

    LA CÀMARA FOSCA

    La Cámara fosca produeix una imatge sobre una pantalla blanca curva horizontal, situada al centre d'una habitació totalment enfosquida. La imatge projectada és en color, mult lluminosa i reflecteix el que està tenint lloc, en l'exterior , en aquest instant (imatges reals i en movimient). Leonardo da Vinci va ser qui va descriure el seu funcionament al 1490, però no va ser fins al 1544 quan Reinerus Gemma-Frisius finalment la va construir i utilitzar per observar un eclipse solar

  • LA LLANTERNA MÀGICA

    Va ser l’espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s’inventés el cinema. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. El seu inventor va ser Athanasius Kircher.

  • LA FOTOGRAFÍA

    La fotografía va ser inventada inconsciontment per Niepce. Les imatges eren obtingudes amb betun de Judea, esteses sobre una placa de plata, després d'un temps d'exposició d'uns quants díes.

  • LA RECERCA DE LA IMATGE EN MOVIMENT

    Eadweard Muybridge, va analitzar científicament el moviment animal realitzant fotografíes de cavalls a la carrera. Ho va aconseguir fent moltes fotos seguides de manera que quan les ajuntéssim semblés un vídeo.

  • EL CALEOTIP

    L'anglès Henry Fox Talbot va inventar el caleotip, que és el primer sistema d'obtenció d'imatges mitjançant còpia positiva d'un negatiu

  • EVOLUCIÓ DELS MECANISMES

    Han perdurat tres classes de mecanismes de tota la història de tècniques del so i la ràdio:
    Mecànic: Els fonògrafs, principals aparells de gravació i reproducció mecànica del so. Livent s’atribueix a Thomas Alva Edison l’any 1877.
    Magnètic: El següent nivell d’evolució és la incorporació de material magnètic com a base de la gravació, amb l’aportació de l’inventor danès Poulsen l’any 1898.
    Òptic: Fan servir la tecnologia làser com a base dels dispositius DAT, el minidisc i els actuals CD i DVD.

  • EL SO DIGITAL

    És el procés de lectura del so digital, i és similar al del dispositiu d’imatge, que llegeix punt a punt dels valors de brillantor i contrast, tenint en compte que com més densitat de punts, més qualitat d’imatge (alta resolució).
    Quan s’interpreta el senyal, es produeix un mostratge, és a dir, s’agafen mostres d’aquest so per “traduir-lo” a digital.
    Els seus formats més destacats són: MIDI, PCM, MP3, MP4, AAC, VQF entre altres

  • EL MICRÒFON

    David Edward Hughes es vainspirar en l'invent de Graham Bell, portant-lo a dissenyar el micròfon de carbó. Més tard, el seu disseny va ser refinat per Thomas Alva Edison, qui va dissenyar el micròfon botó de carbó i va reclamar la patent.
    El micròfon transforma les ones sonores en impulsos elèctrics.

  • PRIMERA PROJECCIÓ CINEMATOGRÀFICA

    Els germans Lumière realitzen la primera projecció cinematogràfica així obrint un altre capítul en l'evolució: La imatge en moviment s'extén ràpidament. Es va convertir en el mitjà de comunicació més important de la primera meitat del segle XX

  • EL PRIMER DOCUMENTAL

    Els documentals els basen en la representació de la realitat de forma narrativa. Les primeres pel·lícules eren completament descriptives, és a dir, només mostraven llocs i persones. El primer gran documental de la història del cinema, Nanouk l’esquimal, va ser realitzat per R. Flaherty entre el 1920 i el 1922.

  • LA CÀMERA LEICA

    L'arribada de la càmera Leica, portarà la fotografía a un àmbit domèstic

  • LA TELEVISIÓ

    La televisió, abreujat TV, és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva.

  • EL CINEMA SONOR

    Fins l'arribada del so, al cinema s’utilitzaven textos en forma de subtítols i acompanyament musical, normalment en directe, durant la projecció de la pel·lícula. L’arribada del so al cinema va permetre incorporar noves figures com les del narrador o del presentador, elements complementaris de la imatge. La primera pel·lícula sonora va ser The Jazz Singer, un documental gravat el 1927.

  • EL PRIMER TELÈFON MÒBIL

    Cap els 50, l'inventor Leonid Kupriánovich va desarrotllar un dispositiu mòbil amb un abast d'un kilòmetre i mig, pero no va tenir l'èxit comercial, el que molts consideren erròniamente el primer dispositiu de mà mòbil que va ser presentat per John F. Mitchell2​3​ i Martin Cooper de Motorola al 1973, utilitzant un pesat telèfon de 4,4 lliures (2 kg).

  • SINTETITZADORS I AMPLIFICADORS

    A principis del segle XX es van crear instruments electrònics com el Telharmonium o el Theremin, obsolets actualment. Es tractava de sintetitzadors i instruments electrònics amb amplificació que van trobar ràpidament aplicació als concerts. Aviat van aparèixer sintetitzadors que oferien una gamma de sons i efectes enregistrats prèviament. A partir d’aquell moment van ser utilitzats pels creadors aplicats a la televisió o al cinema.

  • VIDEOCASSETES

    Al 1969 Sony va introduir un sistema que permetia enregistrar en videocassetes.